dilluns, 19 de juny de 2017

Variant del Circuit de l'Open Vendrell 2017


Aquest cop, l'amic Toni, ha fet els deures ràpid i ja ha deixat llesta  la narració de la ruta que vàrem fer aquest dissabte per terres Tarragonines i del Penedès: Creixell - Bonastre - Albinyana - el Vendrell - Roda de Berà - Creixell

Nova ruta de descoberta de dissabte al matí i que s'ha fet molt dura per la forta calor amb la que ens hem trobat després d'esmorzar.

La idea era anar a descobrir el track de la cursa de l'Open Natura del Vendrell 2017. Ho hem fet amb alguna petita variació (alguna improvisada) que n'ha millorat el recorregut (al nostre parer).

En primer lloc, hem sortir de Creixell, perquè ens queda més a mà (25 minuts escassos des de Reus), ja hi hem fet ruta un parell de cops i així comencem la ruta fent el divertit bike park que hi ha a tocar del poble.

Un cop passada l'autopista, hem agafat el track de la cursa del Vendrell fins a Bonastre. Aquest tram és molt divertit i entretingut, amb molt de corriol. Llàstima de l'incendi de l'any passat, perquè clar, abans era molt mes guapo paisatgísticament. Els corriols hi segueixen sent, però no és el mateix i no ho serà per molts anys... :( :(




Un cop a Bonastre, agafem aigua a la font a tocar de la rotonda (ja començava a fer calor) i ens dirigim a fer el bucle d'uns 20 km que ens portarà a tocar de Masllorenç i de Masarbonés. Aquest tram té més pujada, al principi molt suau per pista, després algun tram per corriol (per a posar-vos a prova els "pernils") i més baixada per pista que per corriol (encara que n'hi ha un de ben guapo abans de Ca l'Antic)

Abans d'arribar altre cop a Bonastre, enlloc de seguir el track, que anava per la carretera, hem seguit un cartell indicador i hem arribat al poble per camí (una millora, al nostre parer) i fent una miqueta més de tomb.




A Bonastre hem esmorzat molt bé, ben servits i bé de preu (cafè, entrepà, 2 coca-coles: 7,5 €) a la Llar Social. En sortir, hem tirat carrer avall a omplir d'aigua a l'altra font del poble. Aquesta recerca de líquid ha estat una constant avui, perquè enmig de l'onada de calor que estem patint, ja sabíem que calia anar ben proveïts.

Tot seguit hem enfilat la que ja sabíem que era la pujada dura del dia, i que ha resultat ser-ho més per la calor i perquè havia un tram força pendent a l'inici (entre la Figuerola i el Sitgetí) que no m'esperava (havia passat un cop per aquí, per anar de Reus a Vilanova i la Geltrú, però no vaig baixar a Bonastre, de manera que vaig anar pujant suaument pel Camí de Valls en direcció cap a Albinyana.


Aquesta zona està molt "pelada" (algun incendi antic, segur) i el sol era implacable, ja per damunt dels 30 ºC., però hem anat fent i, abans d'arribar a Albinyana, enlloc de seguir el track de la cursa, hem girat amunt cap a l'ermita de Sant Antoni de Pàdua per anar a buscar una trialera que no estava a la cursa. Ens ha valgut la pena pq. és el tram més tècnic de tota la ruta. Es tracta d'una trialera de dificultat mitjana, excepte un pas d'uns pocs metres que hem fet a peu (un company que el volia fer ha tingut una caiguda forta). Tot seguit també hem fet un altre corriolet a mà esquerra.



A dins d'Albinyana ens hem desviat del track buscant una altra font, necessària per a abordar el següent tram de la ruta, fins al Vendrell, que ha tornat a ser molt guapo. Primer hem respirat una miqueta baixant per carretera fins a les immediacions de l’Aqualeon, parc que hem circumval·lat una estona, en una pujada cap a la Serra Pedregosa amb algun tram ressenyable però amb certa ombra, per a tot seguit fer una de les baixades més maques i llargues del dia, per un corriol/trialera en molt bon estat envers el Torrent del Lleó.

Un cop al Vendrell, hem fet una zona divertida de corriols plans i, jo, mentalment, pensava que "això ja està": No m'havia mirat massa bé aquest tram de la ruta i pensava que ja era tot anar planejant pel costat de l'autopista cap a Creixell...Tanmateix, la cosa ha estat força diferent... Clar, això era la sortida de la cursa.... I ens ha tocat fer un parell de rampes ben dures (una amb un tram de 200 m. al 18% de mitja, alguna altra corriol amunt...) i ja ni les cames ni, fins i tot el cap, responien massa bé.

Al final hem trigat una hora en anar del Vendrell a Creixell, però cal dir que aquest tram també té bastants trams de corriol de baixada molt atractius.

Abans de Roda hem tornat a agafar aigua a l'Àrea recreativa del Fondo del Mata (sense voler, ho he tret del track així, però ja ho veureu perquè el track passa just al costat).


En resum, una ruta molt guapa i bastant dura (agreujat això avui per la calor), perquè com sempre dic, no és el mateix fer 1550+ trencacames i amb molts punts propers i per sobre del 20% que fer-los en un parell de pujades llargues i constants. Podríem dir que es tracta d'una zona semblant als Boscos de Tarragona, però amb un punt més "picant", tant pel que fa a les pujades com a la dificultat tècnica d'algunes baixades. (*El 122 de l'IBP no li acaba de fer justícia, i menys en un dia com avui).



Encuentra rutas por puntos de paso Cicloide


També podeu descarregar el track des del Wikiloc del Toni 

diumenge, 4 de juny de 2017

Montsant i Muntanyes de Prades (II)



Variant d'una ruta que vàrem fer el març del 2014 "Montsant i Muntanyes de Prades" amb vídeo inclòs. Avui, però, us deixo amb la descripció de l'Antoni per enriquir-la una mica més:

Aquesta és una altra gran ruta de BTT (una més del "catàleg" del jefe Pep Roig) per les Muntanyes de la Costa Daurada, amb molts corriols i bones pujades. Es tracta d’una ruta molt complerta, dura, llarga i amb la seva bona dosi de pujades, corriols i trialeres. Per això agrada força i ben bé la fem un cop o dos l’any.

En aquesta ocasió, a ¾ de 8 sortim d'Alforja i directament pugem el Coll del mateix nom, que ja té punts de més del 20% de desnivell i recoberts de grava, fet que dificulta la tracció en algunes de les zones més pendents. Un cop dalt del coll (mitja horeta de feina), baixem el corriol/trialera cap al Riu d'Arbolí i el Mas de les Moreres. En aquest tram podeu triar en diversos llocs si fer trialera (restes de l’empedrat de l’antic camí) o fer pista/corriol). A gust del consumidor, que diuen…

El tram des del Pont del Molí fins a Cornudella també és molt bonic, ja que discorre majoritàriament per corriolets en lleugera pujada. Un cop passat Cornudella, on arribem per carretera, enfilem cap a l'ermita de Sant Joan del Codolar pel camí asfaltat del cementiri. A partir de l'ermita comença una tram (el Camí de la Llissera) que és dels més especials i delicats que he fet en BTT. Es tracta d'un tram aeri del GR-174, majoritàriament ciclable, però on s'ha d'anar en compte i, si patiu de vertigen, no mirar massa a la dreta....








Un cop a Albarca, continuem per un corriol/camí pit amunt bastant duret, però tot ciclable i anem enfilant cap als Colls (Colls Alts i després el Collet Blanc) i d'aquí cap a Vilanova de Prades. Aquesta part de les muntanyes de Prades m'ha agrada força i hi ha també molt bones vistes de la part septentrional del Montsant. El paisatge té un aire de devesa, amb moltes alzines i bastant planer. Tanmateix, al cap d’una estona també trobareu algun corriol ben exigent pit amunt, i, a continuació, una baixada per pista molt guapa i neta i una darrera pujada dura abans d'arribar a Vilanova de Prades, on hem parat a esmorzar molt bé, com sempre, a Ca la Montserrat.


Un cop refets, emprenem la segona part de la ruta per anar cap a la capital de les Muntanyes de Prades. Primer sortim per carretera, però poc després agafem un camí molt guapo, sotabosc i que corrioleja (del Coll del Pubill al Coll de les Vinyes, tot creuant el Barranc dels Rius), per després arribar per pista encimentada a la vila vermella, on agafem aigua a la font de la plaça i fem la foto de grup pertinent (ja és un ritual). Tot segui tirem amunt cap al Coll del Salvadoret, per després enfilar la baixada cap al Pantà de Siurana. Aquí comença un dels trams més interessants de la ruta, consistent en baixar pel corriol del tallafoc enlloc de fer-ho per pista. El resultat és espectacular, ja que el tallafoc que passa pel Barranc de Calçotis és un corriol molt llarg, totalment recte, fins que arriba un punt que es bifurca i agafem un trencall relativament nou que hi ha cap a l’esquerra (si seguíssim recte, com es feia abans, faríem cap a la carretera T-701) i que allarga el corriol una estona més. Des d'aquí ens dirigim de nou al Pla de les Bassetes i, a partir d'aquí, anem baixant i baixant, a estones per pista, a estones per corriol, a tocar del Barranc de l'Argentera, fins a empalmar, prop del Mas d'en Canut, just amb la pista que baixa de Prades, en la part en que aquesta es fa un corriol molt guapo i ràpid sota bosc, dels que sempre agrada baixar.







Un altre dels trams més guapos del dia ens espera pocs kilòmetres després. Es tracta del corriol del pantà de Siurana, amb unes vistes espectaculars d'aquest. A partir d’aquí toca desfer el que al matí ha estat l’inici de la ruta i tornar a fer el Coll d'Alforja en el sentit invers. Aquest tram no a tothom li agrada, ja que té uns quants trams a peu, però amb una mica d’esforç i tècnica, no són massa llargs i fins i tot bona `part de les trialeres es pugen damunt la bici.



La baixada del Coll d'Alforja és un pur tràmit de 10 minuts de descens per pista (encara que hi ha qui ho fa molt més ràpid), sempre vigilant de no prendre mal.


Encuentra rutas por puntos de paso Cicloide



Link directe de descàrrega a Wikiloc

diumenge, 21 de maig de 2017

"A per la Cabra" 2017-2014 Mix

Espectacular vista del Tossal de la Pena-roja!
Nou post narrat pel bon amic Antoni Larrull del nostre tomb per terres de Tivissa, una ruta "per picar pedra". M'ha portat molt bons records de la cursa d'"A per la Cabra" que vaig participar el 2014:

Ruta espectacular i difícil, tant físicament com tècnica, que ens ha portat en un matí radiant de primavera pels barrancs i colls de Tivissa.

Fa un temps que amb un company vam dir de muntar un track per aquí (li passava pel cap anar a la cursa d'"A per la Cabra!"), però veia uns tracks d'altres anys amb força bucles i no ho trobava fàcil. Tanmateix, després vaig veure que el track de 2017 (desena edició de la cursa) era molt menys embolicat. Ja només calia trobar un lloc on esmorzar i, secundàriament, mirar alguna manera d'allargar una mica el recorregut, ja que la cursa té poc més de 40 km.

Per a esmorzar, l'únic lloc possible era Ginestar i per allargar la ruta, vaig triar el bucle final de la cursa de 2014.

Amb aquests ingredients, ha quedat una ruta perfecta per al nostre gust: dura però fins a un punt raonable, amb uns paisatges espectaculars i uns corriols i trialeres molt variats i, alguns, exigents. I, a més, hem esmorzat molt bé (ràpid i preu ajustat) al bar del Sindicat de Ginestar.


D'això en dic "picar pedra"
Pel que fa al recorregut, ja sabíem que fàcil no seria. Només començar es puja fort per l'Obaga de Moula a buscar el Barranc de Pena-roja, que es baixa per una trialera llarga i molt bonica. Aquí el Jordi, en una caiguda lleu, trenca la maneta del fre del darrera. En Txaeska ho ha arreglat miraculosament amb 6 brides! (i dic miraculosament perquè l'invent, a més, ha aguantat tot el matí!). Tanmateix, ja hem passat una estona parats.



Maneta a punt per fer macramé
Un "brodat" de brides. És important que no siguin dels xinos, no aguanten res.
Després hem remuntat el Barranc de l'Aureta, per una pista que al final puja molt dreta i, a diferència d'altres camins de la ruta, no està encimentada. Un cop passat el Mas de Verdura, ni ha un parell de "tobogans" molt nets i inclinats que es baixen molt bé i, poc després, una de les trialeres més exigents del dia (molta roca) que ens porta a la pista que puja cap a l'ermita de Sant Blai). Tot just a l'acabar aquesta trialera hi ha una font, l'única que hem vist avui, per cert (fora dels pobles).


Con en sap el Joan Pere de fer "postureo"!

Passem per l'ermita de Sant Blai, com dic, i baixem completem el primer bucle del dia, per anar a buscar un dels trams més espectaculars del dia, com és una trialera forà aèria en direcció al Mas de la Cuna, que algun company ha fet a peu per precaució.


Caçador caçat
La presa....
A partir d'aquí es baixa plàcidament fins a Ginestar. Val a dir que aquí m'he embolicat seguint el track i hem fet un parell de km de més. Però això ho he netejat del track, que està net i polit de les errades que hem fet (típiques d'un primer cop que fas una ruta).




Des de Ginestar, altre cop amunt, primer cap al Coll de la Basseta, on reprenem el track de la cursa de Tivissa de 2017, després cap al Coll d'Espargueres un cop superat el qual, cap allà al km 40 (a tocar d'un camp de cirerers) teníem l'opció de continuar fins al final fent el track de 2017 o bé empalmar directament amb el de 2014, que passava a tocar, i anar a fer el Barranc de Cantarelles. Això hauria fet una ruta més curta (d'uns 51 km) i menys dura.

Però ens hem animat a continuar per afer aquest tram de 2017 i després, també el del final de la cursa de 2014, de manera que la ruta ha quedat com la més llarga possible dels tres finals que havia previst. El premi de fer-ho d’aquesta manera ha estat, primer, el Coll de Jumanos (amb un corriol/trialera guapíssim, amb trams de pujada i baixada i una darrera trialera que ha estat la part més tècnica de la ruta) i, cap al Mas de Jaumó, un altre dels trams que més m'ha encisat avui, en forma de camí de bast de baixada, encara mig empedrat i molt revirat, però tot ciclable.

El tram de la cursa de 2014, ens ha regalat un corriol dels "guapos" dins el bosc, a tocar de l’esmentat Barranc de Cantarelles, tot ell net i polit (excepte un arbre caigut al principi) i força ràpid, molt diferent (sense pedres ni roques) a tot el que havíem fet avui.


La tornada cap a Tivissa s'ha fet dura, ja que malgrat que es tracta d'unes pujades suaus, ha resultat que ningú portava ja aigua... Avui ja ha començat a fer calor i des de Ginestar no hem trobat cap font. Per tant, MOLT IMPORTAT: Agafar bé d'aigua després d’esmorzar en època de calor... 

El tram final del track ha resultat una mica complicat de llegir: de la pista surts a la carretera una estoneta curta, tornes a entrar a un pista... i arriba un punt que has de passar per uns bancals (algun llaurat) fins a trobar la pista que pels horts ens porta cap a Tivissa. Sembla el típic tram que s'obre només pel dia de cursa. Això ja només ho hem fet tres companys, mentre que la resta han tirat per carretera fins el poble. Això també és una bona alternativa, pq. quan arribes aquí ja estàs cansat i amb tota la feina feta. Són més de 1700+ en menys de 60 km i, a més, en un terreny que fa que siguin durs.

En resum, ruta molt recomanable de BTT pur i dur que us permetrà fer el 95% del track de la cursa de Tivissa de 2017 (edició que concentrava el bo i millor dels corriols i trialeres de la zona, pel que he llegit), parar a esmorzar i, de “bonus” fer un corriol tan espectacular com el del Barranc de Cantarelles.

Powered by Wikiloc


Link directe de descàrrega del track de Wikiloc
 

dimarts, 21 de març de 2017

Ruta dels Cartoixans i camí de la drecera

  Escaladei. Montsant. Priorat from Txaeska on Vimeo.

Aquí va el segon post a quatre mans gràcies a la "literatura" del bon amic Toni Larrull. Desprès de l'èxit de l'anterior post En ruta per les muntanyes de Prades, li ha agafat el "gustillo" i s'ha currat una bona descripció de la ruta feta i, a més, ho ha enriquit amb links a altres rutes similars o trams fets anteriorment.

I com que no hi ha dos sense tres, i després de molt de temps, he tornat a fer un petit vídeo!! Malauradament, i degut a un problema amb la càmera, únicament hi ha el tram d'Alforja fins a Escaladei (la Pietat).

Sortida des d'Alforja
Aquí us deixo la descripció de la ruta:

Quan al desembre de 2014 vaig fer per primer cop aquesta ruta ja vaig dir que era una de les més guapes que havia fet mai. Quasi dos anys i mig després, l’hauré fet mitja dotzena de vegades més (incorporant-li millores alguns cops) i, tot hi haver descobert molts més paratges espectaculars en bici pel Camp de Tarragona, la meva opinió no ha variat, sinó que cada cop que hi tornem es reforça més.

Tradicionalment, la ruta la comencem a Alforja, encara que si la voleu més curta la podeu fer des de Cornudella però llavors us perdeu la baixada i posterior pujada del vessant nord del Coll d'Alforja pel Camí de l’Arbolí. També hi ha, pel contrari, qui la fa des de més lluny, com avui el Marc, que, com a entrenament per a la Montsant Bike ha sortit des de... la Selva del Camp!!!

La pujada del Coll d’Alforja és dura de bon matí i “en fred”. Són uns 4 km en els que guanyes uns 300+ i amb alguna zona d’empits pronunciats i amb mala tracció. Els primers cops l’odies, però amb el temps l’acabes estimant (com moltes de les coses de la vida que requereixen esforç però realment paguen la pena).

Una mica de selfies provant l'ull de peix

El premi, tot seguit d’arribar a dalt, és poder baixar pel Bosc d’en Vinyes cap a la Font Freda i el Riu d’Arbolí davallant per corriols i trams de trialeres que s’han anat conformant pel mal estat de conservació de l’empedrat del Camí d’Arbolí. Quelcom que és una llàstima, certament, però que fa més tècnica la baixada. De tota manera, algun d’aquests trams són evitables seguint per “variants” de pista que discorren en paral·lel.
Mal lloc per anar a posar una piscina... Suposo que a l'hivern deuria ser una pista de gel

Passat el Riu d’Arbolí, seguim per pista ampla cap a la zona dels molins (Molí del Pau, lo Molí Nou, el Pla de la Garra) i el Mas de les Moreres, explotació vitivinícola on queda clar que ja som al Priorat. Tot seguit, toquem només l’imprescindible la carretera i passem per sota el pont del riu Siurana per anar a buscar el Mas dels Regiments i el Molí del Pont i anar pujant suaument cap a Cornudella, principalment per corriols paral·lels al barranc de les Obagues.




Llàstima que la Cooperativa de Cornudella era tancada... massa aviat per anar pel món

Un cop a Cornudella, agafem aigua a la font que hi ha a la carretera i ja ens atrapa el Marc. Ara toca pujar fins a l’ermita de Sant Joan Petit. Nosaltres, en aquesta ruta, sempre ho fem pel camí més còmode (pista amb força trams encimentats), però quan anem a Vilanova de Prades, pugem pel GR-174, un camí més “btter” i dret, que en la seva part final és un corriol que et posa a prova la força i la tècnica.

A Sant Joan Petit comença la part més atractiva de la ruta: una successió de corriols planers, o amb lleugeres pujades i baixades, 99% ciclables, que ens van apropant cap a la Morera: aquest és el “Camí dels Cartoixans” en sentit estricte. Especialment atractiu em resulta sempre el tram que comença al Mas d’en Porqueres i passa pel Collet del Mas d’en Fraret, de 2 km. de longitud i 100% ciclable.



El Montsant castiga molt, sort que sempre portem de tot

L’arribada a la Morera demana un esforç extra, perquè la pendent des de les Planes de Sant Blai és de les que fan patir, tot hi estar encimentats els empits principals. Ara ja estem veritablement al peu del Montsant i després de travessar el poble (hi ha aigua a la plaça de l’església), anem fent via alternant trams de pista i corriol, amb vistes espectaculars de Poboleda i la vall del barranc de Sant Blai a la nostra esquerra i els contraforts del Montsant a la mostra dreta. I així arribem a les Planetes, passem a tocar d’un aparcament on sempre hi ha furgonetes d’escaladors i, després d’una forta baixada per pista, anem a fer cal al Barranc de Pregona, on comença un altre dels meus trams favorits de la ruta. Es tracta del corriol que baixa cap a la Pietat, un edifici monumental actualment abandonat, que abans de la desamortització (SXIX) complia la finalitat de servir de casa de repòs i oratori als bisbes catalans. Aquest tram té algun punt una mica tècnic, però en conjunt és molt ciclable (i si porteu al davant algú que baixa millor que vosaltres, és la millor manera d’anar passant per llocs on abans no t’hi llançaves).

La Morera del Montsant
Després del trencament de cadena, una punxada per anar com les cabres
A full amb dues càmeres!!
A Escaladei esmorzem molt bé, com sempre, al Racó. De tota manera, millor moderar-se, perquè el que ve després es la pujada més dura de la ruta, i sense transició: Un cop desfem un tram del camí de baixada i passem la Cartoixa d’Escaladei, toca enfrontar-se a una pujada dura, dura (i aquí no hi ha trams encimentats) altre cop cap a les Planetes. Recordo haver fet peu a terra el primer cop que hi vaig passar, però ara coneguen-la, ja no hi ha problema.

La pujada continua fins a la Morera, si bé ja no és tan dura i fins i tot hi ha algun tram de baixada intercalat. L’arribada a la Morera la fem, com des de va un parell de cops, pel GR-174 enlloc de continuar per la pista. És tracta d’una opció una mica més dura i tècnica, però més atractiva. Sobretot perquè és un corriol planer però que en la seva part final té un petit tram pendent empedrat, que avui, a la tercera, ha estat la vençuda, ja que els dos cops anteriors no havia pogut pas pujar-lo.
Després d'esmorzar, toca "escalar cap als Déus"

Arribant de nou a la Morera del Montsant

Arribats a aquest punt, avui ens em enfrontat a la modificació més substancial que hem fet mai a aquesta ruta i que l’ha fet, sens dubte, més atractiva del que ja sempre havia estat: Fa ja un company del Wikiloc, en Toneflinski, va parlar-me d’una baixada distinta des de la Morera cap a Poboleda de la que nosaltres fèiem (que també és guapíssima, per Sant Blai i el Barranc del Mas del Racó) i la seva descripció ja apuntava que era un d'aquells trams que cal anar a conèixer. Mirant-m’ho bé vaig veure que podíem salvar el primer tram de trialera que sempre fem (fins al Camí Vell de Poboleda a la Morera) i anar a buscar un camí que baixa paral·lel a l'esmentada carretera (per les Solanes) cap al Camí de Poboleda a la Morera de Montsant i que porta a l'inici del corriol fantàstic que m’havien comentat. Així ho hem fet, però un cop hem arribat a aquest punt... sorpresa! La pista que pensàvem baixar, té una cadena i diu que és camí privat. Però a l'esquerra comença un corriol senyalitzat amb pintura groga. Què fem? Camí segur o aventura? Ens partim en dos grups? Qui s'arrisca?... Després d'un parell de minuts de dubtes, tirem tots avall pel corriol, tot controlant al GPS que no ens allunyéssim massa del punt d'inici del corriol/trialera cap a Poboleda i anant baixant per una trialera força ciclable, amb algun punt bastant tècnic, això sí. Per cert, que a l'arribar al Camí de Poboleda a la Morera de Montsant, hem vist que continuava el corriol a l'altra banda del camí. Empalmarà amb el track que portem? Bona pregunta... Però hem considerat que havíem tingut molta sort amb el tram anterior i hem estat conservadors i hem remuntat per la pista a buscar el track original... I a poc de començat a baixar cap a Poboleda hem observat que, efectivament, el tram de corriol que no hem fet empalmava directament amb l'inici de la trialera d'en Toneflinski! La resta de la baixada ens porta fins al camí del Pas de Carro dels Molins i és molt ciclable, fins i tot amb trams força ràpids, amb més corriols que trialeres i amb uns paisatges bellíssims. Per tant, es pot baixar directament quasi des de la Morera a Poboleda per corriols/trialeres durant més de 3 km quasi de forma interrompuda!!!


Camí de la Drecera. Guapo, guapo, guapo!



Amb posterioritat, en JAMRO, un altre bon company -molt il·lustrat-, de Wikiloc, m’ha comentat que el que havíem fet era ni més ni menys que el que es coneix com a Camí de la Drecera per la gent de la Morera i Poboleda, que és el camí més directe i ràpid per anar d'un poble a l'altre (com el seu nom indica) i que fa pocs anys s'ha recuperat i netejat i ara forma part de la xarxa de camins del Priorat, marcat amb senyals de color groc.
A Poboleda hem entrat a buscar aigua i tot seguit hem anat tirant cap al Coll de Conill, com sempre. Una petita innovació aquí ha estat que hem tallat camí fent una drecera pel GR que ens ha evitat passar pel Mas d'en Gil. Està bé perquè ve a ser un corriol i és tot ciclable.

Avui hem baixat per carretera C-242 cap a les Ventes perquè ja era tard, però si teniu temps, recomano desfer els trams pel corriols i camins que utilitzem a l'anada cap al Molí del Pont (es pot agafar al punt kilomètric 47 de la carretera.

L’últim esforç de la ruta és pujar el Coll d’Alforja, però ara des del Riu d’Arbolí... No a tothom li agrada (un company ha preferit pujar per carretera...) perquè no és 100% ciclable. A mi sí, perquè vas sempre sotabosc i, pel que fa al ciclar, es traca d’anar fent, esforçar-se en els punts més tècnics pensant allò de “ a veure fins on arribo avui” i quan ja no pots més, caminar alguna desena de metres, però no més, abans de tornar a pujar a la bici.

La baixada del Coll d’Alforja? Doncs per la meva part, baixar força tranquil·lament mirant de no prendre mal (Hi ha zones amb bancs de sorra i un cop vaig estar a punt de caure anant bastant ràpid. Prefereixo les baixades més tècniques que les baixades ràpides per pista ampla) i ja pensant amb la cerveseta que espera a l’arribar a baix al poble per a rematar una ruta perfecta: bona companyia, dura, tècnica, fantàstic paisatge, descobrir trams nous, temperatura ideal, bon esmorzar, zero problemes mecànics... Pura felicitat “bttera”.



Troba rutes per punts de pas Cicloide


També us podeu descarregar el Track a Wikiloc