divendres, 10 de gener de 2014

Abduccions al Puig d’en Cama



O com començar a rodar tota una gentada i acabar sent la meitat.



No hi ha res pitjor que començar una ruta sense saber massa que fer (es com quan surts de marxa sense un pla preestablert i al final, d’anar amunt i avall com un estaquirot pensant que en un lloc t'ho passaràs millor que en un altre, tornes a casa amb aquella sensació que has desaprofitat la possibilitat de rebentar la pista).

Normalment, sempre que me n’encarrego de la ruta, el dia abans intento tenir-la a punt (en alguns cops ja que l’has d’adaptar al gust de tothom, que si un ha de ser aviat a casa, que si està fluix, o que vol poca trialera…), però els dies que m’apunto a d’altres sortides deixo que hem portin i no sé perquè però si la cosa no està decidida abans de sortir la cosa acostuma a sortir una mica “rana”.

El diumenge passat ens vam ajuntar 3 grups, i calculo que érem un total de 12 o 13 (quin goig!) i com que la ruta no estava massa clara vam dir que aniríem en direcció cap al coll de la batalla i que un cop allí ja decidiríem.


Fins a l’Aleixar la cosa va anar mes o menys bé (es notava qui s’havia passat una mica amb els excessos de les festes de Nadal) i d’allà, vam començar a pujar en direcció cap al Mas de Borbó. En comptes de fer-ho pel Mas de Segimón, que m’agrada més, vam pujar per la pista cimentada. Fins a la cruïlla on s’agafa la trialera del Salt més o menys vam arribar tots, però allà on comença la pujada cap al Coll del Bosc d’en Manolo, va desaparèixer la meitat de la colla, o sigui que en poc més d’un quilometre vam quedar un grupet de 6!!







Com que la cosa va quedar molt escapçada, i tampoc anàvem sobrats de temps, vaig proposar de pujar al Puig d’en Cama i després baixar pel corriol que s’agafa a mà dreta en el camí de la trialera del Salt i molt més divertit pels qui no som especialment hàbils en les zones tècniques.




Per enèsim cop no vaig aconseguir pujar fins al Puig d’en Cama sense posar peu. No és una pujada gens tècnica però has d’anar molt sobrat de motor, i no era el cas.



També et pots descarregar el track a Wikiloc

2 comentaris:

  1. Es que després de festes, un no sap com ni on ficar-se en la BTT. Per molt pla que sigui el terreny, costa molt de fer moure els pedals. Un servidor, ha fet dues sortides i totes dues per pistes pavimentades, que sempre són de millor fer.
    Espero que els abduïts no hagin tornat amb cap implant al clatell.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ahh amic Cantona!! No pateixis pels implants, són gent de poble i la tecnologia punta no els afecta :)
      Jo, com que em vaig apuntar a una carrera pel 19 de gener, he hagut de fer una mica de bondat i intentar no baixar el ritme, tot i així vaig estar de parón una mica més d'una setmana per culpa d'una contractura (i que encara arrossego una mica). Bon any, salut i pedals!!!

      Elimina