Neteja d'uns pedals Shimano XT

Feia temps que no penjava un tutorial, i com que avui tenia feina, m'he liat a fer qualsevol cosa menys ser productiu... L'última cop que vaig desmuntar els pedals va ser per tirar una mica d'esprai desengreixant, netejar i tornar a engreixar... poca cosa més.

Avui, però, m'he enredat una mica més hi he desmuntat tota la part interna, on hi han els rodaments. Poca broma.

Desmuntar les coses és molt senzill, però tornar-les a muntar bé i recordar com i on va cada cosa ja són figues d'una altra panera. Sempre que per primer cop desmunto una cosa, i no tinc el manual tècnic, faig fotos de tot el procès per si, al moment de tornar-ho a muntar, tinc dubtes.

1. Primer de tot hem de desenroscar el pedal del nucli (jo ho he fet sense desmuntar-lo de la biela). Atenció, es desenrosca en sentit contrari. He fet servir una clau fixa del 17 i un tornavís per poder fer una mica de palanca.

2 i 3. Després desenrosquem el cilindre on hi han els coixinets (es desenrosca en sentit normal). Atenció de no perdre cap coixinet (jo en sóc un especialista). Per evitar-ho poso una superfície de paper de cuina per si en cau algun al terra.
Cada pedal porta 12+12 coixinets, i són força petits, així que s'ha de vigilar de tenir-los controlats.

4. Estat en el que est trobava el nucli.

5. Netejar bé totes les peces

6. Per evitar perdre coixinets sempre els poso dins un tap de plàstic d'algun esprai gastat i després els netejo fregant-los suaument amb paper de cuina.

7. Un cop totes les peces estan ben netes passem a engreixar. Començarem a posar els coixinets de la part interna (la que queda més a prop de la biela).

8. Per tornar a posar a lloc els coixinets (cosa que no és massa fàcil) el que faig és untar bé amb greix per rodaments la zona on aniran i els vaig posant d'un en un. Al estar tot tant greixós es poden anar recol·locant fàcilment. Atenció que amb el calor de la manipulació, el greix va perdent solidés.

9. Important contar que hi hagin tots els coixinets. En la foto sembla senzill però és més petit del que sembla i està tot ple de greix.

10. Un cop col·locat el cilindre amb molta suavitat i precisió per evitar que surtin de lloc els coixinets, posarem la petita volandera de plàstic rígid per evitar que es mogui el cilindre i poder col·locar els coixinets de la part externa.
Per anar posant els coixinets d'aquesta part exterior, el que he fet és ajustar una mica el cargol que ferma els coixinets fins al punt que tingui l'espai suficient per anar posant-los d'un en un (amb un escuradents els pots anar movent i recol·locant).

11. Amb tots els coixinets a lloc, anirem collant el cargol i vigilant que no se n'escapi cap. Un cop estiguin tots dins, collarem amb la pressió suficient que quedi travat el rodament i que giri amb suavitat i que no faci joc.

12. Un cop ben ajustat el cargol dels rodaments, ho fixarem amb l'altra cargol roscant-los de manera que hi hagi la pressió justa sobre els rodaments de la que havíem deixat. És important que una de les claus sigui fixa, ja que no hi ha massa espai per roscar-ho. Desmuntar-ho és fàcil, amb una clau anglesa n'hi ha prou, però per tornar-ho a posar bé es necessiten dues claus.

13. Per últim, i abans de tornar a posar el pedal, netejarem bé la part interior i exterior

14. Tornarem a roscar el pedal a lloc. Recordeu que el sentit de rosca és invers.

No cal dir que és important engreixar-ho tot bé abans de tornar a muntar-ho tot.

Hèrnia tubular

La ruta planificada pel diumenge era de les bones: sortint des de Montbrió, anar fins als Motllats (una urbanització que no va prosperar a causa dels mals accessos i la manca d'aigua) de la Mussara, baixar per les Costes de les Cingles i tornar per l’ermita de Puigcerver…

Fins als Motllats tot va anar estupendament, fins i tot vaig “redescobrir” el tram de GR-172 que s’agafa al Coll de la Batalla fins a l’ermita la Immaculada Concepció del Mas d’Anguera (la meva alternativa era fer-ho per les Vinyes del Mas de Flaçada), però iniciant el descens a el Motllats, un dels companys va fer un bon trau al lateral de la coberta, i, allà dalt, no és dels millors llocs per què et vinguin a buscar…

No sé si es que les tubeless són mes estretes en els laterals o què, però no és el primera vegada que passa, i després d’haver d’anar a buscar un cop al mateix company a la muntanya perquè havia estripat coberta, vaig veure que un bon trau a la coberta t’esguerra la sortida, ja que no hi ha ni pegat ni “macarró” que ho sol·lucioni. Així que sempre porto un tros de lateral de coberta i tub de cola per si passa quelcom similar, i, aquest cop, ho vam poder estrenar i la veritat es que va anar prou bé.

Bé, doncs com anava dient, un cop al Motllats, a cota 1.050 vam haver de posar-nos a fer una mica de bricolatge, mentre, la temperatura, anava baixant… Un cop posat el pegat de coberta, una càmera i després d’inflar-la i veure que la cosa no era massa de fiar (la cola no semblava enganxar com esperàvem i la càmera amb ganes de sortir) vam decidir anar tornant. La veritat es que no deixava de ser una solució d’emergència i per evitar que la “hèrnia tubular” empitjores, vam decidir tornar per carretera fins a Montbrió sense passar per l’ermita de Puigcerver.

Per molt poquet no vam coincidir amb els fariseus del club BTT Valls, que també van passar pels Motllats en la seva baixada a Prades (eren un bona colla). Llàstima.

Rutes similars:
Montbrió - La Mussara - Montbrió
Montbrió - Aleixar - La Mussara - Ermita Puigcerver - Montbrió





També et pots baixar el track a Wikiloc

Mode Test: Coll del Guix (Colldejou) amb una 27'5"

Si hi ha una cosa que m’emprenya al sortir en bici és fer-ho amb presses per ser a una hora determinada a casa. Aquest cop, però, va ser culpa meva, jo era el que havia de tornar aviat… així que vaig haver de pensar en una ruta curta i una mica exigent.

Durant la setmana passada vàrem poder “gaudir” de dues sortides nocturnes, i, amb una d’elles, al company de pedalada, havent arribat a Colldejou, li vaig preguntar que volia fer; si el Coll del Guix o el Coll Roig, ell no havia estat en cap dels dos i l’alternativa del Coll Roig li vaig comentar que era una mica més ràpida, així que es va decidir per aquesta. D'haver fet el Coll del Guix, suposo que haguéssim baixat pel camí dels Bullidors, i únicament amb la llum de les llanternes no sé si hagués estat una mica perillós. Tinc ganes de provar-ho :)

Giant amb rodes 27'5"

Així doncs, havent fet ja el Coll Roig, el diumenge va tocar fer el del Guix, va ser una petita variant de la ruta amb la que, uns mesos enrera, vaig “estrenar” la Specialized Epic S-Works 29” (peazo bicicleta!!).

Caçador caçat

Aquest cop també vam estar “d’estreno”. Els d’Escapa, a un de la colla, li han deixat una Giant amb rodes 27’5” per provar a veure que tal. Ara va amb un 26”, una Epic S-Works. El problema que tindrà, si li agrada aquest format, es que Specialized no fa 27’5”, i ell es un enamorat d’aquesta marca.

Tot i que la bicicleta que està provant no té les mateixes característiques que la seva Epic (aquesta és una semi-rígida, d’alumini i amb tres plats, com diu ell: “un hierro”) aquest nou format de roda li està agradant força: en trams fonderos tira força millor i en els tècnics té un tacte similar a les 26". Jo li he dit que, ja posats, provi també una 29” i així es decideixi definitivament a deixar enrere les 26”.

Ruta: Montbrió del Camp - Vilanova d'Escornalbou - Colldejou - Coll del Guix - Mont-Roig - Montbrió



També et pots baixar el track a Wikiloc

Specialized Epic S-Works 29' Test

Ja no es pot demanar més! No és un dir, és literal.

Rebobinem una mica: ara farà un parell de setmanes vaig equipar la meva bicicleta, una Specialized Stumjumper Comp Carbon 29’, amb uns frens XT, aconseguint una gran millora en la frenada respecte als Magura MTS de sèrie. Però em quedava pendent una cosa: una tija telescòpica…

El meu gran amic i company de rodada, que també en porta una i últimament sembla un traficant de bicicletes, em va dir que estava mirant d’aconseguir una tija a través dels nostres amics d’Escapa, i en comptes d’això em va portar una Epic S-Works 29’ per probar-la (si algú es mirava Dr. Slump, vaig caure de cul com els dibuixos: ahhhh!!!).

-Tu la proves, i si no t’agrada, la torno.
-D’acord (apa que anava a dir que no!)

Sempre he estat molt reticent a les bicicletes amb doble suspensió, les meves dues primeres btt eren completament rígides! La suspensió frontal realment és un gran què, però la posterior no ho veia massa clar; massa peces, molles, sistemes basculats, ajustos constants…, pes i més pes! Sempre he pensat que com més parts mòbils més probabilitat de problemes. I així he anat tirant fins ara.

Tornant al fil. Com qui de sobte veu la llum, als 5 minuts d’estar pedalant tenia clar que “aquella” havia de ser la meva bici. La secció Outlet d’Escapa té autèntics txollos, i rascant una mica d’aquí, d’allà, l’altra bici pràcticament nova, i amb les negociacions del meu company, m’he firat! I de quina manera!! A lo grande!!!

I sense oblidar que amb aquesta també s’ha de pedalar. Amb els pocs quilòmetres que porto, sí que puc dir que he notat que el sistema de suspensió Brain de Specialized, és una passada: la suspensió frontal (a més del que absorveixen les pròpies llantes Roval Control) s’empassa les pedres que dona gust, i la posterior és pur control i estabilitat en baixades ràpides.

Tot i que la S-Works venia amb uns frens Avid XX, he seguit fidel a Shimano, uns XTR. Si anem forts, anem forts i, ja posats, com que no podré canviar de bici en molt temps, també una tija-pija! Vinga, fot-li que és de Reus!.

Ja fa temps que em rondava pel cap això de les tijes telescòpiques, ja que en els descensos tècnics sóc molt dolent, tinc por, i això em fa cometre molts errors. No fa massa que les tijes aquestes han començat a entrar amb força i pensava que aquesta podria ser la sol·lució. Que a cop de botó puguis baixar i pujar la sella és un gran invent. En baixar-la aconsegueixes baixar també el punt de gravetat i la sensació d’estar més a prop del terra també dóna un plus de seguretat; sembla que si has de caure estàs més a prop de la superfície. La tècnica del “cul enrera”, amb la fixa, no em serveix, ja que sempre em molesta la sella i no em sento segur. Però únicament baixant-la 12,5 centímetres aconsegueixo poder moure’m amb llibertat i posar el cul ben enrera!

No sé si milloraré baixant (segur que sí) però ahir per primer cop vaig notar que començava a perdre la por en zones complicades. Ara em queda visualitzar bé la traçada.

En una setmana hem fet tres sortides força tècniques per posar a prova el corser a veure si el podem domar una mica.

Sortida Test Mode

Aquest diumenge, en comptes de fer ruta turística pels pobles de la comarca, jo i el meu incombustible company, ens hem posat a fer un test de les nostres bicis. Després de passar per Escapa, farcir una mica les nostres bicis de llaminadures i aprofitar per fer una bona revisió, tocava posar-les a prova:

Després d’uns 1500 kms i un canvi de pastilles amb els del davant, vaig decidir canviar de frens: vaig passar d’uns Magura MTS (sembla que és una edició especial per Specialized entre la serie MT4 i MT6) per posar-me uns Shimano XT que, a més, els tenen mooolt bé de preu. El mecànic ha fet una gran feina! Gràcies nois!! L’altre company s’ha posat uns frens XTR i una tija de sella telescòpica (una tijapija), la Command Post BlackLite, per poder baixar i pujar la sella a toc de palanca i poder afrontar les zones tècniques amb més seguretat.

Vaig buscar una ruta per apallissar-les una mica, però sense passar-me excessivament, no fos que la cosa sortís rana. Passada l’ermita de la Mare de Déu de la Roca i després de fer el camí dels Carlins (ahir semblava les rambles) hi ha la zona dels barrancs de Rifà, Porquerola, del Nas… i que jo l’anomeno Zona Cherokee. Es una zona amb molta pedra, roca, arena, trencacames, laberíntic… perfecte per un bon test.

A l’alçada de Riudecanyes va començar a ploure una mica i com que no anàvem preparats per fer un test en pluja, ens vam aixoplugar una mica (comencem bé). Un cop tornem a posar-nos en ruta, la maneta del polsador SRAM XX del desviador de plat de la bici del company va començar a fallar (buf es farà llarg això), els polsadors són la típica cosa que no acostumo a remenar, però en ruta no hi va haver més remei, després d’ajustar un cargol torx (sort que els minikits d’eines d’avui en dia comencen a portar claus torx) vam poder seguir.

XT vs. Magura MTS. Els nous frens son una passada! Una de les coses que no m’agradava dels Magura –pel meu gust- es que s’havia de fer molta força per frenar i amb massa recorregut de maneta, aquests, els XT, amb un dit i poc esforç deixes la bici ben aturada, són extremadament sensibles (la meva anterior bici portava uns Shimano SLX i anaven de fàbula) i això em dona molta seguretat.

El company, que també està encantat amb els seus nous XTR, està com un gínjol amb la seva “tijapija” i el fet de poder baixar el punt de gravetat i poder posar cul enrere amb més facilitat també ha aconseguit un plus de seguretat en els descensos. Tot plegat un 10!

Em sembla que al Mas d'en Gallard no els agraden massa les visites. L'últim cop, un gos, em va fer pujar l'adrenalina

Camí del bosc del llop

Repetint el tram de descens de la carrera Vilabou 2013, però sense pressió i podent fer fotos!

La ruta va ser força divertida, vaig cometre un parell d’errors de navegació seguint el meu propi track per culpa d’estar més pendent de la regulació de la distancia dels frens que no pas del GPS i com a resultat vam fer una mica més de tomb. Qui segueixi el track, hi ha un tram on toca baixar de la bici per creuar el barranc de la Palma Negra. La resta, ciclable 100%.   

Creuant el barranc de la Palma Negra

El track en groc es el que havia previst i el vermell el que vam fer per culpa d'un descuit.

També et pots baixar el track a Wikiloc

Pacific Aspen (1993)

Aquesta va ser la meva primera bicicleta btt, una Aspen de Pacific Cycles (bé, realment la primera va ser un ferro del PRYCA de 15.000 pts comprada a mitges amb el meu germà i que va durar una setmana).

Ja feia molts anys que no anava en bici, però un bon amic meu –amb qui de ben petit, i amb el seu pare, ja havíem començat a descobrir camins fora del jardí de casa- se n’havia comprat una i em va enredar a provar-ho. Fins llavors únicament havia anat amb bicicletes “single speed” i de sobte trobar-me amb una de 21 marxes acollonia una mica (i després de tants anys ara vaig amb 20! I no té res a veure!!).

Després de l’experiència PRYCA, em va sortir la possibilitat de comprar-ne una de “bona”, per un preu força arreglat (si no recordo malament eren 65.000 pts) ja que tenia una tara de fàbrica: l’adhesiu ASPEN estava al revés! Si, si, torneu a mirar atentament la primera foto.

Amb un lleuger quadre de cromomolibdè, forquilla rígida i grup EXAGE (polsaves suaument el gallet, feia click i canviava de marxa!! No havies d’anar ajustant la maneta de canvis!!!) ja em podia menjar el món.

D’aquí ja vaig passar a l’alumini; una Mongoose Iboc Comp (amb un quadre d’estrets tubs extrusionats, no d’aquells tant amples de les primeres d’alumini), després una BH Coronas (quina gran bicicleta!),… així que progressivament el garatge es va anar omplint de bicicletes.

No fa massa temps una amiga em va comentar que li agradaria provar això de la bicicleta, així que li vaig regalar la Pacific amb la condició que si un dia es volia desempallegar d’ella m’avisés per si la volia recuperar, i així va ser. Ja torno a estar just d’espai al garatge.

Pastilles Kool-Stop, anaven estupendament (sempre que no les mullessis)

Si, si, forquilla rígida!

Un cop recuperada i netejada, volia fer-li una menció en el bloc però no recordava exactament l’any que la vaig comprar. Vaig buscar per Internet i no va servir de massa. Així que em vaig posar en contacte amb el departament de Marketing de Pacific, amb en Max Yeh per veure si em podien donar informació sobre la bicicleta. L’endemà mateix d’haver enviat la petició per mail (s’havia de buscar el catàleg i escanejar la pàgina) em va passar la fulla de catàleg d’un model del 1990, però no era exactament la meva -tot i haver-li enviat una foto-, i entre d'altres coses aquella anava equipada amb grup Suntour, així que, com qui no vol la cosa, vaig insistir una mica:

-…genial, moltes gràcies, però m’he fixat que no es exactament com la meva…

Ja no vaig rebre resposta. De ben segur que té millors coses a fer que atendre a Friki. Lots of thanks Mr. Max! 

Vintage total!

Seguia sense saber de quin any era el meu model i torno a recórrer a internet. Fent una recerca pel grup, un Shimano Exage LT (si ara ho busques per la red “Exage” et surten carrets de pesca! Una altra important línia de productes de Shimano) descobreixo que es del 1993, ergo, fa vint anys que vaig en bicicleta de muntanya.

Pacific Aspen in action!