dimecres, 19 de febrer del 2014

Porrera iMovie edition

Porrera from Txaeska on Vimeo.

Aquesta és la quarta vegada que vaig a Porrera en menys d’un parell d’anys (una més de les que recordava, gràcies al bloc puc revisar aquestes coses), així que no donaré massa detalls perquè són pràcticament calcades: Porrera (I) (II) i (III).

Per ser febrer, va fer una temperatura inusualment alta i vaig poder sortir en calça curta
Com a novetat, aquest cop he fet un petit vídeo, llàstima que no vam tenir massa sol i els colors han quedat una mica apagats, també m’he fixat que, amb poca llum, la càmera perd detall i en les tomes que anem força ràpids no tenen la qualitat que m’agradaria.

El dia que un dels companys de rutes em va portar la càmera, una Xtasy Easypix FullHD (suposo que dec fer cara que m’agrada portar trastos), vaig anar a mirar a Internet quina valoració en donaven, cosa que acostumo a fer “abans” de comprar alguna cosa, i si hi havia alguna comparativa amb alguna altra càmera, i si, la vaig trobar… Jo hi han coses que em costen d’entendre, si es tracta d’una “Action Cam” per esports d’aventura, etc, etc, per quina raó posen una comparativa conjunta amb una GoPro i una CamOne en un kayak per aigües tranquil·les??!! Us ho juro!!! (link)

La veritat es que es tracta d’una càmera força senzilla amb no massa opcions a configurar “in situ”, únicament si vols HD o FullHD. La resta de configuracions les has de fer des d’un ordinador (que no acostumo a portar els dies que surto en bici).

Per cert, i com ha pressuposat algú, és vídeos que penjo no estan accelerats, són a temps real. Les càmeres amb un ampli angle de visió (170º en el cas de la que porto) donen aquesta sensació de velocitat per l'efecte ull de peix.

Aquí intento respondre algunes preguntes que m'ha fet més d'una persona després de veure els vídeos:

Quin programa fas servir pel muntatge?
Pels muntatges de vídeo, de moment, faig servir el iMovie de Mac; senzill, intuitiu i ràpid. El Final Cut, al ser un programa d'editatge professional et dona infinitat de possibilitats, però si no l'utilitzes habitualment i hi tens la mà trencada, és una mica totxo.

Les músiques d'on les treus?
Després que YouTube em censurés un vídeo per haver posat músiques "comercials" em vaig aprendre la lliçó i ara faig servir músiques de Creative Commons (CC), que amb alguns condicionants com ara fer-ne esment en els crèdits la teva "obra" et permeten el seu ús. Una bona plataforma és Jamendo.

On ho penjes?
A Vimeo, fins i tot amb això sóc llepafils. La meva experiència amb Youtube no va ser del tot satisfactòria. Sense pagar ni un duro puc penjar fins a 500 megues per setmana (aparentment sense límit).

Camí dels Molins (Riudecanyes): molt divertit en les dues direccions

Priorat, terra de llicorella, perfecte per castigar les cobertes
Bocata a Porrera. Vaig cedir però va valdre la pena
Últimament toca a punxada per sortida

No t'amaguis Joan, no t'amaguis! Dóna la cara!!
Ruta: Montbrió - Riudecanyes - Duesaigües - L'Argentera - Coll de la Teixeta - Porrera - Coll de la Teixeta -  Duesaigües - Riudecanyes - Montbrió






També et pots descarregar el track a Wikiloc


dilluns, 10 de febrer del 2014

Hèrnia tubular


La ruta planificada pel diumenge era de les bones: sortint des de Montbrió, anar fins als Motllats (una urbanització que no va prosperar a causa dels mals accessos i la manca d'aigua) de la Mussara, baixar per les Costes de les Cingles i tornar per l’ermita de Puigcerver…






Fins als Motllats tot va anar estupendament, fins i tot vaig “redescobrir” el tram de GR-172 que s’agafa al Coll de la Batalla fins a l’ermita la Immaculada Concepció del Mas d’Anguera (la meva alternativa era fer-ho per les Vinyes del Mas de Flaçada), però iniciant el descens a el Motllats, un dels companys va fer un bon trau al lateral de la coberta, i, allà dalt, no és dels millors llocs per què et vinguin a buscar…




No sé si es que les tubeless són mes estretes en els laterals o què, però no és el primera vegada que passa, i després d’haver d’anar a buscar un cop al mateix company a la muntanya perquè havia estripat coberta, vaig veure que un bon trau a la coberta t’esguerra la sortida, ja que no hi ha ni pegat ni “macarró” que ho sol·lucioni. Així que sempre porto un tros de lateral de coberta i tub de cola per si passa quelcom similar, i, aquest cop, ho vam poder estrenar i la veritat es que va anar prou bé.






Bé, doncs com anava dient, un cop al Motllats, a cota 1.050 vam haver de posar-nos a fer una mica de bricolatge, mentre, la temperatura, anava baixant… Un cop posat el pegat de coberta, una càmera i després d’inflar-la i veure que la cosa no era massa de fiar (la cola no semblava enganxar com esperàvem i la càmera amb ganes de sortir) vam decidir anar tornant. La veritat es que no deixava de ser una solució d’emergència i per evitar que la “hèrnia tubular” empitjores, vam decidir tornar per carretera fins a Montbrió sense passar per l’ermita de Puigcerver.


Per molt poquet no vam coincidir amb els fariseus del club BTT Valls, que també van passar pels Motllats en la seva baixada a Prades (eren un bona colla). Llàstima.

Rutes similars:
Montbrió - La Mussara - Montbrió
Montbrió - Aleixar - La Mussara - Ermita Puigcerver - Montbrió





També et pots baixar el track a Wikiloc

dilluns, 3 de febrer del 2014

Mestral Vs Bikers

Trucafort from Txaeska on Vimeo.

Estar tota la nit sentint com bufa el Mestral i saber que t’has de posar a pedalar a primera hora fa una mandra de nassos, i, que a les 7 del matí el whatsapp ja va ple de missatges; que fem?, sortim?, canviem ruta?, agafem cotxes?... i que la cosa es comenci a escalfar sense haver fet una sola pedalada, això no té preu!

El dissabte vaig proposar una ruta (sempre es bo sortir amb la ruta planificada o després les coses no surten com un voldria), i un dels llocs per on passàvem era pel parc eòlic de Trucafort (a la Serra de l’Argentera), així que amb la forta ventada que feia era com anar directes cap a la gola del llop. Tot i així, uns pocs, vam decidir tirar endavant i que ja ens ho trobaríem…


Fins a Mont-roig, el fort vent tirava enrere però un cop dins el bosc la cosa ja va anar millorant. Com que la ruta era una mica llarga, la meva idea era pujar al Coll Roig per Colldejou, però un de la colla va proposar fer una versió una mica més dura; en comptes d’anar a Colldejou, aproximadament un quilòmetre abans, pujar al Coll del Guix pel camí de la font dels Bullidors i d’allà anar cap al Coll Roig. Si algú coneix aquest camí ja sabrà del que parlo.



Un cop al Coll Roig i com que el vent era suportable, vam seguir cap al parc eòlic per trobar el senderó que baixa fins a la Torre de Fontaubella.





El senderó aquest en qüestió és força tècnic i molt pedregós, i tinc la sensació que cada cop el baixo més ràpid i poso menys vegades peu a terra, tot i així, hi ha qui el baixa volant, el problema es que després descalcen la roda…





Un cop a La Torre de Fontaubella vam anar cap a Pradell de la Teixeta, per un camí que deixa el Puig a mà esquerra, i de Pradell cap al Coll de la Teixeta per la Nacional (únicament són un parell de quilòmetres però no he trobat encara un camí per evitar-los).


Passada la rotonda, vam agafar la carretera que va cap a Duesaigües desviant-nos a la dreta, pocs metres després, per agafar el GR-7 i que passa pels Colls del Vicari. Poc més d’un quilòmetre després d’haver agafat el GR-7 i en comptes de baixar fins a l’Argentera, vam trencar per un senderó que queda a mà esquerra (just en una corba molt tancada) per arribar fins a Duesaigües.

De Duesaigües a Riudecanyes i cap a casa pel Camí dels Molins.

Alternatives de la mateixa ruta:
Sortida VIP
La Torre de Fontaubella




També et pots descarregar el Track a Wikiloc