dissabte, 8 de desembre del 2012

Ruta TT: Tarragona Trencacames



Avui hem repetit la zona de Tarragona que vàrem anar ara farà unes setmanes amb en Manu Sabalete. He seguit practicant el descens tècnic seguint les grans indicacions del mestre “Hay que bajar sin miedo”… que ve a ser una mica com la gran frase d’entre les frases: “Sé tú mismo”. Fa mes de vint anys que baixo amb por, des del dia que em vaig posar els pedals automàtics. Ho intento, ho intento, a poc a poc i bona lletra (diuen que he millorat, doncs ja és molt).

El tarragoní de la colla avui ha proposat sortir per les seves terres i tot i que jo vaig proposar ruta, ell es va negar rotundament (bàsicament es va sentir insultat). Si més no, li vaig dir de no fer la típica ruta fent tombs pel mateix lloc, ja que al penjar les rutes al bloc m’agrada que tinguin certs punts d’interès. Bé, un cop descarregada la ruta a l’ordinador (puc jurar que mentre érem en ruta no tenia ni la més remota idea de per on anàvem, allò es un laberint de camins i corriols), he vist que es va perdre una classe del Barrio Sésamo.


Link del track a Wikiloc

Hem sortit des de Cala Romana i hem creuat la Via Augusta i l’Autopista del Mediterrani passant pel Mas de Sorder, masia modernista de principis de segle, que suposo que en la seva època devia fer goig però que ara es troba en un estat ruïnós.



Poc després arribem a Ardenya, passem pel Catllar i creuem Bonaigua per un tram del GR-172. Fins aquí la ruta té poques complicacions técniques.
 

Un cop passat Bonaigua la cosa ja s’anima, i en un tram que l’anterior vegada vàrem fer de baixada, avui l’hem fet de pujada (punt quilomètric 16). Com que no era precisament senzillet, la majoria de nosaltres en algun moment o altre hem posat peus a terra (quasi un pecat). Per tal de poder-nos treure aquesta espina, després de 8 km fent tombs pel mateix lloc (que tampoc m’ho ha semblat) el nostre guia ens ha tornat a portar al mateix punt per repetir la pujada i aquest cop sí que he aconseguit –com la majoria- fer-ho sense posar peus a terra!





En aquest tram en forma de 8 passem pel costat del Mas de la Creu, considerat bé cultural d’interès nacional. La veritat és que més aviat semblava abandonat.


Hem tornat a creuar l’Autopista del Mediterrani (aquest cop per un túnel de desaigüe) fins a arribar a prop d’el Llorito. Finalment hem creuat un altre cop la Via Augusta fins arribar al punt de sortida.




Tot i no haver estat una ruta ni llarga (32 Kms) ni amb massa desnivell (uns 600 m) la veritat és que he arribat força cansat, ja que constantment estàs pujant i baixant i amb molta concentració i tensió en les zones tècniques.


2 comentaris:

  1. Un ruta molt bonica. I sembla prou accessible. Aquí, un poc mes a baix, al Baix Ebre, també hi ha autèntics trencacames. Rutes de 1100 mts. en 28 Km i també de 600 mts. en 57 Km. La veritat es que es un terreny espléndit per a mtb. Si no ho coneixeu, us ho recomano.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Alberto!

      Ja he xafardejat una mica el teu Google+, esteu fets uns professionals del descens. Quin perill!!
      Les nostres rutes acostumen a ser una mica menys tècniques que les que he fet per Tarragona, amb pujades més llargues i baixades a tope.
      Queda apuntat lo del Baix Ebre.

      Salut i Pedals!

      Elimina