dilluns, 30 d’abril de 2012

Montbrió - Falset - Montbrió



Després de diluviar tot dissabte fins ben entrada la nit, semblava que avui la cosa estaria complicada per sortir en bici, però la predicció donava sol, així que aquest matí al pujar la persiana i veure que així era he pensat: avui l'han encertat, som-hi doncs!

Ja únicament queda una setmana per la Monegros i tocava sortida de suar la samarreta, i, si tot va bé, deixar la última pel dimarts per estirar una mica les cames.

Aquesta són els pobles pels que hem passat avui: Montbrió - Vilanova d'Escornalbou - Colldejou - Torre de Fontaubella - Falset - Mont-Roig - Montbrió

Després de la sortida de la setmana passada per Porrera, aquesta setmana hem repetit Priorat i ha tocat Falset. Ha estat força dura, ja que hem anat i tornat pels dos costats de la Mola de Colldejou; d'anada pel Coll Roig (558 mts) i de tornada pel Coll del Guix (629 mts). La foto de capçalera es de la Serra de Llaberia des de la Muntanya de les Soleies.

De Colldejou fins al Coll Roig es una bona pujada però es pot fer sense massa complicacions, exceptuant alguna petita rampa pedregosa que et pot arribar a fer posar el peu a terra (res greu). Aqui tenim una foto de l'imponent Mola de Colldejou des del GR-7.


La baixada cap a la Torre de Fontaubella a estat, com tota la ruta, plena de fang i un dels companys ha aprofitat una de les fonts de la Torre per treure's els excessos de fang de tota la zona dels desviadors (no es broma).



El tram de Torre de Fontaubella fins a Falset, per no repetir ruta d'anada i tornada, vaig buscar alternatives a Wikiloc, i tot i que la gran majoria ho feia pel mateix lloc, vaig trobar un senderó per la Muntanya de les Soleies (si hi han pocs que ho fan per aquí serà per alguna raó...), ha estat una mala tria ja que ho hem hagut de fer quasi tot arrossegant bici, massa tècnic pel nostre nivell (en el mapa ho teniu marcat en vermell).






La pujada cap al Coll del Guix es un tram que m'agrada molt, ja que, tot i ser força dur i amb unes bones rampes, es una pista molt ampla, amb una vegetació molt frondosa que s'enfila entre la Miranda i la Mola, espectacular! (si no vaig errat, avui era la tercera vegada que la feia). Un cop a dalt del Coll en hem fet una foto dels 3 que, si tot va bé (toquem fusta), anirem a la Monegros.





També us podeu baixar el Track des de Wikiloc

dijous, 26 d’abril de 2012

Colldejou L



Colldejou L es el nom que li tinc assignada a una ruta circular –Montbrió-Colldejou– que fem sovint entre setmana, bàsicament de manteniment (i també per que anem sempre justos de temps). La "L" es de Long. També tinc la Colldejou S (Short, of course). La diferència entre l'una i l'altra es que la "S" es únicament fins a Colldejou i la "L" pugem fins al Coll Roig, a les portes del Priorat. Surt una ruta de 35,6 Kms amb un desnivell acumulat de 620 mts.

La ruta no té cap tipus de dificultat, i calculo que un 75% es asfalt. Suposo que us preguntareu perquè us explico tot això? Doncs bàsicament es per comentar-vos que ahir vàrem superar la nostra millor marca en 8 minuts (i sense arribar "petats") i això vol dir que l'entrenament que estem fent per la Marató dels Monegros (únicament queden 9 dies) està donant els seus fruits.

També tinc La Roca S, L i Extended (pujada a l'Ermita de la Roca de Mont-Roig amb tornada per diferents llocs), la Fons i Fons II (d'uns 40 Kms i poc desnivell). Totes elles adaptades al poc temps que disposem entre setmana i que tenim molt ben apamades.


diumenge, 22 d’abril de 2012

Montbrió - Porrera - Montbrió



Avui finalment hem pogut fer la ruta que teníem pensada per la setmana passada: Porrera
(el poble que surt a la foto de capçalera és l'Argentera, amb el Castell d'Escornalbou en la muntanya de l'esquerra)

L’assitència ha estat escassa, la colla avui s’ha segregat en dos grups; la secció runner avui ha fet campana en bloc, han preferit pujar les muntanyes a peu, i nosaltres hem fet bici i caminada (per no dir: arrossegamenta de bici). No ha estat greu, i tampoc massa estona, però avui anàvem justos de temps i aquest petit detall ens ha retrassat una mica.

Des de Montbrió es una ruta de poc més de 50 Kms, amb un desnivell acumulat de 1.282 mts (El GPS m’indicava 1.234, Wikiloc 1.527 i Cicloide 1.880!, però el track passat pel rectificador d’alçades del Garmin Connect em dona exactament 1.282, o sigui que faré cas d’aquesta dada).


Des de Duesaigües hem pujat pel camí que passa per sota del pont del tren (Viaducte dels Masos) fins al GR-7, que recorre la falda de la Serra de Pradell i que ens deixa al Coll de la Teixeta. Es molt bonic fer aquest camí des de l’Argentera i no es tan dur com la variant que hem fet avui (tocava entrenar).


La primera sorpresa, un cop deixada la N-420 i agafant un camí cap a les Estellades (anàvem seguint un track de Barber amb alguna variant de collita pròpia), ha estat veure que el camí s’enfilava seguint la línia d’alta tensió: això pinta xungo (he pensat), i així ha estat.


De baixada, el camí es molt maco, amb molt bones vistes del Priorat, però pel meu gust, hi ha algun tram una mica massa tècnic (sóc molt dolent en el descens i aquests trams no els disfruto massa). Un cop hem creuat la T-740, en comptes de seguir pel senderó fins al poble, hem escurçat temps (no distància) per carretera fins a Porrera.


Havent creuat el poble, hem posat el Turbo. Sortint de Porrera agafem el GR-174, per la Vall de Cortiella. Es una ascensió molt constant i agradable. La baixada la fem entre el Parc eòlic del Collet dels Feixos i el del Mas de la Porta fins agafar un tram de l’antiga carretera a Riudecols que ens deixa a la N-420 en el Coll Negre.


Baixada ràpida fins a Duesaigües, d’allà a Riudecanyes i cap a Montbrió.



 També pots baixar-te el Track a Wikiloc






dijous, 19 d’abril de 2012

Canvi de pastilles


Sempre que remeno alguna cosa de la bicicleta i no tinc massa clar com fer-ho, ho busco a internet. A vegades trobes molt bons tutorials i d’altres t’has d’espavilar una mica i agafar el “concepte”.

Aquest tutorial és per qui encara no s’ha atrevit a canviar les pastilles dels frens de disc hidràulics. Per qui hi tingui la mà trencada possiblement hi trobarà incorreccions, imprecisions, o que dic disbarats… o no… no sóc mecànic, però m’agrada conèixer el que porto entre les cames i faig com en Juan Palomo.

Tot i ser uns frens SLX de Shimano, aquest tutorial es pot aplicar perfectament a molts dels que hi ha al mercat (d’aquí allò d’agafar el “concepte”).
 

1. No cal dir-ho, però primer hem de treure la roda. Generalment no m’agrada treure la roda posterior si no és estrictament necessari, ja que el desviador del canvi podria quedar una mica desajustat (no és habitual, però algun cop m’ha passat).

2 i 3. Retirar el passador.

4. Retirar la llengüeta que manté les pastilles en tensió amb unes pinces. També ho pots fer amb un petit tornavís però per la foto queda millor així.
 

5. Retirar les dues pastilles. Si no estan massa deteriorades (a vegades la pastilla es mou una mica i provoca un desgast irregular) es pot agafar una llima de ferro fineta i rectificar-la, i així li podem allargar una mica més la vida útil.

6. Amb un drapet (jo li poso una mica d’alcohol) netegem la part interna, on hi ha els pistons hidràulics.

7. Aquesta és la part més delicada de l’operació. No és obligatòria, però ja posats, ho fem el millor possible: per tal de netejar bé el cos dels pistons (aquests han de sortir el màxim possible) necessitem quelcom que els freni (altrament podrien sortir i ja la tindrem liada; sé del que parlo). Jo faig servir una clau Allen i, apretant suaument la maneta de fre, faig que aquests vagin sortint. A vegades surt millor un o l’altre, i jugant amb la pressió de la clau Allen sobre un pistó o l’altre podrem aconseguir que surtin per igual. I tornem a passar el drap.

8. Amb els pistons ben nets, passem a lubricar-los una mica (per primer cop he fet servir lubricant a base de ceres, ja veurem què tal).
 

9. Un cop ben lubricats, hem de tornar a posar els pistons a lloc. Es pot fer “a lo bruto”, fent pressió, o suaument, és a dir, tornant a jugar amb la maneta de fre i, amb la mateixa Allen, fer pressió cap a dins.

10. Amb els pistons a lloc tornem a passar el drap, donat que no és bo que hi hagi restes de lubricant a prop de les pastilles.

11. Agafem les noves pastilles, els hi posem la llengüeta tensora, i com si fos un minisandwich, les col·loquem suaument a lloc.

12. Vigileu que el forat per on ha de passar el passador (valgui la redundància) estigui ben alineat amb el del fre.
 

13. Tornem a posar el passador (no és una ximpleria; un dia me’l vaig oblidar i, tot i fer una sortida de 50 Kms sense problemes, a l’endemà, en tornar a agafar la bici, a la primera apretada de frens va sortir tot disparat!) .

14. Tornem a doblegar l’extrem del passador perquè no se’ns escapi i ja tenim les pastilles col·locades!


diumenge, 15 d’abril de 2012

Montbrió - Les Borges - Aleixar - Vilaplana - Puig d'en Cama - Almoster - Montbrió



Avui pintaven bastos. Feia un vent de nassos i amenaçava pluja: ronda de trucades i sms per decidir què fer, i a més, el meteocat no em donava imatges del radar!... Tot i que algú ha acabat fent campana, finalment s'ha decidit sortir amb els dits creuats. Ha estat una bona decisió.

Tot i així hem canviat la ruta inicial (Porrera) i hem buscat una ruta alternativa per evitar el vent i el núvols. La jugada ens ha sortit molt bé i, tot i refrescar una mica a primera hora, hem tingut una sortida solellós.

No tenia ruta alternativa preparada per l'emergència, així que he accedit ràpidament al Sant Grial (Wikiloc): a partir d'una ruta de Barber -que per cert ens hem creuat amb la seva colla a l'Aleixar- li he afegit algún petit pedàs de collita pròpia. He convertit la ruta a GPX i cap al GPS; tot plegat uns 20 minuts.

Per tercer dia consecutiu hem passat pel pont de les Borges (en tota la meva vida únicament hi havia passat un cop, i a peu!)


Des de Vilaplana fins al Mas d'Anguera és una ruta molt bonica i perfectament ciclable (hi ha alguna bona rampa). Aquí es on he fet la petita variant de la ruta de Barber, arribant fins al Mas de Flassada (de Torres) i que hem pogut creuar perfectament.




Després hem agafat un petit tram de la carretera C-326 en direcció cap a Vilaplana (un tram de l'11%) i un camí cap a l'esquerra et porta fins el Puig d'en Cama (717 mts; únicament ens quedava salvar un desnivell de 20 mts per arribar-hi, però se'ns estava fent molt tard... ho hem deixat per un altre dia). És un camí amb molta pedra i desnivell que hem hagut de fer empenyent la bici un bon troç (la ruta original era a la inversa).



Foto de rigor feta a cota 660 mts que amablement ens ha fet una noia que estaba esmorzant tranquil·lament al peu del Puig. Així hem pogut sortir tots.


De baixada hem passat per Almoster, Castellvell i Riudoms (donat que és pla hem apretat una mica el ritme per no arribar més tard del que havíem calculat).

Si heu de fer la ruta, aconsello fer-la a la inversa, ja que possiblement haureu d'empènyer una mica menys la bici del que hem fet avui.



També pots baixar-te el track a Wikiloc


dijous, 12 d’abril de 2012

No diguis mai, d'aquesta aigua no en beuré!

Oh Senyor, he pecat!

Fa anys, li vaig dir a un amic: Jo no m'obriré mai un compte Facebook... i així he aguantat, a contracorrent, sentint a les meves espatlles "...no té un Facebook...", o directament a la cara "no tens un Facebook??!!". Treient pit els deia que no necessitava una pestanyeta que m'indiqués el nombre d'amics que tenia.

Però la carn es dèbil, i per entrar en un concurs d'una bici (si, si, una simple i terrenal bici de 29''), m'he hagut d'obrir un compte a Facebook.

Que el Senyor em perdoni.


dilluns, 9 d’abril de 2012

Oferta 2x1


Farà un dies que vaig enviar un mail a la gent de EsCilclismo per donar a conèixer el meu Blog, i pocs dies mes tard, el webmaster, em va enviar un mail per informar-me que per estar en la llista d'enllaços havia d'omplir un formulari... malament vaig pensar, però així ho vaig fer.

Ja quasi m'havia oblidat del tema i avui, al obrir el correu, m'he trobat una notificació del Webmaster que m'havien posat en la llista d'enllaços!!

Li he reenviat el mail agraint l'enllaç, jo he fet el mateix en els meus (de moment encara no cal formulari) i a la poca estona he rebut un altre missatge (suposo que al veure la rapides en que l'enllaçava) de que, en els meus, també podia posar-hi l'enllaç d'una altra web seva que no coneixia: MTB Mounatin Bike. Així que jo li he demanat el mateix (ara sense formularis, ja hi havia confiança) i amb la mateixa rapides m'ha posta també en la web de MTB.


Jo d'això en dic una oferta 2x1

Saludos y muchas gracias!!



divendres, 6 d’abril de 2012

Betlan - Montcorbau - Vila - Aubert - Betlan


Per uns dies he aparcat la Bici, però seguim fent exercici d’una manera o altra (amb la Monegros d’aquí a un mes no podem baixar la guàrdia, ni tant sols per Setmana Santa).

Així que aprofitant uns dies per la Vall d’Aran, ens hem posat les Chiruques i hem fet una ruta circular de 13 Kms. No té cap dificultat tècnica, ja que una bona part de la ruta transcorre per una pista forestal.

Amb un desnivell de 600 mts (de 1.000 a 1.600 mts), no únicament passes per 4 pobles (Betlan, Montcorbau, Vila i Aubert), si no que durant l’ascens, tens unes vistes de la Vall i Vielha molt boniques. En el descens, les vistes són en direcció a Es Bordes, amb l’imponent Montcorbisson al davant.

Tot i que en la foto de capçalera pot semblar que hem tingut molta neu durant la caminada, res més lluny, la veritat es que era una petita clapa trobada exactament en la cota màxima. Adjunto foto del making off.



Pots baixar-te el Track a Wikiloc

diumenge, 1 d’abril de 2012

Montbrió - Aleixar - La Mussara - Ermita Puigcerver - Montbrió


Avui hem pujat al poble abandonat de la Mussara. De les dues alternatives que teníem previstes per arribar-hi, finalment n'hem fet una tercera; en la varietat està el gust. Les altres les deixarem per futures sortides.

Un dels molts alicients que té pujar-hi, a part del paisatjístic, és fer una cota 1.000, que sempre està bé. És una de les cotes més altes del Baix Camp i de molt fàcil accès si es puja per carretera (el més alt és el Tossal de la Baltassana amb 1.201,9 metres sobre el nivell del mar).

La ruta i sentit ha estat la següent: Montbrió del Camp, Les Borges del Camp, L'Aleixar, Coll de la Batalla, La Mussara, Castillejos, Coll d'Alforja, Ermita de Puigcerver, Riudecols i Montbrió del Camp.


L'última vegada que vàrem pujar a la Mussara va ser per la carretera, des de Vilaplana fins a les antenes (que es una pujada mítica, sobre tot pels ciclistes de carretera). Algún cop, però, anys enrera, havíem pujat pel GR-172 que hi ha al coll de la Batalla fins deixar-nos a la carretera, davant de les escales que porten a la Font del Llop, i d'allà carretera i manta. Però mirant pel GoogleEarth (quina gran eina!) vaig trobar una ruta alternativa que, tot i empènyer una mica la bicicleta en el primer tram (s'ha de salvar una plantació de vinyes a la Solana del Bosc de Flassada), ha resultat ser una gran descoberta.


Un cop superat aquest petit escull, ens trobem amb una ruta molt bonica que creua el Gran Bosc de Flassada, passant pel davant de l'ermita del Mas d'Anguera i arribant finalment a la carretera que ens puja fins a les antenes.



Un cop arribats al poble de la Mussara, i després de les fotos de rigor i una barreta per recuperar-nos una mica, hem baixat per la carretera fins a Castillejos i des d'allà, a mà esquerra, hem agafat un camí per estalviar-nos un tram de carretera fins al coll d'Alforja.


Des del coll hem agafat una pista de 7 quilòmetres que porta fins a l'Ermita de Puigcerver i des d'allà hem baixat fins a Riudecols (la veritat és que, aquesta baixada que normalment la disfrutem molt, avui s'ens ha fet llarga donat que estàvem ja un pel cansats).




També pots baixar-te el track a wikiloc