Serra Major del Montsant

  Serra Major del Montsant. Catalonia from Txaeska on Vimeo.

Aquesta és una ruta "Must" (que no us podeu deixar perdre), però no us fieu de la distancia: 54 quilòmetres, i l'altimetria positiva acumulada: 1.600 metres. És una ruta exigent i lenta, i, si la vols gaudir, el millor és que te la prenguis com a una "SlowRide" (terme emprat per un dels companys BTTrus i que el vaig trobar molt encertat).

Després de tres anys d'haver-la fet amb els companys d'Escapa, aquest cop va ser amb els BTTrus de l'Anoia (son mooolt bona gent!!).

Es tracta d'una ruta força exigent amb sortida i arribada des de Cornudella de Montsant. Després d'haver fet algunes rutes i curses per la zona els vaig fer alguns petits suggeriments i variacions del track que havien fet ells anys enrere.

Sense ni tan sols temps per escalfar una mica les cames, fem una bona pujada fins a l'Església barroca de Sant Joan del Codolar que es troba al peu del cingle del Montsant (en 3,5 Km ja comencem a acumular 400 metres de desnivell positiu). D'allà agafem el camí de la Llistera (GR-174) fins al Collet Roig (Albarca), aquest camí és espectacular (i molt fotogènic), "planejant" entre marges i blocs caiguts dels cingles del Montsant i oferint-nos unes boniques vistes de Siurana i el seu pantà.

Un cop al collet Roig tornem a tenir una bona pujada fins a la Roca Corbatera (1.163 m), 370 metres en 3 quilòmetres, abans, però, podem agafar una mica d'aire al Pla de Grau (1.045 m) metre gaudim de les vistes (per sort, una bona part de la pujada fins al pla de Grau és per pista encimentada però atenció, les rampes són dures, dures).

Collet Roig

Pujant al pla de Grau per la costeruda pista encimentada

Vistes de Cornudella i pantà de Siurana des del pla de Grau

Per arribar al cim de la roca Corbatera haurem de carregar una mica la bicicleta al coll, però poca cosa, bé s'ho val. Al cim hi ha un vèrtex geodèsic (un senyal de formigó format per un cilindre de 120 centímetres d'altura i 30 de diàmetre, que indica una posició exacta i que forma part d'una xarxa de triangles amb altres vèrtexs geodèsics).

Roca Corbatera

Després de la rigorosa sessió fotogràfica per immortalitzar el moment i des d'allà mateix, comencem a fer ta travessa per la Serra Major.

La Serra Major, tot i no tenir massa complicacions tècniques, és de pedalada lenta. Un cop passat el Piló dels Senyalets (1.109 m), comencem a baixar en direcció Cabacés, passant per la Cogulla (1.063) i l'Ermita de la Mare de Déu de la Foia (o Ermita de les Neus) on, després de molts quilòmetres, podrem agafar aigua.

De L'Ermita a Cabacés hi ha pràcticament un parell de quilòmetres però el tram final, des de la Punta de Sant Roc fins a arribar al poble, hi ha un petit tram tècnicament complicat.

A Cabacés (una mica més de la meitat de la ruta) vam aprofitar per fer un entrepà i recuperar les forces, encara ens quedaven un parell de "pales". El tram de Cabacés a Cornudella és el mateix que vàrem fer a la Montsantbike, únicament vaig fer un afegitó; abans d'arribar a Escaladei vam passar per la Pietat.

Fent de dentista arreglant un pinyó. Finet, finet...

Sortint de Cabacés, recuperant novament el GR-171, ja ens trobem la primera "pala", una pista de 2,5 quilòmetres amb un desnivell de 250 metres. Després de passar per la Font de Cavaloca, tenim un tram una mica tècnic d'un parell de quilòmetres fins que connectem amb la pista que porta fins a Escaladei (previ pas per la Pietat).

La Pietat

Cartoixa d'Escaladei

Un cop deixem la Cartoixa, ens trobem la segona "pala"; 4 quilòmetres i un desnivell de 250 metres que ens porta fins a la Morera del Montsant (a la Montsantbike és un tram de cronoescalada).
De la Morera comencem a baixar per un senderó molt divertit que passa per Sant Blai fins al Mas d'en Gil. Després ja agafem una pista que en porta fins a Cornudella.

En total, el temps emprat per fer la ruta tenint en compte el temps destinat per les fotos, gaudir de les vistes i xerrades amb excursionistes a la roca Corbatera, entrepans, passant per a la Pietat i Escaladei i sense patir cap problema tècnic va ser d'un total de 8 hores i 40 minuts, d'aquest total, de pedalada pura i dura, en van ser 5! Hi ha qui em pregunta com es pot retallar: passant de llarg de tot arreu i anar a patir...

També et pots descarregar el track a Wikiloc

Siurana i els Motllats (Hard Rock)

Ruta: L’Aleixar – Urbanització Portugal – Alforja – Coll d’Alforja – Coll de la Creu – Riu Siurana – Siurana – Els Motllats – Coll de la Batalla – L’Aleixar

Penso que aquesta ruta pot ser un bon “resum” de tres fetes aquest any per Siurana i les muntanyes de Prades amb el capo Pep:

Reus - Prades - Reus
Montbrió - Cornudella - Montbrió

-->Montbrió– La Mussara – Montbrió  

L'incombustible Pep. Il Capo!

La zona de les muntanyes de la Costa Daurada és espectacular, en pocs quilòmetres tens una diversitat geològica i boscosa riquíssima. De la frondositat dels boscos de Poblet a la duresa càrstica dels Motllats. Senzillament espectacular! Moltes vegades quedo impressionat per les imatges de senders i paisatges de curses que es fan a la resta del món, però la veritat és que aquí no ens falta de res. Rutes de proximitat!

Preveient que arribaríem tard, vam decidir sortir des de l’Aleixar. Etapa trànsit fins Alforja on comencem a calentar màquines amb la pujada fins al Coll d’Alforja. Baixem pel GR-7, creuem el Riu Arbolí i tornem a pujar en direcció Arbolí, però sense arribar-hi, ja que al Collet de la Creu agafem un camí de baixada a mà esquerra. L’últim tram que ens porta fins al peu del pantà és molt tècnic, però si ets (molt, molt) hàbil es pot fer tot, en dono fe.

L'Abel; s'ho baixa tot!!

Creuem el Siurana (si no està ple és fàcil), i seguim un tram de la llera del riu fins a agafar un camí a mà esquerra que passa per sota el Salt de la Reina Mora. El camí ens portarà fins a la carretera que puja a Siurana, asfalt però amb unes rampes que, francament, s’agraeix que no sigui un camí pedregós.

Creuant el Siurana

Després d’un bon esmorzar al bar del Càmping de Siurana (bona relació qualitat preu), i sense visitar el poble ja que encara ens quedava molta ruta pel davant, vam anar en direcció cap al Motllats passant abans pels Cingles de la Gritella, el Puntal (1.001 m), freguem la Moleta (1.024 m) fins al Coll de Capafons. Al Coll les vistes de la Serra Plana són una passada; allò sembla la lluna, erm com una mala cosa, i pedres per donar i vendre. Els Motllats (situat al terme de Capafons) són un altiplà pedregós i sec al mig de les Muntanyes de Prades; la seva massa càrstica ha format coves, avencs, roques foradades i profunds barrancs. La part meridional dels Motllats correspon al terme de la Febró i es caracteritza per ser una zona d’erms i garriga i força abrupta.

Trio de S-Works

Fent un "Sobrao"

Cal destacar la urbanització, de construcció recent, que es va voler portar a terme a dalt de l’altiplà i que per culpa de la dificultat d’accessos i manca d’aigua va quedar abandonada, deixant com a pol·lució visual tres o quatre xalets en estat ruïnós. Jo ho diu la dita:

  Mare, si marit em dau
  no me’l deu de la Mussara
  que la boira sempre i jau
  i la terra no m’agrada

Un cop a la carretera de la Mussara vam baixar per asfalt fins a la Font del Llop on vam agafar el camí cap al Coll de la Batalla pel GR-172. Havíem planificat de baixar per la trialera del Salt però el rellotge ja treia espurnes i vam baixar cap a l’Aleixar pel Mas del Garrut.



Track descarregable a Wikiloc 

Siurana & La Mussara with Reimund Dietzen

Siurana from Txaeska on Vimeo.

Gran acumulació de rutes per publicar al Bloc, així que Keep Calm i començem per Siurana:
Temps enrere anar al Pantà de Siurana ja era el rutón del finde, temps ençà, anem fins a Siurana per començar la ruta…

Com a company de pedalada vam tenir un autèntic Guest Star; en Reimund Dietzen!!. M’encanta veure com gent de fora gaudeix de les nostres muntanyes!
El primer objectiu era arribar al coll d’Alforja (passant per Puigcerver), on havíem quedat amb la colla que venia des de Reus. Un cop agrupats vam anar en direcció cap a la presa de Siurana. De les fortes pluges que hi havia hagut dies enrera, havien obert la comporta per tal de deixar sortir l’aigua, cosa poc habitual de veure.

Vam anar resseguint el pantà per una pista sense cap tipus de complicació fins a arribar al punt on desemboca el Riu de Siurana. Unes setmanes enrera vam arribar al mateix punt i com que hi havia força aigua, vam haver de pujar una mica més per tal de poder-lo creuar sense haver-nos de posar d’aigua fins a la cintura. Suposo que el fet de buidar una mica la presa va fer que el nivell fos una mica inferior, el suficient per poder passar còmodament.

Fins que no arribem al Molí de l’Esquirola, creuem més d’un cop el riu, però no és massa complicat excepte per les pedres (ja ho vam haver de fer en la Eutiches Non Stop’14.
Del Molí vam començar a pujar en direcció cap a Arbolí, el primer tram és el més complicat, on s’ha d’empènyer una mica la bicicleta en algun tram. A mig camí, i si us ve de gust, es pot anar al poble abandonat de Gallicant, únicament cal desviar-se una mica de la ruta (uns 4 quilòmetres en anar i tornar i un desnivell de 140 metres).

Després d’un ràpid esmorzar a Arbolí vam anar cap a la Mussara per les Costes de les Cingles fins a arribar a l’alçada dels Cingles de les Campanilles, vam pujar cap a la Punta de les Airasses per la via més directa (si a peu ja té certa complicació, amb les bicis a coll és pur masoquisme).

De la Mussara fins a la font del llop ho vam fer per carretera, i d’allà vam agafar el camí fins al Coll de la Batalla passant per l’Ermita de la Immaculada Concepció, el GR-172. A l’alçada del Mas de Borbó ens vam separar del grup que venia de Reus i vam seguir fins a l’Aleixar.

De l’Aleixar fins a casa vam posar la directa, tant, que ens vam equivocar i vam fer algun quilometro de més que, a aquelles alçades, ja no feia falta…



També et pots descarregar el track a Wikilock

Cartoixa d'Escaladei

A les penes, punyalades… o com Juan Palomo..., o com li vulguin dir. Havíem de participar en la segona edició de la Tracks Non Stop Eutiches i com que finalment la prova va quedar anul·lada per falta de participants, ens vam preparar la nostra Tracks particular (bé, més que preparar-la, ens vam apuntar a la ruta que feien uns companys de Reus).

Per acumular quilòmetres, que és del que teníem ganes, vam sortir des de casa. Es pot dir que l’etapa trànsit era de casa fins al Coll d’Alforja per l’Ermita de Puigcerver. Per qui tingui ganes de Montsant i estalviar-se tota la resta, la ruta també es pot fer amb sortida i arribada a Cornudella (40 quilòmetres de senderons trencacames per quedar ben servit). La ruta, excepte d’algun esglaó, és tota ciclable.

Amb els que venien de Reus, havíem quedat que, si tot anava bé, ens trobaríem o al Coll d’Alforja o a Cornudella… ni una cosa ni l’altra, finalment ens vam trobar a Escaladei. Entre que vam sortir una mica tard i que vam patir una punxada… ells van anar tirant, i tirant… i nosaltres sense aconseguir atrapar-los.

Des del Coll d’Alforja vam baixar fins a Cornudella pel camí que passa pel Mas de les Moreres. Després d’un petit avituallament d’aigua i alguna barreta, vam començar a pujar en direcció cap a Sant Joan de Codolar, però poc abans d’arribar-hi, just davant de l’Ermiteta, vam agafar un corriol que queda a mà esquerra, després de 3 quilòmetres de sigletrack, ens creuem amb la carretera que va cap a la Morera de Montsant, fem 1 quilòmetre d’asfalt i agafem un camí a mà esquerra durant 3 quilòmetres més per tornar, un altre cop, a rodar per la mateixa carretera fins a arribar a la Morera (aquest parell de trams de carretera, després del tute que portàvem a les cames, es van agrair força).

C.C. Montbrió Vs. C.E. L'Areny

Mas d'en Porqueres (o el que queda d'ell)

A la Morera, en comptes d’agafar el GR cap a Escaladei, ho vam fer pel camí de sobre, resseguin la Costa del Vilar i la de Porqueres, i el GR el vam deixar per la tornada.

Plans de Coterris. Magnífiques vistes al Racó de Missa

Abans d’arribar a la Cartoixa d’Escaladei, es passa per la Pietat (bé, i vaig passar jo, la resta tenia pressa per esmorzar i van tirar pel dret), antiga casa de repòs dels monjos –suposo que a la Cartoixa hi hauria massa enrenou- una masia del Segle XVII que únicament conserva les parets però que durant la Guerra Civil va ser utilitzat com a hospital de campanya.

La Cartoixa d'Escaladei

La Pietat

 

Després d’un bon esmorzar i tornar a passar, de cara amunt, per la Cartoixa, vam tornar cap a la Morera de Montsant, però aquest cop pel GR-171 (pel mateix camí que vam fer a la Montsantbike).

Amb la calor que feia (el GPS em va arribar a marcar 35 graus!) i després d’haver menjat, aquest cop, i sense presses, vaig patir més que en la carrera.

Sense arribar a entrar a la Morera vam agafar un camí a mà esquerra en direcció cap a Sant Blai i Poboleda (però sense arribar-hi), fins a trobar-nos amb el GR-174 per no deixar-lo fins a Cornudella. En aquest tram vam tenir la segona punxada agreujada, a més, per una fuita d’aire per la rosca de la vàlvula… Sort que sempre anem carregats de “trastos”!

Últimament portem massa punxades...

De Cornudella al Coll d’Alforja ho vam fer pel mateix camí per on havíem baixat. Després de 70 quilòmetres era l’última pujada que ens quedava!

La tornada fins a casa va ser, com acostuma a passar últimament, per la via ràpida: baixada fins a Alforja i no vam deixar la riera fins pràcticament a casa.

També et pots descarregar el track des de Wikiloc