Diumenge de resurrecció

Ruta: Montbrió – Coll del Guix – Montbrió

No em puc queixar. Aquesta setmana he sortit tres cops i avui, per tancar la processó de Setmana Santa, tenia preparada una bona ruta. Tenia convidat i sempre m’agrada preparar-los un bon plat combinat a base de camins, corriols, pistes, trialeres, pobles, tatxes… però al final no ha pogut venir. Com que no m’agrada malbaratar la bona teca, havia pensat gaudir-ho igualment amb l’únic company de la colla que ha confirmat (la resta suposo que no els deu funcionar ni el Whatsapp, ni el Messenger… silenci administratiu).

Ermita de la Mare de Déu de la Roca

Tot i haver avisat al meu company que aquesta nit hi havia canvi d’hora, s’ha dormit. L’excusa era que no se li ha canviat automàticament l’hora del seu súper-rellotge ¿? Jo també tinc tecnologia d’última generació amb canvi automàtic d’hora, correcció horària per GPS… però com que no me’n fio he posat l’alarma amb un rellotge dels de tota la vida. No m’ha fallat.

Sort que les dues últimes rampes fins al coll del Guix són asfaltades

Com que hem sortit quasi una hora més tard del que tocava, el plat ja era fred; he hagut de preparar quelcom menys sofisticat. Hem pujat al Coll del Guix, que tampoc està gens malament. Contràriament a la sortida del dia de la nevada, avui hi hem pujat pel camí que s’agafa sortint del poble, i hem baixat pel camí que ens deixa a peu de carretera, a un parell de quilòmetres de Colldejou. Fent-ho en aquest sentit és una mica més suau i la baixada també es força entretinguda, ja que el camí és molt pedregós.

També et pots baixar el track a Wikiloc

Comencen les processons (Cambrils – Colldejou – Cambrils)

Bici o relax?... Bici!!!!

Avui he sortit des de Cambrils i he recollit al meu company de pedalades a Montbrió. Hem fet un ruta força rodadora i sense massa complicacions.

No portava la ruta estudiada, així que he improvitzat una mica segons el temps de que disposàvem. M’hagués agradat pujar al Coll del Guix per Colldejou, però com sempre, no anàvem sobrats de temps. No ens hem estressat i hem anat fent.

Pujant cap a Montbrió he agafat una riera que no acostumo a fer ja que l’arena és poc compacta. Avui s’ha afegit el problema que a mig tram he trobat força aigua i, a mesura que anava avançant, cada cop anava en augment, així que, com a penitència, he arribat a Montbrió força mullat.

La riera de Riudecanyes seguia portant aigua, així que ens hem tornat a mullar una mica els peus.

Després de totes aquestes trampes hídriques, em passat per Vilanova d’Escornalbou, d’allà hem agafat el camí de la pedrera que ens deix a peu de la carretera de Mont-roig a Colldejou.

Passant per la zona de la pedrera.

Colldejou als peus de la Mola que porta el seu nom.

Avui he tret a pasturar la 26' i he deixat descansar una mica la 29er (que no es pensi que m'he oblidat d'ella)

Tornant de Colldejou, i per evitar l’asfalt, he agafat un camí a mà dreta per anar en direcció cap al Golf Bonmont, però anàvem de xarrera i m’he despistat. Per no recular uns metres hem tornat a agafar la carretera. Més endavant hem recuperat el camí i hem anat baixant en direcció a costa.

Un cop arribats al que serà la “futura” via d’alta velocitat del corredor del Mediterrani, ens hem separat, el meu company ha tornat cap a Montbrió (via Mont-roig) i jo cap Cambrils.

Sembla que finalment s'han tornat a posar a treballar el la futura línia d'alta velocitat (ja veurem quan tarden...)

 Han sortit uns 50 quilòmetres amb un desnivell positiu acumulat de 600 metres.

Cita a cegues a Reus

El Facebook té aquestes coses. Uns hi troben la seva mitja taronja i d’altres queden per sortir en bici. Com totes les cites, una tercera persona va fer de “Celestina” (també havia de venir, però al final ha fet campana); així que, sol davant el perill, he anat a la cita en camp contrari.

Havent vist com les gasta en Xavier Ferrando (a través del FB), sabia que anava a patir, i així ha estat.

Després d’una estona de xerrameca (hi tinc certa facilitat), hem començat a pujar i pujar, i ja m’he començat a despenjar… Buf aquí patirem!

Un cop arribats a dalt de la tatxa dels dipòsits de Castellvell i, com si fos una atracció de Port Aventura, hem començat a baixar: corriols, trialeres, senderons, pedregots, trenca-cames… Ja anava petat, i he mirat el GPS per veure quant temps portàvem en ruta: 45 minuts!! Juro que he pensat que el GPS no anava bé, però he mirat també el rellotge i era correcte!!!

El Mas "Destartalat"

Una cadena amb trampa (que cabrons!)

Avall que fa baixada!

En alguns trams, sobre pistes, en Xavier deia “Esquerra!”. Esquerra?, pensava jo, si no hi ha res! Doncs sí, hi era. Apa, torna a començar l’atracció!

Sort que de tant en tant hem parat a fer alguna fotografia. En la ruta hi ha un parell de baixades que he estat absolutament incapaç de baixar en bici (i prou feines he tingut per baixar a peu) i he flipat en veure com el Xavier i l’Eduard les han baixat com si res. En una d’elles els hi he fet unes fotos en acció (s’ha de dir que, com sempre, les fotos no fan justícia i no sembla tant difícil, però us puc ben assegurar que des de dalt semblava una paret vertical). El Xavier, per no menjar-se al fotògraf, ha desllantat la roda i s’ha fomut una bona patacada (per sort ha caigut sobre tou). Hem estat una bona estona per deixar la roda a punt, ja que s’havia col·locat molta porqueria entre llanta i coberta.

L'Eduard tornant a pujar per immortalitzar el moment

Vinga Eduard!

Ara et toca a tu Xavier! (jo, amb l'excusa de fer les fotos me l'he saltat...)

El Xavier després d'haver "tastat" la sorra

 

Avui hem pujat per la majoria de tatxes dels voltants de Reus (com el collet de Sant Joan,). Fins i tot, alguna d’elles pels dos costats.

Tot i no haver estat una ruta especialment llarga (34 km des de la Boca de la Mina), en 25 quilòmetres ja havíem fet més de 1000 metres de desnivell positiu acumulat. Una pallissa!

M’ho he passat molt bé. S’han materialitzat amistats virtuals i ha estat una bona experiència per gaudir de molts corriols que desconeixia. Ja hem quedat que la pròxima serà en el meu territori.

Aquí us deixo el link del Track del Xavier on també ha deixat comentaris sobre la ruta.

Trenca-Torrompers 2013

En Manu Sabalete amb la seva troupe. Veure'l en mode DH es una autèntica passada! Llàstima que va punxar.

Ahir va tenir lloc la V edició de la Trenca-Torrompers, a la Pobla de Massaluca (Terra Alta) i jo hi vaig participar per tercera vegada. És una carrera popular, organitzada per Bici-Ats Terra Alta, que cada any es fa en un poble diferent de la comarca. L’any passat va ser de traspàs i me la vaig saltar (me’n vaig assabentar a una setmana vista i jo necessito el meu temps per estar física i mentalment preparat). És de les poques proves en que participo; m’agrada molt la bici però competir és una altra cosa: fer una cursa i quasi no assabentar-me de per on he passat i ciclistes amb els ganivets a les dents no fa massa per mi. Així que sóc una mica selectiu i aquesta s’adapta força als meus gustos.

Les previsions meteorològiques no acompanyaven. A casa meva a, 80 km de la Pobla, a primera hora plovia, i durant el trajecte la cosa no semblava millorar; passat Vandellòs hi havia molta boira… Que hi farem! Si és incòmode per a mi, també ho serà pels altres (amb aquests pensaments i música a tope em vaig anar animant). Passat Vilalba dels Arcs el cel es va començar a obrir; sembla que no ens mullarem!

Durant la nit havia plogut, però sense malmetre els camins; un altre punt a favor! La cosa prometia i, a més, semblava que la participació no havia augmentat respecte edicions anteriors.

Com ja comença a ser habitual, vaig anar sol. Al nucli dur de la colla l’edat definitivament els està passant factura. Allà, però, hem vaig trobar alguns coneguts: la troupe del Manu Sabalete (Maxi Bike) i la Britta, amb qui vaig començar la cursa.

Pel meu tarannà, en les sortides m’acostumo a posar pel final, sense estrès, però ahir, un cop col·locats, van girar el sentit. Per no perdre pistonada (ni posicions) vaig anar força estona a tope, fent que en poca estona ja anés disparat de pulsacions i que després de 20 quilòmetres (molta pista i per això força ràpids) ja comencés a tenir ganes que la cosa s’acabés. I encara faltava el més dur!

Fotos en carrera. Així no faré mai res de bo

En una zona de corriols (el tram més bonic!) anava de sandwich: el de davant portava un ritme que a mi ja m’anava bé i el de darrera tampoc tenia massa ganes de passar-me, així que vaig aprofitar per recuperar-me una mica, ja que encara quedava ruta. En aquest tram, en l’únic toll de tota la cursa (un senyor toll!) vaig decidir fer un bany de fang que diuen que va bé per la pell (sembla que hi ha un vídeo d’aquest moment i que estic intentat localitzar per què ruli).

En el braç esquerre es poden veure restes de fang de la caiguda. La càmera es va salvar!

Moment kit-kat. Amb les meves súper ulleres industrials de 3M que faig servir per les nocturnes o els dies de fang.

En els últims quilòmetres encara vaig tenir esma per adelantar a algun ciclista, cosa que anima força si ja vas tocat i les cames comencen a queixar-se.

La veritat, i per sorpresa meva, vaig arribar a meta força bé (no com fa dos anys que vaig arribar completament fos). Vaig disfrutar de la post-carrera amb una merescuda cervesa (aquesta última setmana havia fet una mica d’abstinència) un bocata de llonganissa a la brasa i xerrant amb els coneguts. Un autèntic plaer!!

Envoltat de craks: Amb la Britta Henseler (3ª de la seva categoria) i amb el gran Carni

Felicitats al Xavier Carnicer (Massi), guanyador de la cursa. Un crack en tots els sentits!





També et pots baixar el track a Wikiloc

Coll de Sant Joan (trenca-cames edition)

Una de les millors fotos de la sortida i ha estat accidental. S'ha disparat la càmera mentre la portava a la mà

Únicament queda una setmana per la Trenca-Torrompers i avui era l’últim dia que tenia per fer una ruta de cert nivell.

El dijous vaig anar a donar sang i, avui, arribant al Coll del Bosc d'en Manolo - Coll de Sant Joan, he trobat a faltar els 450 mil·lilitres… Com sempre, el consell és beure molts líquids, i dissabte sí que en vaig beure molts, però dels destil·lats. Així no anem bé!

Sabent que em tornava a quedar sol (aquest cop no hi ha hagut sorpreses, dissabte tothom va declinar), vaig tornar a preparar una ruta trenca-cames, però aquest cop amb més quilòmetres i més desnivell acumulat que la setmana passada. En resum, a rebentar.

La idea era anar al Coll de Sant Joan (coll mític pels bikers de la zona de Reus i que de jove, quan sortíem amb la colla era LA RUTA, juntament amb l’Ermita de Sant Pere de la Selva. Si feies les dues passant per les tres crestes, eres un campió), però en comptes de planejar fins arribar a l’Aleixar, el que he fet es complicar-me una mica la vida: primer anant cap a Riudecanyes (amb la pluja d’aquests dies el pantà està fins dalt), després agafant un camí ben trencador fins a la urbanització Montclar, d’allà cap a Riudecols i després, tornant a fer una petita tatxa fins a les Borges, d’allà ho he tornat a complicar una mica pujant per la tatxa que queda al peu de la Rocabruna i que deix a l’Aleixar.

Pantà de Riudecanyes

Un cop a l’Aleixar, he pujat cap al Mas de Borbó pel camí del Mas de Segimón, direcció cap al Picarany i amunt fins al Coll de Sant Joan (Collet de la Font de Sant Joan).

A punt d'arribar al Coll del Bosc d'en Manolo (582 mts) amb el Puig d'en Cama al fons (717 mts)

D’allà he baixat pel camí del Mas de Serra, una mica de carretera en direcció cap a La Selva i m’he desviat a mà esquerra per agafar el camí que creua el Mas de Flassada i les seves vinyes. He agafat un caminet que passa pel Bosc Gran de Flassada, per la capella de la Immaculada del Mas de l’Anguera que arriba fins a Vilaplana.

Mas de Flassada (Torres)

Vista del Puig d'en Cama des de les vinyes del Mas de Flassada

La tornada fins a Montbrió ha estat més planera, però encara quedava un bon troç fins arribar a casa.

PD: Avui m'he perdut un cafè amb la Rosana d'Apinyofix. Els astres i no haver llegit els seu últim post (ja m'ha renyat, amb tota la raó del món) han fet impossible aquesta trobada. Imperdonable...



Track a Wikiloc

Trenca-cames per la Trenca-torrompers

Aquest diumenge he estrenat casc: Que lleuger!

Per aquest cap de setmana vaig preparar una ruta tranca-cames de cara a la Trenca-torrompers d’aquest any.

La Trenca-torrompers és una prova que organitzen els Bici-Ats Terra Alta i cada any comencen des d’un poble diferent de la comarca (aquest any toca a La Pobla de Massaluca). Jo ja he participat un parell de cops (l’any passat va ser any de traspàs. Vaig assabentar-me a una setmana vista i, tenint en compte que pel meu gust és una prova força dura, vaig decidir saltar-me-la).

La Terra Alta és una zona molt seca, amb molta pols i pedra. Les dues vegades que hi he participat, els circuïts eren autèntics trenca-cames amb algunes zones força tècniques (el meu taló d’Aquil·les). Fa dos anys vaig dir que ja en tenia prou; després d’arrossegar bici més del que m’hauria agradat, estar a punt de trencar cadena degut a que havia quedat més seca que una mohama (aquest cop portaré un potet amb oli: ja ho vaig fer a la Monegros i va anar de conya) i arribar a meta extenuat, vaig dir que ja no me la tornaven a fotre… Però un, que ja comença a tenir una certa edat, li comença a fallar la memòria, i els records ja no són tant nítids.

Si tot va bé, aquest any m’hi torno a apuntar!!

A dues setmanes de la prova (em pensava que eren tres!!), i per no patir tant (sempre pateixo: si estic entrenat, perquè ho dono tot, i si no, per ruc i no haver-me preparat bé), faré una dieta de sortides de fons entre setmana i trenca-cames pel diumenge (amb alguna sortida més tècnica per agafar confiança, o això espero). Així que ahir va tocar Trenca-cames. Vaig acabar força més cansat del que m’esperava. Millor, així no baixem la guàrdia.

Miradors de les Borges. Dos ja havien desertat.

Al no disposar de massa temps (havia de ser una ruta d’unes tres hores), vaig preparar una sortida de pocs quilòmetres i sense sorpreses però ben farcida de “tatxes”, amb un desnivell positiu acumulat força generós i que, a més, pels que no venen cada diumenge, hi hagués algun tram nou per ells (quasi res tot plegat!). La veritat és que va quedar una ruta força arreglada.

Ruta: Montbrió - Botarell - Riudecols - Alforja - Aleixar - Miradors de les Borges - Riudecols - Montbrió (38 Kms - 1100 mts)



També et post baixar el track a Wikiloc