En ruta per les Muntanyes de Prades

Us ben asseguro que el casc que porta l'Abel no és per "fardar"... baixa tant ràpid que no el puc fotografiar!!

Pròleg:
Feia molt temps que no publicava un post i la raó és que em fa molta mandra escriure, no en canvi de fer-ne el reportatge gràfic i esbombar-ho per les xarxes... D'un temps ençà, comparteixo rutes amb l'Antoni Larrull, a qui sí que li agrada escriure i donar detalls geogràfics de les rutes a Wikiloc i de buscar-nos nou trams per enriquir les nostres rutes, així que li vaig preguntar que li semblaria fer una joint venture, jo posaria les fotos i ell la literatura i va acceptar immediatament! Aquí us deixo la seva narració:

Acompanyat de l'incombustible Antoni

Ruta variada i molt entretinguda de fer, que combina trams durs de pujada, baixades tècniques per corriols i trialeres poc conegudes i algun tram de carretera (inevitable o que hem fet perquè fèiem tard o per a poder fer alguna trialera)

A dos quarts de vuit sortim de Reus per a aprofitar bé un dissabte "d'estiu" al principis de mes de març i anem cap al Coll de la Batalla, on per arribar a la zona de la Font del Llop agafem l'opció més ciclable: baixar a les vinyes i fer front a una dura pujada per un "quasi corriol" cap als voltants de l'ermita del Mas de l'Anguera. Tot seguit, una mica de pista i pujada "cap a la Mussara" per carretera i en arribar als Colls, enfilem cap a la Creu del Pastor Noguès, girem a l'esquerra pel camí de la Serra de la Mussara i a la dreta agafem un corriol exquisit pel mig de Bosc de l'Abelló. Si haguéssim agafat la pista que hem trobat primer amb el cartell que ja indica "La Febró", hauríem fet drecera. Però aquesta la variant que hem fet és més atractiva.

Sembla que li estigui fument un "moc" :) :) és molt passional!

Tot i haver passat una setmana de les fortes pluges, encara vàrem trobar una "mica" d'aigua

Un cop de nou a la pista, anem davallant i aquesta s’acaba convertint primer en un bonic corriol damunt del Barranc de la Foradada i després en una trialera (1 km aprox. entre corriol i trialera) que ens deixa a tocar de la Casa del Barret, ja a prop de la Febró, on esmorzem moooolt bé a la Perdiu (10 euros, però quasi sembla un dinar: amanida, llonganissa al plat, músic (fruits secs, mistela...). I com havíem trucat el dia anterior (molt recomanable), taula i brasa preparada i servei molt ràpid.

Esmorzar 5 estrelles. Encara faltaven moltes calories per cremar...

La tornada la iniciem pujant per la pista que passa a tocar dels Avencs de la Febró i girem de nou cap a la Creu del Pastor Noguès pel Bosc de l’Augustenc. Però quan tornem a ser al punt on hem agafat el primer corriol del matí, decidim baixar una trialera que va cap al Coll de la Negra (a tocar del desviament cap a la Mussara). Només té 300 m, però si bé el principi és fàcil, després es complica una mica amb força rocs grossos que cal anar sortejant.

L'únic lloc on el puc "caçar" és en pla. A les trialeres es transforma.

El Quim marcant-se una mica de postureig (no ho pot evitar, hahaha!!)

El gran PEP (amb majúsules!!!). D'aquí el nom que ens hem posat en les seves sortides: Pep Team

Una mica de carretera ens porta de nou als Colls i comencem la circulació pel GR. Es fa bé, però arriba un punt que costa pedalar pit amunt. Tanmateix, aquest tram de trekking és curt i als pocs metres es converteix en un suau corriol de baixada, just abans de girar cap al tancat de vaques i enfilar cap a l'Artiga de Mill per un altre camí que va fent-se corriol pedregós. Aquest tram està millor que fa un parell d'anys i els dos passos amb filferro electrificat es poden desenganxar (i tornar-ho a deixar tancat, lògicament). És el mateix recorregut que vam fer fa unes setmanes quan vam anar a l'Albiol. Però aquest cop no baixem pel Grau del Malpàs, sinó que a continuem envers l'Aixàvega, Mont-ral... per a gaudir dels múltiples corriols i petites trialeres de la zona dels masos d'Alcover (Mas del Gat, del Tito, del Geperut...)

Vista de les antenes de la Mussara des del Pla del Bosc (un tram molt bonic)

Mas d'en Grau

Una mica de trekking...

Perseguit pel Joan Pere. Un crack!!

Serra del Pou

Si una cosa té la Mussara són pedres i més pedres!

En direccció cap a Mont-ral (sort que vàrem passar per la falda del poble)

Aquí improvisem una mica i, per falta de temps, sortim a la carretera i, aprofitant que estàvem a tocar i un company s'ho coneixia, baixem un tram de "DH" (excepte un tram final massa pendent, que fem a peu) que ens deixa a tocar ja del Convent de les Arts. Des d'aquí ja, cames ajudeu-me, ràpid cap a Reus (per la carretera vella i el voral de l'autovia), que es fa tard i la feina avui ja esta feta.

El Jordi a full!!

A mi no m'emociona acabar un ruta així i, lògicament, prefereixo fer aquest tram fent tot el camí que es pugui. Si hi ha temps, per Bonretorn i el Mas Paperer cap a la Selva. Si no n’hi ha massa, si més no evitant el voral de l'autovia (Masies Catalanes, la Selva, Camí Vell d’Almoster....). Però quan en dies com avui, ja has fet tots els km i el desnivell que "toca" i és tard, la carretera va bé per a no arribar a "tres quarts de quinze" (*de fet, ja vam arribar a dos quarts “de quinze”....).

Troba rutes per punts de pas Cicloide

També us podeu descarregar el track a Wikiloc

Serra Major del Montsant

  Serra Major del Montsant. Catalonia from Txaeska on Vimeo.

Aquesta és una ruta "Must" (que no us podeu deixar perdre), però no us fieu de la distancia: 54 quilòmetres, i l'altimetria positiva acumulada: 1.600 metres. És una ruta exigent i lenta, i, si la vols gaudir, el millor és que te la prenguis com a una "SlowRide" (terme emprat per un dels companys BTTrus i que el vaig trobar molt encertat).

Després de tres anys d'haver-la fet amb els companys d'Escapa, aquest cop va ser amb els BTTrus de l'Anoia (son mooolt bona gent!!).

Es tracta d'una ruta força exigent amb sortida i arribada des de Cornudella de Montsant. Després d'haver fet algunes rutes i curses per la zona els vaig fer alguns petits suggeriments i variacions del track que havien fet ells anys enrere.

Sense ni tan sols temps per escalfar una mica les cames, fem una bona pujada fins a l'Església barroca de Sant Joan del Codolar que es troba al peu del cingle del Montsant (en 3,5 Km ja comencem a acumular 400 metres de desnivell positiu). D'allà agafem el camí de la Llistera (GR-174) fins al Collet Roig (Albarca), aquest camí és espectacular (i molt fotogènic), "planejant" entre marges i blocs caiguts dels cingles del Montsant i oferint-nos unes boniques vistes de Siurana i el seu pantà.

Un cop al collet Roig tornem a tenir una bona pujada fins a la Roca Corbatera (1.163 m), 370 metres en 3 quilòmetres, abans, però, podem agafar una mica d'aire al Pla de Grau (1.045 m) metre gaudim de les vistes (per sort, una bona part de la pujada fins al pla de Grau és per pista encimentada però atenció, les rampes són dures, dures).

Collet Roig

Pujant al pla de Grau per la costeruda pista encimentada

Vistes de Cornudella i pantà de Siurana des del pla de Grau

Per arribar al cim de la roca Corbatera haurem de carregar una mica la bicicleta al coll, però poca cosa, bé s'ho val. Al cim hi ha un vèrtex geodèsic (un senyal de formigó format per un cilindre de 120 centímetres d'altura i 30 de diàmetre, que indica una posició exacta i que forma part d'una xarxa de triangles amb altres vèrtexs geodèsics).

Roca Corbatera

Després de la rigorosa sessió fotogràfica per immortalitzar el moment i des d'allà mateix, comencem a fer ta travessa per la Serra Major.

La Serra Major, tot i no tenir massa complicacions tècniques, és de pedalada lenta. Un cop passat el Piló dels Senyalets (1.109 m), comencem a baixar en direcció Cabacés, passant per la Cogulla (1.063) i l'Ermita de la Mare de Déu de la Foia (o Ermita de les Neus) on, després de molts quilòmetres, podrem agafar aigua.

De L'Ermita a Cabacés hi ha pràcticament un parell de quilòmetres però el tram final, des de la Punta de Sant Roc fins a arribar al poble, hi ha un petit tram tècnicament complicat.

A Cabacés (una mica més de la meitat de la ruta) vam aprofitar per fer un entrepà i recuperar les forces, encara ens quedaven un parell de "pales". El tram de Cabacés a Cornudella és el mateix que vàrem fer a la Montsantbike, únicament vaig fer un afegitó; abans d'arribar a Escaladei vam passar per la Pietat.

Fent de dentista arreglant un pinyó. Finet, finet...

Sortint de Cabacés, recuperant novament el GR-171, ja ens trobem la primera "pala", una pista de 2,5 quilòmetres amb un desnivell de 250 metres. Després de passar per la Font de Cavaloca, tenim un tram una mica tècnic d'un parell de quilòmetres fins que connectem amb la pista que porta fins a Escaladei (previ pas per la Pietat).

La Pietat

Cartoixa d'Escaladei

Un cop deixem la Cartoixa, ens trobem la segona "pala"; 4 quilòmetres i un desnivell de 250 metres que ens porta fins a la Morera del Montsant (a la Montsantbike és un tram de cronoescalada).
De la Morera comencem a baixar per un senderó molt divertit que passa per Sant Blai fins al Mas d'en Gil. Després ja agafem una pista que en porta fins a Cornudella.

En total, el temps emprat per fer la ruta tenint en compte el temps destinat per les fotos, gaudir de les vistes i xerrades amb excursionistes a la roca Corbatera, entrepans, passant per a la Pietat i Escaladei i sense patir cap problema tècnic va ser d'un total de 8 hores i 40 minuts, d'aquest total, de pedalada pura i dura, en van ser 5! Hi ha qui em pregunta com es pot retallar: passant de llarg de tot arreu i anar a patir...

També et pots descarregar el track a Wikiloc

Gorgs de la Febró

No sé què deu tenir Gallicant que toca anar-hi puntualment un cop cada any i mig… Gallicant i Gallicant (un any i mig després)

La veritat és que la primera de totes, la de fa tres anys, realment la destinació final era Gallicant, en les altres dues hi vàrem passar fent ruta cap als Gorgs de la Febró. Fa tres anys, a principis de Desembre, feia un fred insuportable i aquest cop, tot i que també va refrescar (normal a quasi 1.000 metres d'alçada) res a veure com a l’anterior vegada.

Per aquesta ruta vam fer un poti-poti d’altres fetes anteriorment (un track meu, un tram de la Eutiches non-stop i un track descarregada de Wikiloc) i com en els combinats, les barreges, a vegades, no van massa bé… no és que anés malament ni molt menys però seguir massa tracks alhora i veure que s’està fent tard quan encara queda molt per fer a vegades genera nerviosisme i confusions. No patiu, la ruta penjada està néta com una patena.

La sortida la vàrem fer des d’Alforja, no portàvem ni 400 metres, i encara a dins del poble, que vaig tornar a trencar cadena (Trenca-torrompers 2015)!! Cap problema, en un plis-plas ho vàrem solucionar, és el que té haver-la trencat més d’un cop en poc temps, agafes pràctica ☹ ☹ ☹

Des del Coll vàrem baixar cap a la Vall del Riu Arbolí pel Molí del Racó, per tornar a pujar fins a l’Arbolí. Després d’agafar una mica d’aigua vam sortir del poble i a 200 metres, a mà esquerra, vam agafar un camí paral·lel al Riu Arbolí fins a arribar a la carretera de los Castillejos (2,5 km de pujada). Després de mig quilometro d’asfalt, tornàvem a tocar arena per un camí que voreja (circumval·la) el Puig de Gallicant deixant-nos al peu de les runes de Gallicant.

Arbolí

Monòlit d'entrada al campament militar abandonat de los Castillejos (típic element arquitectònic del franquisme)

Gallicant

Siurana i pantà

Plana del Manuel (Gallicant)

Fins a Gallicant tot és ciclable, de Gallicant al Gorg del Mas dels Frares la cosa es comença a complicar una mica, però no és fins que toca baixar a peu del Gorg que la cosa es complica de veritat.

Baixant al Gorg...

El Gorg era sec, així que no va ser massa difícil creuar-lo, ja que, en comptes de seguir el GR-7 i pujar cap a la carretera de la Febró, vam seguir pel Desenrocat dels Castellans, un tram una mica complicat però molt bonic. El camí ens va deixar en una pista que ens portava fins a la Febró (parada i fonda).

Gorg del Mas dels Frares. Ni una gota d'aigua...

El següent punt era el poble abandonat de La Mussara (5 quilòmetres de pujada non-stop i 300 metres de desnivell). Per allà dalt de les Muntanyes de Prades tot està molt abandonat; Gallicant, Els Motllats, los Castillejos, La Mussara, Rojalons…

La Mussara

Un cop allà dalt i després de embolicar-nos una mica amb el GPS, se'ns havia fet molt tard i vam tornar cap al Coll d’Alforja passant per Castillejos (un combinat d’asfalt i arena).





Track descarregable a Wickiloc