Ahir, per primer cop, vaig utilitzar uns pneumàtics de carretera. Ja queda poc mes d’una setmana per l’Aspin-Tourmalet, i aquest any volia calçar-me unes cobertes adients per aquesta fita.
No es que anem a fer cap carrera ni a fer temps ni res d’això, però porto uns pneumàtics de 2.20 i es quasi com pujar amb un tractor o com fer una marató amb unes xiruques.
Amb unes cobertes de 1.50 (que ja no canviaré fins passada la ronda francesa) ahir vaig fer la meva primera ruta 100% asfalt! La ruta va tenir un pas obligat per la gasolinera per posar una pressió que no aguantava la meva manxa.
Després de molts anys en btt i sense haver portat mai una de carretera, va ser una sensació extranya veure aquelles rodetes en la meva bici. La veritat es que vaig tenir molt bones sensacions i un tacte, sobre l’asfalt, molt suau. Era com portar algun cavall de potencia extra. Degut a la disminució de superfície de fregament el soroll de rodament era molt menor, com si fos una fletxa. Pel descens, que era on em feia més respecte, s’agafaven perfectament; al començament anava una mica amb por, però gradualment li vaig anar agafant confiança.
Seguirem en mode test…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada