dimarts, 22 d’octubre de 2013

Mentre uns cacen Senglars, nosaltres anem a la recerca de Dips


Doncs sí, ja ha començat de nou la temporada de cacera! Mentre podem anar pràcticament tot l’any tranquils per la muntanya, ara toca compartir-la amb els caçadors; gent de bon tarannà i exquisit tacte que mostren la seva alegria al veure que compartim amb goig el mateix espai. Ara podem tornar a cridar com rucs per avisar de la nostra presència, no fos que ens confonguessin per un Senglar i que sortida acabes amb un disgust.

A Facebook, vaig llegir una noticia de feia cinc anys on explicava que, a França, un ciclista havia mort per culpa del tret d’un caçador i, sortir per gaudir de la muntanya amb el mal rotllo d'aquella història, ens ha fet extremar una mica l’atenció a l’hora de sentir trets.

He anat a mirar de nou la web de la Federació catalana de caça de Tarragona a veure “El racó de les bones pràctiques” i, com l’any passat, segueix buit de contingut…

Després d’aquest petit pròleg, anem a per la ruta: Montbrió - Riudecanyes - Vilanova d'Escornalbou - Pratdip - Mont-roig - Montbrió

Feia temps que no anava a Pratdip, i com que el dia anterior no vaig poder preparar massa la ruta, vam fer la variant d’una ruta feta l’agost de l’any passat: Cambrils - Pratdip - Cambrils (aquell cop, però, no vam passar per Montbrió ni Riudecanyes).



Un cop passat el Camí dels Carlins (per la falda de l’Areny) i després de creuar la carretera T-322, agafem el GR-192, creuem primer el Barranc de la Porquerola i després ens enfilem pel de la Palma Negra fins arribar al Coll de la Llena. D’allà, en comptes de baixar directament cap a Pratdip, vam pujar pel camí de Pratdip a Colldejou, a les Carabasses.



En el descens, vaig provar per primer cop un senderó que no havia fet mai -m’havien dit que era una mica complicat- però com que ara s’han d’amortitzar les tijes telescòpiques va ser el moment de fer-l’ho; molt guapo i recomanable!


Un cop a Pratdip, vam anar a la recerca d’un Dip (i aquí un link de Cuarto Milenio: "Los diabólicos Dips", que, segons diu la llegenda, és un gos pelut i malvat, emissari del diable i xuclador de sang (suposo que d’aquí també ve el nom de Diputat, qui sap). Al poble n’hi han onze… de Dips.


Per la tornada, vam pujar per la carretera fins al Coll la Llena i després vam seguir la falda del Cabrafiga passant pel Mas d’en Gallard (aviso, es una propietat privada), fins a creuar la T-310, seguim baixant fins a trobar-nos amb l’Autopista del Mediterrani, la seguim paral·lelament una estona i pujem per les Planes fins a Mont-roig i d’allà cap a Montbrió.






També et pots baixar el track des de Wikiloc


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada