dimecres, 9 d’abril del 2014

Vandellòs per la Portella

Vandellos from Txaeska on Vimeo.

Era la tercera vegada que pujava al Corral del Pinxo pel Coll de les Portes i la Portella. La segona va ser ja fa aproximadament uns 10 anys i no recordo si el tram final ja estava cimentat o no. El que si recordo perfectament és que la primera vegada que hi vaig pujar, no ho estava, i allò sí que era heavy. Actualment segueix sent una bona pujada però sense haver de patir pel grip de les rodes.

La darrera vegada que vaig pujar al Corral del Pinxo va ser per l’Almadrava i les Forques (Un tomb per les Muntanyes de Tivissa-Vandellòs), i, fins que no m’assabenti que el tram final està arreglat, dubto que hi torni a pujar (baixar ja és una altra cosa).

Seguint encara en fase de preparació per la Eutiches, aquest diumenge quilòmetres i altimetria i, com que feia temps que no anava per Vandellòs, vaig proposar aquesta ruta.

Després d’algunes campanes d’última hora, finalment vam ser tres, així que vam anar per feina per tornar com més aviat millor a casa.

Passat Mont-roig, i en direcció cap a les Planes, vaig posar una tatxa per anar animant la cosa, tot i que no calia per la ruta; vam pujar per la Serra de la Pedrera. Del Club de Golf Bonmont i després d’anar una estona paral·lels a l'AP-7 i fer uns metres C-44, vam agafar el camí que ens portaria fins a Los Dedalts pujant pel Coll de les Portes.







Un cop vam ser a dalt de tot, i veient que anàvem be de temps, vam decidir allargar una mica més la ruta. En comptes d’anar directes cap a Vandellòs baixant per les antenes, vam anar en direcció cap a Gavadà pel Barranc dels Taixos, fins a l’antena on hi ha el poblat ibèric de Genessies.
Passada l’antena ens vam equivocar, i en comptes d’agafar el GR-192-1 que ens hagués portat directament a Vandellòs, vam anar fins al Coll de Fatxes, havent de recular per la C-44 fins a Vandellòs (llàstima, si no hagués estat per aquest petit error, la sortida hauria estat rodona).



Després de 4 quilòmetres per carretera vam arribar a Vandellòs i d’allà vam anar cap a Pratdip passant per Remullà i Santa Marina (no l’Ermita, que la vam evitar passant per camins). Un cop vam ser a Pratdip i amb l’alternativa de pujar cap al Coll de la Llena per les Carabasses o pel GR-192, vam agafar la directa i vam pujar per carretera (quan portes molta estona pedalant, arriba un punt que ja en comences a tenir prou i ja no et vols complicar més la vida). Un cop al Coll ja vam seguir el GR fins a Mont-roig i d’allà fins a Montbrió.


Durant els 72 Kms de ruta pràcticament no ens vam creuar amb cap ciclista, excepte un nombrós grup de bttros extrangers (9!) gaudint del GR-192 per les Rabassades.



També et pots descarregar el track a Wikiloc

1 comentari: