A una setmana vista...

...pel Tourmalet (i no pinta massa bé el temps que ens farà), ahir vàrem fer una ruta 100% carretera, jo, que en un principi no havia de sortir, amb els Slicks, i la resta, pensant que jo no sortiria, pringant amb les rodes de tractor (ho sento, però algú ho havia de dir).

Tot un èxit de participació, érem 7 dels 10 que anirem cap a la Galia.

En els moments que la ruta ens permetia poder xerrar amb tranquil·litat vàrem anar tancant detalls; transport, logística, etc… i un cop finalitzada l’excursió va tocar fer el sorteig pel repartiment de llits i habitacions.

Ruta: Montbrió – Mont-Roig – Colldejou – Torre de Fontaubella – Pradell de la Teixeta – Duesaigües – l’Argentera – Castell d’Escornalbou – Riudecanyes – Montbrió.

L’altimetria que em dona el Cicloide està passada de voltes, ni cas, amb el rectificador del Garmin Connect em marca 1.220 mts.



També et pots baixar el Track a Wikiloc

Predator

Avui us presento una foto molt dramàtica, son els moments previs al meu primer avançament oficial a un “flaca”!. Com un depredador, vaig estar seguint una estona a la meva víctima, analitzant-la, estudiant-la, i en el millor moment; un atac sense contemplacions.

Fins ara, avançar a una bici de carretera amb una de muntanya no era impossible però l’esforç et deixava “tocat” i era fàcil que et tornessin a avançar (això es dur i normalment evitem aquests tràngols), amb els slicks que he calçat, ara la meva “gorda” s’ha convertit en un híbrid de bici de carretera augmentant notablement la velocitat sense grans esforços.

Ruta mar i muntanya: Montbrió – Riudecanyes – Duesaigües – l’Argentera – Castell d’Escornalbou – Vilanova d’Escornalbou – Mont-Roig – Cambrils – Montbrió (46 Kms en 1h 51m. Desnivell 625m)

Slicks pel Tourmalet

Ahir, per primer cop, vaig utilitzar uns pneumàtics de carretera. Ja queda poc mes d’una setmana per l’Aspin-Tourmalet, i aquest any volia calçar-me unes cobertes adients per aquesta fita.

No es que anem a fer cap carrera ni a fer temps ni res d’això, però porto uns pneumàtics de 2.20 i es quasi com pujar amb un tractor o com fer una marató amb unes xiruques.

Amb unes cobertes de 1.50 (que ja no canviaré fins passada la ronda francesa) ahir vaig fer la meva primera ruta 100% asfalt! La ruta va tenir un pas obligat per la gasolinera per posar una pressió que no aguantava la meva manxa.

Després de molts anys en btt i sense haver portat mai una de carretera, va ser una sensació extranya veure aquelles rodetes en la meva bici. La veritat es que vaig tenir molt bones sensacions i un tacte, sobre l’asfalt, molt suau. Era com portar algun cavall de potencia extra. Degut a la disminució de superfície de fregament el soroll de rodament era molt menor, com si fos una fletxa. Pel descens, que era on em feia més respecte, s’agafaven perfectament; al començament anava una mica amb por, però gradualment li vaig anar agafant confiança.

Seguirem en mode test…

Cita a cegues amb el Comando Badalona

Aquesta setmana, a través del Bloc, en Roger va contactar amb mi, un bttro de Badalona que aquest cap de setmana, amb la seva colla (10 en total!), volia gaudir d’un un cap de setmana biker (entre d’altres activitats) per les meves terres. Com que estaven instal·lats a Colldejou (poble pel que habitualment passem en moltes de les nostre rutes), i a les dues parts ens anava bé el plan que tenien pensat, em vaig oferir a fer-los de guia.

Ruta: Montbrió - Colldejou - Torre de Fontaubella - Pradell de la Teixeta - Duesaigües - Riudecanyes - Montbrió

A les 7:30 la temperatura a Colldejou era de 13º, amb molt de vent (cosa habitual en la zona) i pluja: unes condicions climàtiques perfectes per sortir en bici. Hem esperat a veure si deixava de ploure, i finalment hem decidit seguir amb els nostres plans. A les 9 els passàvem a recollir.

La cosa ha anat molt bé fins que passat Torra de Fontaubella, i de camí per arribar a Pradell de la Teixeta, ens ha començat a ploure i pedregar (sense ser greu). A Pradell la cosa ha anat empitjorant. Després d’esperar una estona dins la porta d’entrada del Casal del poble, hem decidit seguir, però degut al mal temps, que no millorava, i que un d’ells no estava massa fi, el Comando Badalona ha decidit fer mitja volta i tornar per carretera. Nosaltres hem seguit amb els plans inicials –no ens interessava tornar pel mateix lloc– . En resum, ha estat una cita curta i intensa.

Un cop deixat Pradell, a poc d’arribar al Coll de la Teixeta, ens ha caigut un aiguat de nassos, amb llamps i trons a poca distància (d’aquells que si ets a casa dius: -Oh! Què bonic!) però que damunt una bici i xop de dalt a baix no fan gens de gràcia. Havíem de baixar per un camí que ens portava a l’Argentera, però finalment hem decidit fer-ho per un altre més ràpid que ens portava directament a Duesaigües. Com que plovia moltíssim, ens hem aturat dins un petit túnel de servei de la carretera per esperar que afluixés. Els corrents d’aire, les baixes temperatures i xops que estàvem a fet que un de la colla treiés una manta tèrmica que s’havia comprat feia més de deu anys i que no havia provat mai… Ha anat estupendament!

De Duesaigües a Montbrió: carretera i manta, ja en teníem prou. De tanta aigua suposo que el GPS ha fet algun mal contacte ja que m'ha marcat un pico de 190 Km/h!



També pots baixar-te el track des de Wikiloc

Maillot Katakraks

Anava a posar “Nou Maillot Katakraks”, però la veritat és que no és nou, és el primer. L’anterior samarreta que ens vàrem personalitzar no era ni tant sols maillot, era una samarreta d’aquelles cotó 100% que quedava ben xopa un cop començaves a suar una mica -i d’això ja fa uns quants anys!-.

Ara, qualsevol grupet bicicletero ja porta maillot propi i nosaltres més aviat semblem una colla de desmanegats multicromàtics. Amb l’excusa del Tourmalet hem aprofitat per firar-nos una mica i fer-nos un maillot. I com que avui en dia amb poques unitats ja te’l pots fer personalitzat, així ho hem fet. Després de fer i d’enviar unes quantes propostes de disseny als col·legues, i generar unes quantes dissertacions sobre colors i formes, el disseny guanyador és…



És un maillot sense publicitat –com abans la samarreta del Barça-, amb el logo i el nom de la colla que ens vàrem fer ja fa molts anys quan anàvem a les primeres competicions i necessitàvem un nom d’equip: Katakraks.

Fins i tot ens vàrem fer una web quan quasi ningú tenia webs ni blocs, d’aquelles amb HTML (amb tanta competició amateur a les nostres espatlles possiblement és de les poques coses de les que vàrem ser primers)… llàstima que estigui una mica descuidada (per no dir molt). Amb la facilitat d’avui en dia amb els blocs, he decidit fer com en Joan Colom: jo m’ho guis, jo m’ho com.

Al que anàvem, a veure si arriben a temps per estrenar-los aquest cap de setmana i quedar ben xulos a les fotos.

Montbrió - Llaberia - Montbrió

Felicitats a tots els Joans!!

Seguint amb el nostre entrenament pel Tourmalet, mentre un dels nostres companys va pujar el Mont Caro, nosaltres vàrem pujar a Llaberia en una ruta circular d’aproximadament un 90% de carretera.

Els preparatius per la revetlla, evitar sortir amb ressaca i matinar el dia de Sant Joan, va fer canviar la nostra habitual rutina de sortir en diumenge per fer-ho ahir dissabte.

Tothom havia de ser aviat a casa i a mi no hem va donar temps de preparar una bona ruta, així que vàrem anar al gra i decidirem pujar a Llaberia, un bonic poble que dóna nom a la serra que l’envolta: la Serra de Llaberia.

La ruta, per carretera, no té cap tipus de complicació, i, l’ascensió, havent passat primer per l’Ermita de Santa Marina i agafant el desviament cap a Llaberia, es una bonica pujada de 10 Kms per una carretera serpentejant i amb poc transit (exceptuant puntualment algun camió d’aigues FontDalt). Un cop a dalt toca tornar pel mateix lloc ja que la carretera mor al poble (un cop vàrem intentar baixar per una camí que hi ha darrera del poble però vàrem estar mes estona carregant bici que no pas anant sobre d’ella).

Ruta: Montbrió - Vilanova d’Escornalbou – Pratdip – Llaberia – Pratdip – Mont Roig – Montbrió.

PD: Per cert, les altimetries que dóna Cicloide no són correctes, amb el rectificador d'altimetries del Garmin Connect em surten 1.293 metres. El Wikiloc, tot i que tampoc es correcte, es una mica més encertat.

També et pots baixar el Track a Wikiloc

Montbrió - Castell d'Escornalbou x 2 - Montbrió

Per avui tenia preparat un bon pla, i finalment s’ha quedat amb mig pla… menos da una piedra. Es tractava d’un combinat d’escalada i fons, per matar dos ocells d’un tret, però al final únicament hem fet la primera part, l’escalada. No és que amb això n’haguéssim tingut prou: dos de la colla els interessava tornar aviat i finalment ens hem retirat tots. Suposo que una de les raons encobertes és que ens hem entregat massa en l’escalada (tot i intentar evitar-ho, sempre ens acabem picant) i feia una mica de mandra posar-nos a fer fons amb la calor que feia avui. Encara falta un meset pel Tourmalet, així que encara queden dies per rodar i rodar.

Per a qui es conegui la pujada al Castell d’Escornalbou per carretera (amb rampes del 15, 16 i 18%) sabrà que és una una bona pujada: curta però intensa. Avui l’hem feta una parell de cops (per diferents rutes, tant de pujada com de baixada –i aquestes no són totes!-) i així fer una ruta en creu.

La primera pujada l’hem feta per Riudecanyes -la clàssica-, evitant així una mica la calor que s’esperava. Hem baixat per l’Argentera fins a Duesaigües, d’on hem agafat la segona pujada, pel camí cimentat, una mica més fresc al ser estret i passar entre la vegetació (abans era d’arena i farà uns anys que el van cimentar, suposo que el fet de poder pujar per 3 llocs diferents per carretera no era suficient…, llàstima de camí).

Després de les dues pujades tocava una mica de fons però ho hem deixat per un altre dia (per sort, entre setmana he sortit dues vegades rodant un total de 80 kms).

Per cert, el Castell -Castro de Cornu Bovis- es pot visitar i des d'allà hi han unes magnífiques vistes de mar i muntanya.

Montbrió - La Mussara - Montbrió

Es pot dir que la sortida d’ahir va ser el primer entrenament en equip per la Epic Aspin - Tourmalet btt edition 2012 i així començar a posar al personal en antecedents. Vàrem fer una ruta circular Montbrió – La Mussara – Montbrió (66 kms, amb aproximadament un 70% d’arena i 30% d’asfalt).

Era farà poc més de dos mesos vàrem fer la mateixa ruta però amb la diferència que l’altra vegada, des del Coll de la Batalla, vàrem començar a pujar pel GR-172 i aquest cop ho vàrem fer des del Mas de Flassada –una mica més llarg però més suau- i per la baixada des del coll d’Alforja; l’altre cop vàrem seguir fina a l’Ermita de Puigcerver i ahir vàrem baixar directament cap Alforja. Pensant que la ruta d’ahir seria una mica més curta, per sorpresa meva varen sortir 4 kms de més (el Google Earth hem va fer la pirula).

Fins l’Aleixar, amb l’habitual foto al pont de ferro de l’estació de les Borges, la pujada es molt suau i, a partir d’aquí, ja toca pujar i pujar… Ahir, i després de molt de temps –toquem fusta-, un de la colla va punxar i suposo que estarem perdent pràctica en el canvi de pneumàtics ja que vàrem perdre una bona estona en la parada a boxes.

Un cop agafem la carretera que ens porta fins a La Mussara (un clàssic de les bicicletes primes) i després d’un petit avituallament d’aigua i barretes a la Font del Llop, allí ja comencen els piques, a fer la goma, xupar roda, reservar-se, patir, a intentar posar-se dins d’algun grupet i evitar quedar-se en terra de ningú… igual que una etapa de muntanya però en versió mini. Des de Vilaplana, i per carretera, es una pujada de 10 kms i sempre que hi pujo pateixo: si estic en forma vull posar-me al capdavant i si estic fluix o pajarón estic tota la estona pensant no puc, no puc, no puc…. Sigui com sigui es pateix.

Des de Castillejos fins al coll d’Alforja la baixada per carretera es molt ràpida, i un cop allà, tornem a tocar arena fins a Montbrió.

Un cop a casa, va tocar emprovar tallatges de maillots per l'edició especial que farem aprofitant la pujada al Tourmalet.

També pots baixar-te el track des de Wikiloc

Top 10 Track List

Ara que està de moda que els esportistes preparin tracklists de les seves musiques preferides per entrenar, jo no seré menys i aquí us poso un petit recull de 10 (per posar un número rodó) de les que porto en el meu tronat ipod en la llista Bike, preparada pels dies que surto sòl i vull castigar-me una mica. Les musiques d’aquesta llista, la Bike –una mica més extensa que aquestes 10-, estàn especialment escollides per tronar, sense concessions al bon gust, es com un chute energètic per via auditiva sense efectes secundaris i que passa tots els controls antidopping.

Levels – Avicii
Fade into Darkness – Avicii
Don’t be shy – Billy The Klit feat. Minnie
Dance with me – Bryce Feat. Carlprit
What we are – Deniz Koyu
Don’t let me down – Eddie Thoneick feat Michael Feiner
Pressure (Alesso Edit) – Nadia Ali, Starkillers & Alex Kenji
Veninder – Niklas
Lonely Heart (Radio Edit) – Radio Killer
Written In The Stars – Tinie Tempah Feat. Eric Turner


Para gustos, los colores

Epic Aspin-Tourmalet btt edition 2012

Ahir no hi va ruta destacable, el dia va començar amb pluja (poca però de la que va calant) i vàrem sortir un cop va parar, escurçant-se el temps que teníem previst, així que vàrem canviar els plans i decidírem fer una ruta de cadència pura i dura preparant el nou repte per aquest any: la Epic Aspin-Tourmalet btt Edition 2012 (últimament queda molt bé posar noms ben farragosos com en els restaurants, emprant llenguatge polític podria haver quedat així: Importante descenso positivo entre dos frentes franceses).

L’any passat ja vàrem pujar –i baixar- el Col du Tourmalet (2.115) en btt (no en tenim d’altra, a més, hi ha qui fa rutes en una Dahon i no passa res) i aquest any repetim l’experiència però hi hem afegit l’Aspin (1.489), així que ens sortirà una ruta força exigent d’uns 70 Kms amb un desnivell aprox. de 2.500 mts (ho he de contrastar bé ja que tinc diferents altimetríes, tantes com rutes he trobat!), així que ja ens podem anar calçant.

Es una ruta en creu, amb sortida i arribada a Campan: Campan - Sta. Marie de Campan – Aspin – Sta. Marie de Campan – Tourmalet – Campan. El que realment té de bo aquesta ruta es que si fas figa i no pots amb ella, la tornada sempre es en baixada, estiguis on estiguis.

El que aquest cop promet –a diferència de l’any passat que únicament érem 3- es que serem una bona colla i farà molt de goig veure tanta cama peluda pujant en btt aquest parell de cims de la ronda francesa.

Allez, allez!!!