dilluns, 18 de febrer del 2013

Déu apreta però no ofega


Si la setmana passada va tocar anar sol, avui ha estat un festival! Entre els que hem sortit i amb els que ens hem anat trobant em fet una bona colla.

Després d’una setmana refredat i sense tocar bicicleta avui volia fer una cosa una mica light, però al final se me n’ha anat una mica la mà. Pujar al Coll de la Teixeta es un clàssic i avui tenia ganes de complicar-ho una mica i provar algun tram nou.

Ruta: Montbrió - Riudecanyes - Vilanova d'Escornalbou - Duesaigües - Coll de la Teixeta - Duesaigües - Riudecanyes - Montbrió (37 Kms - 1100 mts desnivell)

Avui hi ha poques fotos paisagístiques ja que hi havia força boira (i com més amunt més s’anava espessint), així que m’he dedicat més als companys. La veritat és que, amb la boira, les fotografies agafen més dramatisme i la lentitud d’obturació deguda a la poca llum provoca una sensació de moviment més accentuada.

A mig camí ens hem creuat amb una colla de companys, i després d’explicar-los la ruta que volíem fer, han decidit acompanyar-nos en l’ascensió cap al Coll de la Teixeta.









També et pots baixar el track a Wikiloc

6 comentaris:

  1. Doncs si que heu fet una bona colla, sí. Quan s'ajunta tanta gent és maco, però s'ha d'estar en compte, si és va en grup, de no ensopegar amb les rodes dels companys. Roda al davant, roda al costat, roda al darrera; que si giro al cap per parlar amb al de la dreta... sinó veig la pedra que em fa perdre l'equilibri i em fa caure i m'enrossego tres o quatre amb la ensopegada...

    Espero que no hagi estat el cas!

    Salut i pedals!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Cantona!

      Afortunadament no va passar res però si que es veritat que vaig estar a punt de menjar-me a un dels companys per culpa d'un tram d'asfalt humit on vaig haver de clavar frenada i la roda posterior em va fer una bona patinada, si l'altre hagués frenat de ben segur que ens haguéssim fomut una bona patacada.

      Si que es veritat es que quan vas amb gent amb qui no estàs acostumat a rodar, els costums són força diferents: uns s'acosten massa, d'altres no avisen al passar, n'hi ha que es pensen que estan en carrera...

      La sensació més Xtream en aquest sentit es la Marató dels Monegros; de tants ciclistes em sembla que fins al quilòmetre 30 no vaig començar a veure el camí.

      Salut i pedals!

      Elimina
  2. Sort que "el de davant" va notar la teva presencia i va allargar la frenada que sinó ens caiem els dos. Una miqueta tu, una miqueta jo ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

      Elimina
    2. Sort que "el del davant" ja sap de quin peu calço! :)
      Respon

      Elimina
  3. Sort que "el del davant" ja sap de quin peu calço! :)

    ResponElimina