diumenge, 13 de maig del 2012

Montbrió - Porrera - Montbrió (II)



Definitivament, la Marató dels Monegros ha quedat enrere. L’única seqüela que m’ha quedat és que cada vegada que veig un toll amb fang m’esgarrifo… el temps ho cura tot. Això espero.


Avui hem sortit únicament a gaudir del plaer d’anar en bici i dels paisatges que tenim per aquestes terres del Baix Camp i del Priorat (com el cas d’avui).


Hem repetit una ruta que ja havíem fet farà unes setmanes, així que no seré massa descriptiu. Volia evitar, però, un tram que tècnicament era una mica dur, per no haver d’empènyer bici. Així que vaig analitzar la ruta per buscar un camí alternatiu a la carretera que va del coll de la Teixeta fins a Porrera la TP-7401. Però la cosa estava difícil, i tampoc volíem fer molt de tomb. Vaig localitzar un caminet que permetia tallar una mica (realment molt poc) i que donava a l’esmentada carretera, però ha estat una mala tria. Pel GoogleEarth ja vaig veure que el tram ja devia fer temps que estava en desús perquè s’hi veia molta vegetació, però el que no sortia en el Google és que en el camí hi ha un tram amb uns ruscs d’apicultor (uns 20 aproximadament) a un costat i l’altra de la nostra ruta –us recordo que ara es primavera i allò estava ple d’abelles...– Davant la tessitura d’haver de fer mitja volta, hem decidit passar pel mig: mala idea. Hem baixat de la bicicleta i hem passat a poc a poc. Tot era un brunzit d’abelles. Amb calma i pols ferm ho hem creuat sense problemes, però el camí que seguia estava ple de flors, així que seguien havent-hi moltes. S’afegia el problema que amb les bicicletes movíem massa la vegetació, i algunes abelles s’han començat a posar nervioses. Una d’aquestes –una de ben grossa- ha començat a posar-se massa “carinyosa” amb mi, i en un moment que m’ha passat pels llavis: Zas! He sentit una fiblada en tot el llavi superior. M’ha fet mal, molt mal, però en aquell moment havíem de seguir com si res per no posar-les més nervioses, així que en un moment que les hem deixat enrere he pogut gaudir d’una sensació ben dolorosa en tot el morros! És com quan vas al dentista, t’anestesia la boca i comences a notar un formigueig per tota la boca, nas, llavis, galtes… exactament la mateixa sensació però amb dolor.


He començat a fer una pasteta de fang a base de pipí. Un dels de la colla ha comentat que allò del fang amb pipí era una llegenda urbana (posteriorment m’han confirmat que l’amoníac que porta realment va bé). Davant del dubte i de les poques ganes que tenia de posar-m’ho als morros, ho he deixat estar. En aquell moment m’ha semblat una bona idea.

A Porrera m’he posat un glaçó per intentar desinflar una mica el llavi, els del bar de la plaça m’han ofert AfterBite però el tub era sec. Està clar que no era el dia.

(Aquí us deixo el tram del que parlo –en blau–. Com es pot veure no t’estalvies gran cosa. La pròxima vegada segurament baixaré per la carretera).



De tornada, cap problema, el camí de pujada que va fins a l’antiga carretera N-420a (ara en desús) és molt bonic i avui l’hem fet tranquil·lament.

Dues hores després de la fiblada, quan ja era a casa, en mirar-me al mirall per veure que tal estaven els morritos-botox, he vist que el fibló seguia allà…


Per cert, i per arrodonir la jornada, avui hem dinat Sorropotún, un plat típic del Nord, concretament de Sant Vicente de la Barquera, que aquí en diem Patacu i al País Basc Marmitako.




També pots baixar-te el track des de Wikiloc

2 comentaris:

  1. Ostres company, espero que no sigui res, ja he vist el que t'ha passat, cuidat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Avui, tot i que encara m'ho noto una mica, la cosa va millorant. Llàstima que vaig perdent l'efecte "Botox".

      Gràcies!

      Elimina