dilluns, 16 de setembre de 2013

Test: Cronoescalada al Coll de la Teixeta (btt edition)


Pel diumenge no hi havia ruta planificada, vam sortit a improvitzar una mica, amb l’única premissa de ser a casa aviat (o sigui, poc marge per poder fer btt del bueno).

El primer que vam fer va ser pujar al Castell d’Escornalbou pel camí de Vilanova, i així començar a calentar motors.


Mentre pujàvem, un de la colla va començat a preguntar-me per la cronoescalada Argentera–Coll de la Teixeta pel GR, que cada any organitza la Penya Cicloturista de Cambrils, ja que s’hi vol apuntar. Xerrant, xerrant, li vaig dit que podríem fer un test a veure què tal (sense estressar-se massa), així que un cop arribats al Castell vam baixat pel senderó que porta directament a l’Argentera (és un senderó força tècnic que ens va fer baixar forces vegades de la bici). Abans, però, d’agafar el senderó, vam patir la primera punxada de la sortida, i aquesta, va ser per culpa d’una xinxeta (em temo que malintencionada).







Un cop vam arribar a la plaça on comença sempre la crono, vam decidir que cadascú aniria al seu ritme fins arribar a la carretera, sense esperar-nos els uns als altres. Pim-pam, pim-pam, vam anar pujant a un ritme força alegre.

A mig camí ens vam creuar amb els de la Penya Cicloturista que també estaven fent un Test, però una punxada d’un d’ells els havia aturat en el descens. Així que ens vam aturat una estona per donar suport moral… A la poca estona de despedir-nos va punxar un dels nostres (ja anàven 2)… buff la cosa ja es començava a allargar, ni test, ni crono, ni res i pel colmo, dalt del Coll, vaig veure que tenia la coberta posterior amb un estrip lateral que pintava molt malament, així que, per evitar mals majors, vam decidit baixar per carretera. Baixant, vaig començar a perdre pressió a la roda davantera (3!) i en una corba, en frenar, se me'n va anat la roda i vaig estar a punt de “menjar-me” a un ciclista que pujava… Com un flash, em va venir el titular: “Ciclista de roda grossa atropella a ciclista de roda flaca. És que van com boixos!”.

A part de que ningú va prendre mal, una de les coses positives de la sortida va ser que per primer cop vaig fer servir el sistema de “macarrons” per tapar una punxada de Tubeless. La veritat és que és molt fàcil i ràpid. Ho recomano!



Ruta: Montbrió - Castell d'Escornalbou (trialera) - L'Argentera - Coll de la Teixeta - Montbrió


També et post baixar el track a Wikiloc

2 comentaris:

  1. Sí noi, hi han dies que sembla que tens tots els astres en contra, però pel que puc veure ens en sortiu de totes.
    He de informar-me, però ja, de aquest sistema de macarrons per les punxades de tubeless. Jo acostumo a portar una càmara de recanvi, però posar-la amb tota la enganxamenta del líquid ha de ser molt pringòs. En canvi, aixó que ensenyes és molt ingeniós i net.

    Mercès per la informació.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia Cantona!!

      Et puc confirmar que haver de posar una càmera dins una coberta tubeless amb tot el líquid sellant es una autèntica porqueria :) ho he fet un cop i d'aquí lo dels macarrons ja, ja
      Referent a aquest sistema, de moment únicament l'he fet servir un cop i pel que sembla segella prou bé... creuem els dits.
      He vist per internet que existeixen sistemes similars al macarró, com si fóssin petits "tacos", tot i que li he vist a algú no ho he provat.

      Salutacions!!

      Elimina