Variant del Circuit de l'Open Vendrell 2017

Aquest cop, l'amic Toni, ha fet els deures ràpid i ja ha deixat llesta  la narració de la ruta que vàrem fer aquest dissabte per terres Tarragonines i del Penedès: Creixell - Bonastre - Albinyana - el Vendrell - Roda de Berà - Creixell

Nova ruta de descoberta de dissabte al matí i que s'ha fet molt dura per la forta calor amb la que ens hem trobat després d'esmorzar.

La idea era anar a descobrir el track de la cursa de l'Open Natura del Vendrell 2017. Ho hem fet amb alguna petita variació (alguna improvisada) que n'ha millorat el recorregut (al nostre parer).

En primer lloc, hem sortir de Creixell, perquè ens queda més a mà (25 minuts escassos des de Reus), ja hi hem fet ruta un parell de cops i així comencem la ruta fent el divertit bike park que hi ha a tocar del poble.

Un cop passada l'autopista, hem agafat el track de la cursa del Vendrell fins a Bonastre. Aquest tram és molt divertit i entretingut, amb molt de corriol. Llàstima de l'incendi de l'any passat, perquè clar, abans era molt mes guapo paisatgísticament. Els corriols hi segueixen sent, però no és el mateix i no ho serà per molts anys... :( :(

Un cop a Bonastre, agafem aigua a la font a tocar de la rotonda (ja començava a fer calor) i ens dirigim a fer el bucle d'uns 20 km que ens portarà a tocar de Masllorenç i de Masarbonés. Aquest tram té més pujada, al principi molt suau per pista, després algun tram per corriol (per a posar-vos a prova els "pernils") i més baixada per pista que per corriol (encara que n'hi ha un de ben guapo abans de Ca l'Antic)

Abans d'arribar altre cop a Bonastre, enlloc de seguir el track, que anava per la carretera, hem seguit un cartell indicador i hem arribat al poble per camí (una millora, al nostre parer) i fent una miqueta més de tomb.

A Bonastre hem esmorzat molt bé, ben servits i bé de preu (cafè, entrepà, 2 coca-coles: 7,5 €) a la Llar Social. En sortir, hem tirat carrer avall a omplir d'aigua a l'altra font del poble. Aquesta recerca de líquid ha estat una constant avui, perquè enmig de l'onada de calor que estem patint, ja sabíem que calia anar ben proveïts.

Tot seguit hem enfilat la que ja sabíem que era la pujada dura del dia, i que ha resultat ser-ho més per la calor i perquè havia un tram força pendent a l'inici (entre la Figuerola i el Sitgetí) que no m'esperava (havia passat un cop per aquí, per anar de Reus a Vilanova i la Geltrú, però no vaig baixar a Bonastre, de manera que vaig anar pujant suaument pel Camí de Valls en direcció cap a Albinyana.

Aquesta zona està molt "pelada" (algun incendi antic, segur) i el sol era implacable, ja per damunt dels 30 ºC., però hem anat fent i, abans d'arribar a Albinyana, enlloc de seguir el track de la cursa, hem girat amunt cap a l'ermita de Sant Antoni de Pàdua per anar a buscar una trialera que no estava a la cursa. Ens ha valgut la pena pq. és el tram més tècnic de tota la ruta. Es tracta d'una trialera de dificultat mitjana, excepte un pas d'uns pocs metres que hem fet a peu (un company que el volia fer ha tingut una caiguda forta). Tot seguit també hem fet un altre corriolet a mà esquerra.

A dins d'Albinyana ens hem desviat del track buscant una altra font, necessària per a abordar el següent tram de la ruta, fins al Vendrell, que ha tornat a ser molt guapo. Primer hem respirat una miqueta baixant per carretera fins a les immediacions de l’Aqualeon, parc que hem circumval·lat una estona, en una pujada cap a la Serra Pedregosa amb algun tram ressenyable però amb certa ombra, per a tot seguit fer una de les baixades més maques i llargues del dia, per un corriol/trialera en molt bon estat envers el Torrent del Lleó.

Un cop al Vendrell, hem fet una zona divertida de corriols plans i, jo, mentalment, pensava que "això ja està": No m'havia mirat massa bé aquest tram de la ruta i pensava que ja era tot anar planejant pel costat de l'autopista cap a Creixell...Tanmateix, la cosa ha estat força diferent... Clar, això era la sortida de la cursa.... I ens ha tocat fer un parell de rampes ben dures (una amb un tram de 200 m. al 18% de mitja, alguna altra corriol amunt...) i ja ni les cames ni, fins i tot el cap, responien massa bé.

Al final hem trigat una hora en anar del Vendrell a Creixell, però cal dir que aquest tram també té bastants trams de corriol de baixada molt atractius.

Abans de Roda hem tornat a agafar aigua a l'Àrea recreativa del Fondo del Mata (sense voler, ho he tret del track així, però ja ho veureu perquè el track passa just al costat).

En resum, una ruta molt guapa i bastant dura (agreujat això avui per la calor), perquè com sempre dic, no és el mateix fer 1550+ trencacames i amb molts punts propers i per sobre del 20% que fer-los en un parell de pujades llargues i constants. Podríem dir que es tracta d'una zona semblant als Boscos de Tarragona, però amb un punt més "picant", tant pel que fa a les pujades com a la dificultat tècnica d'algunes baixades. (*El 122 de l'IBP no li acaba de fer justícia, i menys en un dia com avui).

Encuentra rutas por puntos de paso Cicloide

També podeu descarregar el track des del Wikiloc del Toni 

Montsant i Muntanyes de Prades (II)

Variant d'una ruta que vàrem fer el març del 2014 "Montsant i Muntanyes de Prades" amb vídeo inclòs. Avui, però, us deixo amb la descripció de l'Antoni per enriquir-la una mica més:

Aquesta és una altra gran ruta de BTT (una més del "catàleg" del jefe Pep Roig) per les Muntanyes de la Costa Daurada, amb molts corriols i bones pujades. Es tracta d’una ruta molt complerta, dura, llarga i amb la seva bona dosi de pujades, corriols i trialeres. Per això agrada força i ben bé la fem un cop o dos l’any.

En aquesta ocasió, a ¾ de 8 sortim d'Alforja i directament pugem el Coll del mateix nom, que ja té punts de més del 20% de desnivell i recoberts de grava, fet que dificulta la tracció en algunes de les zones més pendents. Un cop dalt del coll (mitja horeta de feina), baixem el corriol/trialera cap al Riu d'Arbolí i el Mas de les Moreres. En aquest tram podeu triar en diversos llocs si fer trialera (restes de l’empedrat de l’antic camí) o fer pista/corriol). A gust del consumidor, que diuen…

El tram des del Pont del Molí fins a Cornudella també és molt bonic, ja que discorre majoritàriament per corriolets en lleugera pujada. Un cop passat Cornudella, on arribem per carretera, enfilem cap a l'ermita de Sant Joan del Codolar pel camí asfaltat del cementiri. A partir de l'ermita comença una tram (el Camí de la Llissera) que és dels més especials i delicats que he fet en BTT. Es tracta d'un tram aeri del GR-174, majoritàriament ciclable, però on s'ha d'anar en compte i, si patiu de vertigen, no mirar massa a la dreta....

Un cop a Albarca, continuem per un corriol/camí pit amunt bastant duret, però tot ciclable i anem enfilant cap als Colls (Colls Alts i després el Collet Blanc) i d'aquí cap a Vilanova de Prades. Aquesta part de les muntanyes de Prades m'ha agrada força i hi ha també molt bones vistes de la part septentrional del Montsant. El paisatge té un aire de devesa, amb moltes alzines i bastant planer. Tanmateix, al cap d’una estona també trobareu algun corriol ben exigent pit amunt, i, a continuació, una baixada per pista molt guapa i neta i una darrera pujada dura abans d'arribar a Vilanova de Prades, on hem parat a esmorzar molt bé, com sempre, a Ca la Montserrat.

Un cop refets, emprenem la segona part de la ruta per anar cap a la capital de les Muntanyes de Prades. Primer sortim per carretera, però poc després agafem un camí molt guapo, sotabosc i que corrioleja (del Coll del Pubill al Coll de les Vinyes, tot creuant el Barranc dels Rius), per després arribar per pista encimentada a la vila vermella, on agafem aigua a la font de la plaça i fem la foto de grup pertinent (ja és un ritual). Tot segui tirem amunt cap al Coll del Salvadoret, per després enfilar la baixada cap al Pantà de Siurana. Aquí comença un dels trams més interessants de la ruta, consistent en baixar pel corriol del tallafoc enlloc de fer-ho per pista. El resultat és espectacular, ja que el tallafoc que passa pel Barranc de Calçotis és un corriol molt llarg, totalment recte, fins que arriba un punt que es bifurca i agafem un trencall relativament nou que hi ha cap a l’esquerra (si seguíssim recte, com es feia abans, faríem cap a la carretera T-701) i que allarga el corriol una estona més. Des d'aquí ens dirigim de nou al Pla de les Bassetes i, a partir d'aquí, anem baixant i baixant, a estones per pista, a estones per corriol, a tocar del Barranc de l'Argentera, fins a empalmar, prop del Mas d'en Canut, just amb la pista que baixa de Prades, en la part en que aquesta es fa un corriol molt guapo i ràpid sota bosc, dels que sempre agrada baixar.

Un altre dels trams més guapos del dia ens espera pocs kilòmetres després. Es tracta del corriol del pantà de Siurana, amb unes vistes espectaculars d'aquest. A partir d’aquí toca desfer el que al matí ha estat l’inici de la ruta i tornar a fer el Coll d'Alforja en el sentit invers. Aquest tram no a tothom li agrada, ja que té uns quants trams a peu, però amb una mica d’esforç i tècnica, no són massa llargs i fins i tot bona `part de les trialeres es pugen damunt la bici.

La baixada del Coll d'Alforja és un pur tràmit de 10 minuts de descens per pista (encara que hi ha qui ho fa molt més ràpid), sempre vigilant de no prendre mal.

Encuentra rutas por puntos de paso Cicloide

Link directe de descàrrega a Wikiloc