Després de 96 posts, 16.000 visites, 8 seguidors (realment són 7; jo també em segueixo), 54 tracks i molts i molts quilòmetres, avui aquest bloc fa un any! Gràcies a tothom que l’hi hagi donat un cop d’ull o que s’hi hagi passat un moment o altre (els camins de la red són inexcrutables).
Amb el temps he anat agafant una mecànica per preparar cada post. Així com el primer dia em sembla que vaig penjar 3 posts (apa! fot-li que ets de Reus), aquestes aportacions s’han anat dilatant, i ara aproximadament és un post per setmana (suficient). També hi ha una raó molt important d’aquesta davallada:
Facebook! Sí, tot i les meves reticències, finalment he caigut a les grapes de les xarxes socials, on hi penjo les petites coses, ximpleries, fotos, rutes d’entreno d’entre-setmana…
EL MAKING OF
Kit de blocaire:
-GPS: un de
canell (que el faig servir per tot el tema cardio) i un altre de
sobretaula (per seguir la ruta). D’aquesta manera no em cal anar pitjant botons.
-Càmera de fotos: (encara no m’he posat amb els vídeos -no disposo de més temps-). Una Kodak ben barateta que em penjo al braç. En l’altra bici, portava la funda agafada amb unes brides al quadre, però amb la nova bici encara no vull que es ratlli el quadre…
-Mòbil: de 15 euros, molt petit i lleuger, així si es trenca no em sabrà greu. Únicament per casos d’emergència.
Sortir sabent que posteriorment publicaràs un post fa que, no únicament has d’estar concentrat en la ruta, si no que, a més, has de pensar en fer fotos. I per què no surtin sempre culs has d’intentar anar davant, i això a vegades és un sobresforç. Les fotos, si surten els companys, m’agrada que siguin dinàmiques, en ruta, i no tots aturats i somrient. Les de paisatge són les que, a posteriori, més em decepcionen, ja que per mida i per la qualitat que em dona la càmera, no reflecteixen allò que tinc davant els ulls.
La ruta:
Primer de tot toca decidir ruta (en funció de la disponibilitat horària, estat de forma, si vaig més o menys acompanyat, si vull provar nous camins, etc). Així que els divendres ja m’hi començo a posar; agafo el
GoogleEarth i començo a preparar el Track. Durant aquest any he aconseguit una bona cartera de rutes i si surto pel barri ja no perdo tant temps. Tinc els horaris molt apamats i no m’acostumo a equivocar massa amb el temps que hi destinarem. De joves no ens preocupava l’hora de tornada, la mama ens tenia el plat a taula i poques obligacions (ara que hi penso em sembla que no en tenia cap). Unc cop tinc el track l’envio per e-mail a la troupe.
La sortida:
Jo com en “Juan palomo”, ja que preparo la ruta surto des de casa (no és imposat; sempre deixo als de la colla que proposin però no hi ha manera).
On visc tinc la gran sort que en pocs metres ja rodo sobre terra. Normalment acostumen a ser rutes de grau mig d’uns 40 km i 1.000 m de desnivell acumulat. I moltes vegades, mentre rodo, ja començo a pensar què posar al post. Gràcies a la meva memòria prodigiosa en arribar a casa ja se m’ha oblidat pràcticament tot, però és que ja no puc portar més aparells.
A la redacció:
Intento publicar sempre el mateix dia de la sortida ja que si deixo passar un dia malament. Un cop descarregada tota la informació digital em poso mans a l’obra (com si no n’hi hagués prou amb la sortida):
-
Depurar el track per si hi ha hagut errors (cosa força habitual) i penjar-lo a
Cicloide i
Wikiloc net com una patena i que comencin a “rular”.
-
Revisar totes les fotos i fer una tria. Un cop tinc les finalistes (intento que siguin poques) les passo pel Photoshop per arreglar-les una mica, ajustar colors, fer panoràmiques…
-
Començar a preparar la redacció, fer petites esmenes didàctiques, buscar a la web de l’Institut Cartogràfic de Catalunya el nom de masos, camins, GRs… pels que he passat i després intentar treure alguna informació de Wikipedia, i que sembli que domino el tema. Un cop enllestit el text li passo a la meva dona, que li agrada tant la gramàtica com a mi la bici, per què li faci un
lifting (quina paciència que té, en tots els sentits, GRÀCIES!!!). -Un cop tinc tots els ingredients, faig un bon encadellat, poso links, col·loco els mapes, previsualitzo que tot quedi correcte i el gran moment: pitjar el botó del “PUBLICAR”.
