dijous, 10 de gener del 2013

Garmin Edge 705: seguiment de tracks i autorroute



El sistema de navegació que porta l’aparell per seguir un track a mi no m’agrada, si algú el te o l’ha fet servir possiblement sabrà del que parlo; els constants salts de zoom o el fet de que et desapareguin els camins pròxims –perdent la referència de l’entorn- únicament mostran-te el següent canvi de direcció, a mi, em mareja. A més, a vegades vols fer el recorregut a l’inrevés i si no saps com canviar-lo es un romanso.

Per sol·lucionar-ho, el que faig es, un cop carregat el track (jo ho faig manualment: un cop tinc la unitat connectada, dins la carpeta Garmin hi ha una carpeta que posa GPX i li bolco l’arxiu –sempre en format GPX-).

Anem a: Menú - Destino - Carreras Guardadas – selecció del track bolcat


Un cop seleccionat el track configurem el track donant-li color (per defecte es negre i no es veu res, jo acostumo a fer servir el magenta) i seleccionem Mostrar Mapa, així es visualitza sobre el mapa



Es important no iniciar el recorregut ja que si no ja la tindrem liada un altre cop. Ara únicament cal tenir el mapa en pantalla, ajustar el zoom que més ens interessi i ja tindrem el track en pantalla (a Configuración – Mapa, pots ajustar el sistema d'orientació del mapa, jo sempre ho tinc en Track arriba


I l’autorroute? No, no us penseu que hi hagi una nova actualització de firmware (ja fa temps que no n’hi han), amb aquest sistema que utilitzo per seguir el track em permet tenir visualitzades vàries rutes, (fins i tot els hi podem donar diferents colors) de manera que, en el moment de preparar el track, si tinc dubtes en un tram, preparo una segona alternativa i també la puc tenir visualitzada i així puc decidir in situ.

Es important, un cop acabada la ruta, desseleccionar Mostrar en mapa, ja que sempre estarà visualitzada

dilluns, 7 de gener del 2013

Ruta d’escalfament per rebre a S.S.M.M. els Reis d’Orient


Bé, si vaig començar l’any amb un problema amb el led de la llanterna, la cosa no ha fet més que millorar, a repartir entre el 4 que erem: 2 punxades, 2 galetes (una de sèria que podia haver acabat malament), la pèrdua d’una guant (com es pot perdre una guant? Molt fàcil: si te’l treus per eliminar una brossa de l’ull i just en aquell moment et veus sorprès per una forta bufada de vent –forta de veritat– i el guant cau per un barranc) i –aquest ha estat culpa meva– problemes amb la navegabilitat… Únicament han estat 38 km!!!


Panoràmica de Riudecols
Panoràmica de la Serra de la Mussara des de l'Ermita de Puigcerver

Una pedra al camí. Tram de l'Ermita de Puigcerver en direcció cap el Coll de la Teixeta
Ara que ja tinc un bon número de rutes a la butxaca, sempre que preparo nova ruta intento fer algun tram nou, investigar, descobrir… a vegades surt bé i quedes com un campió i d’altres toca carregar bici o fer mitja volta amb la cua entre cames. Amb la ruta d’avui hi ha un parell de trams que evitaria:


A. Baixant del Collet del Mas d’en Cases, en direcció cap a Riudecols, a mig camí, en comptes de seguir recte, com fem sempre, vaig agafar un caminet que queda a mà esquerra, i tot i que al principi tenia molt bona pinta -el primer tram estava arreglat per la reparació d'una torre elèctrica-  després  el camí empitjora força.



B. Un cop deixat el parc eòlic del collet del Feixos en direcció cap a la N-240, en una corba i a mà esquerra, hi ha un tram que posa “Camí particular. Prohibit el pas a tots els vehicles”. Per aquest cop millor fer-li cas. Efectivament, es tracta d’un camí particular que et porta al Mas del Monner, on hi tenen ases pasturant. Per sort no es va queixar ningú.


Per qui es baixi el track, hi ha un tram, poc després de Riudecols i pujant cap a la Creu de Formatge, que per evitar un camí particular, vaig agafar un petit trencall que teòricament portava cap a un altre camí –si més no això és el que m’indicava el GPS- però que in situ no hi havia res ¿? Recordava que el mapa cartogràfic l’indicava. Un cop a casa vaig veure que fa uns 10 anys efectivament hi havia un camí… són uns 100 metres de camp a través, res greu (imatge adjunta amb la comparativa de GoogleEarth 2010-2002).

Un treballant, la resta mirant... hem recorda alguna cosa però ara no hi caig

Ruta: Montbrió - Botarell - Riudecols - Ermita Puigcerver - Duesaigües - Riudecanyes - Montbrió



També et pots baixar el track a Wikiloc

dissabte, 5 de gener del 2013

dimarts, 1 de gener del 2013

Primera ruta del 2013: podria haver estat pitjor…

Després de tanta copiositat i de la pallissa que em van pegar els de Maxxi Bike CX Team, avui he decidit sortir a rodar una mica, això sí, per la tarda; pel matí no estava en les millors condicions.


Per què podria haver estat pitjor? Doncs perquè la sortida era a l’estil del Gran Premi de F1 d’Abu Dhabi, començar de dia i acabar de nit, però a mig camí i als cinc minuts d’encendre la llanterna aquesta se m’ha apagat (?!!). Anava sol i encara quedaven quilòmetres, així que he hagut de retallar i tornar cap a casa el més ràpid possible, per sort el tram de tornada era d’aquells que dius que el podries fer amb els ull tancats; avui ho he posat en pràctica.



La ruta planificada era un combinat de muntanya i fons, així que he començat pel plat fort, l’escalada, i tenia previst deixar el fons pel final per una zona sense complicacions ja que havia de ser amb llanterna. Tot i haver fet una hora i vint minuts, he pogut cremar 1.200 calories i tornar a casa amb certa comoditat.



Avui tampoc penjaré la ruta ja que ha quedat força escapçada, ho intentaré una altre dia. Ara he de veure què ha passat amb la llanterna, ja que la bateria estava carregada i el led no semblava fos.

Dels 40 Km planificats n'he fet 23, podria haver estat pitjor...

Ruta final: Montbrió - Riudecanyes - Duesaigües - Castell d'Escornalbou -  Vilanova d'Escornalbou - Mont-roig - Montbrió



dilluns, 31 de desembre del 2012

diumenge, 30 de desembre del 2012

Última ruta de l’any: Tarragona Trencacames



Em vaig deixar enredar pel Manu per fer l’última sortideta per tancar aquest 2012 per terres tarragonines (la copeta de cava amb torrons sempre és un bon ganxo). Bé, la veritat és que m’enredo tot sol.

Sempre que toca anar per allà arribo a casa ben apallissat… o és masoquisme o és que amb l’edat tinc més facilitat per perdre la memòria… serà això.

Ens hem reunit una bona colla, però poc després de començar ens hem dividit en dos grups: els cabres, que amb les bicis de descens necessiten trialeres d’aquelles que sembla impossible que una bici pugui baixar per allà sense trencar-se el cap, i els ruteros, amb un combinat de km i trams tècnics, però sense passar-se (jo m’he apuntat en aquest).


Decidit això, els del nostre grup (que únicament coneixia al Manu, i no sabia massa bé del pal que gastaven la resta) han sortit disparats com si perdessin el tren. Buf, això serà dur… han anat tant ràpid que no m’ha donat temps ni tant sols de fer fotos!! No és broma!! No vaig amb GoPro, porto la típica pocket, dins una funda, i necessito certa estabilitat per poder-la treure… la càmara.


Avui no penjo la ruta ja que hem tingut un petit contratemps. Un de la colla ha perdut el mòbil i hem hagut de recular una parell de quilòmetres fins trobar-lo. He fet la típica trucada per si sentíem el telèfon, i una noia ha contestat:

-Sí?
-Que t’has trobat aquest mòbil? –li he preguntat, tot sorprès-
-Sí!

…després d’un diàleg de sords, hem quedat en un punt per recollir-lo. Gràcies!!!

Un cop fet aquest petit canvi de ruta i degut al retard que ja portàvem, hem tornat per un camí més ràpid fins al Pont del Diable, punt de trobada i de celebració amb l’altre grup, els cabres. Després de les copetes de cava hem decidit tornar en furgoneta per tal d’estalviar-nos un tram força avorrit.


Bon Any!!!

dijous, 27 de desembre del 2012

He amagat la bàscula per uns dies...


Avui hem tornat a fer una sortida per equilibrar una mica les importants ingestes d’aquests dies i cremar unes quantes caloríes, però sense fer un gran esforç, tocava seguir aguantant el tipus amb un copiós dinar de Sant Esteve… que dur tot plegat.


Ruta: Montbrió - Riudecanyes - Vilanova d'Escornalbou - Mont-roig - Montbrió

Referent a la sortida no hi ha gran cosa a explicar, es una ruta per les proximitats de casa amb poc desnivell i sense massa complicacions tècniques. També ha servit per provar nous trams que m’han agradat força.




Els primers 20 Kms són els més tècnics, una mica trencacames per un ferm força pedregós i els 20 restants han estat més planers per fer una mica de fons amb una cadència constant.




També et pots baixar el track a Wikiloc

dilluns, 24 de desembre del 2012

dissabte, 22 de desembre del 2012

S'acosten temps difícils: Torrons Vs Kms



Igual que l'estiu, però més concentrat, s'acosten dates hipercalòriques. Així que, sabent que no me'n podré estar de menjar i menjar (ara que de moment no s'ha acabat el món), avui hem sortit a rodar una miqueta per tal d'estirar les cames i cremar algunes calories, malauradament han estat menys de les que m'hagués agradat...

La ruta d'avui ja l'havia fet ara farà un mes, amb la diferencia que aquell dia va ploure una mica i avui ha fet un matí molt bonic.



Amb les poques calories que he cremat i sabent que avui tinc dues celebracions, haurem d'espavilar una miqueta més.



També et pots baixar el track a Wikiloc

diumenge, 16 de desembre del 2012

Sortida VIP


Ahir dissabte, en Manu Sabalete, de Maxi Bike, em va confirmar que s’apuntava a la nostra sortida dominguera: ¡¡Y yo con estos pelos!!

Era la “torna”. Fa unes setmanes vaig sortir pel seu territori, pels trencacames tarragonins i ara li tocava a ell trepitjar els meus condominis.

Però… i ara què preparo? Com muntar un sortida per a un sub-campió de Catalunya i d’Espanya de descens… sense que s’aburreixi? Precisament jo, que si d’alguna cosa domino poc és el descens tècnic! Buff...

Hi ha un tram molt guapo –el vaig descobrir amb el GoogleEarth– que va del parc eòlic de Tucafort fins a Torre de Fontaubella. Únicament l’havia fet una vegada, degut a que és molt llarg i força tècnic, i no havia trobat el moment de repetir-lo (o no m’havia interessat). Així que, primer de tot, i després d’estar una estoneta planejant per escalfar una mica, arribem fins a Colldejou. S’ha de dir que no ens hem estressat massa; la sortida era llarga i quedava molt camí per endavant.

Un cop a Colldejou, creuem el poble i agafem un camí que ens porta fins al Coll Roig. D’allà pugem per la pista cimentada que ens deixa al parc eòlic fins arribar al punt on agafem el corriol que ens porta fins a la Torre de Fontaubella.





És un tram d’aproximadament un parell de kilòmetres de matolls, pedres i roques. Tinc la sensació que els dos dies practicant per la zona de Tarragona m’han anat molt bé i no he baixat amb tanta por com l’anterior vegada i fins i tot he baixat menys vegades de la bici.





S’ha de dir que veure el Manu en acció és un espectacle. I pel colmo va amb una rígida! Si mireu la forquilla del davant sembla que porti suspensió, però si us hi fixeu bé, veureu que no. Amb prou feines tenia temps per fer-li les fotos…


Un cop a la Torre de Fontaubella i després de fer un petit tram per carretera, hem agafat un camí fins a Pradell de la Teixeta (és una mica més complicat que per la carretera, però es el que té la bici de muntanya: et compliques la vida).



De Pradell al Coll de la Teixeta ho hem fet la N-420, ja que –tot i que l’he buscat– desconec si hi ha algun camí per evitar-la. Del Coll de la Teixeta hem agafat el GR-7 (no em cansaré de repetir que és un tram molt bonic, tant de pujada com de baixada) en direcció cap a l’Argentera, però a mig camí hem agafat un trencall una mica més tècnic (com a última ofrena al convidat) que ens ha portat fins a Duesaigües. De Duesaigües a Riudecanyes i fins a Montbrió sense més complicacions.


Ens ha sortit una ruta durilla de 46 Kms amb un desnivell positiu acumulat d'uns 1.200 mts


També estic content perquè el Javier sembla que comença a veure la llum…

Ruta: Montbrió del Camp – Vilanova d’Escornalbou – Colldejou – Torre de Fontaubella – Pradell de la Teixeta – Duesaigües – Riudecanyes – Montbrió del Camp



També et pots baixar el track des de Wikiloc