diumenge, 24 de juny del 2012
Montbrió - Llaberia - Montbrió
Felicitats a tots els Joans!!
Seguint amb el nostre entrenament pel Tourmalet, mentre un dels nostres companys va pujar el Mont Caro, nosaltres vàrem pujar a Llaberia en una ruta circular d’aproximadament un 90% de carretera.
Els preparatius per la revetlla, evitar sortir amb ressaca i matinar el dia de Sant Joan, va fer canviar la nostra habitual rutina de sortir en diumenge per fer-ho ahir dissabte.
Tothom havia de ser aviat a casa i a mi no hem va donar temps de preparar una bona ruta, així que vàrem anar al gra i decidirem pujar a Llaberia, un bonic poble que dóna nom a la serra que l’envolta: la Serra de Llaberia.
La ruta, per carretera, no té cap tipus de complicació, i, l’ascensió, havent passat primer per l’Ermita de Santa Marina i agafant el desviament cap a Llaberia, es una bonica pujada de 10 Kms per una carretera serpentejant i amb poc transit (exceptuant puntualment algun camió d’aigues FontDalt). Un cop a dalt toca tornar pel mateix lloc ja que la carretera mor al poble (un cop vàrem intentar baixar per una camí que hi ha darrera del poble però vàrem estar mes estona carregant bici que no pas anant sobre d’ella).
Ruta: Montbrió - Vilanova d’Escornalbou – Pratdip – Llaberia – Pratdip – Mont Roig – Montbrió.
PD: Per cert, les altimetries que dóna Cicloide no són correctes, amb el rectificador d'altimetries del Garmin Connect em surten 1.293 metres. El Wikiloc, tot i que tampoc es correcte, es una mica més encertat.
També et pots baixar el Track a Wikiloc
diumenge, 17 de juny del 2012
Montbrió - Castell d'Escornalbou x 2 - Montbrió

Per avui tenia preparat un bon pla, i finalment s’ha quedat amb mig pla… menos da una piedra. Es tractava d’un combinat d’escalada i fons, per matar dos ocells d’un tret, però al final únicament hem fet la primera part, l’escalada. No és que amb això n’haguéssim tingut prou: dos de la colla els interessava tornar aviat i finalment ens hem retirat tots. Suposo que una de les raons encobertes és que ens hem entregat massa en l’escalada (tot i intentar evitar-ho, sempre ens acabem picant) i feia una mica de mandra posar-nos a fer fons amb la calor que feia avui. Encara falta un meset pel Tourmalet, així que encara queden dies per rodar i rodar.
Per a qui es conegui la pujada al Castell d’Escornalbou per carretera (amb rampes del 15, 16 i 18%) sabrà que és una una bona pujada: curta però intensa. Avui l’hem feta una parell de cops (per diferents rutes, tant de pujada com de baixada –i aquestes no són totes!-) i així fer una ruta en creu.
La primera pujada l’hem feta per Riudecanyes -la clàssica-, evitant així una mica la calor que s’esperava. Hem baixat per l’Argentera fins a Duesaigües, d’on hem agafat la segona pujada, pel camí cimentat, una mica més fresc al ser estret i passar entre la vegetació (abans era d’arena i farà uns anys que el van cimentar, suposo que el fet de poder pujar per 3 llocs diferents per carretera no era suficient…, llàstima de camí).
Després de les dues pujades tocava una mica de fons però ho hem deixat per un altre dia (per sort, entre setmana he sortit dues vegades rodant un total de 80 kms).
Per cert, el Castell -Castro de Cornu Bovis- es pot visitar i des d'allà hi han unes magnífiques vistes de mar i muntanya.
dilluns, 11 de juny del 2012
Montbrió - La Mussara - Montbrió
Es pot dir que la sortida d’ahir va ser el primer entrenament en equip per la Epic Aspin - Tourmalet btt edition 2012 i així començar a posar al personal en antecedents. Vàrem fer una ruta circular Montbrió – La Mussara – Montbrió (66 kms, amb aproximadament un 70% d’arena i 30% d’asfalt).
Era farà poc més de dos mesos vàrem fer la mateixa ruta però amb la diferència que l’altra vegada, des del Coll de la Batalla, vàrem començar a pujar pel GR-172 i aquest cop ho vàrem fer des del Mas de Flassada –una mica més llarg però més suau- i per la baixada des del coll d’Alforja; l’altre cop vàrem seguir fina a l’Ermita de Puigcerver i ahir vàrem baixar directament cap Alforja. Pensant que la ruta d’ahir seria una mica més curta, per sorpresa meva varen sortir 4 kms de més (el Google Earth hem va fer la pirula).
Fins l’Aleixar, amb l’habitual foto al pont de ferro de l’estació de les Borges, la pujada es molt suau i, a partir d’aquí, ja toca pujar i pujar… Ahir, i després de molt de temps –toquem fusta-, un de la colla va punxar i suposo que estarem perdent pràctica en el canvi de pneumàtics ja que vàrem perdre una bona estona en la parada a boxes.
Un cop agafem la carretera que ens porta fins a La Mussara (un clàssic de les bicicletes primes) i després d’un petit avituallament d’aigua i barretes a la Font del Llop, allí ja comencen els piques, a fer la goma, xupar roda, reservar-se, patir, a intentar posar-se dins d’algun grupet i evitar quedar-se en terra de ningú… igual que una etapa de muntanya però en versió mini. Des de Vilaplana, i per carretera, es una pujada de 10 kms i sempre que hi pujo pateixo: si estic en forma vull posar-me al capdavant i si estic fluix o pajarón estic tota la estona pensant no puc, no puc, no puc…. Sigui com sigui es pateix.
Des de Castillejos fins al coll d’Alforja la baixada per carretera es molt ràpida, i un cop allà, tornem a tocar arena fins a Montbrió.
Un cop a casa, va tocar emprovar tallatges de maillots per l'edició especial que farem aprofitant la pujada al Tourmalet.
També pots baixar-te el track des de Wikiloc
dijous, 7 de juny del 2012
Top 10 Track List
Ara que està de moda que els esportistes preparin tracklists de les seves musiques preferides per entrenar, jo no seré menys i aquí us poso un petit recull de 10 (per posar un número rodó) de les que porto en el meu tronat ipod en la llista Bike, preparada pels dies que surto sòl i vull castigar-me una mica. Les musiques d’aquesta llista, la Bike –una mica més extensa que aquestes 10-, estàn especialment escollides per tronar, sense concessions al bon gust, es com un chute energètic per via auditiva sense efectes secundaris i que passa tots els controls antidopping.
Levels – Avicii
Fade into Darkness – Avicii
Don’t be shy – Billy The Klit feat. Minnie
Dance with me – Bryce Feat. Carlprit
What we are – Deniz Koyu
Don’t let me down – Eddie Thoneick feat Michael Feiner
Pressure (Alesso Edit) – Nadia Ali, Starkillers & Alex Kenji
Veninder – Niklas
Lonely Heart (Radio Edit) – Radio Killer
Written In The Stars – Tinie Tempah Feat. Eric Turner
Para gustos, los colores
Etiquetas:
Altres
dilluns, 4 de juny del 2012
Epic Aspin-Tourmalet btt edition 2012
Ahir no hi va ruta destacable, el dia va començar amb pluja (poca però de la que va calant) i vàrem sortir un cop va parar, escurçant-se el temps que teníem previst, així que vàrem canviar els plans i decidírem fer una ruta de cadència pura i dura preparant el nou repte per aquest any: la Epic Aspin-Tourmalet btt Edition 2012 (últimament queda molt bé posar noms ben farragosos com en els restaurants, emprant llenguatge polític podria haver quedat així: Importante descenso positivo entre dos frentes franceses).
L’any passat ja vàrem pujar –i baixar- el Col du Tourmalet (2.115) en btt (no en tenim d’altra, a més, hi ha qui fa rutes en una Dahon i no passa res) i aquest any repetim l’experiència però hi hem afegit l’Aspin (1.489), així que ens sortirà una ruta força exigent d’uns 70 Kms amb un desnivell aprox. de 2.500 mts (ho he de contrastar bé ja que tinc diferents altimetríes, tantes com rutes he trobat!), així que ja ens podem anar calçant.
Es una ruta en creu, amb sortida i arribada a Campan: Campan - Sta. Marie de Campan – Aspin – Sta. Marie de Campan – Tourmalet – Campan. El que realment té de bo aquesta ruta es que si fas figa i no pots amb ella, la tornada sempre es en baixada, estiguis on estiguis.
El que aquest cop promet –a diferència de l’any passat que únicament érem 3- es que serem una bona colla i farà molt de goig veure tanta cama peluda pujant en btt aquest parell de cims de la ronda francesa.
Allez, allez!!!
diumenge, 27 de maig del 2012
Montbrió - Pont del Diable - Túnel Aeroport de Reus - Montbrió

No, no; avui no hem agafat cap avió, ni és cap metàfora de la nostra velocitat punta. Després de tants dies de pujar i baixar muntanyes, ara tocava una mica de pla (així també és més fàcil recuperar la colla, que es va anar desenganxant per culpa de l’entrenament per a la Monegros). A més, ja feia temps que tenia ganes de fer una ruta circular Montbrió – Pont del Diable (passant per l'Aeroport de Reus).
Com que la zona de Tarragona no la conec massa, vaig buscar per internet rutes i, com qui prepara una escudella, vaig agafar una mica d’aquí, una mica d’allà, alguna cosa del meu receptari i ja tenim la ruta preparada. La veritat és que evitar el màxim possible l’asfalt és difícil: pel mig queda Reus amb totes les autovies (fetes i per fer), carreteres, vies de tren, vials… però es pot dir que ha quedat força decent. Una de les coses que m’ha sorprès més ha estat descobrir que hi ha un túnel que travessa transversalment la pista de l’Aeroport de Reus i hem aprofitat la tornada per passar-hi a veure que tal.
Per arribar i sortir del Pont del Diable hem hagut de creuar dues vegades el riu Francolí i, tot i que avui no baixava massa aigua, ens hem hagut de refrescar els peus i baixos de les bicis (si hagués estat en ple hivern otro gallo cantara).
Un cop feta la foto de rigor al pont, hem anat cap a l’aeroport en busca del túnel. Com que vas una bona estona just pel costat de la tanca de les pistes, hem vist alguns avions enlairant-se i aterrant. El túnel és realment molt ampli, llarg i fosc! (agafeu llanternes).

En el Wikiloc he posat aquesta ruta com a fàcil, perquè realment ho és (això sí, una mica llarga, uns 64 Kms), amb poc desnivell. La ruta publicada està corregida respecte de la que hem fet avui. Com diria l’Alfonso Guerra amb l’Estatut: “le he pasado el cepillo”; ja que per culpa d’un dels de la colla que avui portava el turbo i no escoltava al tracker (es pot dir el pecat però no el pecador), hem fet algun quilòmetre de més; bé, exactament 4 extra-bonus que no calien.
També pots baixar-te el track a Wikiloc
dimecres, 23 de maig del 2012
Alumini vs. Acer
Ara que ha començat el bon temps, la canalla demana sortir en bici (normal, i qui no?). Ja fa dies que tragino les seves bicis amunt i avall i, tenint en compte lo petites que són, pesen molt (realment molt). Avui he decidit de mirar els pesos de les tres bicis: la meva -quadre d'alumini i de talla 19,5- i les dues de la canalla -de 16" i 14" i segons el catàleg, amb quadre d'acer- de la marca blava.
Tot i que, a plom, em semblava que la meva tenia un pes similar a la de 16", pensava que era per una qüestió de proporcions, i que la diferència de pes entre elles seria major. Però no! Tenint en compte la diferencia de mides, únicament hi ha 1,6 kg de diferència!! i de 2,2 kg amb la més petita!!!
Ara entenc perquè tinc l'esquena tant fotuda...
Tot i que, a plom, em semblava que la meva tenia un pes similar a la de 16", pensava que era per una qüestió de proporcions, i que la diferència de pes entre elles seria major. Però no! Tenint en compte la diferencia de mides, únicament hi ha 1,6 kg de diferència!! i de 2,2 kg amb la més petita!!!
Ara entenc perquè tinc l'esquena tant fotuda...
Etiquetas:
Altres
dissabte, 19 de maig del 2012
Montbrió - La Selva - Montbrió
Un mes després repetim ruta, amb la diferència que l’altre cop vàrem pujar al Puig d’en Cama empenyent força bici i avui ens ho hem estalviat i hem arribat fins a La Selva del Camp. Resumint, hem fet una versió light i rodadora (d'això el baix IBP que ha sortit).
Avui m’ha acompanyat el meu cosí Jojo (maratonià que per un dia s’ha dignat a agafar la bici) i, tot i que avui jo arrossegava la ressaca d’un costipat que no m’ha deixat sortir en tota la setmana (i que encara dura), el xic i un servidor hem a aguantat d’allò més bé. I diu que ara vol sortir més sovint. Això rai!
Passat l’Aleixar i poc abans d’arribar a Vilaplana, hem passat per sota del Pi de les Planes (jo sempre li havia dit Pi de Ferrando ¿?) catalogat com a Arbre Monumental de Catalunya amb una soca i copa força impressionants.
També pots baixar-te el track a Wikiloc
Per cert, el que més m’ha alegrat el dia ha estat, en arribar a casa, veure que la meva filla gran, que ahir li vàrem treure les rodetes de la bici i vàrem practicar poca estona, avui ja s’ha deixat anar tota sola!
Avui m’ha acompanyat el meu cosí Jojo (maratonià que per un dia s’ha dignat a agafar la bici) i, tot i que avui jo arrossegava la ressaca d’un costipat que no m’ha deixat sortir en tota la setmana (i que encara dura), el xic i un servidor hem a aguantat d’allò més bé. I diu que ara vol sortir més sovint. Això rai!
Passat l’Aleixar i poc abans d’arribar a Vilaplana, hem passat per sota del Pi de les Planes (jo sempre li havia dit Pi de Ferrando ¿?) catalogat com a Arbre Monumental de Catalunya amb una soca i copa força impressionants.
També pots baixar-te el track a Wikiloc
Per cert, el que més m’ha alegrat el dia ha estat, en arribar a casa, veure que la meva filla gran, que ahir li vàrem treure les rodetes de la bici i vàrem practicar poca estona, avui ja s’ha deixat anar tota sola!
diumenge, 13 de maig del 2012
Montbrió - Porrera - Montbrió (II)

Definitivament, la Marató dels Monegros ha quedat enrere. L’única seqüela que m’ha quedat és que cada vegada que veig un toll amb fang m’esgarrifo… el temps ho cura tot. Això espero.
Avui hem sortit únicament a gaudir del plaer d’anar en bici i dels paisatges que tenim per aquestes terres del Baix Camp i del Priorat (com el cas d’avui).
Hem repetit una ruta que ja havíem fet farà unes setmanes, així que no seré massa descriptiu. Volia evitar, però, un tram que tècnicament era una mica dur, per no haver d’empènyer bici. Així que vaig analitzar la ruta per buscar un camí alternatiu a la carretera que va del coll de la Teixeta fins a Porrera la TP-7401. Però la cosa estava difícil, i tampoc volíem fer molt de tomb. Vaig localitzar un caminet que permetia tallar una mica (realment molt poc) i que donava a l’esmentada carretera, però ha estat una mala tria. Pel GoogleEarth ja vaig veure que el tram ja devia fer temps que estava en desús perquè s’hi veia molta vegetació, però el que no sortia en el Google és que en el camí hi ha un tram amb uns ruscs d’apicultor (uns 20 aproximadament) a un costat i l’altra de la nostra ruta –us recordo que ara es primavera i allò estava ple d’abelles...– Davant la tessitura d’haver de fer mitja volta, hem decidit passar pel mig: mala idea. Hem baixat de la bicicleta i hem passat a poc a poc. Tot era un brunzit d’abelles. Amb calma i pols ferm ho hem creuat sense problemes, però el camí que seguia estava ple de flors, així que seguien havent-hi moltes. S’afegia el problema que amb les bicicletes movíem massa la vegetació, i algunes abelles s’han començat a posar nervioses. Una d’aquestes –una de ben grossa- ha començat a posar-se massa “carinyosa” amb mi, i en un moment que m’ha passat pels llavis: Zas! He sentit una fiblada en tot el llavi superior. M’ha fet mal, molt mal, però en aquell moment havíem de seguir com si res per no posar-les més nervioses, així que en un moment que les hem deixat enrere he pogut gaudir d’una sensació ben dolorosa en tot el morros! És com quan vas al dentista, t’anestesia la boca i comences a notar un formigueig per tota la boca, nas, llavis, galtes… exactament la mateixa sensació però amb dolor.
He començat a fer una pasteta de fang a base de pipí. Un dels de la colla ha comentat que allò del fang amb pipí era una llegenda urbana (posteriorment m’han confirmat que l’amoníac que porta realment va bé). Davant del dubte i de les poques ganes que tenia de posar-m’ho als morros, ho he deixat estar. En aquell moment m’ha semblat una bona idea.
A Porrera m’he posat un glaçó per intentar desinflar una mica el llavi, els del bar de la plaça m’han ofert AfterBite però el tub era sec. Està clar que no era el dia.
(Aquí us deixo el tram del que parlo –en blau–. Com es pot veure no t’estalvies gran cosa. La pròxima vegada segurament baixaré per la carretera).

De tornada, cap problema, el camí de pujada que va fins a l’antiga carretera N-420a (ara en desús) és molt bonic i avui l’hem fet tranquil·lament.
Dues hores després de la fiblada, quan ja era a casa, en mirar-me al mirall per veure que tal estaven els morritos-botox, he vist que el fibló seguia allà…
Per cert, i per arrodonir la jornada, avui hem dinat Sorropotún, un plat típic del Nord, concretament de Sant Vicente de la Barquera, que aquí en diem Patacu i al País Basc Marmitako.
També pots baixar-te el track des de Wikiloc
dijous, 10 de maig del 2012
Marató dels Monegros. El dia després.
Què he après en questa primera Marató dels Monegros en la que he participat:
1. Entrenar a base de distància i no de duresa. Rodar i rodar, cadència, cadència…. Nosaltres vàrem fer un pla d’entrenament força dur, molta pujada, baixades i molts canvis de ritme, possiblement no va ajudar massa, però no vaig arribar rendit i no he tingut agulletes. He comptat un total de 754 kms des que, ara farà dos mesos, vaig decidir apuntar-m’hi.
2. No portar més pes del necessari: no m’agrada portar Camelbak -em carrega massa l’espatlla- així que vaig decidir portar dos bidons dels grans. Amb els habituallaments que hi ha, amb un de gran o dos de petits és suficient. Tot depèn del que vulguis parar (tot i que vaig fer tres parades, crec que amb dues és suficient). Un factor important que pot fer variar molt el consum d’aigua es la calor que pugui fer i aquest cop em sembla que no n’ha fet massa.
Al no portar motxilla, em vaig gastar els duros en unes minialforjes per portar estris. No tornarà a passar. Coses de novell.
3. Si plou NO HI VAGIS
4. Si vas ben entrenat i amb ganes de fer una marca respectable, intenta posar-te ben col·locat a la sortida. Tot i que el xip compta de meta a meta, el follón de gent que hi ha a la sortida no comença a estirar-se fins que no portes uns 30 kms.
5. Et recomanen portar llanterna. En condicions normals es difícil utilitzar-la; jo no ho vaig haver de fer però per poquet… vaig veure arribar a molta gent passades les 9 del vespre.
6. Si l’organització no millora en futures edicions, per la recollida de dorsals intenta arribar amb temps, nosaltres vàrem arribar 2 hores abans i vàrem tardar 45 minuts en recollir-los. No és broma.
7. Atenció: si tardes massa en fer la marató, com nosaltres, corres el risc de quedar-te sense cervesa. A un ciclista no se’l pot deixar mai sense cervesa!
8. Jo em vaig gastar una pasta en deixar la bici en perfectes condicions (pinyons, cadena, plat, tija, pedals…). No és una prova tècnicament dura, però si tens problemes mecànics, com molts dels que vaig veure en cursa, has begut oli.
9. Parlant d’oli, i molt important, porta una ampolleta de lubricant, la necessitaràs.
10. Agafa la tovallola mes tronada que tinguis, nosaltres (per evitar les cues de la dutxa) ens vàrem haver de passar una aigua per treure la porqueria. La meva ha quedat com el Sant Sudari.
La meva Monegros en números:
Kms: 115
Temps: 6h 42m 25s
Velocitat mitja: 19 km/h
Posició: 2.842 (de 3.959 que varen arribar a meta)
Calories consumides: 4.072
Pedalades: 22.104
Cadència mitja: 75 rpm
Aigua: 2 litres aprox.
Begudes isotòniques: 2
Begudes energètiques: 1
Barretes energètiques: 3
Gel energètic: 1
Plàtans: 1,5
Etiquetas:
Altres
Subscriure's a:
Missatges (Atom)





















