diumenge, 25 de novembre del 2012

Però, que s’han pensat?!



Ja hi tornem a ser com cada any: batudes de caçadors pel porc senglar. I per què em queixo? Doncs perquè de cop i volta els caçadors es pensen que les muntanyes són seves. No és la primera vegada, ni suposo que l’última, que ens trobem amb caçadors “ocupant” els camins (i no camins secundaris, no, estic parlant de GR, com en el cas d’avui) i que de manera, a vegades poc amable i fins i tot intimidant, ens conviden a fer mitja volta… però que s’han pensat?!! L’any passat, un caçador em van arribar a dir que “m’atengués a les conseqüències” ¿?!! Però que s’han pensat?!! Jo?? Es pensen que per portar una arma sota al braç ens poden intimidar?... Que després de fer una quilometrada he de fer mitja volta? Doncs no. Buf!, ja està, ja he buidat el pap. És que em posen de molt mala llet i necessitava treure-ho.


Dit això, avui hem fet una bona ruta, no excessivament llarga però de força desnivell. Com a novetat, avui hem “estrenat” company de pedals i sembla que s’ho ha passat d’allò més bé. Sempre que ve algú nou hi ha aquella cosa que no saps si encaixarà bé, si la ruta que has preparat serà massa dura o no, però la veritat és que s’ha adaptat molt bé. Welkom!


La pròxima setmana volem anar a Gallicant (un poble abandonat de les muntanyes de la Mussara) i com que s’haurà de pujar força voliem fer una mica de “test” i anar calentant motors, …bé, pedals.

Ruta: Montbrió – Riudecanyes - Montclar – Riudecols – Ermita de Puigcerver – Coll de la Teixeta – Duesaigües – Riudecanyes – Montbrió.



El tram, per camí, de Riudecanyes a la urbanització Montclar és un bon trencacames ja que, tot i ser curt, té unes bones rampes. I la pujada a l’Ermita de Puigcerver, des de Riudecols, es una “clàssica”. De la resta de la sortida d’avui, dir que és una petita variant d’una ruta feta anteriorment –Link- així que tampoc posaré massa descripcions, excepte que no es passa per la Creu de Formatge i baixant pel GR7 (si, si on hi havien els caçadors) en comptes d’arribar fins a l’Argentera tallem a mig camí i arribarem directament a Duesaigües.


Tot i que al Wikiloc mostra que la durada de la ruta es de 4 hores, de pedalada real han estat 3 hores, la resta han estat un conjunt de problemes tècnics que ens han fet perdre força temps.



També pots baixar-te el track a Wikiloc

dilluns, 19 de novembre del 2012

It’s raining again…



La setmana té pocs diumenges, així que no se’n pot desaprofitar cap, ni que plogui (un altre cop).

Les sortides acostumen a ser a les 8. Els dies que fa mal temps (pluja, vent,…), a partir de les 7 ja comencen els Burofax: que si sortim, que si ens quedem, que al llit s’està molt bé, que jo no em vull mullar, que què t’ha dit l’altre, que si no surt jo tampoc… i llavors em començo a posar gris com el dia. Avui, amb el xim-xim, hi ha hagut campana generalitzada i fins i tot a mi se m’han passat les ganes de sortir, així que he començat el matí arreglant la bici.



Un parell d’hores després ja no he pogut més; la bici i les sabates ja eren brutes, així que què coi, una mica de fang tampoc és tant greu. He decidit sortir!! Com que ja era tard únicament he fet un parell d’hores, però m’he entregat i he fet una ruta de mar i muntanya pseudofondera.



Per sort, únicament han caigut 4 gotes mal comptades, però el fang m’ha deixat ben brut. Com que no porto ulleres de protecció, ha estat una mica incòmode pels ulls, ja que constantment m’hi entrava brutícia. Demà en busco unes.



Ruta: Montbrió - Vilanova d'Escornalbou - Mont-roig - Cambrils - Montbrió



També et pots baixar el Track de Wikiloc

dilluns, 12 de novembre del 2012

Un ganxet per Tarragona



Ahir vàrem tenir el plaer de compartir ruta amb en Manu Sabalete, de Maxi Bike, sub-campió de DownHill de Catalunya, que ens va portar per senderons i corriols Tarragonins.

Tot i tenir inicialment certes reticències a l’hora de sortir amb l’èlit del DH, ja que els descensos tècnics no m’agraden gens ni mica, en Manu es va comportar i va preparar una ruta apte per les meves habilitats, i així vaig poder “gaudir” d’una bonica ruta.

Ruta: Tarragona - Ardenya - El Catllar - Tarragona



Es curiós com, en pocs quilòmetres, pot arribar a canviar tant l’orografia del terreny. La meva zona d’acció és a pocs quilòmetres de Tarragona, i és molt diferent a la que em vaig trobar: extremadament seca (tot i que ahir estava molt humida per la pluja d’aquests dies) i amb molta pedra i roca. L’altimetria muntanyosa és força baixa (el pic més alt que vàrem fer no tenia ni 200 metres) però és un autèntic trencacames al que no estic massa acostumat. L’ascens acumulat positiu d’ahir va ser d’aproximadament d’uns 700 metres, poc més dels que acostumo a fer en les meves sortides de “fons”, però, en canvi, vaig quedar amb les cames i genolls molt tocats, ja que constantment estàs pujant i baixant i amb molta tensió per evitar no anar per terra. Els camins són molt estrets i estàs constantment zigzaguejant entre els arbres, així que no et pots despistar gens ni mica.


Les fotos publicades del post d’avui estan cedides, ja que tot i haver portat la càmera, em vaig deixar la targeta de memòria punxada a l’ordinador (els dies que no controlo la sortida em poso nerviós). Gràcies companys!


Una altra cosa que vam fer, que no fem amb els de la colla, és aturar-nos a fer un entrepà –“allá donde fueres haz lo que vieres”–. Tenint en compte que hi havia gana, vaig caure en el parany de fer un bocata XL que després, novament en ruta, va costar de pair. Un dels inconvenients d’aquestes llargues aturades d’habituallament, a part de que l’excursió s’allarga massa, és que la màquina es refreda i costa tornar a agafar el ritme.


Al finalitzar la ruta vaig veure que els dos GPSs que porto em donaven lectures diferents: un marcava 44 km i l’altre 48 km ¿?!! Un cop vaig descarregar les dues rutes, a primer cop d’ull no semblava que hi hagués cap diferència. Però aplicant el zoom es veia quelcom en la zona de l’aturada a esmorzar, a El Catllar. Més ampliat encara es veia un manyoc de línies a sobre del bar; fins a 5 km d’extra bonus!!! Els GPSs, en mode autopause i tancats en un espai van perdre el Nord, mai millor dit. En la foto adjunta es pot veure perfectament (el track verd es del Forerunner 610 i el vermell de l’Edge 705).


Abans de penjar els tracks m’agrada pulir els petits errors que hi ha hagut durant l’excursió. Amb la rectificació que vaig haver de fer es van perdre les dades de temps i, a més, l’IBP a Cicloide és erroni (54!).

Manu, lo dicho, fue un placer. ¡¡Muchas gracias!! Ahora te toca a ti pisar mis tierras.

Fotos: Manu, Xavier i un biker anònim



També et pots baixar el track a Wikiloc

diumenge, 4 de novembre del 2012

I’m biking in the rain, just biking in the rain…



Avui no hi ha track. Bé, sí que n’hi ha, però avui no el publico, me’l quedo per mi. I no és res personal, és que no ha sortit el que havia planejat.

Tot i que donaven pluges pel matí –i així s’ha llevat el dia–, semblava que la cosa s’obriria i que no ens mullaríem… Inconscients de nosaltres… Hem quedat xops com polls i, jo que sóc de secà, això de l’aigua no ho porto massa bé. Sort que no ha fet fred.



A mig camí, quan ja ha començat a ploure amb certa intensitat, hem anat “modificant” la ruta planificada. Hem retallat per aquí, per allà, i al final ha estat un campi qui pugui. Per la tornada, hem evitat les zones fangoses agafant camins asfaltats, de tal manera que la ruta ha quedat força deslluïda i aigualida.


…And I'm happy again.
I'm laughing at clouds
So dark, up above,
The sun's in my heart
And I'm ready for bike.

dijous, 1 de novembre del 2012

CremaCastanyes

 
Ruta: Montbrió – Les Borges – L’Aleixar – Riudoms – Vinyols – Montbrió

Avui, per cremar els excessos de la castanyada, hem fet una sortideta suau, sense presses, per aprofitar i xerrar una mica…


Únicament hem estat dos, i com que l’altre company no va venir a la Macrosortida del diumenge passat, l’he portat als Miradors de les Borges ja que no hi havia estat mai. He aprofitat també per treure’m l’espina de fer correctament el tram d’ascens als miradors, que diumenge passat no va sortir bé. Tot i així, encara hi ha un petit tram que per culpa de les pluges d’aquests dies estava molt malmès i l’hem fet per la urbanització.


Fins a les Borges hem agafat un camí diferent, sense passar per Botarell i les Voltes, una cosa més planera i directa. I des de l’Aleixar hem fet la tornada pel Camí de Castellvell fins a la Riera del Salt. De la Riera hem agafat el Camí del Mig (a mig camí de Maspujols) fins als Cinc Camins, baixant pels Camí dels Carros i agafant a mà dreta un camí que porta fins al Polígon de les Ànimes.

Creuem la T-11 per un pas inferior (si plou acostuma a estar força enfangat) i seguim pel Camí dels Ollers fins trobar-nos amb el Camí de Castellvell fins a Riudoms.

Creuem Riudoms i agafem el Camí de la Font del Ros, creuem la T-314, seguim pel mateix camí fin enllaçar amb el Camí de Vinyols que ens porta fins al poble, que també creuem, fins a trobar el Camí de Montbrió del Camp.

Calculo que el còmput de calories guanyades la nit anterior amb les cremades avui encara en queden unes quantes per perdre…



També et pots baixar el Track a Wikiloc