Vielha e Mijaran btt Tour

Com cada any, i per aquestes dates, fem la nostra sortida bttra de cap de setmana amb tota la colla (es pot dir que pràcticament és l’única vegada que coincidim quasi tots). Els dos anys anteriors vàrem fer el Tourmalet per carretera (amb bicis de muntanya), així que aquest cop tocava moutainbike de veritat, i res de creuar els Pirineus, a casa, posant el nostre petit gra de sorra en suport a la Vall d’Aran després de les inundacions d’ara farà un mes i mig.

Per fer una ruta com déu mana vàrem tenir el millor guia que es pot tenir per una cosa d’aquestes: en Jordi Gavaldà, nivòleg del Conselh Generau d'Aran. I què fa un nivòleg? Entre d’altres coses, donar les previsions d’allaus a la Vall, o sigui, que es coneix totes les muntanyes al “dedillo”. I, a més, és un biker de nassos!

També vàrem comptar amb la companyia de’n Manu de MaxiBike, que després de tanta competició, li venia de gust agafar-se un cap de setmana i “relaxar-se” una mica fent btt d’alta muntanya. No hi ha res com anar sobrat.

El dia va començar fresc (10 graus menys que el dia anterior) i amb boira en cota 1.000. Això ens va desanimar una mica (l’any anterior, al Tourmalet també vàrem gaudir d’un excés de boira); a més, amb allò de “què em poso?”. Després vàrem agrair que no fes calor ja que hagués estat més dur del que ja va ser.

Betlan. 8 del matí. 16ª. Poca visibilitat

La ruta va començar des de Vielha e Mijaran (980 m), agafant un petit tram del GR-211 en direcció cap a França, però aviat el vàrem deixar per agafar una pista en direcció al Mont dera Solana, passant per l’Estanho de Vilac (espai protegit) i seguint la falda de la Serra de Cuenques fins a l’estany del Plan des Cards (2.124 m). Tot i que es guanyen més de 1.000 metres en una pujada non stop durant 20 quilòmetres, la pista és molt agradable.

Vigilant al ramat

En Manu. Com sempre, sobrat de forçes i animant a tothom

Estanho de Vilac

Espectacular vista de la Vall entre núvols

Plan des Cards (2.110 mts)

Des de l’estany encara ens mancàven 5 quilòmetres fins arribar al punt més alt de la ruta: Coret de Mont (2.277 m). L’últim quilòmetre i mig va ser força dur, els més de 2.000 metres d’alçada es començaven a notar en la respiració i, a més, ja havíem deixat la pista i anàvem sobre l’herba.

Un petit descans entre cavalls abans de pujar al Coret de Mont

La traca final. Per gaudir, s'ha de patir

Com a trípode únicament tenia una pedra...

En Jordi donant una masterclass de geografia

La baixada fins a Montcorbau va ser per la Cabana deth Coret de Mont i la dels Parts. El primer tram de descens va ser força complicat i tècnic, amb zones on s’havia de baixar de la bici, però un cop agafada la pista que passa pel Bòsc deth Paom fins a Montcorbau, el tram ja és 100% ciclable.

Un parell de blocs de neu ens van entorpir una mica el pas

De Montcorbau a Betlan, Aubert i a fer un entrepà a Pont d’Arròs.

Després d’aquest petit i merescut descans, va venir la segona part de la ruta. Ja feia temps que volia pujar a la Bassa d’Oles en bicicleta (des d’Aubert són uns 10 quilòmetres amb un desnivell positiu acumulat de 710 m). Sempre he pujat en cotxe i quan hi veia arribar ciclistes em feien molta enveja. Finalment, i després d’una bona suada, ja m’he tret aquesta espina.

En Manu quedant-se amb el personal fent el cavallet durant més de 100 metres en plena pujada mentre tots anàvem traient la llengua

Anava tant sobrat que, mentre esperava a la resta, encara vaig poder caçar uns bolets per l'aperitiu :)

Quan en Jordi va passar el track ­-sempre m’agrada analitzar una mica la ruta abans de posar-m’hi- vaig veure que per baixar de la Bassa d’Oles, fins a Aubert, creuant el bosc de la Varicauba, ho feia per un tram que ni tant sols sortia en el mapa cartogràfic del ICC, i que anava creuant la carretera que havíem fet de pujada. Vaig pensar que allò seria complicat ja que és un bosc molt espès. Ben al contrari, fàcil no és, però es tracta d’una pista de descens ràpid de mountainbike, l'Aran Bike Park, brutal!

Masterclass del Manu

En Jordi; com peix a l'àigua

Un cop arribats per últim cop a Aubert, la tornada a Vielha la vam fer per carretera, degut a què el Camín Reiau ha quedat malmès per les riuades.
 

Un "Guarro": Truita, bacon, llom i formatge. Amb això no necessites barretes energètiques ni gels de glucosa.

Ruta: Vielha - Vielha - Coret de Mont - Betlan - Aubert - Arròs - Aubert - Bassa d'Oles - Aubert - Vielha. 61 Kms - 2.400 mts d'alçada acumulada.

No fer cas de l'altimetria que marca Cicloide, no es el seu fort (ni de bon troç).



També et pots baixar el track de Wikiloc

XIX Marxa btt de l’Argentera

Ja tenim una altra cursa al sac!

Ahir, amb molta calor i una xafogor insuportable vàrem (vaig) participar per primer cop en aquesta Marxa (que no surti d'aquí però realment es tracta d’una Copa del Món encoberta), la més antiga que hi ha per aquestes contrades. Es una gran festa i tot el poble hi participa, tant en l’organització, com en el voluntariat, i això es nota amb el gran ambient que s’hi respira. Gràcies a tots!

La setmana anterior vàrem anar a fer un Test de la marxa per veure com les gastaven i un dels trams que s’havia de fer -un senderó que porta del camí del trenet a la pista cimentada que va de Duesaigües al Castell-, finalment el van canviar. Tot i que en cursa vaig anar una mica reservat per poder fer aquest tram sense anar ofegat, vaig agrair que finalment l’haguessin anul·lat. Era un tram curt però que obligava a empènyer una bona estona la bicicleta i després seguies per un senderó força estret (complicat per un manillar 29er) i ple de soques d’arbusts tallats.

Com que no anava en l’estat de forma desitjat, vaig decidir anar a passar-m’ho bé, però al final sempre t’entregues tant com pots i pateixes una mica més del compte.

A punt de caramel. Com sempre, ben col·locat.

 La sortida va ser ràpida i va començar amb una llarga pujada, cosa que a mi ja m’agrada, es dels pocs moment que puc anar agafant corredors, i com que vaig sortir dels darrers, en vaig poder avançar uns quants. Les baixades van ser més lentes del que esperava, vaig tenir una parell d’ensurts amb l’adherència de la roda del davant (el terreny era molt sec, i, a més, amb el pas de tants ciclistes va perdre duresa) un dels cops fins i tot vaig sortir-me del camí i va anar de molt poc de no prendre mal, un que em seguia va cridar:

-T’ha anat de ben poc!

Jo vaig pensar el mateix.

Una de les poques zones on poder treure la càmera en ruta

La incombustible Britta Henseler!

La tija telescòpica va anar de nassos per salvar zones complicades com el senderó que baixa del GR fins a Duesaigües. Per primer cop no vaig posar peus!

Al poc d’agafar el senderó que et porta al Pla del Bosc, vaig rebentar. Bé, la veritat es que no sé si realment vaig rebentar o va sortir el tap de cola del tubeless d’una anterior rebentada. Amb el crono del GPS vaig veure que això em va costar 13 minuts. Al no anar en una bona posició, en comptes de posar una càmera nova –carregant-me el tubeless- o posar spray reparador, que després també es un romanso, vaig esperar que es tornés a segellar tot sol amb el líquid segellador que porta el tubeless i va funcionar a costa de perdre temps.

Perdent oli...

Suposo que el millor hagués estat posar un xurret tapa forats però no en portava cap. En aquests moments es trist veure com et comença a avançar tothom a qui t’havia costat tant anar avançant… que hi farem, son coses que passen. Durant la cursa vaig veure a mols ciclistes que havien punxat. El més important es no prendre mal.

Mentre esperava que es segellés la punxada, vaig aprofitar per fer alguna foto. A les penes punyalades.

Per rematar-ho; traca final!

Ja friso per pròxima edició!!

Aquí us deixo el link al post d'un dels companys de pedalada de la Marxa de l'Argentera. Bon reportatge fotogràfic!!





També pots baixar-te el track a Wikiloc

Test: XIX Marxa btt de l’Argentera

Sembla que últimament estic força en mode Test (Sortida test mode, Specialized Epic S-Works 29' Test…).

El pròxim dissabte 27 de juliol es celebra la XIX Marxa btt de l’Argentera, i, jo que encara no hi havia participat mai, si no hi ha cap contratemps, aquest any m’hi apuntaré. La marxa comença a les 18 hores, i com que de moment no ses preveu cap gota freda, farà una calor de nassos. El tema de la calor no el porto massa bé -suposo que com la majoria-, prefereixo l’hivern.

Vaig descarregar el track de la seva pàgina per anar-l’ho a provar amb els de la colla. Pel que sembla, el track que hi ha ara mateix, es el de l’any passat i per aquesta edició sembla que hi haurà alguna petita modificació degut a que –segons m’han dit- hi ha un pagès que no deixa passar per la seva finca.

El recorregut, d’aproximadament 28 Kms i calculo un desnivell positiu acumulat d’uns 700-800 mts –el meu track està fet des de Montbrió-, es força divertit i sense massa complicacions, fins i tot, un de la colla que no tenia pensat participar-hi, igual s’anima a fer-ho.

Com que no estic amb un estat de forma com per anar amb el ganivet entre les dents, aniré, en la mesura que sigui possible, a passar-m’ho bé; sense stress (últimament en porto massa, fins i tot el bloc s’en veu afectat).

Les fotos publicades en aquesta entrada no són meves, em vaig oblidar la càmera, així que he tirat de fotos fetes pels companys amb els seus telèfons (gràcies!).



També et pots descarregar el track a Wikiloc

Una bona ració de triatlons per Palamós

Aquest cap de setmana no hi ha hagut bicicleta de muntanya, però, com ara farà un parell de mesos a Banyoles, han tocat triatlons per un tub.

Palamós ha celebrat per primer cop la TRIATHLON WORLD CUP, i també, per primer cop, el circuit B DREAM TRIATHLON PROMASTER (BTP), en resum, que entre grups d’edat, masculins, femenins, federats, no federats, distància olímpica, sprint… han estat un parell de dies non-stop.

Aquest cop, i, a diferència de Banyoles, ha fet molta calor i això s’ha notat en els atletes que molts d’ells han arribat a meta molt justets de forçes i els equips mèdics a meta, i, sobre tot el diumenge, no van donar a l’abast.

Pels qui es pensen que faig triatlons –que hi ha qui s’ho pensa-: no, no faig triatlons. Un cop en vaig fer una en distancia sprint i ja en vaig tenir prou. De les tres modalitats esportives que es practiquen, dues no m’agraden; nedar i córrer.

Es impressionant veure la quantitat de gent no professional, i que possiblement es la primera vegada que participava en una, que s’apunten en una competició d’aquest tipus. Recordo que de petit únicament coneixia a un atleta que feia maratons, i, per mi, era com un superman (i això que més aviat era baixet i poc musculat). Avui en dia, si no n’has fet una, segur que coneixes a molta gent que n’ha fet. Gràcies a Déu no tot es futbol!. Estant a meta, veia arribar a molts atletes, que tot i arribar a mots minuts del primer, feien la mateixa cara de satisfacció d’un campió pels sol fet d’haver aconseguit finalitzar una fita d’aquestes.

Bé, al que anava; per raons professionals he estat seguint totes les proves del cap de setmana i, a més, he pogut accedir a totes les zones del Village, així que he aprofitat per fer fotografiar les triatlons “des de dins”. Aquí us en deixo un petit recull: