dimarts, 29 de desembre del 2015

Gorgs de la Febró


No sé què deu tenir Gallicant que toca anar-hi puntualment un cop cada any i mig… Gallicant i Gallicant (un any i mig després)

La veritat és que la primera de totes, la de fa tres anys, realment la destinació final era Gallicant, en les altres dues hi vàrem passar fent ruta cap als Gorgs de la Febró. Fa tres anys, a principis de Desembre, feia un fred insuportable i aquest cop, tot i que també va refrescar (normal a quasi 1.000 metres d'alçada) res a veure com a l’anterior vegada.


Per aquesta ruta vam fer un poti-poti d’altres fetes anteriorment (un track meu, un tram de la Eutiches non-stop i un track descarregada de Wikiloc) i com en els combinats, les barreges, a vegades, no van massa bé… no és que anés malament ni molt menys però seguir massa tracks alhora i veure que s’està fent tard quan encara queda molt per fer a vegades genera nerviosisme i confusions. No patiu, la ruta penjada està néta com una patena.

La sortida la vàrem fer des d’Alforja, no portàvem ni 400 metres, i encara a dins del poble, que vaig tornar a trencar cadena (Trenca-torrompers 2015)!! Cap problema, en un plis-plas ho vàrem solucionar, és el que té haver-la trencat més d’un cop en poc temps, agafes pràctica ☹ ☹ ☹


Des del Coll vàrem baixar cap a la Vall del Riu Arbolí pel Molí del Racó, per tornar a pujar fins a l’Arbolí. Després d’agafar una mica d’aigua vam sortir del poble i a 200 metres, a mà esquerra, vam agafar un camí paral·lel al Riu Arbolí fins a arribar a la carretera de los Castillejos (2,5 km de pujada). Després de mig quilometro d’asfalt, tornàvem a tocar arena per un camí que voreja (circumval·la) el Puig de Gallicant deixant-nos al peu de les runes de Gallicant.

Arbolí

Monòlit d'entrada al campament militar abandonat de los Castillejos (típic element arquitectònic del franquisme)
Gallicant
Siurana i pantà
Plana del Manuel (Gallicant)
Fins a Gallicant tot és ciclable, de Gallicant al Gorg del Mas dels Frares la cosa es comença a complicar una mica, però no és fins que toca baixar a peu del Gorg que la cosa es complica de veritat.

Baixant al Gorg...
El Gorg era sec, així que no va ser massa difícil creuar-lo, ja que, en comptes de seguir el GR-7 i pujar cap a la carretera de la Febró, vam seguir pel Desenrocat dels Castellans, un tram una mica complicat però molt bonic. El camí ens va deixar en una pista que ens portava fins a la Febró (parada i fonda).


Gorg del Mas dels Frares. Ni una gota d'aigua...

El següent punt era el poble abandonat de La Mussara (5 quilòmetres de pujada non-stop i 300 metres de desnivell). Per allà dalt de les Muntanyes de Prades tot està molt abandonat; Gallicant, Els Motllats, los Castillejos, La Mussara, Rojalons…

La Mussara
Un cop allà dalt i després de embolicar-nos una mica amb el GPS, se'ns havia fet molt tard i vam tornar cap al Coll d’Alforja passant per Castillejos (un combinat d’asfalt i arena).





Track descarregable a Wickiloc



dijous, 26 de novembre del 2015

La Vall del riu Glorieta (Muntanyes de Prades)


Aquesta ruta és la mateixa de la cursa llarga que es va fer aquest Octubre organitzada pel Club Ciclista d’Alcover la “Marxa BTT Vall del riu Glorieta” amb sortida i arribada des d’Alcover. La vàrem fer fa un parell de setmanes i ens va agradar tant que vam tornar a repetir i aquest cop a lo grande, vam aconseguir formar un grup de 16 companys, que per no ser un esdeveniment organitzat i únicament de whatsapp a whatsapp (el que abans es deia boca-orella) no està gens malament!!

Les fotografies que acompanyen aquest post són un petit resum de les dues sortides. La primera, vam anar fins a Mont-ral, i la segona, vam fer el track de la cursa, pur i dur.

He de dir que és una zona que conec molt poc, queda una mica lluny de la zona per on acostumo a pedalar. És impressionant com en pocs quilòmetres de casa pots trobar zones tant humides i boscoses de pi, roure i alzina (aquí, la dita “els arbres no deixen veure el bosc”, s’hi escau perfectament).

Als pocs quilometres de sortir d’Alcover, i després d'haver creuat més d'un cop el Glorieta, passem pel costat del Mas de Forès, una imponent masia senyorial del segle XVIII, situada a redós de tres molins paperers del segle XIX que ja no funcionen.



Mas de Forès (Foto Ajuntament d'Alcover)
Pugem, paral·lels al Riu Glorieta, fins al Niu de l’Àliga i tornem a baixar, per corriols una mica tècnics però molt divertits en direcció cap al Mas de Forès (sense arribar-hi), fem un petit bucle (un divertimento pels qui els agraden les trialeres) i comença “la pujada” cap a les Pedreres del Mas de Llaneta; en dos quilòmetres, es fa un desnivell de 260 metres per una pista molt pedregosa, després hi ha un petit descans d’un quilometre per les Planes del Mas Miró, i tornem a pujar 170 metres en dos quilòmetres fins a arribar a la carretera de Mont-ral (en resum, en 5 quilòmetres es fa un desnivell de 420 mts, 1/3 part del total de l’altimetria de la ruta).


Anant a full!!
Planes del Mas Miró

Un cop a la carretera hi ha dues opcions: seguir el track de la cursa o anar fins a Mont-ral a fer un bon esmorzar (i sumar 5 quilòmetres). Si decidim seguir el track de la cursa baixarem un petit tram de la carretera per incorporar-nos en un camí a mà esquerra. Per aquest segon cap de setmana la previsió del temps era que faria fred; ho van encertar.


Deixada la carretera, baixarem per una pista sense massa complicacions passant per Cal Blai i després pujarem fins al Mas La Torre. Després d’aquest punt, tot el que queda fins a Alcover és pràcticament baixada, un primer tram molt pister i ràpid, i el tram final una mica més corrioler, en aquest tram, i per culpa de deixar-me portar per un accés de confiança, em vaig pegar dues galetes importants, la segona, però, va ser per culpa de no anar prou concentrat per l’estaborniment de la primera.

Cal Blai

Que bonics els colors de la Tardor

Contra un arbre, el dit petit, sempre té les de perdre
Ring, riiing!!! Que passoooo!!!!!



Track versió cursa a Wikiloc  (Alcover)

Track versió sortida des de Reus Wikiloc

dilluns, 16 de novembre del 2015

Siurana i els Motllats (Hard Rock)


Ruta: L’Aleixar – Urbanització Portugal – Alforja – Coll d’Alforja – Coll de la Creu – Riu Siurana – Siurana – Els Motllats – Coll de la Batalla – L’Aleixar

Penso que aquesta ruta pot ser un bon “resum” de tres fetes aquest any per Siurana i les muntanyes de Prades amb el capo Pep:

Reus - Prades - Reus
Montbrió - Cornudella - Montbrió

-->Montbrió– La Mussara – Montbrió  
L'incombustible Pep. Il Capo!
La zona de les muntanyes de la Costa Daurada és espectacular, en pocs quilòmetres tens una diversitat geològica i boscosa riquíssima. De la frondositat dels boscos de Poblet a la duresa càrstica dels Motllats. Senzillament espectacular! Moltes vegades quedo impressionat per les imatges de senders i paisatges de curses que es fan a la resta del món, però la veritat és que aquí no ens falta de res. Rutes de proximitat!

Preveient que arribaríem tard, vam decidir sortir des de l’Aleixar. Etapa trànsit fins Alforja on comencem a calentar màquines amb la pujada fins al Coll d’Alforja. Baixem pel GR-7, creuem el Riu Arbolí i tornem a pujar en direcció Arbolí, però sense arribar-hi, ja que al Collet de la Creu agafem un camí de baixada a mà esquerra. L’últim tram que ens porta fins al peu del pantà és molt tècnic, però si ets (molt, molt) hàbil es pot fer tot, en dono fe.




L'Abel; s'ho baixa tot!!
Creuem el Siurana (si no està ple és fàcil), i seguim un tram de la llera del riu fins a agafar un camí a mà esquerra que passa per sota el Salt de la Reina Mora. El camí ens portarà fins a la carretera que puja a Siurana, asfalt però amb unes rampes que, francament, s’agraeix que no sigui un camí pedregós.


Creuant el Siurana
Després d’un bon esmorzar al bar del Càmping de Siurana (bona relació qualitat preu), i sense visitar el poble ja que encara ens quedava molta ruta pel davant, vam anar en direcció cap al Motllats passant abans pels Cingles de la Gritella, el Puntal (1.001 m), freguem la Moleta (1.024 m) fins al Coll de Capafons. Al Coll les vistes de la Serra Plana són una passada; allò sembla la lluna, erm com una mala cosa, i pedres per donar i vendre. Els Motllats (situat al terme de Capafons) són un altiplà pedregós i sec al mig de les Muntanyes de Prades; la seva massa càrstica ha format coves, avencs, roques foradades i profunds barrancs. La part meridional dels Motllats correspon al terme de la Febró i es caracteritza per ser una zona d’erms i garriga i força abrupta.



Trio de S-Works
Fent un "Sobrao"

Cal destacar la urbanització, de construcció recent, que es va voler portar a terme a dalt de l’altiplà i que per culpa de la dificultat d’accessos i manca d’aigua va quedar abandonada, deixant com a pol·lució visual tres o quatre xalets en estat ruïnós. Jo ho diu la dita:

  Mare, si marit em dau
  no me’l deu de la Mussara
  que la boira sempre i jau
  i la terra no m’agrada


Un cop a la carretera de la Mussara vam baixar per asfalt fins a la Font del Llop on vam agafar el camí cap al Coll de la Batalla pel GR-172. Havíem planificat de baixar per la trialera del Salt però el rellotge ja treia espurnes i vam baixar cap a l’Aleixar pel Mas del Garrut.



Track descarregable a Wikiloc 

dilluns, 26 d’octubre del 2015

Trenca-Torrompers 2015. Unchained Melody


Amb els anys que fa que vaig en bici (que no són pocs) i que jo recordi, he trencat cadena tres vegades, dues de les quals ha estat en carrera i això que, proporcionalment, he participat en molt poques! Això sí que és mala sort!


Aquesta era la quarta vegada que participava en la Trenca-Torrompers (fins ara, la prova en què he participat més cops. Trenca-Torrompers 2013). És una zona que m’agrada molt i sempre hi ha molt bon ambient. Els de Bici ATS Terra Alta s’ho tenen molt ben muntat; cada any ho fan en un poble diferent de la Terra Alta així que mai tinc la sensació d’estar corrent per la mateixa zona. Això sí, les pedres, terra i pols no te la treu ningú.

Em sembla que era la primera vegada que anava a Vinebre i la veritat es que l'omnipresència de la Central Nuclear d'Ascó impressiona molt.

Springfield


Com que no hi anava cap dels companys de pedalada amb els que surto habitualment, hi anava sense pressió així que em vaig col·locar pel davant i en la volta neutralitzada per dins el poble vaig espavilar per posar-me al davant i evitar taps un cop ens poséssim “al lío”.

Joan Guillen Martínez
Feia una setmana que havia canviat cadena i tot i que ja havia fet un parell de sortides amb ella, vaig notar que no hi havia bon feeling, no semblava ben assentada, amb plat petit feia massa soroll… dit i fet, al cap de 10 minuts de començar la cursa i força ben col·locat, en la primera pujada, crac! (abans fins i tot de veure de què es tractava el del darrere meu va exclamar; “Hòstia, cadena!! Quina putada!!”. Doncs sí, quina putada… Amb l’emprenyamenta el primer pensament va ser de fer mitja volta, encara era a prop de la sortida, però aquestes males idees normalment se’m passen ràpid; moment zen i a posar un passador el més ràpid possible (és fàcil de dir, però haver de treure tota la trastada, buscar el desmuntacadenes, passador, fer foto per la posteritat i que et vagi passant tothom… doncs al mal tems bona cara!).

Rient per no plorar :) Photo by Sergi Castillo
Posar un passador per unir les baules de la cadena és relativament fàcil i ràpid, dic "relativament" perquè, si no entra bé a la primera, et pot passar que no acabi entrant i que tinguis una feinada per tornar-l’ho a treure. Per sort no va ser el cas però, en comptes d’això, mentre l’estava posant, em va caure entre les herbes! Apa fot-li que és de Reus! A punt de posar-ne un altre (sempre porto de tot “by the flys”) vaig pensar; i si es torna a trencar la cadena? Millor buscar-lo bé abans de gastar l´últim passador. Amb aquestes que se’m para un ciclista molt amable i em pregunta que si necessitava ajuda i li vaig dir que no que ja estava enllestint, que no es preocupés i que anés passant i em va respondre; no puc, sóc el que tanco la carrera. L’últim! M’havia quedat l’últim!! Doncs en comptes d’entrar en mode depressió em vaig animar: segur que ara no m’avançaria ningú més. Després de 12 minuts aturat vaig recollir l’escampall de trastos i em vaig posar a pedalar de nou.

Just en el moment de trencar cadena va passar el gran Carnicrack i no tenia res millor a fer que fer-li una foto :)
Vaig prémer les dents i, a cop de pedal, vaig començar a avançar a tants ciclistes com va ser possible. Cadascun que tenia a tir era un objectiu. Tot va anar força bé fins al punt de canvi de cursa de curta a llarga, després d’aquest punt vaig anar sol durant 15 quilòmetres! Ningú a la vista ni pel davant ni pel darrere… anar així tanta estona és durillo, fins i tot dubtes de si vas en carrera.

Photo by Pau Poquet
En els últims 10 quilòmetres vaig tornar a veure corredors, així que novament em vaig animar i les cames van tornar a animar-se una mica.





Tot i el problema amb la cadena m’ho vaig passar molt bé. La meva fita era baixar de les 3 hores i, tot i el temps perdut, vaig passar per meta amb un crono de 2:58! De 66 de la cursa llarga que van passar per meta finalment em vaig col·locar en la posició 46!!

El millor moment de la cursa!!
Gràcies a l’organització, voluntaris i tothom que va fer possible la cursa, segur que repeteixo i vaig a pel repòquer de Trenca-torrompers!

Poker de Trenca-Torrompers


Link del track