dilluns, 18 de desembre de 2017

Alforja - Ulldemolins - Alforja: en busca de la "truita amb suc"


Molt content de poder publicar nou post escrit (i compartit) pel bon amic Toni Larrull que, tot i que ja dóna guerra sobre la bici després de la greu lesió que va patir aquest estiu, encara està en fase de recuperació (la veritat es que està com un toro):

Crec recordar que fou abans de l'estiu, el darrer cop que vam fer el Camí de la Llisera (entre Sant Joan de Codolar i Albarca) que algú va comentar que sempre el fèiem en el mateix sentit. Això va fer que comencés a pensar com podíem fer una ruta que ens permetés "baixar" d'Albarca cap a Alforja, esmorzar (qüestió logística cabdal) i fer una excursió similar a les habituals dels dissabtes.

Així fou com va néixer aquesta bonica ruta, "mig nova", amb molt de camí ja conegut, altres de nous i d'altres de coneguts però en sentit contrari a com ho hem fet aquest cop i amb un destí nou: Ulldemolins.

L'inici és molt "clàssic": Per a no fer-ho excessivament llarg, ens trobem per sortir a les piscines d'Alforja a dos quarts i mig de 8, encara negra nit com qui diu, i amb una ventada del 10... i fred, força fred.... Jo hi he arribat amb el Toneflinski, que avui ens honorarà una estona amb la seva companyia. Al poc ja arriben el Pep, l'Edu, el Txaeska i el Marc i arranquem amunt. Jo quasi tenia ganes de fer el Coll d'Alforja ( i això que sempre em fa molt mandra) per a entrar en calor. I a fe de Déu que hi ha punts on es passa el fred, com ara al tram on van tirar grava fa un any, on veig que ja pujo a 170 pulsacions... i veient marxar els culs de tots els companys...


La baixada cap al Camí vell de l'Arbolí avui l'he feta pels corriols, evitant tots els trams possibles de trialera, per precaució i manca de confiança, però en els que són inevitables, he acabat pensant allò de "tampoc estem tan malament...".

Passat el Mas de les Moreres s'arriba a la carretera, i a l'esquerra s'agafa el camí cap al Molí del Pont i després per un corriol paral·lel al Barranc de les Obagues, s'arriba ja a prop de Cornudella, on parem a la font, encara que més per a treure buffs, etc. que no pas per agafar aigua.


I des d'aquí, enlloc d'enfilar cap a Sant Joan Petit, com sempre que passàvem per Cornudella, tirem cap a Los Hortals i el Barranc de l'Argentera. Aquest camí no és nou per a nosaltres en la seva major part, però com deia abans, sempre l'havíem fet de baixada, tornant de Vilanova de Prades. Només en Tonefliski el coneixia: ja se sap, a ell li agrada buscar pujades fortes... I ens confirma que aquesta ho és, però també que és de bon anar fent. I així és: m'ha agradat força més que el Coll d'Alforja, ja que aquí vas alternant algun tram de corriol (com ara a la Costa del Forn o per evitar passar pel Mas d'en Lluc, pràcticament 100% ciclables pit amunt).


A l'hora de passar pel Mas d'en Lluc, ens hem dividit: Txaeska i Toneflinski ha fet drecera per corriol i la resta he manat a veure aquest edifici senyorial. Val a dir que ens hem embolicat una mica (al track està corregit i en Tone m'ha dit que sí que s'hi pot passar "pel mig" i no cal voltar per l'oest com havíem fet nosaltres) . Des d'aquí fins a Albarca hi ha empits molt durs (a les Vinyes Velles) però es puja tot perquè el ferm del camí està bé.


Llàstima que un cop arribats aquí en Tone ens deixa perquè ha de fer aviat a Reus. I tot just ara que anem de cap cap a un tram que em va indicar ell a una ruta seva: pugem a Albarca, baixem cap al Coll Roig i enfilem cap a Ulldemolins i la "Vall del Silenci", però a diferència del que fa, per exemple, el track de la cursa Montsant Bike, deixem a la dreta la pista principal i agafem el corriol del Pla del Teix, que té un kilòmetre i resulta la sorpresa més agradable del matí, tot ciclable, amb punts espectaculars com el pas pel Salt de Teix o una baixada per una llisera. A repetir segur.



Un altre cop per pista, arribem a l'ermita de Sant Magdalena i per corriol empalmem amb la de Sant Antoni. Certament, hauríem pogut tirar abans cap a Ulldemolins, perquè la gana ja apreta, però som gent "seriosa" i un track és un track i s'ha de fer.. I com estem seguint, ara sí, el de la cursa de la Montsant Bike, recordo, d'haver estat en el test previ del recorregut, que ve un tram molt guapo de corriol/trialera. I, efectivament, un cop passat el Coll del Prat ja davallem per La Llisera cap al Molí de l'Espasa: un altre tram per emmarcar de la ruta d'avui i que, a diferència del primer cop que hi vaig passar, ara es veu més practicat i és més fàcil de seguir el track.

Ermita de Santa Magdalena
Arribant a Ulldemolins (Qui hagi fet la Montsantbike sap quina alegria dóna aquesta imatge)
Remuntant el camí que va paral·lel al Riuet del Teix, arribem a Ulldemolins i fem cap a la Fonda Toldrà, on ja ens esperaven el Kim i la Bàrbara, que s'havien encarregat que ens deixessin guardar les bicis al garatge, que la taula estigués parada... Tot perfecte: són 32 km i quasi 1100+ i amb el fred, es fa més gana... Val a dir que jo havia batejat la ruta com la de la Truita amb Suc, perquè és el producte típic d'Ulldemolins. Al final, però , només jo l'he tastada...(boníssima, per cert...ells s'ho han perdut). Però tothom ha esmorzat molt bé i a un preu raonable (8,5€ amb postres de músic i cafès).

La famosa truita amb suc d'Ulldemolins!!! Mhhhhhhh!!
"Beure amb got fa gabatxot, beure amb porró fa català i senyor"
A partir d'aquí, el temps s'ha començat a dilatar i fondre com un rellotge de Dalí: l'esmorzar ja ha estat una mica més llarg que de costum, els comiats... i al poc d'arrencar, jo pensava que tothom em seguia i no havia estat així.... A més, els que s'havien quedat tenien un problema amb el Garmin... Com quinze minuts per arrencar (i com es pot veure, hem sortit de la Fonda en sentit contrari i hem fet tomb...) i quan ho hem fet, resulta que el camí d'Ulldemolins a Prades és tot una pista asfaltada. Avui ja ha anat bé perquè ja anàvem tard, però un altre cop potser miraren de fer el recorregut de la cursa Open de la Montsant Bike, que fa una mica de bucles però evita aquesta pista en la mesura del possible.

Entre el Collet Blanc, els Colls Alts i el Coll d'Albarca hi ha un altre tram guapo amb força corriol, tant de pujada com de baixada, que ja coneixíem, però en sentit contrari, de la ruta des d'Alforja a Vilanova de Prades.

Després del segon pas del dia per Albarca, enfilem el tram més esperat del dia: el camí de la Llisera que, com no, fet en aquest sentit ha resultat també espectacular. Potser, pel que tingueu vertigen com jo, fet així, té algun tram on es pateix més. I potser té punts més durs de pujar pedalant (o que només pugen els més forts), però tant hi fa. Acabes amb les ganes de repetir.





Aquell paio petitó que hi ha a la part baixa era jo (Txaeska) esperant que arrenquessin...




Sant Joan del Codolar
A Sant Joan Petit hem agafat el Camí dels Cartoixans fins a connectar amb el GR per a baixar cap a Cornudella, en el que és un altre dels trams més atractius d'aquesta ruta.

El Capo "Pep"
Malauradament , arribats a aquest punt, ja havien saltat totes les alarmes horàries i per això hem descartat anar a buscar el corriol del Pantà de Siurana i hem tirat per carretera fins Les Ventes (ni tan sols hem desfet el camí del matí pels corriols cap al Pont del Molí). Llàstima, un altre cop serà. Avui però, ja la feina "exploratòria" estava feta, les cames començaven a estar cansades i encara faltava pujar l'entretingut camí cap al Coll d'Alforja, on ja cadascú ha tirat al seu ritme.

En resum: una bona ruta força variada, dura físicament , però moderada des del punt de vista tècnic (està clar que a la Llisera -la d'Albarca- s'ha de saber on posar peu a terra, però) i amb el Montsant omnipresent i majestuós presidint-ho tot i regalant-nos variades postals, a quina més espectacular.


Encuentra rutas por puntos de paso Cicloide



També et pots descarregar el track a Wikiloc



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada