diumenge, 29 de juliol de 2012

Torno a anar amb Xiruques


Després d'un aparell de setmanes d'anar amb Slicks per fer el Tourmalet, finalment m'he tornat a calçar les Xiruques per tornar a la muntanya! La veritat es que he trobat la carretera força agraïda però com l’arena res de res, ja són molts anys.

Sabent que aquest diumenge no sortiria en bici, el divendres per la tarda vaig fer una escapada per cremar les calories que guanyaria el cap de setmana… Era la segona sortida després del Tourmalet i la veritat es que amb la calor que feia no tenia massa ganes de patir, així que no vaig ser massa exigent.

Ruta: Montbrió – Vilanova d’Escornalbou – Castell d’Escornalbou – L’Argentera – Coll de la Teixeta – Duesaigües – Montbrió.



També et pots baixar el Track a Wikiloc

dilluns, 23 de juliol de 2012

Tourmalet - Aspin (II)


L'any passat vàrem ser 3 els que vam escalar el Tourmalet. Aquest cop hem estat 10!! i, a més, hem afegit la cirereta de l'Aspin. Moure tanta gent és tot un exercici de logística i es pot dir que, en tots els sentits, ha estat un èxit. Llàstima del temps -fred i boira-, que no ha acompanyat massa (per pujar la fresca ha anat bé, però per baixar o anaves ben equipat o passaves un fred de nassos). Pels qui no van venir l'any passat, s'han perdut unes vistes espectaculars -un altre cop serà-.



Vam preparar una ruta a mida: Sortida des de Ste. Marie de Campan (queda al centre de la ruta), pujant primer el Tourmalet, baixant pel mateix lloc cap a Ste. Marie i, des d'allà, pujada cap a l'Aspin i baixada a Ste. Marie: 60 Kms i 2.000 metres de desnivell.

El Tourmalet no és tan "fiero como lo pintan", o si més no, amb el ritme que portàvem, sense piques i en formació, es pot fer sense problemes. Fer l'Aspin, més curt i de menys alçada, després del Tourmalet, ja són figues d'una altra panera: els últims 4 km se'm van fer mooolt pesats... Per cert, ens hem trobat a molts bicicleteros de la terra, catalans, bascos... un gustàs.




A nivell de logística, vam sortir el dissabte a les 5 del matí des de Montbrió (previ carregament el divendres de material i bicis) amb dues furgonetes i un 4x4. El temps en el Pirineu d'Osca era molt bo, però un cop creuat el túnel de Bielsa va canviar radicalment, amb boira i fred... però sense pluja (mai havíem estat mirant tantes vegades la previsió del temps).



Un cop a Ste. Marie de Campan, estiraments, ordres d'equip (pujar en pelotón), típics consells del veterans que ja hi havíem pujat (un cop, però això ja et dona veterania) i a les 11:40 del matí començàvem l'ascensió, de cota 852 fins a 2.115 m en 18 km. Fins a l'estació d'esquí de La Mongie va ser anar fent pim-pam. Allà el grup ja es va començar a desfer i jo hem vaig quedar en terra de ningú (tenía el corazón partío: o quedar-me amb els cuers o agafar als del davant). Finalment en els últims 2 km vaig decidir fer un derramaje al mes pur estil final d'etapa i vaig intentar agafar als del davant. Alguns van caure i d'altres no... Això, després, a l'Aspin ho vaig pagar.


 



Fotos de rigor i sense perdre massa temps va començar el descens (feia massa fred i no es veia res de res per poder gaudir de les vistes). Senzillament ESPECTACULAR. Baixada a pes, amb velocitats punta de 70 km/h segons el GPS, i segons algun contaquilòmetres encara més... adelantant a totes les "flaques" i automòbils que teníem pel davant. Com que als de carretera no els agrada massa que bicis btt els passin la mà per la cara, vam tenir un pique Flaques vs Grosses molt guapo fins a Ste. Marie de Campan -llàstima de no portar una càmera GoPro-.


Un cop a Ste. Marie, cronoaturada per reagrupar-nos, omplir els bidonets i amunt un altre cop cap al Col du Aspin, de cota 852 a 1.490 en 13 km. Aquí cadascú va anar al seu ritme. El vaig pujar en 1 h i 5 min que, anant tocat, tampoc està malament.




Fotos i un altre cop cap a baix. Les velocitats ja no van ser altes i tampoc anava sobrat de cames, així que vaig anar fent fins un altre cop a Ste. Marie. Dinar de germanor ben regats de cava gràcies a un de la colla que es pensava que allò era la F1. Vam fer nit a la Vall d'Aran, previa ingesta d'un excel·lent chuletón que ens havíem ben guanyat.




3 h i 43 m de temps total sobre rodes, sense comptar les aturades als dos colls i l'omplerta dels bidons a Ste. Marie (temps total amb aturades: 4 h 28 min). En les dades de Cicloide ja li podeu treure 200 metres a l'altimetria total acumulada, amb la rectificació del Garmin Connect em surten 2000 metres (coi de Cicloide, després mires rutes i t'espantes)




També podeu descarregar el Track des de Wikiloc

diumenge, 22 de juliol de 2012

Tourmalet - Aspin (I)


Hem fet el cim !!! Bé, millor dit els cims...

Aquest dissabte hem coronat el Tourmalet i l'Aspin en l'Epic Aspin-Tourmalet btt edition 2012 i puc dir que en menys d'un any l'he pujat dos cops (el Tourmalet).

Respecte a la ruta que teníem prevista, hem fet un parell de canvis: en comptes de sortir des de Campan -com l'any passat- ho hem fet des de Ste Marie de Campan. La climatologia no era massa bona i era una manera d'estalviar una mica de temps. El segon canvi ha estat en l'ordre: en comptes de fer Aspin-Tourmalet, ho hem fet a la inversa, ja que érem molts i alguns no les tenien totes de poder fer els dos ports i els feia més il·lusió fer el Tourmalet. Finalment tothom ha fet els dos ports (quina poca confiança!).

Per avui no donaré masses explicacions més; estic cansat (tant pel tute de cotxe com pel tute de bici), però, igual que l'any passat, ha estat una molt bona experiència, i més, com aquest cop, que hem estat 10 companys els que ens hem tirat la manta al cap. Felicitats!

To be continued...

Link del Track a Wikiloc


dilluns, 16 de juliol de 2012

A una setmana vista...



...pel Tourmalet (i no pinta massa bé el temps que ens farà), ahir vàrem fer una ruta 100% carretera, jo, que en un principi no havia de sortir, amb els Slicks, i la resta, pensant que jo no sortiria, pringant amb les rodes de tractor (ho sento, però algú ho havia de dir).

Tot un èxit de participació, érem 7 dels 10 que anirem cap a la Galia.

En els moments que la ruta ens permetia poder xerrar amb tranquil·litat vàrem anar tancant detalls; transport, logística, etc… i un cop finalitzada l’excursió va tocar fer el sorteig pel repartiment de llits i habitacions.

Ruta: Montbrió – Mont-Roig – Colldejou – Torre de Fontaubella – Pradell de la Teixeta – Duesaigües – l’Argentera – Castell d’Escornalbou – Riudecanyes – Montbrió.

L’altimetria que em dona el Cicloide està passada de voltes, ni cas, amb el rectificador del Garmin Connect em marca 1.220 mts.



També et pots baixar el Track a Wikiloc

dissabte, 14 de juliol de 2012

Predator



Avui us presento una foto molt dramàtica, son els moments previs al meu primer avançament oficial a un “flaca”!. Com un depredador, vaig estar seguint una estona a la meva víctima, analitzant-la, estudiant-la, i en el millor moment; un atac sense contemplacions.

Fins ara, avançar a una bici de carretera amb una de muntanya no era impossible però l’esforç et deixava “tocat” i era fàcil que et tornessin a avançar (això es dur i normalment evitem aquests tràngols), amb els slicks que he calçat, ara la meva “gorda” s’ha convertit en un híbrid de bici de carretera augmentant notablement la velocitat sense grans esforços.


Ruta mar i muntanya: Montbrió – Riudecanyes – Duesaigües – l’Argentera – Castell d’Escornalbou – Vilanova d’Escornalbou – Mont-Roig – Cambrils – Montbrió (46 Kms en 1h 51m. Desnivell 625m)

dimecres, 11 de juliol de 2012

Slicks pel Tourmalet


Ahir, per primer cop, vaig utilitzar uns pneumàtics de carretera. Ja queda poc mes d’una setmana per l’Aspin-Tourmalet, i aquest any volia calçar-me unes cobertes adients per aquesta fita.

No es que anem a fer cap carrera ni a fer temps ni res d’això, però porto uns pneumàtics de 2.20 i es quasi com pujar amb un tractor o com fer una marató amb unes xiruques.

Amb unes cobertes de 1.50 (que ja no canviaré fins passada la ronda francesa) ahir vaig fer la meva primera ruta 100% asfalt! La ruta va tenir un pas obligat per la gasolinera per posar una pressió que no aguantava la meva manxa.

Després de molts anys en btt i sense haver portat mai una de carretera, va ser una sensació extranya veure aquelles rodetes en la meva bici. La veritat es que vaig tenir molt bones sensacions i un tacte, sobre l’asfalt, molt suau. Era com portar algun cavall de potencia extra. Degut a la disminució de superfície de fregament el soroll de rodament era molt menor, com si fos una fletxa. Pel descens, que era on em feia més respecte, s’agafaven perfectament; al començament anava una mica amb por, però gradualment li vaig anar agafant confiança.

Seguirem en mode test…

diumenge, 1 de juliol de 2012

Cita a cegues amb el Comando Badalona



Aquesta setmana, a través del Bloc, en Roger va contactar amb mi, un bttro de Badalona que aquest cap de setmana, amb la seva colla (10 en total!), volia gaudir d’un un cap de setmana biker (entre d’altres activitats) per les meves terres. Com que estaven instal·lats a Colldejou (poble pel que habitualment passem en moltes de les nostre rutes), i a les dues parts ens anava bé el plan que tenien pensat, em vaig oferir a fer-los de guia.

Ruta: Montbrió - Colldejou - Torre de Fontaubella - Pradell de la Teixeta - Duesaigües - Riudecanyes - Montbrió


A les 7:30 la temperatura a Colldejou era de 13º, amb molt de vent (cosa habitual en la zona) i pluja: unes condicions climàtiques perfectes per sortir en bici. Hem esperat a veure si deixava de ploure, i finalment hem decidit seguir amb els nostres plans. A les 9 els passàvem a recollir.

La cosa ha anat molt bé fins que passat Torra de Fontaubella, i de camí per arribar a Pradell de la Teixeta, ens ha començat a ploure i pedregar (sense ser greu). A Pradell la cosa ha anat empitjorant. Després d’esperar una estona dins la porta d’entrada del Casal del poble, hem decidit seguir, però degut al mal temps, que no millorava, i que un d’ells no estava massa fi, el Comando Badalona ha decidit fer mitja volta i tornar per carretera. Nosaltres hem seguit amb els plans inicials –no ens interessava tornar pel mateix lloc– . En resum, ha estat una cita curta i intensa.


Un cop deixat Pradell, a poc d’arribar al Coll de la Teixeta, ens ha caigut un aiguat de nassos, amb llamps i trons a poca distància (d’aquells que si ets a casa dius: -Oh! Què bonic!) però que damunt una bici i xop de dalt a baix no fan gens de gràcia. Havíem de baixar per un camí que ens portava a l’Argentera, però finalment hem decidit fer-ho per un altre més ràpid que ens portava directament a Duesaigües. Com que plovia moltíssim, ens hem aturat dins un petit túnel de servei de la carretera per esperar que afluixés. Els corrents d’aire, les baixes temperatures i xops que estàvem a fet que un de la colla treiés una manta tèrmica que s’havia comprat feia més de deu anys i que no havia provat mai… Ha anat estupendament!


De Duesaigües a Montbrió: carretera i manta, ja en teníem prou. De tanta aigua suposo que el GPS ha fet algun mal contacte ja que m'ha marcat un pico de 190 Km/h!



També pots baixar-te el track des de Wikiloc