dilluns, 31 de desembre de 2012

diumenge, 30 de desembre de 2012

Última ruta de l’any: Tarragona Trencacames



Em vaig deixar enredar pel Manu per fer l’última sortideta per tancar aquest 2012 per terres tarragonines (la copeta de cava amb torrons sempre és un bon ganxo). Bé, la veritat és que m’enredo tot sol.

Sempre que toca anar per allà arribo a casa ben apallissat… o és masoquisme o és que amb l’edat tinc més facilitat per perdre la memòria… serà això.

Ens hem reunit una bona colla, però poc després de començar ens hem dividit en dos grups: els cabres, que amb les bicis de descens necessiten trialeres d’aquelles que sembla impossible que una bici pugui baixar per allà sense trencar-se el cap, i els ruteros, amb un combinat de km i trams tècnics, però sense passar-se (jo m’he apuntat en aquest).


Decidit això, els del nostre grup (que únicament coneixia al Manu, i no sabia massa bé del pal que gastaven la resta) han sortit disparats com si perdessin el tren. Buf, això serà dur… han anat tant ràpid que no m’ha donat temps ni tant sols de fer fotos!! No és broma!! No vaig amb GoPro, porto la típica pocket, dins una funda, i necessito certa estabilitat per poder-la treure… la càmara.


Avui no penjo la ruta ja que hem tingut un petit contratemps. Un de la colla ha perdut el mòbil i hem hagut de recular una parell de quilòmetres fins trobar-lo. He fet la típica trucada per si sentíem el telèfon, i una noia ha contestat:

-Sí?
-Que t’has trobat aquest mòbil? –li he preguntat, tot sorprès-
-Sí!

…després d’un diàleg de sords, hem quedat en un punt per recollir-lo. Gràcies!!!

Un cop fet aquest petit canvi de ruta i degut al retard que ja portàvem, hem tornat per un camí més ràpid fins al Pont del Diable, punt de trobada i de celebració amb l’altre grup, els cabres. Després de les copetes de cava hem decidit tornar en furgoneta per tal d’estalviar-nos un tram força avorrit.


Bon Any!!!

dijous, 27 de desembre de 2012

He amagat la bàscula per uns dies...


Avui hem tornat a fer una sortida per equilibrar una mica les importants ingestes d’aquests dies i cremar unes quantes caloríes, però sense fer un gran esforç, tocava seguir aguantant el tipus amb un copiós dinar de Sant Esteve… que dur tot plegat.


Ruta: Montbrió - Riudecanyes - Vilanova d'Escornalbou - Mont-roig - Montbrió

Referent a la sortida no hi ha gran cosa a explicar, es una ruta per les proximitats de casa amb poc desnivell i sense massa complicacions tècniques. També ha servit per provar nous trams que m’han agradat força.




Els primers 20 Kms són els més tècnics, una mica trencacames per un ferm força pedregós i els 20 restants han estat més planers per fer una mica de fons amb una cadència constant.




També et pots baixar el track a Wikiloc

dilluns, 24 de desembre de 2012

dissabte, 22 de desembre de 2012

S'acosten temps difícils: Torrons Vs Kms



Igual que l'estiu, però més concentrat, s'acosten dates hipercalòriques. Així que, sabent que no me'n podré estar de menjar i menjar (ara que de moment no s'ha acabat el món), avui hem sortit a rodar una miqueta per tal d'estirar les cames i cremar algunes calories, malauradament han estat menys de les que m'hagués agradat...

La ruta d'avui ja l'havia fet ara farà un mes, amb la diferencia que aquell dia va ploure una mica i avui ha fet un matí molt bonic.



Amb les poques calories que he cremat i sabent que avui tinc dues celebracions, haurem d'espavilar una miqueta més.



També et pots baixar el track a Wikiloc

diumenge, 16 de desembre de 2012

Sortida VIP


Ahir dissabte, en Manu Sabalete, de Maxi Bike, em va confirmar que s’apuntava a la nostra sortida dominguera: ¡¡Y yo con estos pelos!!

Era la “torna”. Fa unes setmanes vaig sortir pel seu territori, pels trencacames tarragonins i ara li tocava a ell trepitjar els meus condominis.

Però… i ara què preparo? Com muntar un sortida per a un sub-campió de Catalunya i d’Espanya de descens… sense que s’aburreixi? Precisament jo, que si d’alguna cosa domino poc és el descens tècnic! Buff...

Hi ha un tram molt guapo –el vaig descobrir amb el GoogleEarth– que va del parc eòlic de Tucafort fins a Torre de Fontaubella. Únicament l’havia fet una vegada, degut a que és molt llarg i força tècnic, i no havia trobat el moment de repetir-lo (o no m’havia interessat). Així que, primer de tot, i després d’estar una estoneta planejant per escalfar una mica, arribem fins a Colldejou. S’ha de dir que no ens hem estressat massa; la sortida era llarga i quedava molt camí per endavant.

Un cop a Colldejou, creuem el poble i agafem un camí que ens porta fins al Coll Roig. D’allà pugem per la pista cimentada que ens deixa al parc eòlic fins arribar al punt on agafem el corriol que ens porta fins a la Torre de Fontaubella.





És un tram d’aproximadament un parell de kilòmetres de matolls, pedres i roques. Tinc la sensació que els dos dies practicant per la zona de Tarragona m’han anat molt bé i no he baixat amb tanta por com l’anterior vegada i fins i tot he baixat menys vegades de la bici.





S’ha de dir que veure el Manu en acció és un espectacle. I pel colmo va amb una rígida! Si mireu la forquilla del davant sembla que porti suspensió, però si us hi fixeu bé, veureu que no. Amb prou feines tenia temps per fer-li les fotos…


Un cop a la Torre de Fontaubella i després de fer un petit tram per carretera, hem agafat un camí fins a Pradell de la Teixeta (és una mica més complicat que per la carretera, però es el que té la bici de muntanya: et compliques la vida).



De Pradell al Coll de la Teixeta ho hem fet la N-420, ja que –tot i que l’he buscat– desconec si hi ha algun camí per evitar-la. Del Coll de la Teixeta hem agafat el GR-7 (no em cansaré de repetir que és un tram molt bonic, tant de pujada com de baixada) en direcció cap a l’Argentera, però a mig camí hem agafat un trencall una mica més tècnic (com a última ofrena al convidat) que ens ha portat fins a Duesaigües. De Duesaigües a Riudecanyes i fins a Montbrió sense més complicacions.


Ens ha sortit una ruta durilla de 46 Kms amb un desnivell positiu acumulat d'uns 1.200 mts


També estic content perquè el Javier sembla que comença a veure la llum…

Ruta: Montbrió del Camp – Vilanova d’Escornalbou – Colldejou – Torre de Fontaubella – Pradell de la Teixeta – Duesaigües – Riudecanyes – Montbrió del Camp



També et pots baixar el track des de Wikiloc

dimecres, 12 de desembre de 2012

Inserir mapes topogràfics de l'Institut Cartogràfic Català al GoogleEarth

Post actualitzat el 10 de febrer de 2014

Degut a que les webs es van modificant constantment tant pel que fa en la seva visualització com en la navegació, en aquesta actualització he substituït algunes captures per un link.

Bé, ja feia dies que tenia pendent de fer un annexe al Tutorial de com preparar les rutes amb el GoogleEarth.

Per preparar les meves rutes únicament faig servir el GoogleEarth: senzill, intuïtiu i gratuït. Què millor? A vegades em trobo amb la problemàtica de que no arribo a veure (o per la vegetació o pel desús) si els camins passen per un lloc o no. Abans el que feia era anar al web de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) i comparar-ho, però anar passant d’una pantalla a l’altra era un mètode una mica incòmode.

Remenant la web del ICC i posant en el cercador "Google Earth" vaig veure que hi havia un apartat força suggerent: Cartografia ICC a Google Earth

Un cop ho selecciones passes a un menú on et descriu fil per randa les passes que has de seguir per tal d’inserir en el GoogleEarth la rutina que et superposa els mapes de l’ICC. No ho descriuré tot aquí ja que allà està prou ben explicat –fins i tot jo ho he entès, que ja és molt–. Tot i que els “pantallassos” que et posa són de PC, si ets usuari de Mac no hi ha massa diferències.



Un cop seguides totes les passes en el menú lateral “Lugares” del GoogleEarth, se’t genera una nova capa (com si es tractés d’una ruta) que, per defecte, si no li canvies el nom és “Superposición de imágenes sin título”, i que et permet visualitzar-la o no segons si està seleccionada o no.



Si, tenint la capa seleccionada, li demanes informació (Editar – Obtener Información) et permet fer modificacions com ara el grau de transparència del mapa cartogràfic sobre la imatge fotogràfica, o modificar la superfície que vols que es visualitzi (són unes línies verdes que semblen de simulador de vol; seleccionant-les –centre, horitzontal i verticalment– pots ajustar-ho).


Llegiu detalladament les instruccions de la pàgina web de l'ICC i jugueu amb les diferents escales topogràfiques fins trobar la que més us interessi. Jo faig servir la 1:5000 o 1:10000 ja que donen mes detall.

Jo, aquesta opció de selecció de la capa topogràfica únicament la faig servir en moments puntuals ja que la visualització es una mica lenta.

dissabte, 8 de desembre de 2012

Ruta TT: Tarragona Trencacames



Avui hem repetit la zona de Tarragona que vàrem anar ara farà unes setmanes amb en Manu Sabalete. He seguit practicant el descens tècnic seguint les grans indicacions del mestre “Hay que bajar sin miedo”… que ve a ser una mica com la gran frase d’entre les frases: “Sé tú mismo”. Fa mes de vint anys que baixo amb por, des del dia que em vaig posar els pedals automàtics. Ho intento, ho intento, a poc a poc i bona lletra (diuen que he millorat, doncs ja és molt).

El tarragoní de la colla avui ha proposat sortir per les seves terres i tot i que jo vaig proposar ruta, ell es va negar rotundament (bàsicament es va sentir insultat). Si més no, li vaig dir de no fer la típica ruta fent tombs pel mateix lloc, ja que al penjar les rutes al bloc m’agrada que tinguin certs punts d’interès. Bé, un cop descarregada la ruta a l’ordinador (puc jurar que mentre érem en ruta no tenia ni la més remota idea de per on anàvem, allò es un laberint de camins i corriols), he vist que es va perdre una classe del Barrio Sésamo.


Link del track a Wikiloc

Hem sortit des de Cala Romana i hem creuat la Via Augusta i l’Autopista del Mediterrani passant pel Mas de Sorder, masia modernista de principis de segle, que suposo que en la seva època devia fer goig però que ara es troba en un estat ruïnós.



Poc després arribem a Ardenya, passem pel Catllar i creuem Bonaigua per un tram del GR-172. Fins aquí la ruta té poques complicacions técniques.
 

Un cop passat Bonaigua la cosa ja s’anima, i en un tram que l’anterior vegada vàrem fer de baixada, avui l’hem fet de pujada (punt quilomètric 16). Com que no era precisament senzillet, la majoria de nosaltres en algun moment o altre hem posat peus a terra (quasi un pecat). Per tal de poder-nos treure aquesta espina, després de 8 km fent tombs pel mateix lloc (que tampoc m’ho ha semblat) el nostre guia ens ha tornat a portar al mateix punt per repetir la pujada i aquest cop sí que he aconseguit –com la majoria- fer-ho sense posar peus a terra!





En aquest tram en forma de 8 passem pel costat del Mas de la Creu, considerat bé cultural d’interès nacional. La veritat és que més aviat semblava abandonat.


Hem tornat a creuar l’Autopista del Mediterrani (aquest cop per un túnel de desaigüe) fins a arribar a prop d’el Llorito. Finalment hem creuat un altre cop la Via Augusta fins arribar al punt de sortida.




Tot i no haver estat una ruta ni llarga (32 Kms) ni amb massa desnivell (uns 600 m) la veritat és que he arribat força cansat, ja que constantment estàs pujant i baixant i amb molta concentració i tensió en les zones tècniques.


diumenge, 2 de desembre de 2012

Gallicant


Avui ha fet un fred de collons! Dit això, i amb perdó, seguim:

Per què Gallicant? Doncs perquè anys enrera (molts) ja hi havíem estat un parell de cops i tenia ganes de fer un Remember when.

Ja feia temps que li anava darrera però, per raons d’agenda amb la resta de companys, la sortida s’ha anat demorant. Finalment, avui, l’hem poguda fer (per desgràcia no hem pogut ser tots els que havíem de ser –¡¡ÁNIMO JAVIER!!–). Això rai, Gallicant sempre estarà allí i, a més, tampoc hem pogut fer tot el que ens havíem proposat.

Hem sortit des d’Alforja ben aviat i crec que devien rondar els 0 graus (a 380 metres, en el punt mes alt, a 990 suposo que era una mica mes baixa). Sort que començàvem amb pujada i hem pogut agafar una mica de temperatura (únicament un mica) fins arribar al Coll d’Alforja. D’allà hem baixat una mica fins al Molí del Racó i hem tornat a pujar fins al Coll de la Creu seguint el Serrat dels Colls. En aquest punt s’ha decidit (democràticament, com sempre) un canvi de ruta: en comptes d’anar a Gallicant per l’Ermita de Sant Pau (Arbolí), ja que el nostre sherpa deia que per allà carregaríem molta bici, anar-hi per Lo Serratell (si us fixeu en el mapa, per tal d’arribar-hi, fem mitja volta i després tornem pel mateix camí).


 

Les vistes del poble de Siurana i del Pantà des del Collet de la Basseta són espectaculars!

Fent el tram de Lo Serratell, i volent fer un invent del TBO, ens hem desviat per una caminet que no portava enlloc (no patiu, el track està corregit) i on hem trobat una antiga bicicleta d’època de la marca DAL tota rovellada. Foto de rigor fent el ruc.





Desfem el camí i tornem a recuperar la pista fins arribar a Gallicant, llogaret del terme municipal de l'Arbolí i abandonat des dels anys 50.


Un cop a Gallicant, aturada per menjar unes barretes. El nostre sherpa ens ha proposat passar pel Gorg del Mas dels Frares (sempre li hem dit El Salt); això si, carregant bicis, però bé val la pena. L’última vegada que ho vaig fer va ser de pujada i sense forces; semblava que la bicicleta pesava una tona… no ha estat el cas d’avui.




Hem recuperat la pista que havíem deixat per anar al Gorg i que ens ha portat fins a la Febró. D’allà hem pujat per una pista en ziga zaga fins als Avencs de la Febró (bé, per arribar als avencs havíem de deixar la pista, però ja era molt tard i hem decidit seguir la ruta fins al Coll de les Pinedes i d’allà fins a Castillejos per carretera).



La meva intenció era agafar un camí que hi ha a l’alçada de Castillejos i que passa pel Mas d’en Rei resseguint les Costes dels Cingles i així evitar una mica de carretera (TV-7092), però m’he despistat i he tirat pel dret. La resta no s’ha queixat massa ja que tenien ganes de tornar. Un cop arribats al Coll d’Alforja hem tornat pel mateix camí que havíem fet d’anada.





També et pots baixar el track a Wikiloc