Montbrió - Riudecols - Creu Formatge - Ermita Puigcerver - Collet dels Feixos - Argentera - Montbrió

Estic content; la ruta d’aquest dimecres va sortir rodona. S’agraeix quan, després de currar-t’ho, els que t’han acompanyat et diuen, en arribar, que els ha agradat molt.

Sempre que preparo les rutes, poc o molt, intento buscar camins nous o petites variacions per arribar als mateixos llocs (sortint generalment des del mateix punt i fent rutes d’entre 40 i 60 km has de començar a buscar coses noves). Normalment, per arribar a Riudecols des de Montbrió, sempre ho hem fet per rieres i, francament, són poc agraïdes. És per això que, amb el GoogleEarth, vaig buscar un camí que ens hi portés evitant les rieres i creuant Botarell (s’ha de fer una mica d’asfalt fins al poble però després realment val la pena).

Un cop a Riudecols, vàrem pujar cap a la Creu de Formatge per un camí que trobem tot creuant el poble i que em sembla que no havia fet mai (fa molts anys, en un Transaventur, vam arribar a l’ermita en btt però no recordo si va ser passant per la Creu; coses de l’edat…) i d’allà cap a l’ermita de Puigcerver. Realment és una bona pujada.

Des de l’ermita vam anar cap al Coll de la Teixeta passant pel parc eòlic del Mas de la Potra del Collet dels Feixos (de les tres vegades que l’he fet, dues ha estat pujant-lo així que, de baixada, el vaig poder gaudir més). Amb els ventiladors de fons és una bona estampa.

Del Coll de la Teixeta vam fer la baixada fins a l’Argentera pel GR-7, que jo no havia pogut fer l’anterior sortida per culpa de les presses, així que ja m’he tret l’espineta (és un tram molt bonic, tant de pujada com de baixada). D’allà cap a Duesaigües, Riudecanyes i Montbrió.




 

També pots baixar-te el track de Wikiloc

Montbrió - Colldejou - Torre de Fontaubella - Pradell de la Teixeta - Montbrió

Havia de ser una ruta de les bones, però la prohibició de circulació per molts camins degut al alt risc d'incendi i les presses per tornar aviat, han escapçat una mica la ruta prevista. Els diumenges acostumen a tenir aquest problema; els que tenen sopars fins tard els dissabtes, els costa matinar, i els que tenen dinars de compromís els diumenges, tenen presses per tornar aviat i comencen amb la cantarella: he d’estar al cotxe a tal hora… (i saps perfectament que al ritme que estem anant no hi arribarem, i menys encara si es punxa, com va ser el cas).

Com a novetat: la presència d’en Xavier, que ja ens va acompanyar al Tourmalet i aquest cop l’hem posat a prova en mtb i ha aguantat prou bé tot i no estar acostumat a pujar, pujar i pujar… això sí, el baixar se li dona molt bé.

Aquesta ruta ja l’hem fet vàries vegades (alternativa 1, alternativa 2) però sempre amb petites variacions (en la varietat està el gust) i aquest cop, des del Coll de la Teixeta i degut a les presses, la baixada fins a Montbrió -que l'havia planificat per l'Argentera- va ser tota per asfalt: carretera i manta, des del Coll de la Teixeta fins a Montbrió, passant per Duesaigües i Riudecanyes.

Ruta: Montbrió - Vilanvova d'Escornalbou - Colldejou - Torre de Fontaubella - Pradell de la Teixeta - Duesaigües - Riudecanyes - Montbrió

També pots baixar-te el track a Wikiloc

Cambrils - Pratdip - Colldejou - Vilanova d'Escornalbou – Cambrils

Tot i que la publico avui, la sortida és del diumenge. És el que tenen les vacances: poca cobertura Wi-Fi, poques ganes d’engegar l’ordinador, el dolce fare niente, les olimpíades…

La sortida va ser des de Cambrils, més concretament des de la Llosa, així que per arribar a Pratdip vaig haver de recórrer una mica al GoogleEarth i buscar un camí per evitar la nacional, l’autopista, l’autovia del Mediterrani, la via del tren, la futura línia de l’AVE… no es fàcil trobar per on creuar totes aquestes vies.

Per sort no va ser un dia especialment calorós, ja que es tracta d’una zona molt seca i a més la calor no em prova massa.

Vaig tenir un problema amb el GPS i se’m varen solapar vàries rutes en la mateixa pantalla (posteriorment, a casa, li vaig fer un soft reset i es va sol·lucionar). La conseqüència: en un despiste, un petit tram que havia de ser per camí el vàrem fer per asfalt (a prop de la Mare de Deu de la Roca de Mont-Roig).

La ruta no és especialment dura però al final ja tenia ganes d’arribar i poder refrescar-me una mica.



També pots descarregar-te la ruta des de Wikiloc

Torno a anar amb Xiruques

Després d'un aparell de setmanes d'anar amb Slicks per fer el Tourmalet, finalment m'he tornat a calçar les Xiruques per tornar a la muntanya! La veritat es que he trobat la carretera força agraïda però com l’arena res de res, ja són molts anys.

Sabent que aquest diumenge no sortiria en bici, el divendres per la tarda vaig fer una escapada per cremar les calories que guanyaria el cap de setmana… Era la segona sortida després del Tourmalet i la veritat es que amb la calor que feia no tenia massa ganes de patir, així que no vaig ser massa exigent.

Ruta: Montbrió – Vilanova d’Escornalbou – Castell d’Escornalbou – L’Argentera – Coll de la Teixeta – Duesaigües – Montbrió.



També et pots baixar el Track a Wikiloc

Tourmalet - Aspin (II)

L'any passat vàrem ser 3 els que vam escalar el Tourmalet. Aquest cop hem estat 10!! i, a més, hem afegit la cirereta de l'Aspin. Moure tanta gent és tot un exercici de logística i es pot dir que, en tots els sentits, ha estat un èxit. Llàstima del temps -fred i boira-, que no ha acompanyat massa (per pujar la fresca ha anat bé, però per baixar o anaves ben equipat o passaves un fred de nassos). Pels qui no van venir l'any passat, s'han perdut unes vistes espectaculars -un altre cop serà-.

Vam preparar una ruta a mida: Sortida des de Ste. Marie de Campan (queda al centre de la ruta), pujant primer el Tourmalet, baixant pel mateix lloc cap a Ste. Marie i, des d'allà, pujada cap a l'Aspin i baixada a Ste. Marie: 60 Kms i 2.000 metres de desnivell.

El Tourmalet no és tan "fiero como lo pintan", o si més no, amb el ritme que portàvem, sense piques i en formació, es pot fer sense problemes. Fer l'Aspin, més curt i de menys alçada, després del Tourmalet, ja són figues d'una altra panera: els últims 4 km se'm van fer mooolt pesats... Per cert, ens hem trobat a molts bicicleteros de la terra, catalans, bascos... un gustàs.




A nivell de logística, vam sortir el dissabte a les 5 del matí des de Montbrió (previ carregament el divendres de material i bicis) amb dues furgonetes i un 4x4. El temps en el Pirineu d'Osca era molt bo, però un cop creuat el túnel de Bielsa va canviar radicalment, amb boira i fred... però sense pluja (mai havíem estat mirant tantes vegades la previsió del temps).

Un cop a Ste. Marie de Campan, estiraments, ordres d'equip (pujar en pelotón), típics consells del veterans que ja hi havíem pujat (un cop, però això ja et dona veterania) i a les 11:40 del matí començàvem l'ascensió, de cota 852 fins a 2.115 m en 18 km. Fins a l'estació d'esquí de La Mongie va ser anar fent pim-pam. Allà el grup ja es va començar a desfer i jo hem vaig quedar en terra de ningú (tenía el corazón partío: o quedar-me amb els cuers o agafar als del davant). Finalment en els últims 2 km vaig decidir fer un derramaje al mes pur estil final d'etapa i vaig intentar agafar als del davant. Alguns van caure i d'altres no... Això, després, a l'Aspin ho vaig pagar.

 

Fotos de rigor i sense perdre massa temps va començar el descens (feia massa fred i no es veia res de res per poder gaudir de les vistes). Senzillament ESPECTACULAR. Baixada a pes, amb velocitats punta de 70 km/h segons el GPS, i segons algun contaquilòmetres encara més... adelantant a totes les "flaques" i automòbils que teníem pel davant. Com que als de carretera no els agrada massa que bicis btt els passin la mà per la cara, vam tenir un pique Flaques vs Grosses molt guapo fins a Ste. Marie de Campan -llàstima de no portar una càmera GoPro-.

Un cop a Ste. Marie, cronoaturada per reagrupar-nos, omplir els bidonets i amunt un altre cop cap al Col du Aspin, de cota 852 a 1.490 en 13 km. Aquí cadascú va anar al seu ritme. El vaig pujar en 1 h i 5 min que, anant tocat, tampoc està malament.

Fotos i un altre cop cap a baix. Les velocitats ja no van ser altes i tampoc anava sobrat de cames, així que vaig anar fent fins un altre cop a Ste. Marie. Dinar de germanor ben regats de cava gràcies a un de la colla que es pensava que allò era la F1. Vam fer nit a la Vall d'Aran, previa ingesta d'un excel·lent chuletón que ens havíem ben guanyat.

3 h i 43 m de temps total sobre rodes, sense comptar les aturades als dos colls i l'omplerta dels bidons a Ste. Marie (temps total amb aturades: 4 h 28 min). En les dades de Cicloide ja li podeu treure 200 metres a l'altimetria total acumulada, amb la rectificació del Garmin Connect em surten 2000 metres (coi de Cicloide, després mires rutes i t'espantes)




També podeu descarregar el Track des de Wikiloc

Tourmalet - Aspin (I)

Hem fet el cim !!! Bé, millor dit els cims...

Aquest dissabte hem coronat el Tourmalet i l'Aspin en l'Epic Aspin-Tourmalet btt edition 2012 i puc dir que en menys d'un any l'he pujat dos cops (el Tourmalet).

Respecte a la ruta que teníem prevista, hem fet un parell de canvis: en comptes de sortir des de Campan -com l'any passat- ho hem fet des de Ste Marie de Campan. La climatologia no era massa bona i era una manera d'estalviar una mica de temps. El segon canvi ha estat en l'ordre: en comptes de fer Aspin-Tourmalet, ho hem fet a la inversa, ja que érem molts i alguns no les tenien totes de poder fer els dos ports i els feia més il·lusió fer el Tourmalet. Finalment tothom ha fet els dos ports (quina poca confiança!).

Per avui no donaré masses explicacions més; estic cansat (tant pel tute de cotxe com pel tute de bici), però, igual que l'any passat, ha estat una molt bona experiència, i més, com aquest cop, que hem estat 10 companys els que ens hem tirat la manta al cap. Felicitats!

To be continued...

Link del Track a Wikiloc

A una setmana vista...

...pel Tourmalet (i no pinta massa bé el temps que ens farà), ahir vàrem fer una ruta 100% carretera, jo, que en un principi no havia de sortir, amb els Slicks, i la resta, pensant que jo no sortiria, pringant amb les rodes de tractor (ho sento, però algú ho havia de dir).

Tot un èxit de participació, érem 7 dels 10 que anirem cap a la Galia.

En els moments que la ruta ens permetia poder xerrar amb tranquil·litat vàrem anar tancant detalls; transport, logística, etc… i un cop finalitzada l’excursió va tocar fer el sorteig pel repartiment de llits i habitacions.

Ruta: Montbrió – Mont-Roig – Colldejou – Torre de Fontaubella – Pradell de la Teixeta – Duesaigües – l’Argentera – Castell d’Escornalbou – Riudecanyes – Montbrió.

L’altimetria que em dona el Cicloide està passada de voltes, ni cas, amb el rectificador del Garmin Connect em marca 1.220 mts.



També et pots baixar el Track a Wikiloc

Predator

Avui us presento una foto molt dramàtica, son els moments previs al meu primer avançament oficial a un “flaca”!. Com un depredador, vaig estar seguint una estona a la meva víctima, analitzant-la, estudiant-la, i en el millor moment; un atac sense contemplacions.

Fins ara, avançar a una bici de carretera amb una de muntanya no era impossible però l’esforç et deixava “tocat” i era fàcil que et tornessin a avançar (això es dur i normalment evitem aquests tràngols), amb els slicks que he calçat, ara la meva “gorda” s’ha convertit en un híbrid de bici de carretera augmentant notablement la velocitat sense grans esforços.

Ruta mar i muntanya: Montbrió – Riudecanyes – Duesaigües – l’Argentera – Castell d’Escornalbou – Vilanova d’Escornalbou – Mont-Roig – Cambrils – Montbrió (46 Kms en 1h 51m. Desnivell 625m)

Slicks pel Tourmalet

Ahir, per primer cop, vaig utilitzar uns pneumàtics de carretera. Ja queda poc mes d’una setmana per l’Aspin-Tourmalet, i aquest any volia calçar-me unes cobertes adients per aquesta fita.

No es que anem a fer cap carrera ni a fer temps ni res d’això, però porto uns pneumàtics de 2.20 i es quasi com pujar amb un tractor o com fer una marató amb unes xiruques.

Amb unes cobertes de 1.50 (que ja no canviaré fins passada la ronda francesa) ahir vaig fer la meva primera ruta 100% asfalt! La ruta va tenir un pas obligat per la gasolinera per posar una pressió que no aguantava la meva manxa.

Després de molts anys en btt i sense haver portat mai una de carretera, va ser una sensació extranya veure aquelles rodetes en la meva bici. La veritat es que vaig tenir molt bones sensacions i un tacte, sobre l’asfalt, molt suau. Era com portar algun cavall de potencia extra. Degut a la disminució de superfície de fregament el soroll de rodament era molt menor, com si fos una fletxa. Pel descens, que era on em feia més respecte, s’agafaven perfectament; al començament anava una mica amb por, però gradualment li vaig anar agafant confiança.

Seguirem en mode test…

Cita a cegues amb el Comando Badalona

Aquesta setmana, a través del Bloc, en Roger va contactar amb mi, un bttro de Badalona que aquest cap de setmana, amb la seva colla (10 en total!), volia gaudir d’un un cap de setmana biker (entre d’altres activitats) per les meves terres. Com que estaven instal·lats a Colldejou (poble pel que habitualment passem en moltes de les nostre rutes), i a les dues parts ens anava bé el plan que tenien pensat, em vaig oferir a fer-los de guia.

Ruta: Montbrió - Colldejou - Torre de Fontaubella - Pradell de la Teixeta - Duesaigües - Riudecanyes - Montbrió

A les 7:30 la temperatura a Colldejou era de 13º, amb molt de vent (cosa habitual en la zona) i pluja: unes condicions climàtiques perfectes per sortir en bici. Hem esperat a veure si deixava de ploure, i finalment hem decidit seguir amb els nostres plans. A les 9 els passàvem a recollir.

La cosa ha anat molt bé fins que passat Torra de Fontaubella, i de camí per arribar a Pradell de la Teixeta, ens ha començat a ploure i pedregar (sense ser greu). A Pradell la cosa ha anat empitjorant. Després d’esperar una estona dins la porta d’entrada del Casal del poble, hem decidit seguir, però degut al mal temps, que no millorava, i que un d’ells no estava massa fi, el Comando Badalona ha decidit fer mitja volta i tornar per carretera. Nosaltres hem seguit amb els plans inicials –no ens interessava tornar pel mateix lloc– . En resum, ha estat una cita curta i intensa.

Un cop deixat Pradell, a poc d’arribar al Coll de la Teixeta, ens ha caigut un aiguat de nassos, amb llamps i trons a poca distància (d’aquells que si ets a casa dius: -Oh! Què bonic!) però que damunt una bici i xop de dalt a baix no fan gens de gràcia. Havíem de baixar per un camí que ens portava a l’Argentera, però finalment hem decidit fer-ho per un altre més ràpid que ens portava directament a Duesaigües. Com que plovia moltíssim, ens hem aturat dins un petit túnel de servei de la carretera per esperar que afluixés. Els corrents d’aire, les baixes temperatures i xops que estàvem a fet que un de la colla treiés una manta tèrmica que s’havia comprat feia més de deu anys i que no havia provat mai… Ha anat estupendament!

De Duesaigües a Montbrió: carretera i manta, ja en teníem prou. De tanta aigua suposo que el GPS ha fet algun mal contacte ja que m'ha marcat un pico de 190 Km/h!



També pots baixar-te el track des de Wikiloc