Bttrus&Rally

Aquest cap de setmana, va venir per les nostres terres, una representació de la colla Bttrus de l’Anoia, un d’ells (que ens vam conèixer a la Cursa de l'Argentera de l'any passat) es coneix bé la zona dels voltants de Mont-roig i m’hi vaig apuntar.

La idea era fer alguns trams de la Cursa dels Senders del Dip però coincidia que el WRC Costa Daurada passava per Pratdip i com que no teníem massa clar com quedarien tallades les carreteres ens i vam arriscar sabent que possiblement hauríem de fer mitja volta.

Com que vaig quedar amb ells a Mont-roig, d’anada, vaig fer uns Carlins per anar-me posant a to.

Primer de tot vam pujar cap a Vilanova d’Escornalbou per anar cap al Pinar del Llop de Dalt per fer la trialera de Rifà (pedrera).

Un cop vam arribar a la carretera de Colldejou, vam al·lucinar de la quantitat de cotxes circulant i aparcats per intentar anar a veure el Rally. Com que únicament vàrem fer un tram molt curt d’asfalt ens vam pensar que ja havíem deixat enrere tot aquell caos circulatori… que il·lusos!

Vam agafar el camí que va paral·lel al Barranc de Rifà fins a la Font d’en Soler i allí vam seguir pel GR-192 en direcció cap al Barranc de la Palma Negra.

Passat el tomb de Rases vam començar a trobar-nos cotxes pels camins del Prat, convertint-se en una ratera per tots els que pensaven que veurien el Rally fent-se els espavilats, fins i tot ens vam trobar un Golf i una furgoneta que baixaven del Mas d’en Gallard!!! Allò és un pedregar que feina hi ha per pujar-lo en bicicleta!!!!

Al Coll de la Llena ja no vam poder seguir, la carretera era tallada pel pas del Rally i, tot i que la nostra intenció no era veure el Rally, a “bodes em convides”, vam deixar les bicicletes en un prat d’oliveres i ens vam posar a primera línia, “like a boss”. Al cap d’un minut de ser allà passava el primer World Rally Car!!!! Millor impossible.

Després de veure passar alguns cotxes, vam tornar a agafar les nostres World Mountain Bikes i vam fer mitja volta baixant pel senderó de l’Afuinac en direcció cap a Mont-roig i deixant pel final la trialera de la Perdera.

Bona ruta i millor companyia!

També et pots baixar el track des de Wikiloc

Mijaran btt Tour. 2014 Edition

Vielha e Mijaran Tour from Txaeska on Vimeo.
Com que per culpa de la pluja avui no he sortit, he aprofitat per fer el post de la sortida de la setmana passada del la Vall d'Aran.

Aquest any hem repetit la ruta de l’any passat (Vielha e Mijaran btt Tour) així que tampoc no donaré massa detalls.

Ruta: Betlan - Estany de Vielha - Coret de Mont - Montcorbau - Vila - Aubert

Per no fer exactament la mateixa ruta, aquest cop vaig fer alguna petita modificació a la ruta de l’any passat: en comptes de sortir des de Vielha, ho vam fer des de Betlan (on havíem fet nit) i, en la tornada, en comptes de baixar directament a Aubert, aquest cop ho vam allargar una mica passant per Montcorbau i fent la volta a Es Pales per, finalment, baixar cap a Aubert. És un tram que ja vaig fer fa un temps caminant (Betlan - Montcorbau - Vila - Aubert - Betlan)

Tot i que donaven pluges, al final no va ploure i vam tenir una agradable temperatura d’uns 14º, que pels 20 kms que teníem de pujada va ser d’agaraïr.

En el tram final del punt més alt de la ruta, el que va des de Eth Coret de Mont fins a Coret de Mont, vam trobar molts cavalls que no es van alegrar massa de la nostra visita, fins al punt que vam estar de poc de no fer el tram final. Buscant una mica d’informació, he llegit que a finals de juliol d’aquest any van trobar 16 cavalls morts a Canejan, i, segons els primers indicis, semblava que podria haver estat cosa d’un Ós (Noticia 324, Noticia El Periódico) igual per això hi havia una mica de nerviosisme.

Desnivell de 1416 mts en 25 Kms.

En la tornada cap a Montcorbau, pels Canaus, tot i no ser tècnicament difícil, hi ha algun tram que, al anar seguint el senderó pel plà inclinat de la muntanya amb la vall sota els peus (pedals) donava una mica d’impressió.

En el tram de Montcorbau fins a Vila, i pràcticament al final de la baixada, un dels companys es va adonar que havia perdut la seva càmera de vídeo (es va trencar el suport del manillar i no s’en va adonar). Com que tenia el record que en el punt més alt encara la tenia (a prop del Planhèth dera Creu), va tornar a pujar per veure si la localitzava, la resta, com a bons companys, el vam esperar a Aubert fent un bon entrepà. Al tornar i dir que no l’havia trobat, en comptes de seguir la ruta cap a Era Bassa d’Oles, vam tornar a pujar tots en bateria mirant a esquerra i dreta fins que finalment, i després de 6 quilòmetres de pujada, la vam trobar!!

Bocata mentre esperàvem al company (companyerisme 100%)

Cara de felicitat després de trobar la càmera

Com que amb el tema aquest de la càmera se’ns va fer tard i si haguéssim seguit amb la ruta planificada se’ns hauria fet fosc, vam decidir tornar cap a Betlan.

Per la nit: Chuletón de campeón! i ben regat!!

També pots baixar el track des de Wikiloc


Annexe: A per la càmera

Avencs de la Febró

Els avencs de la Febró són una esquerda oberta a la cinglera de la Mussara, dins el terme de la Febró (Baix Camp), de 250 de llargària, 25-30 metres de fondària i 6-8 metres d'amplada.

Fa tants anys que no hi anava que l’última vegada que hi vaig ser, les bicicletes de btt anaven sense suspensió.

Foto dels avencs l'últim cop que hi vaig ser. Èpoques pretèrites!

El dia que vam fer la ruta dels gorgs de la Febró (Gallicant) hi vam passar ben a prop però fèiem tard (molt tard) i vam passar de llarg.

Una ruta combinada de gorgs i avencs es el que en anglès diuen “Must”, és una cosa que no et pots perdre.

Ruta: Montbrió del Camp – Les Borges – L’Aleixar – Coll de la Batalla – Els Motllats – Avencs de la Febró – Alforja – Riudecols – Montbrió

Sempre que pujem cap a La Mussara des de casa ho intentem fer de la manera més directe possible, ja que els 60-70 Kms no ens els treu ningú i per retallar algun quilometro d’asfalt, en comptes de pujar per Vilaplana, ho fem pel coll de la Batalla i d’allà fins a la Font del Llop.

Quan toquem asfalt i comença a serpentejar la carretera és inevitable començar a pujar el ritme, tot i així, els bttros som carnassa fàcil pels carreteros. Aquest cop però, un que em va passar com una fletxa per la zona del Pla de la Mola, es va trobar amb un òs més difícil de rossegar que jo: el Sobrao, que el va mantenir a ratlla fins a arribar a dalt de tot.

Un cop als avencs, vaig tenir l’honor de baixar-hi tot sol i aquesta és la raó de la foto en plan xulito; vaig haver de posar la càmera sobre una roca per fer-me una selfie i com que no tenia massa clar que m’enquadrés bé em vaig acotxar. L’esquerda de l’avenc, amb tanta humitat com hi havia, estava molt fotogènica.

Al son de “Que! Acabes o que de fer la foto?” vaig sortir de l’avenc per fer mitja volta cap a casa.

Reculem pel mateix camí en direcció cap al refugi de La Mussara però agafem un camí a mà esquerra per baixar el Cingle. Per culpa d’un descuit xerrant amb uns excursionistes, en comptes de seguir el camí planificat en direcció a les Puntes del Mestret, vam baixar fins al Mas de l’Adrià per tornar a pujar, i tot pràcticament a peu. Un cop recuperat el camí, seguim pels cingles fins a arribar a la carretera que ens portarà fins al Coll d’Alforja.

En vermell; el track que vam fer. En verd; el que havíem d'haver fet

Baixem a Alforja pel camí del Mas d’en Balader. Un cop al poble (i com es pot veure en el track) vam anar a omplir d’aigua les Camels, que amb tanta humitat havien quedat seques.

D’Alforja, i ja amb presses per no perdre el costum, cap a Riudecols i a casa.



També et pots descarregar el track a Wikiloc

Bosc de Poblet. Rojals

Rojals from Txaeska on Vimeo.

Com que a l’estiu fa molta mandra obrir l’ordinador, se m’han quedat algunes rutes al tinter per penjar al bloc, i aquesta, n’és una d’elles.

Ruta: Vilaverd - Rojals - Vilaverd

Pedalada proposada pel nostre amic Pep per terres Cistercenques. Tot i no ser una ruta massa dura (al Wikiloc li he posat de nivell Moderat) hi ha algun tram de baixada força tècnic, com diria un dels nostres companys:
-hi ha trams “una mica” tècnics
i això vol dir que toca posar peu (no és el seu cas).

Mr. Una mica tècnic :)

Per anar escalfant una mica sortim des de Vilaverd cap a Montblanc per una pista força planera per anar a trobar el GR-171 per deixar-l’ho al cap d’un parell de quilòmetres per pujar pel Barranc de l’Ermita fina a la mateixa Ermita de la Trinitat. D’allà, agafem un petit tram del GR-175 i seguim, per pista, pujant fins a la Font del l’Aigueta.

Un cop carregats d’aigua, i a pocs metres de la font, trenquem a l’esquerra per un corriol que en puja fins al mirador de la Pena. Després del mirador únicament queda pujar una mica més fins que arribem pràcticament a cota màxima; al Coll de la Creu de l’Ardit (1.015 mts). D’allà ens queden 4,5 quilòmetres planejant fins a Rojals. I allà, al mateix poble, esmorzar 5 estrelles a La Socarrimada.

Vistes des del mirador de la Pena

Després d’un bon tec tornem pel mateix camí fins a la cruïlla que hi ha poc abans d’arribar al mirador de la Pena, seguirem la pista a mà dreta i seguirem per ella durant un quilometre. Aquí és on ens començarem a complicar una mica la vida, ja que anirem agafant trencalls “una mica tècnics” :) que s’aniran creuant per la pista que havíem fet de pujada (aquesta és la part més Endurera de la ruta) fins a arribar als peus de l’ermita de Sant Joan de la Muntanya. D’allà, i fins a Montblanc, és tot baixada.

Un cop a Montblanc, en comptes de tornar pel mateix camí que l’anada, agafarem el GR-171 passant per l’Ermita Sant Joan (un bon lloc per carregar aigua de nou) i després d’un parell de quilòmetres trencarem per un camí a mà esquerra que ens portarà, finalment, fins a Vilaverd.

També et pots descarregar el track a Wikiloc

8ª Marxa Senders del Dip. Pratdip 2014

Senders del Dip'14 from Txaeska on Vimeo.

Cingles de la Mussara

Aquesta ruta feia molt temps que la tenia pendent i com que sóc tossut i els companys de pedalades no els fa por res, finalment els i vaig proposar de fer-la (ja els vaig avisar que no sabia amb què ens trobaríem) i tots van dir que sí.

Una de les raons per no haver-la fet mai es que hi ha un tram, el del Cingle del Patxeco, que, tot i imaginar-me que seria poc ciclable, tampoc sabia quan de temps hauríem d’empènyer bici i en quines condicions. Li vaig preguntar a un company runner que es coneix molt bé la zona i em va dir “cap problema”, però com que una cosa es fer-ho a peu i l’altra en bicicleta, també vaig buscar pel Wikiloc. Com ja esperava, ciclistes l’havien fet (o si més no l’havien penjat a Wikiloc) i els comentaris que posaven és que tocava empènyer però que valia la pena. Doncs sí, va tocar empènyer i va valer la pena.

Ruta: Montbrió - Les Borges - L'Aleixar - Vilaplana - La Mussara - Coll d'Alforja - Ermita de Puigcerver - Riudecols - Botarell - Montbrió

Com comença a ser habitual últimament, vam sortir ben aviat. Els de Mont-roig em van passar a buscar per anar cap a les Borges pel camí dels Matxos. De les Borges a l’Aleixar i a Vilaplana pel camí del Pi de les Planes.

Després d’un tram força planer i sense complicacions, a Vilaplana vam agafar el camí de l’eruga fins a arribar a la carretera just davant de la Font del Llop (no és un tram molt llarg però al principi té unes bones rampes).

El punt on vam deixar el camí per agafar l’asfalt és just on comencen les paelles per pujar cap a la Mussara. Després de 5 quilòmetres vam agafar un camí a mà esquerra (hi ha una cadena, bé, no és exactament una cadena, és una corda metàl·lica protegida amb un plàstic negre).

Ramon, això d'anar avançant ciclistes fent el cavallet, hi haurà un dia que a algú no li agradarà :)

Vinga, un altre cop... no hi ha res com anar "Sobrao"

Tot i que el camí al principi no semblava massa difícil, a mesura que ens anàvem acostant al Cingle del Patxeco i després de passar el Mas de Morenet, la cosa es va anar complicant. Suposo que el camí ja deu ser difícil, però amb els aiguats que hem tingut últimament estava molt pedregós. Un cop vam passar el Cingle, la cosa es va anar arreglant una mica i el senderó es va anar convertint en una pista fins arribar als Costers de les Cingles, al peu de los Castillejos.

El Cingle del Patxeco al fons

Un cop vam arribar al Coll d’Alforja, en comptes de baixar cap Alforja com la setmana anterior, vam pujar cap a l’Ermita de Puigcerver pel GR-7. Al peu de l’Ermita vam agafar la trialera que baixa fins a Riudecols. Era el primer cop que la feia, i, tot i tenir alguns trams força tècnics, és molt recomanable.

Sobrat de pujada i sobrat de baixada

Un dels company a punt de deixar-se els OO per un tram de la trialera. Va anar de ben poc!

De Riudecols vam anar directes cap a Botarell i d’allà cap a casa. Bona ruta i bona companyia!!

PELIGRO. Zona de caída de proyectiles... Ni que ho jurin!

També et pots baixar el track a Wikiloc