dissabte, 4 d’agost de 2018

"Rutaken" La Mussara - La Febró - Prades - La Febró - La Mussara



Després de força temps de no coincidir amb l'Antoni Larrull, dissabte passat vàrem fer una ruta de les que val la pena un post, i, a més, a l'Antoni li ha donat per fer una exhaustiva i detallada narració de la mateixa que aquí us deixo (m'ha dit que com que era un totxo, que jo mateix la retalli o reediti... doncs serà que no, es com si jo li passo fotos i li digués que ell mateix les retoqui... Al César el que és del César):

Dissabte passat, quan arribàvem a la Febró des de Gallicant, en passar una granja als afores del poble, el Joan Pere (històric motorista endurer i gran coneixedor dels corriols i trialeres de les Muntanyes de Prades) em va dir, tot assenyalant "Per aquests esglaons pujàvem fins a Prades". La meva resposta, com sempre que em fa un comentari així, va ser "Òstia! Ja ho miraré" I així va ser com diumenge vaig veure que d'allí parteix el "Camí de Siurana". Però aquest va cap a la zona dels masos de la Febró, no cap a dalt cap a Prades. Mirant, però, el mapa topogràfic de l'ICGC sí que es veien trams de sender per un tallafoc i algun altre tram que, combinat amb pista, podria permetre, potser, baixar des del Coll d'Andreu.

Tanmateix, com això es movia en el camp de les suposicions, no és apte per a portar a companys a fer ruta un dissabte i que surti malament. Si tan sols trobes una ruta d'algú que hi hagi passat un cop, la cosa ja canvia, però. Per això, d'un temps cap aquí, quan no trobo cap referència al Wikiloc, m'està resultant ben útil l'app Strava (en la seva versió web) per a trobar "nous" senders, mercès al seu buscador per trams fent zoom sobre el mapa. I així va ser com vaig veure un tram que baixava pel tallafocs des del Pla de la Guàrdia fins al Coll d'Andreu. Interessant. I més interessant en veure que qui en tenia el "KOM" (temps més ràpid), l'Arnau Cardona (junt amb tres companys), l'havia fet un dia que va fer una ruta circular des de Prades, batejada com a "Rutaken"* en la qual van continuar pit avall baixant pel tallafocs fins a la Febró (bingo!) i, a més, van fer uns quants senders i trialeres més que, o bé no coneixia o bé no havia fet mai (Veure ruta)


Per a fer-ho més llarg, se'm va acudir sortir de la Mussara (cosa que jo no havia fet mai) i així fer una ruta una mica més llarga que la d'aquests cracks endurers de Prades. I en proposar-ho al grup, sigui per la novetat, sigui perquè estem ja en plena canícula i abelleix pedalar per dalt de les muntanyes, la idea va tenir molt bona acollida i, finalment, el dissabte, a 2/4 de 8 del matí, vam ser deu els bikers que ens vam trobar a les runes del poble de la Mussara amb ganes d'aventura i de veure camins nous. Com ve sent habitual els darrers temps, el grup era força heterogeni: atmosfèrics (o musculars) vs. e-bikers; un dels millors "descenders" de les nostres comarques, front uns quants "xiruqueros"; gent que puja com una bala comparat amd d'altres que som feliços si pugem i ho hem de fer peu, gent que fa la Titan Desert front a gent que només sortim els dissabtes... Però sempre amb bona harmonia i reagrupant-nos als creuaments, tant a les baixades com a les pujades.


Pel que fa a la ruta en si, dir que només arrencar ja fem un primer corriol que ens porta cap al refugi de la Mussara i en arribar al Coll de la Negra, fem un segon corriol, també planer, que travessa el Prat i ens evita un altre bocí de carretera. "Això comença bé" comenta un company, perquè qui més qui menys tothom hi ha ciclat per aquí, però ningú els havia fet mai.

Enfilem per pista cap a la Serra del Pou i en arribar a l'alçada del Bosc de l'Abelló, fem un tercer corriol, aquest més llarg que els anteriors i amb una mica de baixada, molt bonic dins per un sotabosc espectacularment verd, i continuem cap avall, cap a buscar el Barranc de la Foradada i el Bosc del Barret, on hi ha un corriol que es transforma en trialera i que et deixa al Camí de Foradada, a un pas de la Febró.

Aquest corriol només l'havíem fet un cop fa un any i mig. Va estar un temps tapat per caiguda d'arbres i ara, malgrat ha estat netejat, hi ha algun tronc travessat que es pot salvar damunt la bici, però si està mullat pot ser perillós. A més, té un "rockgarden" a mitja baixada on tothom ha fet peu a terra... excepte l'Abel, que diu que només cal "deixar córrer la bici" i ha baixat més ràpid que el primer cop que hi va passar, millorant el "KOM" que ja tenia. És un espectacle.

Poc abans del Molí de la Febró, comença un dels trams més durs (de pujada) del dia: el Camí dels Masos, que comença amb unes "esses" difícils de fer damunt la bici, pel pendent i pel terreny pedregós. Per sort, quan s'arriba al Mas de Galzeran hi ha un descans i després, el Camí del Mas d'en Vilet, puja, però ja no és el mateix. Fins i tot diria que se m'ha fet curt en arribar al Coll d'Andreu. Quan tems molt una pujada, al final no sol fer-se tan dura. A més, al ser la primera del matí, les forces estan intactes.





Tots reagrupadets tirem avall per al pista de Siurana a Prades cap a la Font del Cap del Pla, on hi ens espera el corriol del Barranc de Vinarroig, d'uns 800 m. de llarg, on tots hem gaudit: els més baixadors fent-lo volant, i els que no ho som, perquè es tracta d'un caminet en molt bon estat de conservació, amb una pendent moderada i de molt bon ciclar. Però tota bona baixada sol tenir una bona pujada. I la que ens ha de portar fins a la T-704 és curta, però dureta un altre cop. Aquesta serà una de les constants de la ruta: baixades tècniques i pujades dures, amb nul·la o escassa transició.

La següent baixada ha estat cap al Mas de la Mistera. Una baixada dins el bosc espectacular, en dos trams, que ningú o quasi ningú dels que anàvem avui havia fet mai. Són corriols nets, sense pedres ni roques i amb força bon estat de conservació, amb algun petit tram de xaragall incipient, però res comparat amb els corriols hiperfreqüentats de zones urbanes o periurbanes com els del bike park d'Almoster-Castellvell-l'Aleixar.




I amb el bon gust de boca d'aquesta baixada, tocar remuntar el Camí dels Rebollons, conegut per nosaltres com "l'Abellera", de quan el fem en la ruta Reus-Capafonts-Prades. I com ja em temia, hem sortit bastant avall, per la qual cosa la pujada fins a l'Ermita de Sant Roc, la tercera del dia), sé que es farà feixuga, malgrat que cal dir que és una pujada que m'agrada molt, sota bosc i amb escassos trams realment exigents.

A l'esmentada ermita de Sant Roc, comença la "trialera de Prades" (o Camí de l'Abellera –des de Prades). Mots cops l'havia vista en rutes al Wikiloc, però com sempre anem a Prades de pas a un altre lloc i per rutes més directes que avui, mai l'havia fet. És molt rocosa, amb força esglaons. Molt atractiva de baixar el que un sap baixar i on cal ser conscient de quan has de fer peu a terra, perquè una caiguda aquí ha de ser dura, dura (no hi ha un pam de tou).



Passem uns carrerons ja de Prades, però resistim la temptació de l'esmorzar ja ben guanyat i enfilem en lleugera pujada pel Camí Vell de Montblanc cap a la Bassa de la Font de la Salut i una seguint miqueta més amunt, pugem fins als Colomers, on hi ha una trialera molt bonica (que he recordat haver fet un cop fa 4 anys) que ens deixa ja als carrers de la Vila Vermella.

Amb 30 km i 1000+, esmorzem a la plaça de Prades, pleníssima de ciclistes com tots els dissabtes de bon temps. Costa tornar a arrencar... Els esmorzars de grups grans com avui, i més si el servei és lent, es dilaten com un rellotge de Dalí. A més, fa calor (és un quart d'una: ja anem tard) i sé que el tram que ve ara serà dur. Primer no, perquè tornem cal pal Coll d'Andreu pel Camí Vell de Reus i la Pista de Siurana a Prades. Però després ve la pujada fins al Pla de la Guàrdia i, pel que sé, ha de ser dura. I, efectivament, així és. Malgrat tenir molt bon ferm, cap al final de la pujada, té un parell de rampes molt dures. I amb el sol al clatell, encara s'ho fan més. El Pla de la Guàrdia és un altiplà que supera els 1100 m d'altura, però a diferència de quan puges al Tossal de la Baltassana, aquí la vegetació és d'alzines i a dalt, escassegen els arbres en molts punts. El lloc té un encant especial. I més quan arribes al final de la pista, al Mirador del Pla de la Guàrdia, amb unes vistes esplèndides cap a Prades i en direcció a Vilanova de Prades.



Cal assenyalar que la "Rutaken" original, accedia a aquest mirador pujant des de Prades per pista cap a la Font del Pu i, passada aquesta, per un corriol d'uns 350 m d'empènyer bici amunt majoritàriament (es guanyen uns 50 m positius). Per a ciclar i no caminar, vaig decidir fer-ho per pista. El pròxim cop que pugi al Pla de la Guàrdia, serà per a baixar per aquest corriol.

Després de reagrupar-nos de nou (els que veníem últims ja ni parem; els primers ja han fet les fotos) comença el tram aventurer del dia: Primer, tot un corriol planer de ciclabilitat un xic esforçada a trams (allò que si no vas una mica ràpid no superes les roques) sobre roca que voreja l'occident del Pla de la Guàrdia i què a mig camí, des del Mirador de la Giritella; ens depara unes vistes espectaculars, "de tu a tu" cap al Montsant. Quasi tens la sensació de veure'l "des de dalt". Llàstima de l'hora que ja és i de no poder parar a gaudir-ne amb calma. Però és que hi ha una mica d'estrès, perquè el Pere, que abans de beteter i finisher de la Titan Desert havia estat motorista endurer, recorda haver fet la baixada que ara ens espera. I diu que no serà fàcil... És el que té seguir un track de xavals joves que van amb bicis d'enduro. Però l'aventura és l'aventura i avui ha acabat bé: la baixada pel tallafoc cap a la Febró és llarga, tècnica, amb baixades pronunciades en terreny pedregós o amb xaragalls, té algun tram de pista o de corriol planer per a descansar, però són els menys. I també té un parell de trams d'empènyer la bici, així com un parell de trams de trialera rocosa, algun extremadament tècnic per als "xiruqueros" (molta pedra solta). Probablement, el que més m'hagi agradat ha estat el tram final, el del Camí vell de Siurana, amb força roca però de l'"enganxada a terra".






I un cop aquí, només quedava agafar aigua a sota l'església de la Febró (bona, segons la gent del poble ens ha dit, malgrat el cartell d'absència de garantia sanitària) i tirar amunt (en el meu cas per tercer cop en un mes, crec), per la pista que porta cap al Bosc del Mas del Panxó i el de l'Augustenc. Com sempre dic, aquesta pujada m'agrada molt, perquè és sota bosc i força progressiva, amb només un parell d'empits durs. I això s'agraeix cap al final d'una ruta com la d'avui.

Un cop a dalt, passat els Avencs, ja tothom ha tirat pel dret per pista cap a la Mussara, excepte el "capo" Pep i el Xavi, que s'han animat a baixar a Reus en bici i el Sergi i jo, que, per 5 o 10 minuts, hem anat a acabar el track que duia preparat i que ens ha permès fer una petita trialera cap a la bassa que hi ha dalt del Camí dels Motllats (topònim que cal entendre en relació al poble de la Mussara), tornar a passar pel corriol de Lo Prat i, per un bonic PR que hi ha a los Plans, arribar al Refugi de la Mussara, on encara hi ha trobat al Pere i el Txaeska i he pogut fer, de dos glops, al millor cervesa del que portem d'estiu.


En conclusió: una ruta molt i molt bona (bones pujades, millors baixades) fins a dalt del Pla de la Guàrdia, però que no crec que repetim la baixada del tallafoc. Com ja he dit, des del primer mirador es pot baixar per un molt bon corriol i fer una tornada diferent cap a la Febró.

Ara bé, particularment, penso que aquests són llocs que un cop hi has de passar i que quan ho fas, acaba bé i has tingut les teves dosis d'adrenalina, nervis...., en quedés satisfet (el que popularment es coneix com a "subidón"). I ben mirat, ningú s'ha queixat de "l'emboscada". Sigui perquè són bona gent, perquè ja sabien que anàvem a cegues i els agrada l'aventura o, perquè no dir-ho, perquè per estrany que sembli en un dia com avui, no hi ha hagut cap caiguda: uns perquè en saben molt i d'altres perquè som ben conscients de les nostres limitacions.




Encuentra rutas por puntos de paso Cicloide


També us podeu descarregar el track a Wikiloc 

dimecres, 21 de març de 2018

Variant del Circuit de l'Open Vendrell 2018


Nou post per celebrar l'entrada de la Primavera gràcies a les detallades explicacions de l'amic Antoni Larrull!

L'any passat, al juny, crec recordar, havíem fet el track de la cursa de 2017 i ens va agradar força, el d'aquest any tampoc ens ha decebut.


Val a dir, tanmateix, que es tracta d'un track que he adaptat a les nostres necessitats i, per tant, no coincideix plenament amb el de la cursa. Així, nosaltres hem sortit de Creixell, de dalt del cap del poble (al cantó del Bar Pirata) i això ens permet baixar pel divertit bike-park del poble abans d'enganxar-nos al track de la cursa. Tot seguit, hem començat a fer corriols plans o pit amunt (una constant fins a Masarbonès: més corriols amunt o plans que avall), fins que, en veure que pujàvem la trialera de la Garrantxa, m'he preguntat si no m'hauria equivocat en el sentit del track... Però no era així i, de fet. és força ciclable, excepte "graons" que no tothom sabem o podem pujar.



Com no haviem de parar-hi a esmorzar avui, no hem entrat a Bonastre i hem retallat una mica cap a Masarbonès i allí també hem retallat un petit tomb del track i hem enfilat avall primer i després, ens hem trobat de cop amb un dels reptes del dia, una pujada que els de l'Open Natura anomenen "Mortirolo" i que té rampes de fins el 24%. Comença al Torrent de la Seguera i puja les Muntanyes del Tet. Només és 1,2 km (però sense descans) i com com el ferm està molt bé, amb paciència es deixa pujar, però feia temps que jo no pujava res tan dur.






Un cop dalt, a diferència de l'any passat, hem girat a la dreta primer per un camí molt pedregós fins al camí d'Albinyana a Bonastre i després per un corriol també molt rocós que ens ha dut a vorejar tot el costat oest de l'Aqualeón. Aquí hi ha algun tram a peu i mooolta pedra i roca.

Ens hem desviat a Albinyana per a esmorzar al bar del mateix nom que hi ha l'entrada. No hem triomfat molt perquè acabaven d'inaugurar divendres i les referències que en teníem del facebook i del Google corresponien a l'anterior direcció.

A Albinyana pugem al poble a buscar aigua i tirem cap a acabar la ruta, amb una pujada ara per l'est de l'Aqualeón, primer per pista i després per corriol, molt guapo difícil de pujar-lo tot damunt la bici al final per a mi.





I a partir d'aquí ha començat la part més divertida de la ruta, amb la divertida baixada pel Barranc del Lléo i, a diferència de l'any passat, enguany no hem entrat al Vendrell i hem encadenat corriols molt divertits (aquesta zona és molt similar als Boscos de Tarragona), hem evitat el pas per dins d'alguna urbanització i se'ns ha fet molt ràpid arribar a Roda de Berà. Abans d'entrar a Creixell, el Pep ens ha portat fins a l'ermita de la Mare de Deu de Fàtima per un corriol de pujada i des d'allí, hem baixat un corriol amb uns esglaons molt diverits de baixar, deixant-nos ja molt a prop del poble.



En resum, una ruta força variada, menys dura que la de l'any passat (menys km i desnivell), una mica trencacames però també amb una pujada llarga i dura i amb corriols i trialeres variats.



Encuentra rutas por puntos de paso Cicloide



També et pots descarregar el track a Wikiloc
 

dilluns, 18 de desembre de 2017

Alforja - Ulldemolins - Alforja: en busca de la "truita amb suc"


Molt content de poder publicar nou post escrit (i compartit) pel bon amic Toni Larrull que, tot i que ja dóna guerra sobre la bici després de la greu lesió que va patir aquest estiu, encara està en fase de recuperació (la veritat es que està com un toro):

Crec recordar que fou abans de l'estiu, el darrer cop que vam fer el Camí de la Llisera (entre Sant Joan de Codolar i Albarca) que algú va comentar que sempre el fèiem en el mateix sentit. Això va fer que comencés a pensar com podíem fer una ruta que ens permetés "baixar" d'Albarca cap a Alforja, esmorzar (qüestió logística cabdal) i fer una excursió similar a les habituals dels dissabtes.

Així fou com va néixer aquesta bonica ruta, "mig nova", amb molt de camí ja conegut, altres de nous i d'altres de coneguts però en sentit contrari a com ho hem fet aquest cop i amb un destí nou: Ulldemolins.

L'inici és molt "clàssic": Per a no fer-ho excessivament llarg, ens trobem per sortir a les piscines d'Alforja a dos quarts i mig de 8, encara negra nit com qui diu, i amb una ventada del 10... i fred, força fred.... Jo hi he arribat amb el Toneflinski, que avui ens honorarà una estona amb la seva companyia. Al poc ja arriben el Pep, l'Edu, el Txaeska i el Marc i arranquem amunt. Jo quasi tenia ganes de fer el Coll d'Alforja ( i això que sempre em fa molt mandra) per a entrar en calor. I a fe de Déu que hi ha punts on es passa el fred, com ara al tram on van tirar grava fa un any, on veig que ja pujo a 170 pulsacions... i veient marxar els culs de tots els companys...


La baixada cap al Camí vell de l'Arbolí avui l'he feta pels corriols, evitant tots els trams possibles de trialera, per precaució i manca de confiança, però en els que són inevitables, he acabat pensant allò de "tampoc estem tan malament...".

Passat el Mas de les Moreres s'arriba a la carretera, i a l'esquerra s'agafa el camí cap al Molí del Pont i després per un corriol paral·lel al Barranc de les Obagues, s'arriba ja a prop de Cornudella, on parem a la font, encara que més per a treure buffs, etc. que no pas per agafar aigua.


I des d'aquí, enlloc d'enfilar cap a Sant Joan Petit, com sempre que passàvem per Cornudella, tirem cap a Los Hortals i el Barranc de l'Argentera. Aquest camí no és nou per a nosaltres en la seva major part, però com deia abans, sempre l'havíem fet de baixada, tornant de Vilanova de Prades. Només en Tonefliski el coneixia: ja se sap, a ell li agrada buscar pujades fortes... I ens confirma que aquesta ho és, però també que és de bon anar fent. I així és: m'ha agradat força més que el Coll d'Alforja, ja que aquí vas alternant algun tram de corriol (com ara a la Costa del Forn o per evitar passar pel Mas d'en Lluc, pràcticament 100% ciclables pit amunt).


A l'hora de passar pel Mas d'en Lluc, ens hem dividit: Txaeska i Toneflinski ha fet drecera per corriol i la resta he manat a veure aquest edifici senyorial. Val a dir que ens hem embolicat una mica (al track està corregit i en Tone m'ha dit que sí que s'hi pot passar "pel mig" i no cal voltar per l'oest com havíem fet nosaltres) . Des d'aquí fins a Albarca hi ha empits molt durs (a les Vinyes Velles) però es puja tot perquè el ferm del camí està bé.


Llàstima que un cop arribats aquí en Tone ens deixa perquè ha de fer aviat a Reus. I tot just ara que anem de cap cap a un tram que em va indicar ell a una ruta seva: pugem a Albarca, baixem cap al Coll Roig i enfilem cap a Ulldemolins i la "Vall del Silenci", però a diferència del que fa, per exemple, el track de la cursa Montsant Bike, deixem a la dreta la pista principal i agafem el corriol del Pla del Teix, que té un kilòmetre i resulta la sorpresa més agradable del matí, tot ciclable, amb punts espectaculars com el pas pel Salt de Teix o una baixada per una llisera. A repetir segur.



Un altre cop per pista, arribem a l'ermita de Sant Magdalena i per corriol empalmem amb la de Sant Antoni. Certament, hauríem pogut tirar abans cap a Ulldemolins, perquè la gana ja apreta, però som gent "seriosa" i un track és un track i s'ha de fer.. I com estem seguint, ara sí, el de la cursa de la Montsant Bike, recordo, d'haver estat en el test previ del recorregut, que ve un tram molt guapo de corriol/trialera. I, efectivament, un cop passat el Coll del Prat ja davallem per La Llisera cap al Molí de l'Espasa: un altre tram per emmarcar de la ruta d'avui i que, a diferència del primer cop que hi vaig passar, ara es veu més practicat i és més fàcil de seguir el track.

Ermita de Santa Magdalena
Arribant a Ulldemolins (Qui hagi fet la Montsantbike sap quina alegria dóna aquesta imatge)
Remuntant el camí que va paral·lel al Riuet del Teix, arribem a Ulldemolins i fem cap a la Fonda Toldrà, on ja ens esperaven el Kim i la Bàrbara, que s'havien encarregat que ens deixessin guardar les bicis al garatge, que la taula estigués parada... Tot perfecte: són 32 km i quasi 1100+ i amb el fred, es fa més gana... Val a dir que jo havia batejat la ruta com la de la Truita amb Suc, perquè és el producte típic d'Ulldemolins. Al final, però , només jo l'he tastada...(boníssima, per cert...ells s'ho han perdut). Però tothom ha esmorzat molt bé i a un preu raonable (8,5€ amb postres de músic i cafès).

La famosa truita amb suc d'Ulldemolins!!! Mhhhhhhh!!
"Beure amb got fa gabatxot, beure amb porró fa català i senyor"
A partir d'aquí, el temps s'ha començat a dilatar i fondre com un rellotge de Dalí: l'esmorzar ja ha estat una mica més llarg que de costum, els comiats... i al poc d'arrencar, jo pensava que tothom em seguia i no havia estat així.... A més, els que s'havien quedat tenien un problema amb el Garmin... Com quinze minuts per arrencar (i com es pot veure, hem sortit de la Fonda en sentit contrari i hem fet tomb...) i quan ho hem fet, resulta que el camí d'Ulldemolins a Prades és tot una pista asfaltada. Avui ja ha anat bé perquè ja anàvem tard, però un altre cop potser miraren de fer el recorregut de la cursa Open de la Montsant Bike, que fa una mica de bucles però evita aquesta pista en la mesura del possible.

Entre el Collet Blanc, els Colls Alts i el Coll d'Albarca hi ha un altre tram guapo amb força corriol, tant de pujada com de baixada, que ja coneixíem, però en sentit contrari, de la ruta des d'Alforja a Vilanova de Prades.

Després del segon pas del dia per Albarca, enfilem el tram més esperat del dia: el camí de la Llisera que, com no, fet en aquest sentit ha resultat també espectacular. Potser, pel que tingueu vertigen com jo, fet així, té algun tram on es pateix més. I potser té punts més durs de pujar pedalant (o que només pugen els més forts), però tant hi fa. Acabes amb les ganes de repetir.





Aquell paio petitó que hi ha a la part baixa era jo (Txaeska) esperant que arrenquessin...




Sant Joan del Codolar
A Sant Joan Petit hem agafat el Camí dels Cartoixans fins a connectar amb el GR per a baixar cap a Cornudella, en el que és un altre dels trams més atractius d'aquesta ruta.

El Capo "Pep"
Malauradament , arribats a aquest punt, ja havien saltat totes les alarmes horàries i per això hem descartat anar a buscar el corriol del Pantà de Siurana i hem tirat per carretera fins Les Ventes (ni tan sols hem desfet el camí del matí pels corriols cap al Pont del Molí). Llàstima, un altre cop serà. Avui però, ja la feina "exploratòria" estava feta, les cames començaven a estar cansades i encara faltava pujar l'entretingut camí cap al Coll d'Alforja, on ja cadascú ha tirat al seu ritme.

En resum: una bona ruta força variada, dura físicament , però moderada des del punt de vista tècnic (està clar que a la Llisera -la d'Albarca- s'ha de saber on posar peu a terra, però) i amb el Montsant omnipresent i majestuós presidint-ho tot i regalant-nos variades postals, a quina més espectacular.


Encuentra rutas por puntos de paso Cicloide



També et pots descarregar el track a Wikiloc