Montbrió – Puig d’en Cama – Montbrió

Ruta: Montbrió – Les Borges – L’Aleixar – Puig d’en Cama – Maspujols – Riudoms – Montbrió.

En el Wikilock l’he posat com a difícil. Per què? Per dues raons: la primera, pel sentit en que l’hem fet –hem hagut d’empènyer una mica la bici–, i la segona, per què, en el tram final, encara no he aconseguit fer el cim sense posar peus a terra després d’haver-hi pujat tres cops. S’haurà de tornar a intentar amb la coberta nova (no és una excusa…, o sí). Així què per qui no tingui ganes d’empènyer, que faci la ruta en sentit invers.

En el moment de preparar la ruta vaig cometre un error a l’hora de traçar el camí: passat el mas de Borbó, i per pujar al Coll de Sant Joan, vaig agafar la drecera més dura (ja ho és de baixada), així que per no tornar enrere vam seguir empenyent les bicis (és un tram que fa mooolts anys l’havia fet de baixada; no recordava que estigués tant malament per fer-lo de pujada!. No tornarà a passar). En la foto de l’esquerra hi ha el track real (el que tinc penjat a Wikilock) i la foto de la dreta és el que recomano si no es tenen ganes d’empènyer, tot i que la pujada que s'ha de fer tampoc no té res de fàcil.



Va ser una sortida “duet”, o sigui que únicament érem dos. La resta va fer campana. Únicament un d’ells té excusa: s’està preparant per fer la seva primera Triatló i dissabte ja va fer 70 km.

La previsió del temps pel cap de setmana donava sol… no el vàrem veure en les 3 hores i pico que va durar l’excursió. Pel colmo, en el cim, a 716 m, hi havia una boira que no ens va permetre gaudir de les vistes. Llàstima, no vaig poder fer una de les meves panoràmiques. Una altre dia serà.

Abans de Maspujols, degut a un petit despiste, i per no tornar enrere (no m’agrada gens), la tornada no va ser exactament per on havia de ser, així que la propera vegada ja intentaré arreglar tots aquests petits errors i deixar una bona ruta. I a veure si finalment puc fer tota la pujada fins al Puig sense posar peus a terra!

Per cert, el Javier ja li està començant a agafar el truquillo a la seva 29”.




També et pots descarregar el track a Wikilock

Collet dels Feixos

Avui hem repetit ruta, aquesta la vàrem fer ara farà un mes però únicament érem tres, aquest cop l'assitència ha millorat força i hem aconseguit fer un grupet de sis, quin goig!!

No donaré masses explicacions sobre la ruta ja que no hi han variacions respecte l'altra vegada així que us deixo el link del post que vaig posar en el seu dia amb explicacions descàrregues del track. Com a resum: ruta de 40 kms, 1000 mts de desnivell, molt bones vistes i no es especialment dura.

Únicament, com a novetat, comentar es que un de la colla estrenava bici i això sempre fa corrillo. S'ha passat d'una còmoda bici amb suspensió integral a una de semirígida amb 10 pinyons x 2 plats i rodes de 29!! Ara si que es farà home de veritat i possiblement li sortirà pèl al pit.

Onze de Setembre 2012

Avui volia començar el Post amb alguna imatge al·legòrica a l’Onze de Setembre i què millor que la que he rebut del meu germà via Whatsupp: aquest matí ha sortit a fer les Amèriques i, en plena histèria aeroportuària pel tema de l’aniversari pels atemptats de l’Onze de Setembre, es planta a la cabina del pilot, fa al capità una petita classe magistral sobre la història de Catalunya, treu l’estelada i immortalitza el moment. Visca Catalunya!

Ruta: Montbrió - Mont-roig - Cambrils - Vinyols - Montbrió

Després d’aquesta petita introducció patriòtica, anem a la ruta d’avui: és una de les rutes que faig en els dies de descans (és a dir, no és de les de “diumenge”) i són de les de rodar amb poc desnivell. Té una mica de tot: arena, pedres, asfalt (camí), muntanya, mar… És una ruta que no té massa complicació tècnica, així que pot ser interessant per qui no es vulgui pegar un bon tute i, a més, amb vistes a la Muntanya Blanca o el Cabrafiga.

El tram una mica més tècnic és el que va de Mont-roig fins arribar a la AP-7, ja que és un tram molt sec i pedregós.

Un cop arribem a la costa i fins a Cambrils és un passeig molt agradable ja que es fa tot per carril bici (en segons quina època o hora es quasi impracticable per la gran quantitat de gent que hi ha). De Cambrils fins a Vinyols es fa per camí asfaltat, i va anant pujant molt suaument, perfecte per fer una mica de fons. I de Vinyols fins a Montbrió tornem a tocar arena.

És una bona ruta per fer cadència, ja que pràcticament tota la estona estàs pedalant i pedalant.



També pots baixar-te el Track a Wikiloc

Reus - L'Albiol - Reus

Ruta: Reus – Almoster – La Selva – Masies Catalanes – L’Albiol – Vilaplana – L’Aleixar – Castellvell – Reus

Aquests dies vaig una mica retrassat amb la publicació de rutes; aquest agost he sortit força en bici però he tocat poc l’ordinador (com ha de ser), així em reservo alguna ruta pels dies de sequera…

Primer de tot, la meva recomanació és fer la ruta en sentit invers (gràcies a la insistència de l’Edu la vàrem fer en sentit contrari del que jo havia previst. Tot i que diuen que l’edat és un grau, aquest cop no va ser així –ho sento però algú ho havia de dir–). Tot i haver pujat moltes vegades a L’Albiol, la ruta que vaig preparar era nova. Ja vaig veure que el desnivell en alguns punts era força elevat. Sense conèixer el terreny, que va resultar ser molt pedregós, vam haver d’empènyer una mica la bici (alguns més que d’altres).

Les intencions de l’Edu no eren dolentes, ja que fins La Selva el terreny és molt planer i així comences a pujar havent calentat una mica. L’ascens per Masies Catalanes ja et posa a to. També s'ha de dir que aquest sentit de la ruta ens anava bé per passar per Almoster a recollir al Màrius que, després de molt de temps en dique seco per culpa de diferents lesions, es va unir a la colla, i la veritat és que va aguantar molt bé (ànim Màrius!).


 



Un cop deixem les Masies Catalanes agafem un senderó que passa pel costat del Mas del Panxó (hi ha un avís d’atenció gossos, però es passa per una pista forestal que queda just a la dreta); després passem pel Mas de Barberà fins arribar a la Serra Estreta i ens incorporem a la TV-7046 fins a l’Albiol (en aquest tram vaig punxar).



Un cop creuat el poble seguim per la mateixa carretera fins a la Font del Llop, i d’allà agafem un camí a peu de la mateixa carretera (que després es convertirà en un senderó) fins a Vilaplana. D’allà arribem fins a l’Aleixar pel camí del Pi de les Planes (arbre monumental), Castellvell i Reus.



També et pots baixar el track a Wikiloc

Montbrió - Riudecols - Creu Formatge - Ermita Puigcerver - Collet dels Feixos - Argentera - Montbrió

Estic content; la ruta d’aquest dimecres va sortir rodona. S’agraeix quan, després de currar-t’ho, els que t’han acompanyat et diuen, en arribar, que els ha agradat molt.

Sempre que preparo les rutes, poc o molt, intento buscar camins nous o petites variacions per arribar als mateixos llocs (sortint generalment des del mateix punt i fent rutes d’entre 40 i 60 km has de començar a buscar coses noves). Normalment, per arribar a Riudecols des de Montbrió, sempre ho hem fet per rieres i, francament, són poc agraïdes. És per això que, amb el GoogleEarth, vaig buscar un camí que ens hi portés evitant les rieres i creuant Botarell (s’ha de fer una mica d’asfalt fins al poble però després realment val la pena).

Un cop a Riudecols, vàrem pujar cap a la Creu de Formatge per un camí que trobem tot creuant el poble i que em sembla que no havia fet mai (fa molts anys, en un Transaventur, vam arribar a l’ermita en btt però no recordo si va ser passant per la Creu; coses de l’edat…) i d’allà cap a l’ermita de Puigcerver. Realment és una bona pujada.

Des de l’ermita vam anar cap al Coll de la Teixeta passant pel parc eòlic del Mas de la Potra del Collet dels Feixos (de les tres vegades que l’he fet, dues ha estat pujant-lo així que, de baixada, el vaig poder gaudir més). Amb els ventiladors de fons és una bona estampa.

Del Coll de la Teixeta vam fer la baixada fins a l’Argentera pel GR-7, que jo no havia pogut fer l’anterior sortida per culpa de les presses, així que ja m’he tret l’espineta (és un tram molt bonic, tant de pujada com de baixada). D’allà cap a Duesaigües, Riudecanyes i Montbrió.




 

També pots baixar-te el track de Wikiloc

Montbrió - Colldejou - Torre de Fontaubella - Pradell de la Teixeta - Montbrió

Havia de ser una ruta de les bones, però la prohibició de circulació per molts camins degut al alt risc d'incendi i les presses per tornar aviat, han escapçat una mica la ruta prevista. Els diumenges acostumen a tenir aquest problema; els que tenen sopars fins tard els dissabtes, els costa matinar, i els que tenen dinars de compromís els diumenges, tenen presses per tornar aviat i comencen amb la cantarella: he d’estar al cotxe a tal hora… (i saps perfectament que al ritme que estem anant no hi arribarem, i menys encara si es punxa, com va ser el cas).

Com a novetat: la presència d’en Xavier, que ja ens va acompanyar al Tourmalet i aquest cop l’hem posat a prova en mtb i ha aguantat prou bé tot i no estar acostumat a pujar, pujar i pujar… això sí, el baixar se li dona molt bé.

Aquesta ruta ja l’hem fet vàries vegades (alternativa 1, alternativa 2) però sempre amb petites variacions (en la varietat està el gust) i aquest cop, des del Coll de la Teixeta i degut a les presses, la baixada fins a Montbrió -que l'havia planificat per l'Argentera- va ser tota per asfalt: carretera i manta, des del Coll de la Teixeta fins a Montbrió, passant per Duesaigües i Riudecanyes.

Ruta: Montbrió - Vilanvova d'Escornalbou - Colldejou - Torre de Fontaubella - Pradell de la Teixeta - Duesaigües - Riudecanyes - Montbrió

També pots baixar-te el track a Wikiloc

Cambrils - Pratdip - Colldejou - Vilanova d'Escornalbou – Cambrils

Tot i que la publico avui, la sortida és del diumenge. És el que tenen les vacances: poca cobertura Wi-Fi, poques ganes d’engegar l’ordinador, el dolce fare niente, les olimpíades…

La sortida va ser des de Cambrils, més concretament des de la Llosa, així que per arribar a Pratdip vaig haver de recórrer una mica al GoogleEarth i buscar un camí per evitar la nacional, l’autopista, l’autovia del Mediterrani, la via del tren, la futura línia de l’AVE… no es fàcil trobar per on creuar totes aquestes vies.

Per sort no va ser un dia especialment calorós, ja que es tracta d’una zona molt seca i a més la calor no em prova massa.

Vaig tenir un problema amb el GPS i se’m varen solapar vàries rutes en la mateixa pantalla (posteriorment, a casa, li vaig fer un soft reset i es va sol·lucionar). La conseqüència: en un despiste, un petit tram que havia de ser per camí el vàrem fer per asfalt (a prop de la Mare de Deu de la Roca de Mont-Roig).

La ruta no és especialment dura però al final ja tenia ganes d’arribar i poder refrescar-me una mica.



També pots descarregar-te la ruta des de Wikiloc

Torno a anar amb Xiruques

Després d'un aparell de setmanes d'anar amb Slicks per fer el Tourmalet, finalment m'he tornat a calçar les Xiruques per tornar a la muntanya! La veritat es que he trobat la carretera força agraïda però com l’arena res de res, ja són molts anys.

Sabent que aquest diumenge no sortiria en bici, el divendres per la tarda vaig fer una escapada per cremar les calories que guanyaria el cap de setmana… Era la segona sortida després del Tourmalet i la veritat es que amb la calor que feia no tenia massa ganes de patir, així que no vaig ser massa exigent.

Ruta: Montbrió – Vilanova d’Escornalbou – Castell d’Escornalbou – L’Argentera – Coll de la Teixeta – Duesaigües – Montbrió.



També et pots baixar el Track a Wikiloc

Tourmalet - Aspin (II)

L'any passat vàrem ser 3 els que vam escalar el Tourmalet. Aquest cop hem estat 10!! i, a més, hem afegit la cirereta de l'Aspin. Moure tanta gent és tot un exercici de logística i es pot dir que, en tots els sentits, ha estat un èxit. Llàstima del temps -fred i boira-, que no ha acompanyat massa (per pujar la fresca ha anat bé, però per baixar o anaves ben equipat o passaves un fred de nassos). Pels qui no van venir l'any passat, s'han perdut unes vistes espectaculars -un altre cop serà-.

Vam preparar una ruta a mida: Sortida des de Ste. Marie de Campan (queda al centre de la ruta), pujant primer el Tourmalet, baixant pel mateix lloc cap a Ste. Marie i, des d'allà, pujada cap a l'Aspin i baixada a Ste. Marie: 60 Kms i 2.000 metres de desnivell.

El Tourmalet no és tan "fiero como lo pintan", o si més no, amb el ritme que portàvem, sense piques i en formació, es pot fer sense problemes. Fer l'Aspin, més curt i de menys alçada, després del Tourmalet, ja són figues d'una altra panera: els últims 4 km se'm van fer mooolt pesats... Per cert, ens hem trobat a molts bicicleteros de la terra, catalans, bascos... un gustàs.




A nivell de logística, vam sortir el dissabte a les 5 del matí des de Montbrió (previ carregament el divendres de material i bicis) amb dues furgonetes i un 4x4. El temps en el Pirineu d'Osca era molt bo, però un cop creuat el túnel de Bielsa va canviar radicalment, amb boira i fred... però sense pluja (mai havíem estat mirant tantes vegades la previsió del temps).

Un cop a Ste. Marie de Campan, estiraments, ordres d'equip (pujar en pelotón), típics consells del veterans que ja hi havíem pujat (un cop, però això ja et dona veterania) i a les 11:40 del matí començàvem l'ascensió, de cota 852 fins a 2.115 m en 18 km. Fins a l'estació d'esquí de La Mongie va ser anar fent pim-pam. Allà el grup ja es va començar a desfer i jo hem vaig quedar en terra de ningú (tenía el corazón partío: o quedar-me amb els cuers o agafar als del davant). Finalment en els últims 2 km vaig decidir fer un derramaje al mes pur estil final d'etapa i vaig intentar agafar als del davant. Alguns van caure i d'altres no... Això, després, a l'Aspin ho vaig pagar.

 

Fotos de rigor i sense perdre massa temps va començar el descens (feia massa fred i no es veia res de res per poder gaudir de les vistes). Senzillament ESPECTACULAR. Baixada a pes, amb velocitats punta de 70 km/h segons el GPS, i segons algun contaquilòmetres encara més... adelantant a totes les "flaques" i automòbils que teníem pel davant. Com que als de carretera no els agrada massa que bicis btt els passin la mà per la cara, vam tenir un pique Flaques vs Grosses molt guapo fins a Ste. Marie de Campan -llàstima de no portar una càmera GoPro-.

Un cop a Ste. Marie, cronoaturada per reagrupar-nos, omplir els bidonets i amunt un altre cop cap al Col du Aspin, de cota 852 a 1.490 en 13 km. Aquí cadascú va anar al seu ritme. El vaig pujar en 1 h i 5 min que, anant tocat, tampoc està malament.

Fotos i un altre cop cap a baix. Les velocitats ja no van ser altes i tampoc anava sobrat de cames, així que vaig anar fent fins un altre cop a Ste. Marie. Dinar de germanor ben regats de cava gràcies a un de la colla que es pensava que allò era la F1. Vam fer nit a la Vall d'Aran, previa ingesta d'un excel·lent chuletón que ens havíem ben guanyat.

3 h i 43 m de temps total sobre rodes, sense comptar les aturades als dos colls i l'omplerta dels bidons a Ste. Marie (temps total amb aturades: 4 h 28 min). En les dades de Cicloide ja li podeu treure 200 metres a l'altimetria total acumulada, amb la rectificació del Garmin Connect em surten 2000 metres (coi de Cicloide, després mires rutes i t'espantes)




També podeu descarregar el Track des de Wikiloc

Tourmalet - Aspin (I)

Hem fet el cim !!! Bé, millor dit els cims...

Aquest dissabte hem coronat el Tourmalet i l'Aspin en l'Epic Aspin-Tourmalet btt edition 2012 i puc dir que en menys d'un any l'he pujat dos cops (el Tourmalet).

Respecte a la ruta que teníem prevista, hem fet un parell de canvis: en comptes de sortir des de Campan -com l'any passat- ho hem fet des de Ste Marie de Campan. La climatologia no era massa bona i era una manera d'estalviar una mica de temps. El segon canvi ha estat en l'ordre: en comptes de fer Aspin-Tourmalet, ho hem fet a la inversa, ja que érem molts i alguns no les tenien totes de poder fer els dos ports i els feia més il·lusió fer el Tourmalet. Finalment tothom ha fet els dos ports (quina poca confiança!).

Per avui no donaré masses explicacions més; estic cansat (tant pel tute de cotxe com pel tute de bici), però, igual que l'any passat, ha estat una molt bona experiència, i més, com aquest cop, que hem estat 10 companys els que ens hem tirat la manta al cap. Felicitats!

To be continued...

Link del Track a Wikiloc