La Vall del riu Glorieta (Muntanyes de Prades)

Aquesta ruta és la mateixa de la cursa llarga que es va fer aquest Octubre organitzada pel Club Ciclista d’Alcover la “Marxa BTT Vall del riu Glorieta” amb sortida i arribada des d’Alcover. La vàrem fer fa un parell de setmanes i ens va agradar tant que vam tornar a repetir i aquest cop a lo grande, vam aconseguir formar un grup de 16 companys, que per no ser un esdeveniment organitzat i únicament de whatsapp a whatsapp (el que abans es deia boca-orella) no està gens malament!!

Les fotografies que acompanyen aquest post són un petit resum de les dues sortides. La primera, vam anar fins a Mont-ral, i la segona, vam fer el track de la cursa, pur i dur.

He de dir que és una zona que conec molt poc, queda una mica lluny de la zona per on acostumo a pedalar. És impressionant com en pocs quilòmetres de casa pots trobar zones tant humides i boscoses de pi, roure i alzina (aquí, la dita “els arbres no deixen veure el bosc”, s’hi escau perfectament).

Als pocs quilometres de sortir d’Alcover, i després d'haver creuat més d'un cop el Glorieta, passem pel costat del Mas de Forès, una imponent masia senyorial del segle XVIII, situada a redós de tres molins paperers del segle XIX que ja no funcionen.

Mas de Forès (Foto Ajuntament d'Alcover)

Pugem, paral·lels al Riu Glorieta, fins al Niu de l’Àliga i tornem a baixar, per corriols una mica tècnics però molt divertits en direcció cap al Mas de Forès (sense arribar-hi), fem un petit bucle (un divertimento pels qui els agraden les trialeres) i comença “la pujada” cap a les Pedreres del Mas de Llaneta; en dos quilòmetres, es fa un desnivell de 260 metres per una pista molt pedregosa, després hi ha un petit descans d’un quilometre per les Planes del Mas Miró, i tornem a pujar 170 metres en dos quilòmetres fins a arribar a la carretera de Mont-ral (en resum, en 5 quilòmetres es fa un desnivell de 420 mts, 1/3 part del total de l’altimetria de la ruta).

Anant a full!!

Planes del Mas Miró

Un cop a la carretera hi ha dues opcions: seguir el track de la cursa o anar fins a Mont-ral a fer un bon esmorzar (i sumar 5 quilòmetres). Si decidim seguir el track de la cursa baixarem un petit tram de la carretera per incorporar-nos en un camí a mà esquerra. Per aquest segon cap de setmana la previsió del temps era que faria fred; ho van encertar.

Deixada la carretera, baixarem per una pista sense massa complicacions passant per Cal Blai i després pujarem fins al Mas La Torre. Després d’aquest punt, tot el que queda fins a Alcover és pràcticament baixada, un primer tram molt pister i ràpid, i el tram final una mica més corrioler, en aquest tram, i per culpa de deixar-me portar per un accés de confiança, em vaig pegar dues galetes importants, la segona, però, va ser per culpa de no anar prou concentrat per l’estaborniment de la primera.

Cal Blai

Que bonics els colors de la Tardor

Contra un arbre, el dit petit, sempre té les de perdre

Ring, riiing!!! Que passoooo!!!!!

Track versió cursa a Wikiloc  (Alcover)

Track versió sortida des de Reus Wikiloc

Siurana i els Motllats (Hard Rock)

Ruta: L’Aleixar – Urbanització Portugal – Alforja – Coll d’Alforja – Coll de la Creu – Riu Siurana – Siurana – Els Motllats – Coll de la Batalla – L’Aleixar

Penso que aquesta ruta pot ser un bon “resum” de tres fetes aquest any per Siurana i les muntanyes de Prades amb el capo Pep:

Reus - Prades - Reus
Montbrió - Cornudella - Montbrió

-->Montbrió– La Mussara – Montbrió  

L'incombustible Pep. Il Capo!

La zona de les muntanyes de la Costa Daurada és espectacular, en pocs quilòmetres tens una diversitat geològica i boscosa riquíssima. De la frondositat dels boscos de Poblet a la duresa càrstica dels Motllats. Senzillament espectacular! Moltes vegades quedo impressionat per les imatges de senders i paisatges de curses que es fan a la resta del món, però la veritat és que aquí no ens falta de res. Rutes de proximitat!

Preveient que arribaríem tard, vam decidir sortir des de l’Aleixar. Etapa trànsit fins Alforja on comencem a calentar màquines amb la pujada fins al Coll d’Alforja. Baixem pel GR-7, creuem el Riu Arbolí i tornem a pujar en direcció Arbolí, però sense arribar-hi, ja que al Collet de la Creu agafem un camí de baixada a mà esquerra. L’últim tram que ens porta fins al peu del pantà és molt tècnic, però si ets (molt, molt) hàbil es pot fer tot, en dono fe.

L'Abel; s'ho baixa tot!!

Creuem el Siurana (si no està ple és fàcil), i seguim un tram de la llera del riu fins a agafar un camí a mà esquerra que passa per sota el Salt de la Reina Mora. El camí ens portarà fins a la carretera que puja a Siurana, asfalt però amb unes rampes que, francament, s’agraeix que no sigui un camí pedregós.

Creuant el Siurana

Després d’un bon esmorzar al bar del Càmping de Siurana (bona relació qualitat preu), i sense visitar el poble ja que encara ens quedava molta ruta pel davant, vam anar en direcció cap al Motllats passant abans pels Cingles de la Gritella, el Puntal (1.001 m), freguem la Moleta (1.024 m) fins al Coll de Capafons. Al Coll les vistes de la Serra Plana són una passada; allò sembla la lluna, erm com una mala cosa, i pedres per donar i vendre. Els Motllats (situat al terme de Capafons) són un altiplà pedregós i sec al mig de les Muntanyes de Prades; la seva massa càrstica ha format coves, avencs, roques foradades i profunds barrancs. La part meridional dels Motllats correspon al terme de la Febró i es caracteritza per ser una zona d’erms i garriga i força abrupta.

Trio de S-Works

Fent un "Sobrao"

Cal destacar la urbanització, de construcció recent, que es va voler portar a terme a dalt de l’altiplà i que per culpa de la dificultat d’accessos i manca d’aigua va quedar abandonada, deixant com a pol·lució visual tres o quatre xalets en estat ruïnós. Jo ho diu la dita:

  Mare, si marit em dau
  no me’l deu de la Mussara
  que la boira sempre i jau
  i la terra no m’agrada

Un cop a la carretera de la Mussara vam baixar per asfalt fins a la Font del Llop on vam agafar el camí cap al Coll de la Batalla pel GR-172. Havíem planificat de baixar per la trialera del Salt però el rellotge ja treia espurnes i vam baixar cap a l’Aleixar pel Mas del Garrut.



Track descarregable a Wikiloc 

Trenca-Torrompers 2015. Unchained Melody

Amb els anys que fa que vaig en bici (que no són pocs) i que jo recordi, he trencat cadena tres vegades, dues de les quals ha estat en carrera i això que, proporcionalment, he participat en molt poques! Això sí que és mala sort!

Aquesta era la quarta vegada que participava en la Trenca-Torrompers (fins ara, la prova en què he participat més cops. Trenca-Torrompers 2013). És una zona que m’agrada molt i sempre hi ha molt bon ambient. Els de Bici ATS Terra Alta s’ho tenen molt ben muntat; cada any ho fan en un poble diferent de la Terra Alta així que mai tinc la sensació d’estar corrent per la mateixa zona. Això sí, les pedres, terra i pols no te la treu ningú.

Em sembla que era la primera vegada que anava a Vinebre i la veritat es que l'omnipresència de la Central Nuclear d'Ascó impressiona molt.

Springfield

Com que no hi anava cap dels companys de pedalada amb els que surto habitualment, hi anava sense pressió així que em vaig col·locar pel davant i en la volta neutralitzada per dins el poble vaig espavilar per posar-me al davant i evitar taps un cop ens poséssim “al lío”.

Joan Guillen Martínez

Feia una setmana que havia canviat cadena i tot i que ja havia fet un parell de sortides amb ella, vaig notar que no hi havia bon feeling, no semblava ben assentada, amb plat petit feia massa soroll… dit i fet, al cap de 10 minuts de començar la cursa i força ben col·locat, en la primera pujada, crac! (abans fins i tot de veure de què es tractava el del darrere meu va exclamar; “Hòstia, cadena!! Quina putada!!”. Doncs sí, quina putada… Amb l’emprenyamenta el primer pensament va ser de fer mitja volta, encara era a prop de la sortida, però aquestes males idees normalment se’m passen ràpid; moment zen i a posar un passador el més ràpid possible (és fàcil de dir, però haver de treure tota la trastada, buscar el desmuntacadenes, passador, fer foto per la posteritat i que et vagi passant tothom… doncs al mal tems bona cara!).

Rient per no plorar :) Photo by Sergi Castillo

Posar un passador per unir les baules de la cadena és relativament fàcil i ràpid, dic "relativament" perquè, si no entra bé a la primera, et pot passar que no acabi entrant i que tinguis una feinada per tornar-l’ho a treure. Per sort no va ser el cas però, en comptes d’això, mentre l’estava posant, em va caure entre les herbes! Apa fot-li que és de Reus! A punt de posar-ne un altre (sempre porto de tot “by the flys”) vaig pensar; i si es torna a trencar la cadena? Millor buscar-lo bé abans de gastar l´últim passador. Amb aquestes que se’m para un ciclista molt amable i em pregunta que si necessitava ajuda i li vaig dir que no que ja estava enllestint, que no es preocupés i que anés passant i em va respondre; no puc, sóc el que tanco la carrera. L’últim! M’havia quedat l’últim!! Doncs en comptes d’entrar en mode depressió em vaig animar: segur que ara no m’avançaria ningú més. Després de 12 minuts aturat vaig recollir l’escampall de trastos i em vaig posar a pedalar de nou.

Just en el moment de trencar cadena va passar el gran Carnicrack i no tenia res millor a fer que fer-li una foto :)

Vaig prémer les dents i, a cop de pedal, vaig començar a avançar a tants ciclistes com va ser possible. Cadascun que tenia a tir era un objectiu. Tot va anar força bé fins al punt de canvi de cursa de curta a llarga, després d’aquest punt vaig anar sol durant 15 quilòmetres! Ningú a la vista ni pel davant ni pel darrere… anar així tanta estona és durillo, fins i tot dubtes de si vas en carrera.

Photo by Pau Poquet

En els últims 10 quilòmetres vaig tornar a veure corredors, així que novament em vaig animar i les cames van tornar a animar-se una mica.

Tot i el problema amb la cadena m’ho vaig passar molt bé. La meva fita era baixar de les 3 hores i, tot i el temps perdut, vaig passar per meta amb un crono de 2:58! De 66 de la cursa llarga que van passar per meta finalment em vaig col·locar en la posició 46!!

El millor moment de la cursa!!

Gràcies a l’organització, voluntaris i tothom que va fer possible la cursa, segur que repeteixo i vaig a pel repòquer de Trenca-torrompers!

Poker de Trenca-Torrompers

Link del track

Siurana & La Mussara with Reimund Dietzen

Siurana from Txaeska on Vimeo.

Gran acumulació de rutes per publicar al Bloc, així que Keep Calm i començem per Siurana:
Temps enrere anar al Pantà de Siurana ja era el rutón del finde, temps ençà, anem fins a Siurana per començar la ruta…

Com a company de pedalada vam tenir un autèntic Guest Star; en Reimund Dietzen!!. M’encanta veure com gent de fora gaudeix de les nostres muntanyes!
El primer objectiu era arribar al coll d’Alforja (passant per Puigcerver), on havíem quedat amb la colla que venia des de Reus. Un cop agrupats vam anar en direcció cap a la presa de Siurana. De les fortes pluges que hi havia hagut dies enrera, havien obert la comporta per tal de deixar sortir l’aigua, cosa poc habitual de veure.

Vam anar resseguint el pantà per una pista sense cap tipus de complicació fins a arribar al punt on desemboca el Riu de Siurana. Unes setmanes enrera vam arribar al mateix punt i com que hi havia força aigua, vam haver de pujar una mica més per tal de poder-lo creuar sense haver-nos de posar d’aigua fins a la cintura. Suposo que el fet de buidar una mica la presa va fer que el nivell fos una mica inferior, el suficient per poder passar còmodament.

Fins que no arribem al Molí de l’Esquirola, creuem més d’un cop el riu, però no és massa complicat excepte per les pedres (ja ho vam haver de fer en la Eutiches Non Stop’14.
Del Molí vam començar a pujar en direcció cap a Arbolí, el primer tram és el més complicat, on s’ha d’empènyer una mica la bicicleta en algun tram. A mig camí, i si us ve de gust, es pot anar al poble abandonat de Gallicant, únicament cal desviar-se una mica de la ruta (uns 4 quilòmetres en anar i tornar i un desnivell de 140 metres).

Després d’un ràpid esmorzar a Arbolí vam anar cap a la Mussara per les Costes de les Cingles fins a arribar a l’alçada dels Cingles de les Campanilles, vam pujar cap a la Punta de les Airasses per la via més directa (si a peu ja té certa complicació, amb les bicis a coll és pur masoquisme).

De la Mussara fins a la font del llop ho vam fer per carretera, i d’allà vam agafar el camí fins al Coll de la Batalla passant per l’Ermita de la Immaculada Concepció, el GR-172. A l’alçada del Mas de Borbó ens vam separar del grup que venia de Reus i vam seguir fins a l’Aleixar.

De l’Aleixar fins a casa vam posar la directa, tant, que ens vam equivocar i vam fer algun quilometro de més que, a aquelles alçades, ja no feia falta…



També et pots descarregar el track a Wikilock

Neteja d'uns pedals Shimano XT

Feia temps que no penjava un tutorial, i com que avui tenia feina, m'he liat a fer qualsevol cosa menys ser productiu... L'última cop que vaig desmuntar els pedals va ser per tirar una mica d'esprai desengreixant, netejar i tornar a engreixar... poca cosa més.

Avui, però, m'he enredat una mica més hi he desmuntat tota la part interna, on hi han els rodaments. Poca broma.

Desmuntar les coses és molt senzill, però tornar-les a muntar bé i recordar com i on va cada cosa ja són figues d'una altra panera. Sempre que per primer cop desmunto una cosa, i no tinc el manual tècnic, faig fotos de tot el procès per si, al moment de tornar-ho a muntar, tinc dubtes.

1. Primer de tot hem de desenroscar el pedal del nucli (jo ho he fet sense desmuntar-lo de la biela). Atenció, es desenrosca en sentit contrari. He fet servir una clau fixa del 17 i un tornavís per poder fer una mica de palanca.

2 i 3. Després desenrosquem el cilindre on hi han els coixinets (es desenrosca en sentit normal). Atenció de no perdre cap coixinet (jo en sóc un especialista). Per evitar-ho poso una superfície de paper de cuina per si en cau algun al terra.
Cada pedal porta 12+12 coixinets, i són força petits, així que s'ha de vigilar de tenir-los controlats.

4. Estat en el que est trobava el nucli.

5. Netejar bé totes les peces

6. Per evitar perdre coixinets sempre els poso dins un tap de plàstic d'algun esprai gastat i després els netejo fregant-los suaument amb paper de cuina.

7. Un cop totes les peces estan ben netes passem a engreixar. Començarem a posar els coixinets de la part interna (la que queda més a prop de la biela).

8. Per tornar a posar a lloc els coixinets (cosa que no és massa fàcil) el que faig és untar bé amb greix per rodaments la zona on aniran i els vaig posant d'un en un. Al estar tot tant greixós es poden anar recol·locant fàcilment. Atenció que amb el calor de la manipulació, el greix va perdent solidés.

9. Important contar que hi hagin tots els coixinets. En la foto sembla senzill però és més petit del que sembla i està tot ple de greix.

10. Un cop col·locat el cilindre amb molta suavitat i precisió per evitar que surtin de lloc els coixinets, posarem la petita volandera de plàstic rígid per evitar que es mogui el cilindre i poder col·locar els coixinets de la part externa.
Per anar posant els coixinets d'aquesta part exterior, el que he fet és ajustar una mica el cargol que ferma els coixinets fins al punt que tingui l'espai suficient per anar posant-los d'un en un (amb un escuradents els pots anar movent i recol·locant).

11. Amb tots els coixinets a lloc, anirem collant el cargol i vigilant que no se n'escapi cap. Un cop estiguin tots dins, collarem amb la pressió suficient que quedi travat el rodament i que giri amb suavitat i que no faci joc.

12. Un cop ben ajustat el cargol dels rodaments, ho fixarem amb l'altra cargol roscant-los de manera que hi hagi la pressió justa sobre els rodaments de la que havíem deixat. És important que una de les claus sigui fixa, ja que no hi ha massa espai per roscar-ho. Desmuntar-ho és fàcil, amb una clau anglesa n'hi ha prou, però per tornar-ho a posar bé es necessiten dues claus.

13. Per últim, i abans de tornar a posar el pedal, netejarem bé la part interior i exterior

14. Tornarem a roscar el pedal a lloc. Recordeu que el sentit de rosca és invers.

No cal dir que és important engreixar-ho tot bé abans de tornar a muntar-ho tot.