dimarts, 29 de desembre de 2015

Gorgs de la Febró


No sé què deu tenir Gallicant que toca anar-hi puntualment un cop cada any i mig… Gallicant i Gallicant (un any i mig després)

La veritat és que la primera de totes, la de fa tres anys, realment la destinació final era Gallicant, en les altres dues hi vàrem passar fent ruta cap als Gorgs de la Febró. Fa tres anys, a principis de Desembre, feia un fred insuportable i aquest cop, tot i que també va refrescar (normal a quasi 1.000 metres d'alçada) res a veure com a l’anterior vegada.


Per aquesta ruta vam fer un poti-poti d’altres fetes anteriorment (un track meu, un tram de la Eutiches non-stop i un track descarregada de Wikiloc) i com en els combinats, les barreges, a vegades, no van massa bé… no és que anés malament ni molt menys però seguir massa tracks alhora i veure que s’està fent tard quan encara queda molt per fer a vegades genera nerviosisme i confusions. No patiu, la ruta penjada està néta com una patena.

La sortida la vàrem fer des d’Alforja, no portàvem ni 400 metres, i encara a dins del poble, que vaig tornar a trencar cadena (Trenca-torrompers 2015)!! Cap problema, en un plis-plas ho vàrem solucionar, és el que té haver-la trencat més d’un cop en poc temps, agafes pràctica ☹ ☹ ☹


Des del Coll vàrem baixar cap a la Vall del Riu Arbolí pel Molí del Racó, per tornar a pujar fins a l’Arbolí. Després d’agafar una mica d’aigua vam sortir del poble i a 200 metres, a mà esquerra, vam agafar un camí paral·lel al Riu Arbolí fins a arribar a la carretera de los Castillejos (2,5 km de pujada). Després de mig quilometro d’asfalt, tornàvem a tocar arena per un camí que voreja (circumval·la) el Puig de Gallicant deixant-nos al peu de les runes de Gallicant.

Arbolí

Monòlit d'entrada al campament militar abandonat de los Castillejos (típic element arquitectònic del franquisme)
Gallicant
Siurana i pantà
Plana del Manuel (Gallicant)
Fins a Gallicant tot és ciclable, de Gallicant al Gorg del Mas dels Frares la cosa es comença a complicar una mica, però no és fins que toca baixar a peu del Gorg que la cosa es complica de veritat.

Baixant al Gorg...
El Gorg era sec, així que no va ser massa difícil creuar-lo, ja que, en comptes de seguir el GR-7 i pujar cap a la carretera de la Febró, vam seguir pel Desenrocat dels Castellans, un tram una mica complicat però molt bonic. El camí ens va deixar en una pista que ens portava fins a la Febró (parada i fonda).


Gorg del Mas dels Frares. Ni una gota d'aigua...

El següent punt era el poble abandonat de La Mussara (5 quilòmetres de pujada non-stop i 300 metres de desnivell). Per allà dalt de les Muntanyes de Prades tot està molt abandonat; Gallicant, Els Motllats, los Castillejos, La Mussara, Rojalons…

La Mussara
Un cop allà dalt i després de embolicar-nos una mica amb el GPS, se'ns havia fet molt tard i vam tornar cap al Coll d’Alforja passant per Castillejos (un combinat d’asfalt i arena).





Track descarregable a Wickiloc



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada