Gallicant (un any i mig després)

Gallicant-Gorgs de la Febró from Txaeska on Vimeo.

Després d’un any i mig torno a Gallicant i als Gorgs de la Febró, però amb una diferència tèrmica d’uns 30 graus (Gallicant) i, en comptes de sortir des d’Alforja, ho ham fer des de Montbrió (i Mont-roig els que venien d’allà).

Per la calor o per la distància se'm va fer força dur, però bé que s’ho val!! A més, els Gorgs, amb tanta aigua que hem tingut últimament, estaven molt macos. Si no hagués estat perquè ja començàvem a anar malament de temps, de ben segur que ens haguérem banyat.

Ruta: Montbrió - Riudecols - Ermita Puigcerver - Gallicant - La Febró - La Mussara – Montbrió

Sempre que ens peguem aquests pallissons, sortim força aviat, així que abans de les 7 ja estàvem pedalant en direcció cap al Coll d’Alforja, passant primer per Riudecols i l’Ermita de Puigcerver.

Des del Coll d’Alforja, vam agafar el GR-7 en direcció cap Arbolí però deixant-l’ho al Molí del Racó per pujar (i com puja) cap al Collet dels Colls amb el Coster del Pòlit a mà esquerra. Un cop vam arribar a la carretera que va del Pantà de Siurana cap Arbolí, vam seguir en direcció al poble però sense arribar-hi, ja que després d’aproximadament un quilometre d’asfalt vam agafar una pista que passa per Lo Serratell. Allà, i abans d’arribar a Gallicant, la meitat de la colla va fer mitja volta, ja que tenien ”compromisos de diumenge”.

Poc després, i abans d'arribar a Gallicant, vaig trencar cadena (per sort sempre porto una baula ràpida de cadena) però la patilla dels desviador va quedar una mica "tocada".

Per arribar a Gallicant vam tornar a agafar el GR-7 (no espereu veure gran cosa, 4 parets que encara aguanten i poca cosa més) i després de gaudir de les espectaculars vistes de Siurana, Pantà i el Montsant des del mirador del Puig de Gallicant (l’anterior vegada no hi vaig arribar –i això que està al costat mateix-, la colla tenia fred).

Després de fer-la petar una mica i les 4 fotos, vam haver de recular pel mateix camí per anar cap a La Febró, creuant primer pel Gorg del Mas dels Frares (visita obligada!). En el tram aquests dels Gorgs, encara que en el vídeo pugui semblar que es pot pedalar força, no és veritat, tot el contrari: toca carregar bici al coll (literalment)!

Al Gorg, vam deixar el GR que va cap al Mas dels Frares per agafar un PR en direcció cap a la Febró pel Desenrocat dels Castellans. Si a la Febró heu d’agafar aigua, res de fer-ho a la font del poble, aneu a la que hi ha després de creuar el pont; fresca i a l’ombra. En els dies de molta calor és un gustàs.

Davant mateix de la font vam agafar la pista en direcció cap a La Mussara (no recordava que pujés tant!!). Va ser una llàstima que s’hagués fet tard, ja que vam passar pel costat dels Avencs de la Febró però no ens va donar temps a visitar-los (ja és la segona vegada que em passa!). És el problema de quan ens posem en “Mode Tornada”, que llavors tot són presses.

Al Coll de les Pinedes vam fer una mica de carretera fins a los Castillejos on vam agafar la pista que baixa fins al Mas d’en Rei, per després pujar una mica fins al Mas d’en Sord per tornant-nos a reincorporar a la carretera fins al Coll d’Alforja.

Al Coll, vam passar de “Mode Tornada” a “Nitro Special Edition”, baixant escopetejats fins a Alforja pel camí del Mas del Botó. Per arrodonir-ho i retallar algun quilòmetre vam fer riera fins a les Borges (una autèntica llauna) i d’allà, carretera fins a Montbrió (haver de tornar per carretera és una cosa que no m’agrada gens però és un dels avantatges que tenim els que anem en bicis de roda grossa).



També et pots baixar aquest track des de Wikiloc

Costers del Priorat. Mode Reverse

Cada cop costa més poder publicar regularment les rutes de cap de setmana, i no és per no sortir, ans el contrari!! El problema és que els vídeos se'm mengen molt temps...

La ruta d’aquest cap de setmana passat va ser similar a la que vàrem fer ara farà més d’un mes però en sentit invers i amb alguna modificació (Costers del Priorat).

Ara, el Priorat està molt maco, amb la vinya ben verda però encara sense fruit. Com s’agareix pedalar entre Vinyes!

Sortint de Mont-roig, ja vam començar a complicar-nos una mica la vida, passant pels Boverals i seguint el barranc de Rifà per anar a buscar el camí de la Font del Bullidor que ens portaria fins al Coll del Guix, per sort havia plogut el dia abans i les rodes es van poder agafar una mica millor tot i que contràriament el fang representava una mica de sobrepès que per allà no s'agraeix massa. Un cop al Coll del Guix vam baixar per la Vall de Maçanes, entre les imponents parets de la Serra d’en Jover i les de la Mola de Colldejou. Sense arribar a Marçà, vam anar en direcció cap a Falset.

Després d’una petita pausa, vam anar en direcció cap a Porrera. Per arribar-hi, vam pujar per un senderó molt tapat per la vegetació (el dia que el vam fer de baixada va ser més divertit i fins i tot juraria a dir que estava menys tapat). Un cop a dalt de tot, vam baixar per un senderó força tècnic que anava travessant el camí per on l’anterior vegada havíem pujat.

Un cop a Porrera, vam pujar cap al Parc eòlic del Collet dels Feixos pel GR-174 per la Vall de Cortiella. És un tram molt maco amb una pujada força suau passant per molts masos: Grau, Vilella, Vicari, d’en Mestre…

Des del Collet dels Feixos i empalmant amb el GR-7 vam baixar cap al Coll de la Teixeta per les amples pistes del parc eòlic. Passada la rotonda de la T-313 vam seguir en direcció cap a l’Argentera però en comptes de fer-ho directament pel GR-7, ho vam fer per la trialera que s’agafa poc després del Collet del Vicari.

De l’Argentera cap a Duesaigües, Riudecanyes i d’allà cap a casa.



També et pots descarregar el track a Wikiloc

Serra de Pradell-l'Argentera

Serra de l'Argentera from Txaeska on Vimeo.

A punt de fer el “Pròleg” de la Transcat Corredor del Mediterrani organitzat per Escapa (per desgràcia no puc ser-hi els dos dies que dura) aquest diumenge vam anar a fer un “tast” d’un dels trams per on passarà; concretament per la Serra de l’Argentera.

La raó de voler provar-l’ho és que ja fa anys que hi vaig passar en bicicleta i ens vam fer un fart de caminar per tota la cresta (des de les antenes del Coll de la Teixeta fins al parc eòlic del Coll del Trucafort). Hi ha un senderó que ressegueix tota la cresta no apte per gent amb vertigen, i amb unes vistes espectaculars però que malauradament obliga a fer-l’ho pràcticament tot empenyent. Qui conec que l’ha fet en bicicleta diu que únicament l’ha fet un cop… Encara tinc cicatrius de les esgarrinxades d’aquell dia.

Havent estat informat que el tram de la Transcat era ciclable i revisant atentament el track, vaig veure que passava paral·lel a la cresta però una mica més cap a l’interior, per un altre camí.

Com que sóc molt tossut i m’agrada conèixer bé la terra per on rodo (o per on em portaran), vaig enredar a tota la colla per anar-ho a comprovar de primera mà.

El tram per la Serra de Pradell-l’Argentera és a la inversa, o sigui que va des del Parc eòlic de Trucafort fins pràcticament a peu a les antenes i d’allà fins al Coll de la Teixeta. Es pot dir que “quasi” és tot ciclable excepte algun tram que va tocar carregar bicis a coll. El problema és que ja veníem de fer el camí de les punxes versió “hard edition”, o sigui; per la pedrera, sortint de Vilanova d’Escornalbou, i si ja de per si és molt dur, després d’alguns aiguats que hem tingut darrerament, el camí estava en molt mal estat.

Un cop vam arribar al Coll de la Teixeta, vam baixar per la falda de la Serra fins a Duesaigües (per la trialera), i un cop allà vam fer el típic: Què, un castell? Típica pregunta que es fa en plan conya després d’un bon tute, per veure qui es “raja”, el problema és que no es va arronsar ningú i va tocar pujar al Castell.




També et pots descarregar el track a Wikiloc

Finisher Tracks Non Stop Eutiches'14 Plata

Non Stop Tracks Eutiches Silver'14 from Txaeska on Vimeo.

Ja sóc un auriga de la Tracks Non Stop Eutiches!! Si més no, això és el que posa el diploma que m’acredita com a “Finisher” d’aquesta primera edició. M’agrada molt aquest concepte de Finisher o Finalitzador, sempre que he participat en competicions esportives ha estat per acabar-les i no pas per guanyar-les. Fa un temps, després que Josef Ajram no pogués finalitzar per segon cop el seu repte de les 7 ironmans seguides (Red Bull 7 islands), vaig llegir per la Xarxa algú que el criticava pel fet de ser un esportista mediàtic i que no es mereixia tanta atenció per part dels medis, ja que, com a esportista, no era un veritable “Winner” sinó un “Finisher” i com que jo no he guanyat mai res, però sí que sempre he acabat totes les competicions de tot tipus de modalitats esportives en les quals he participat, vaig trobar que aquest concepte em quedava com anell al dit.

El nostre motorhome

Els "escapats"

Amb curses com aquestes que s’ha de matinar molt, i sabent que el meu cervell en hores intempestives no funciona massa bé (o pitjor de el que és habitual), sempre me'n vaig a dormir tard per culpa d’intentar deixar-ho tot ben preparat i no haver de pensar en res pel matí. Un cop ho vaig tenir tot preparat, la meva dona em va preguntar si marxava per una setmana. He d’anar full equip; per si fa fred, per si fa calor, per si les mosques, per si no funciona, per si s’espatlla, per si em dutxo… I torno a casa sense haver tocat res.

Contràriament a les curses curtes (per dir-ho d’alguna manera), vaig sortir força tranquil, únicament tocava aguantar. El problema és que en poca estona tot es va “enredar” i llavors em vaig començar a posar nerviós; la idea inicial era anar en colla però pocs minuts després el grup es va trencar, un de la colla va fer un bon estrip a la coberta i va haver de fer mitja volta, trucades amunt i avall, sense saber si podria seguir o no i que no sabia on era la resta de la colla vaig decidir anar tirant xino xano a veure si m’agafaven, però res. Vaig agafar a un parell del poble que anaven per lliure però a la poca estona vaig tornar a quedar-me sol.

En l’avituallament de Cornudella un de la colla em va atrapar, em va comentar que havia anat deixant enrere a la resta de la colla a la pujada d’Alforja fins al Coll d’Alforja. Allà vam intentar trucar-los per saber per on anàvem i decidir si els esperàvem o no, com que no i va haver resposta, vam decidir anar tirant juntament amb els dos companys del poble. De Cornudella a Sant Joan de Codolar vam pujar per la pista cimentada i des de l’Ermita en direcció cap a Albarca pel GR 174 que puja per la falda del Montsant.

Un cop a Albarca vam intentar tornar a trucar a la colla; silenci administratiu. Així que vam seguir a contracor en direcció cap a Prades on vam fer un avituallament sòlid. En aquest avituallament vam estar una estona esperant a veure si arribaven, mentrestant, ens van tornar a agafar els dos companys que anaven a la seva, una autèntica parada de boxes, un minut cronometrat i sense baixar de la bici, tal com ha de ser. Com que començàvem a agafar fred, i no sabíem res de la resta, després d’un mini comitè de crisi vam decidir, a mitja cursa, anar finalment a la nostra.

No sé si està donant sang o a punt de tirar-li alguna cosa al cap del massatgista...

Els companys "desapareguts" en l'avituallament de Prades

De Prades tocava anar fins a Siurana pels Cingles de la Gritella, i, passat el Puntal (1.001 mts) vam gaudir d’una bona baixada fins al Riu Siurana (cota 530 mts). En creuar el riu per recuperar el camí ens vam liar una mica perdent força temps (això de posar els peus en remull sempre fa molta mandra, així que vam anar fent equilibris per les pedres).

Un cop a l’altre costat del riu, tocava pujar fins a l’Arbolí. Al principi hi havia algun tram de senderó en pujada que, amb els 70 quilòmetres que ja portàvem, va fer molta mandra.

Riu Siurana

Creuant-lo amb poques ganes de mullar-nos els peus

Pantà de Siurana, Serra del Montsant i el poble de Siurana a la dreta. Espectacular!

La següent fita era el poble abandonat de la Mussara (950 mts). Vam pujar pel Mas d’en Sord fins a Los Castillejos, pensant que ho faríem pel camí que s’agafa a mà esquerra, vam seguir per la dreta; més pedregós, complicat i costerut (personalment, en comptes de pujar a Los Castillejos, hagués seguit pel camí fins al peu del Refugi de la Mussara).

De la Mussara tocava anar fins a l’Albiol, i per complicar-ho una mica, encara vam pujar cap a la Serra del Bosc (el Mutllats) pel GR-7 fins a cota 1.020, al peu del Puig de la Torre, d’allà, pràcticament tot era baixada fins a La Selva. A l’Albiol vam fer l’últim avituallament.

A les Obagues de la Selva vam fer l’última i divertida trialera (no l’havia fet mai) fins al Mas Paperer. Tinc ganes de repetir-la amb les cames i el cap una mica més frescos.

Després de 8h, 56’ i 30”, 109,2 Kms i 2.578 mts+ (segons l’organització) vam arribar a meta. 

També et pots descarregar el track a Wikiloc

Un dels companys va participar en la curta (Bronze) i va fer podi. Felicitats!!! Si més no, algú va deixar el podi ben alt (ni que sigui per alçada).

Costers del Priorat

Costers del Priorat from Txaeska on Vimeo.

Una de les raons per les quals m’agrada publicar les rutes com més aviat possible és que com més passen els dies, més mandra fa posar-m’hi. Entre la preparació de la Eutiches NonStop Silver i la Setmana Santa se m’havia quedat pendent aquesta ruta de fa un parell de setmanes (el vídeo, tot i que ja he començat a treballar amb ell, el deixaré per més endavant).

Igual que la ruta que vam fer fa poc per la Conca de Barberà, hem tornat a fer una pedalada entre Vinyes. El Priorat és una terra de contrastos, dura, muntanyosa, de costers… ideal per la pràctica de la bicicleta de muntanya!

Ruta: Montbrió del Camp – Riudecanyes – Duesaigües – Coll de la Teixeta – Porrera – Falset – Mont-roig – Montbrió del Camp (60 Kms – 1700 m+).

Per fer aquestes sortides, i no tornar a les tantes, toca matinar, així que a les 7 del matí ja érem sobre les bicicletes.

La idea inicial era pujar al Coll de la Teixeta per l’Argentera, però finalment ho vam fer per Duesaigües (pel camí que surt del camp de futbol) i que enllaça, al Collet de les Cinc, amb el GR de l’Argentera.

Al Coll e la Teixeta, i després d’un parell de quilòmetres aproximadament, vam agafar un camí que queda a mà dreta i que segueix una línia d’alta tensió pel Puig de la Font i d’allà tot baixada fins a Porrera. En ser diumenge de rams, a Porrera, alguns van fer mitja volta per anar a beneir la Palma, i la resta, vam seguir per beneir les bicis a la font de Falset. Així com Jesucrist va entrar a Jerusalem sobre un ruc, nosaltres, vam entrar a Falset com rucs sobre una bici.

Classe magistral de com plegar jaquetes

Va prometre que se'l fumaria al arribar a Mont-roig...

Després de baixar fins a Porrera, vam tornar a fer una bona pujada fins a la Font del Ferro i los Masos i tornar a baixar fins a Falset. Allà vam descansar el temps just per fer una barreta i omplir d’aigua (no de vi) els botellins.

Espectaculars vistes del Priorat

Nova equipació del C.E. L'Areny. Que xulo!! Com un nen amb sabates noves :)

Únicament ens quedava una pujada per la Vall de Maçanes fins al Coll del Guix, la bèstia negra (ara que han encimentat alguns trams ja no mossega tant però si vas esgotat –com era el cas- se’t pot fer molt llarga).

Del Coll del Guix vam baixar pel camí de la Font del Bullidor fins a la carretera de Colldejou a Mont-roig. Tot i que alguns preferíem arribar fins a Mont-roig per camins, a algú ja se li havia fet bastant tard i pràcticament vam fer tot el tram per carretera excepte l’últim quilòmetre que ho vam fer per un tram força tècnic i divertit que va paral·lel a la carretera.

Cervesetes a la Plaça de Mont-roig i cap a casa.

...dit i fet!

També et pots descarregar el track a Wikiloc