diumenge, 28 de setembre del 2014

Mijaran btt Tour. 2014 Edition

Vielha e Mijaran Tour from Txaeska on Vimeo.
Com que per culpa de la pluja avui no he sortit, he aprofitat per fer el post de la sortida de la setmana passada del la Vall d'Aran.

Aquest any hem repetit la ruta de l’any passat (Vielha e Mijaran btt Tour) així que tampoc no donaré massa detalls.

Ruta: Betlan - Estany de Vielha - Coret de Mont - Montcorbau - Vila - Aubert

Per no fer exactament la mateixa ruta, aquest cop vaig fer alguna petita modificació a la ruta de l’any passat: en comptes de sortir des de Vielha, ho vam fer des de Betlan (on havíem fet nit) i, en la tornada, en comptes de baixar directament a Aubert, aquest cop ho vam allargar una mica passant per Montcorbau i fent la volta a Es Pales per, finalment, baixar cap a Aubert. És un tram que ja vaig fer fa un temps caminant (Betlan - Montcorbau - Vila - Aubert - Betlan)






Tot i que donaven pluges, al final no va ploure i vam tenir una agradable temperatura d’uns 14º, que pels 20 kms que teníem de pujada va ser d’agaraïr.

En el tram final del punt més alt de la ruta, el que va des de Eth Coret de Mont fins a Coret de Mont, vam trobar molts cavalls que no es van alegrar massa de la nostra visita, fins al punt que vam estar de poc de no fer el tram final. Buscant una mica d’informació, he llegit que a finals de juliol d’aquest any van trobar 16 cavalls morts a Canejan, i, segons els primers indicis, semblava que podria haver estat cosa d’un Ós (Noticia 324, Noticia El Periódico) igual per això hi havia una mica de nerviosisme.


Desnivell de 1416 mts en 25 Kms.
En la tornada cap a Montcorbau, pels Canaus, tot i no ser tècnicament difícil, hi ha algun tram que, al anar seguint el senderó pel plà inclinat de la muntanya amb la vall sota els peus (pedals) donava una mica d’impressió.

En el tram de Montcorbau fins a Vila, i pràcticament al final de la baixada, un dels companys es va adonar que havia perdut la seva càmera de vídeo (es va trencar el suport del manillar i no s’en va adonar). Com que tenia el record que en el punt més alt encara la tenia (a prop del Planhèth dera Creu), va tornar a pujar per veure si la localitzava, la resta, com a bons companys, el vam esperar a Aubert fent un bon entrepà. Al tornar i dir que no l’havia trobat, en comptes de seguir la ruta cap a Era Bassa d’Oles, vam tornar a pujar tots en bateria mirant a esquerra i dreta fins que finalment, i després de 6 quilòmetres de pujada, la vam trobar!!

Bocata mentre esperàvem al company (companyerisme 100%)
Cara de felicitat després de trobar la càmera
Com que amb el tema aquest de la càmera se’ns va fer tard i si haguéssim seguit amb la ruta planificada se’ns hauria fet fosc, vam decidir tornar cap a Betlan.

Per la nit: Chuletón de campeón! i ben regat!!







També pots baixar el track des de Wikiloc


Annexe: A per la càmera







dijous, 18 de setembre del 2014

Avencs de la Febró


Els avencs de la Febró són una esquerda oberta a la cinglera de la Mussara, dins el terme de la Febró (Baix Camp), de 250 de llargària, 25-30 metres de fondària i 6-8 metres d'amplada.

Fa tants anys que no hi anava que l’última vegada que hi vaig ser, les bicicletes de btt anaven sense suspensió.

Foto dels avencs l'últim cop que hi vaig ser. Èpoques pretèrites!

El dia que vam fer la ruta dels gorgs de la Febró (Gallicant) hi vam passar ben a prop però fèiem tard (molt tard) i vam passar de llarg.

Una ruta combinada de gorgs i avencs es el que en anglès diuen “Must”, és una cosa que no et pots perdre.

Ruta: Montbrió del Camp – Les Borges – L’Aleixar – Coll de la Batalla – Els Motllats – Avencs de la Febró – Alforja – Riudecols – Montbrió

Sempre que pujem cap a La Mussara des de casa ho intentem fer de la manera més directe possible, ja que els 60-70 Kms no ens els treu ningú i per retallar algun quilometro d’asfalt, en comptes de pujar per Vilaplana, ho fem pel coll de la Batalla i d’allà fins a la Font del Llop.


Quan toquem asfalt i comença a serpentejar la carretera és inevitable començar a pujar el ritme, tot i així, els bttros som carnassa fàcil pels carreteros. Aquest cop però, un que em va passar com una fletxa per la zona del Pla de la Mola, es va trobar amb un òs més difícil de rossegar que jo: el Sobrao, que el va mantenir a ratlla fins a arribar a dalt de tot.

Un cop als avencs, vaig tenir l’honor de baixar-hi tot sol i aquesta és la raó de la foto en plan xulito; vaig haver de posar la càmera sobre una roca per fer-me una selfie i com que no tenia massa clar que m’enquadrés bé em vaig acotxar. L’esquerda de l’avenc, amb tanta humitat com hi havia, estava molt fotogènica.



Al son de “Que! Acabes o que de fer la foto?” vaig sortir de l’avenc per fer mitja volta cap a casa.


Reculem pel mateix camí en direcció cap al refugi de La Mussara però agafem un camí a mà esquerra per baixar el Cingle. Per culpa d’un descuit xerrant amb uns excursionistes, en comptes de seguir el camí planificat en direcció a les Puntes del Mestret, vam baixar fins al Mas de l’Adrià per tornar a pujar, i tot pràcticament a peu. Un cop recuperat el camí, seguim pels cingles fins a arribar a la carretera que ens portarà fins al Coll d’Alforja.

En vermell; el track que vam fer. En verd; el que havíem d'haver fet




Baixem a Alforja pel camí del Mas d’en Balader. Un cop al poble (i com es pot veure en el track) vam anar a omplir d’aigua les Camels, que amb tanta humitat havien quedat seques.

D’Alforja, i ja amb presses per no perdre el costum, cap a Riudecols i a casa.



També et pots descarregar el track a Wikiloc

divendres, 5 de setembre del 2014

Bosc de Poblet. Rojals

Rojals from Txaeska on Vimeo.

Com que a l’estiu fa molta mandra obrir l’ordinador, se m’han quedat algunes rutes al tinter per penjar al bloc, i aquesta, n’és una d’elles.

Ruta: Vilaverd - Rojals - Vilaverd

Pedalada proposada pel nostre amic Pep per terres Cistercenques. Tot i no ser una ruta massa dura (al Wikiloc li he posat de nivell Moderat) hi ha algun tram de baixada força tècnic, com diria un dels nostres companys:
-hi ha trams “una mica” tècnics
i això vol dir que toca posar peu (no és el seu cas).
Mr. Una mica tècnic :)
Per anar escalfant una mica sortim des de Vilaverd cap a Montblanc per una pista força planera per anar a trobar el GR-171 per deixar-l’ho al cap d’un parell de quilòmetres per pujar pel Barranc de l’Ermita fina a la mateixa Ermita de la Trinitat. D’allà, agafem un petit tram del GR-175 i seguim, per pista, pujant fins a la Font del l’Aigueta.



Un cop carregats d’aigua, i a pocs metres de la font, trenquem a l’esquerra per un corriol que en puja fins al mirador de la Pena. Després del mirador únicament queda pujar una mica més fins que arribem pràcticament a cota màxima; al Coll de la Creu de l’Ardit (1.015 mts). D’allà ens queden 4,5 quilòmetres planejant fins a Rojals. I allà, al mateix poble, esmorzar 5 estrelles a La Socarrimada.

Vistes des del mirador de la Pena




Després d’un bon tec tornem pel mateix camí fins a la cruïlla que hi ha poc abans d’arribar al mirador de la Pena, seguirem la pista a mà dreta i seguirem per ella durant un quilometre. Aquí és on ens començarem a complicar una mica la vida, ja que anirem agafant trencalls “una mica tècnics” :) que s’aniran creuant per la pista que havíem fet de pujada (aquesta és la part més Endurera de la ruta) fins a arribar als peus de l’ermita de Sant Joan de la Muntanya. D’allà, i fins a Montblanc, és tot baixada.


Un cop a Montblanc, en comptes de tornar pel mateix camí que l’anada, agafarem el GR-171 passant per l’Ermita Sant Joan (un bon lloc per carregar aigua de nou) i després d’un parell de quilòmetres trencarem per un camí a mà esquerra que ens portarà, finalment, fins a Vilaverd.




També et pots descarregar el track a Wikiloc