divendres, 10 de gener del 2014

Abduccions al Puig d’en Cama



O com començar a rodar tota una gentada i acabar sent la meitat.



No hi ha res pitjor que començar una ruta sense saber massa que fer (es com quan surts de marxa sense un pla preestablert i al final, d’anar amunt i avall com un estaquirot pensant que en un lloc t'ho passaràs millor que en un altre, tornes a casa amb aquella sensació que has desaprofitat la possibilitat de rebentar la pista).

Normalment, sempre que me n’encarrego de la ruta, el dia abans intento tenir-la a punt (en alguns cops ja que l’has d’adaptar al gust de tothom, que si un ha de ser aviat a casa, que si està fluix, o que vol poca trialera…), però els dies que m’apunto a d’altres sortides deixo que hem portin i no sé perquè però si la cosa no està decidida abans de sortir la cosa acostuma a sortir una mica “rana”.

El diumenge passat ens vam ajuntar 3 grups, i calculo que érem un total de 12 o 13 (quin goig!) i com que la ruta no estava massa clara vam dir que aniríem en direcció cap al coll de la batalla i que un cop allí ja decidiríem.


Fins a l’Aleixar la cosa va anar mes o menys bé (es notava qui s’havia passat una mica amb els excessos de les festes de Nadal) i d’allà, vam començar a pujar en direcció cap al Mas de Borbó. En comptes de fer-ho pel Mas de Segimón, que m’agrada més, vam pujar per la pista cimentada. Fins a la cruïlla on s’agafa la trialera del Salt més o menys vam arribar tots, però allà on comença la pujada cap al Coll del Bosc d’en Manolo, va desaparèixer la meitat de la colla, o sigui que en poc més d’un quilometre vam quedar un grupet de 6!!







Com que la cosa va quedar molt escapçada, i tampoc anàvem sobrats de temps, vaig proposar de pujar al Puig d’en Cama i després baixar pel corriol que s’agafa a mà dreta en el camí de la trialera del Salt i molt més divertit pels qui no som especialment hàbils en les zones tècniques.




Per enèsim cop no vaig aconseguir pujar fins al Puig d’en Cama sense posar peu. No és una pujada gens tècnica però has d’anar molt sobrat de motor, i no era el cas.



També et pots descarregar el track a Wikiloc

divendres, 3 de gener del 2014

La primera de l’any


Res millor que estrenar l’any amb una sortida en bicicleta. S’acosta la carrera de LaPica i després d’haver estat més d’una setmana sense tocar bici, ara toca arrencar de nou i tornar a agafar ritme.

Vam sortir per la zona dels barrancs de la Porquerola i de Rifà (Mont-roig). És una ruta que van fer tota la colla ara farà un parell de setmanes per tancar l’any i jo no hi vaig poder anar (així sí, l’esmorzar amb forquilla no m’el vaig perdre!). Quan van arribar em van dir que havien fet una ruta molt guapa, passant per molts llocs que no havien passat mai -un cop feta, vaig comprovar que havien repetit molts camins però a l’inversa, i això despista força-. El company que havia preparat aquesta ruta es coneix molt bé tota la zona de Mont-roig i van fer algun tram que jo no havia fet mai, així que, ni curt ni mandrós i amb el que m’agrada “cartografiar” els voltants de casa, vam fer una pedalada per inaugurar el 2014 i descobrir aquests senders.



Caseta del Porxo

Vaig aconseguir el track, li vaig poder donar un cop d’ull abans de carregar-lo, i, a punt de sortir, va resultar que el GPS estava descarregat (suposo que no l’havia apagat l’últim cop) així que únicament es va carregar durant els deu minuts que vaig tenir-lo connectat a l’ordinador per bolcar el track. Vaig confiar que el company que m’acompanyava i que havia fet la ruta un parell de setmanes enrere s’en recordes, però hem va dir que té una “memòria de peix” (cosa que puc confirmar). Així que amb la poca bateria que tenia, la seva memòria i el que recordava de la pantalla de l’ordinador penso que ens en vam sortir prou bé.


GoPro? No! un picat en marxa amb la compacta (un dia prendrem mal)
Aquest no l'havia fet mai!!

Algun tram el vam fer en sentit invers i penso que va ser millor ja que vam evitar alguna pujada molt dura que, de baixada, es va gaudir molt més.

Bon any a tothom! Salut i pedals!! 



També et pots descarregar el track a Wikiloc

dissabte, 21 de desembre del 2013


dimecres, 18 de desembre del 2013

Ermita de Puigcerver (hangover's day)


Després de no poder fer (per raons de coordinació d’horaris) un test del circuit vermell de la cursa de LaPica’14 del pròxim dia 19 de gener, vam pujat a l’Ermita de Puigcerver.

Pujar a l’Ermita es una ruta força habitual, únicament hi ha que triar per on ascendir-la i baixar-la (hi han forces camins per fer-ho). Per anar-hi des de Montbrió, normalment el que fem és anar cap a Riudecols; ho podem fer per una ruta planera des de Botarell, o complicar-nos una mica la vida i pujar (des de Riudecanyes) cap a la urbanització Montclar per les Pedreres fins al Collet de Mas d’en Cases. El primer tram de les Pedreres té un parell de trams d’aquells que és tot un repte no posar peus a terra.

Dia espectacular; assolellat, poc fred i sense vent

Al centre, i petita, podem veure la Mola de Colldejou
La baixada fins a Riudecols pel Collet és molt ràpida i divertida. Un cop a Riudecols podem agafar la via directa cap a l’Ermita, o, com aquest cop, fer-ho per la Creu de Formatge.

Les vistes des de l’Ermita (794 mts) amb bona visibilitat, són espectaculars, com el cas d’aquest cap de setmana.
 

Típica foto de rigor a l'Ermita de Puigcerver (si no, no pots dir que hi has estat). Sol de cara i ganyotes
Calma anticiclònica; bon moment per cremar restes de poda


Caçador caçat
Per tornar, en comptes de fer-ho per Riudecols, vam anar cap el Coll de la Teixeta pel Parc eòlic del Collet dels Feixos. Normalment acostumem a baixar pel GR-7 en direcció cap a l’Argentera, però com que anàvem una mica justos de temps, sense arribar a la rotonda del Coll de la Teixeta, vam agafar un tram de 5 quilometres de l’antiga N-420 fins al Coll Negre.

Mentre jo esperava a baix, ells, anant fent fotos...
La foto en questió. Quasi 2 metres de belga, fins i tot una 29" pot semblar petita


Creuada la nova nacional, agafem un camí fins a Duesaigües, que torna a ser ràpid fins al poble (200 metres de desnivell en 4,5 kms per una bona pista). De Duesaigües tornem cap a Riudecanyes pel camí de la Masia de la Candieta i cap a Montbrió.

Un de la colla va estrenar una Specialized Epic S-Works 2014, 29", full XTR. No me'l vaig poder treure de sobre (Foto d'encapçalament). Hauré de mirar si ja fan 32"...

Ruta: Montbrió del Camp – Riudecanyes – Montclar (Botarell) – Riudecols – Creu de formatge – Ermita de Puigcerver – Coll de la Teixeta – Duesaigües – Riudecanyes – Montbriódel Camp



També et pots descarregar el track a Wikiloc

dilluns, 9 de desembre del 2013

En bici per Sant Simplici



Hem tornat a sortir per Tarragona amb un guia de luxe: en Manu Sabalete de Maxibike (si algú es coneix bé tota aquella zona, és ell). Sempre que surto per la zona de Monnars, Boscos, la Riera de Gaià, el Catllar, etc… es com si anés a un BikePark natural.
Altres sortides per Tarragona: Un ganxet per Tarragona, Ruta TT: Tarragona Trencacames, Última ruta de l'any: Tarragona Trencacames



En Manu donant-nos unes classes magistrals (que pocs vam posar a prova)
Va ser també motiu de celebració la recuperació d'un dels nostres companys de pedalades després d'una llarga recuperació d'una doble intervenció quirúrgica d'un genoll (Edu's tribute).

Al final, el que li va fallar va ser el pedal...
Com ja he comentat en altres vegades que he sortit per Tarragona, el tipus de superfície per on es roda és molt rocós i fa que la bici s’agafi molt bé tant per les pujades com per les baixades de manera que noto un gran control sobre ella.

Una altra gran diferència, respecte a la zona per la que rodo habitualment, es que aquella zona es un autèntic trencacames, únicament cal mirar la gràfica de desnivell, és com un rasclet. Excepte la primera pujada de 3,6 Kms (igual que en una muntanya russa), la resta és pujar i baixar constantment.

Moltes de les pujades són per ferm força tècnic, de manera que també has d’estar molt concentrat per buscar la millor traçada entre roques, pedres i arena.

Vam sortir des de l’urbanització Cala Romana cap a Sant Simplici (110 mts) pujant pel Mas del Cosidor (es un tram força costerut en que es guanyen uns 90 metres en un quilometre).





Després de la foto de rigor i un petit accident amb una de les pedres de la torre, vam anar cap a la Riera de Gaià pel Pujol Rodó (106 mts) i d’allà cap al Pantà de Gaià creuant la via morta de l’antic Ferrocarril de Reus a Roda de Barà per un petit pont. Es curiós veure com la natura es menja les estructures en desús.



Via de l'antic Ferrocarril de Reus a Roda de Barà
El Pantà de Gaià (propietat de Repsol) em va sorprendre força. Era la primera vegada que el veia i el trepitjava i la seva estructura em va impressionar, i més, com en el nostre cas, que hi vam arribar per la base de la presa. Segons Vikipedia: “L'any 1975 la seva construcció sobre dimensionada va interrompre totalment el curs de l'aigua, provocant la degradació més absoluta del curs baix del riu Gaià i la seva desembocadura”. Sense haver llegit això, ja em va semblar sobre dimensionat.


Del Pantà vam anar cap a el Catllar creuant novament una via fèrria però aquest cop una en ús, la de l’AVE. El que té anar per zones pròximes a grans urbs es que estàs constantment creuant vies d’alta velocitat; autopistes, autovies, vies de tren…

Fent rutes com aquestes te n'adones que això de l'índex IBP (que aquest cop ha sortit de 79, un nivell força baix per les rutes que acostumo a fer) es de poc fiar.



També et pots descarregar el track des de Wikiloc