La Vall del riu Glorieta (Muntanyes de Prades)

Aquesta ruta és la mateixa de la cursa llarga que es va fer aquest Octubre organitzada pel Club Ciclista d’Alcover la “Marxa BTT Vall del riu Glorieta” amb sortida i arribada des d’Alcover. La vàrem fer fa un parell de setmanes i ens va agradar tant que vam tornar a repetir i aquest cop a lo grande, vam aconseguir formar un grup de 16 companys, que per no ser un esdeveniment organitzat i únicament de whatsapp a whatsapp (el que abans es deia boca-orella) no està gens malament!!

Les fotografies que acompanyen aquest post són un petit resum de les dues sortides. La primera, vam anar fins a Mont-ral, i la segona, vam fer el track de la cursa, pur i dur.

He de dir que és una zona que conec molt poc, queda una mica lluny de la zona per on acostumo a pedalar. És impressionant com en pocs quilòmetres de casa pots trobar zones tant humides i boscoses de pi, roure i alzina (aquí, la dita “els arbres no deixen veure el bosc”, s’hi escau perfectament).

Als pocs quilometres de sortir d’Alcover, i després d'haver creuat més d'un cop el Glorieta, passem pel costat del Mas de Forès, una imponent masia senyorial del segle XVIII, situada a redós de tres molins paperers del segle XIX que ja no funcionen.

Mas de Forès (Foto Ajuntament d'Alcover)

Pugem, paral·lels al Riu Glorieta, fins al Niu de l’Àliga i tornem a baixar, per corriols una mica tècnics però molt divertits en direcció cap al Mas de Forès (sense arribar-hi), fem un petit bucle (un divertimento pels qui els agraden les trialeres) i comença “la pujada” cap a les Pedreres del Mas de Llaneta; en dos quilòmetres, es fa un desnivell de 260 metres per una pista molt pedregosa, després hi ha un petit descans d’un quilometre per les Planes del Mas Miró, i tornem a pujar 170 metres en dos quilòmetres fins a arribar a la carretera de Mont-ral (en resum, en 5 quilòmetres es fa un desnivell de 420 mts, 1/3 part del total de l’altimetria de la ruta).

Anant a full!!

Planes del Mas Miró

Un cop a la carretera hi ha dues opcions: seguir el track de la cursa o anar fins a Mont-ral a fer un bon esmorzar (i sumar 5 quilòmetres). Si decidim seguir el track de la cursa baixarem un petit tram de la carretera per incorporar-nos en un camí a mà esquerra. Per aquest segon cap de setmana la previsió del temps era que faria fred; ho van encertar.

Deixada la carretera, baixarem per una pista sense massa complicacions passant per Cal Blai i després pujarem fins al Mas La Torre. Després d’aquest punt, tot el que queda fins a Alcover és pràcticament baixada, un primer tram molt pister i ràpid, i el tram final una mica més corrioler, en aquest tram, i per culpa de deixar-me portar per un accés de confiança, em vaig pegar dues galetes importants, la segona, però, va ser per culpa de no anar prou concentrat per l’estaborniment de la primera.

Cal Blai

Que bonics els colors de la Tardor

Contra un arbre, el dit petit, sempre té les de perdre

Ring, riiing!!! Que passoooo!!!!!

Track versió cursa a Wikiloc  (Alcover)

Track versió sortida des de Reus Wikiloc

Siurana i els Motllats (Hard Rock)

Ruta: L’Aleixar – Urbanització Portugal – Alforja – Coll d’Alforja – Coll de la Creu – Riu Siurana – Siurana – Els Motllats – Coll de la Batalla – L’Aleixar

Penso que aquesta ruta pot ser un bon “resum” de tres fetes aquest any per Siurana i les muntanyes de Prades amb el capo Pep:

Reus - Prades - Reus
Montbrió - Cornudella - Montbrió

-->Montbrió– La Mussara – Montbrió  

L'incombustible Pep. Il Capo!

La zona de les muntanyes de la Costa Daurada és espectacular, en pocs quilòmetres tens una diversitat geològica i boscosa riquíssima. De la frondositat dels boscos de Poblet a la duresa càrstica dels Motllats. Senzillament espectacular! Moltes vegades quedo impressionat per les imatges de senders i paisatges de curses que es fan a la resta del món, però la veritat és que aquí no ens falta de res. Rutes de proximitat!

Preveient que arribaríem tard, vam decidir sortir des de l’Aleixar. Etapa trànsit fins Alforja on comencem a calentar màquines amb la pujada fins al Coll d’Alforja. Baixem pel GR-7, creuem el Riu Arbolí i tornem a pujar en direcció Arbolí, però sense arribar-hi, ja que al Collet de la Creu agafem un camí de baixada a mà esquerra. L’últim tram que ens porta fins al peu del pantà és molt tècnic, però si ets (molt, molt) hàbil es pot fer tot, en dono fe.

L'Abel; s'ho baixa tot!!

Creuem el Siurana (si no està ple és fàcil), i seguim un tram de la llera del riu fins a agafar un camí a mà esquerra que passa per sota el Salt de la Reina Mora. El camí ens portarà fins a la carretera que puja a Siurana, asfalt però amb unes rampes que, francament, s’agraeix que no sigui un camí pedregós.

Creuant el Siurana

Després d’un bon esmorzar al bar del Càmping de Siurana (bona relació qualitat preu), i sense visitar el poble ja que encara ens quedava molta ruta pel davant, vam anar en direcció cap al Motllats passant abans pels Cingles de la Gritella, el Puntal (1.001 m), freguem la Moleta (1.024 m) fins al Coll de Capafons. Al Coll les vistes de la Serra Plana són una passada; allò sembla la lluna, erm com una mala cosa, i pedres per donar i vendre. Els Motllats (situat al terme de Capafons) són un altiplà pedregós i sec al mig de les Muntanyes de Prades; la seva massa càrstica ha format coves, avencs, roques foradades i profunds barrancs. La part meridional dels Motllats correspon al terme de la Febró i es caracteritza per ser una zona d’erms i garriga i força abrupta.

Trio de S-Works

Fent un "Sobrao"

Cal destacar la urbanització, de construcció recent, que es va voler portar a terme a dalt de l’altiplà i que per culpa de la dificultat d’accessos i manca d’aigua va quedar abandonada, deixant com a pol·lució visual tres o quatre xalets en estat ruïnós. Jo ho diu la dita:

  Mare, si marit em dau
  no me’l deu de la Mussara
  que la boira sempre i jau
  i la terra no m’agrada

Un cop a la carretera de la Mussara vam baixar per asfalt fins a la Font del Llop on vam agafar el camí cap al Coll de la Batalla pel GR-172. Havíem planificat de baixar per la trialera del Salt però el rellotge ja treia espurnes i vam baixar cap a l’Aleixar pel Mas del Garrut.



Track descarregable a Wikiloc