Sarralenca 6.1

Sarralenca 2015 from Txaeska on Vimeo.

És un cursa que no tenia al calendari per aquest any, però com que era a una setmana de la MontsantBike, hi havia opció (molt interessant) d’inscripció Low Cost, vaig apuntar-m’hi per a veure que tal.

L’any passat, fora de cursa, vaig anar a fer el circuit de l’any anterior i em va agradar força (Sarralenca); no és tècnicament massa complicat i es gaudeix de la Conca de Barberà.

Un amic de la colla va anar a provar el circuit una setmana abans de la cursa, i, per culpa de la forta nevada de finals de Gener es va trobar amb un fangar que quasi li costa la bicicleta. El tema del fang per mi es molt delicat, farà tres anys, a la Monegros, vam enganxar un aiguat a deu quilòmetres de la meta (o sigui, ja en portàvem 100 entre cama i cama) i vam quedar clavats al fang, jo ja no tenia ni forces per empènyer la bicicleta, així que vaig quedar força traumatitzat.

Així va quedar la bicicleta a una setmana de la cursa... no és broma!

Com que fa poc que havia estrenat bicicleta (per la Pica) la veritat es que no tenia massa ganes de “destrossar-la” així que, tot i que l'organització em va dir que hi hauria una mica de fang però res important, vaig decidir deixar la joia de la corona a casa i agafar la Coluer Fourteen 26”, un ferro que s’ho traga tot. Ara farà uns tres anys que vaig participar en la Monegros (I i II) i vam agafar un aiguat a deu quilòmetres de meta i no havia vist mai tant fang, aquella experiència em va deixar traumatitzat pel que fa referència al fang.

El problema és que ja fa dos anys que vaig amb 29” i doble suspensió, així que va ser un canvi força traumàtic (que fàcil és acostumar-se a les coses bones).

Començar carreres per sota de 0º fa una mica de mandra, saps que després possiblement passaràs calor, però mentre estàs esperant et quedes com un glaçó.

Un cop va començar la carrera, vaig anar aguantant el “tirón” com vaig poder, la veritat es que, amb tanta pista, una 26” no és la millor alternativa. Portàvem pràcticament mitja carrera i de fang ben poca cosa, fins i tot vaig arribar a pensar que m’havia equivocat amb la decisió del canvi de bicicleta, però a un parell de quilòmetres de Conesa, allò semblava una batalla campal.

Intentant treure el fang en el Riu Seniol

Coluer Fat Boy

Fang per donar i per vendre! Semblava que portes una Fat Boy!! De tant trinxat, es va anar enganxant per tot arreu, cada 5 o 10 metres s’havia de treure el fang de tot arreu,. Portar la bicicleta al coll amb tant de pes acumulat era pràcticament impossible… A un dels companys de pedalada, que anava per davant meu, me'l vaig trobar aturat al mig del camí amb el desviador arrencat de soca-rel. Vam intentar convertir la bicicleta a una “Fixie” però amb tant de fang no vàrem solucionar res.
Amb penes i treballs i amb la bicicleta sencera, vaig arribar a Conesa; allò semblava un hospital de campanya…

Canondale Fixie

Alleujat d’haver superat aquell tram i a punt d’agafar el camí del Tossal del Cap de Terme vaig trobar a molts ciclistes fent mitja volta per tornar cap a Sarral per carretera, ja que aquell tram tornava a ser un fangar. En aquell moment se'm van caure els ous a terra, vaig estar molt a punt de seguir-los carretera avall i deixar-ho córrer; intentant ajudar al company ja vaig perdre molt de temps, la bicicleta encara era sencera i anímicament estava “tocat” però després d’un parell de minuts aturat i indecís em vaig dir: “que coi, hem vingut a patir!” i vaig seguir. Sé que si hagués agafat la carretera, me n’hauria penedit molt. No he fet mai mitja volta, ni si m’equivoco de camí ☺ (ni tan sols si s’ha de creuar un camp de ruscs d’abelles en plena primavera Montbrió-Porrera-Montbrió)

Pujant per la "pared" en direcció cap a Forès

Passat Forès ja tot era cara avall fins a Sarral.





També et pots descarregar al track a Wikiloc

Una mica de trencacames de cara a La Pica

Feis tant temps que no penjava una ruta al Bloc que quasi no recordo com es feia...

Ruta: Montbrió - Vilanova Escornalbou - Riudecols - Alforja - L'Aleixar - Les Borges (Miradors) - Montbrió

Amb la Pedalada Hivernal de la Pica a una setmana vista, vaig preparar una ruta una mica trencacames que vam poder gaudir amb una bona colla de companys.

El dia va començar (i seguir) moooolt ventós però ja hi estem força acostumats (o no sortiríem quasi mai). Alguns vam sortir des de Montbrió i d'altres des de Mont-roig, per quedar a mig camí per anar cap a Vilanova d’Escornalbou i així anar escalfant una mica i preparar-nos per les tatxes que ens esperaven. Sortint de Vilanova pel camí del Cementeri, vam anar cap a Riudecanyes pel collet de Damià.

I com bufava!!

A Riudecanyes, i creuant el Pantà, vam agafar un tram de carretera (aproximadament un quilometre) en direcció cap a l’Argentera per agafar el camí que ens puja (mai millor dit, ja que són 220 metres de desnivell en 3 quilòmetres) fins a la cruïlla del Collet de Mas d’en Cases, per baixar fins a Riudecols.

Després de creuar el poble, en comptes de pujar cap a l’Ermita de Puigcerver, vam anar en direcció cap a Alforja (riera) pel camí del Coll de Banys. Un cop arribem a la riera d’Alforja en comptes d’anar cap al poble, agafem direcció cap a les Borges (un quilometre) i creuem la carretera cap a l’urbanització les Barqueres i els Serviants per anar cap a l’Aleixar.

Like a boss!

Un dels companys va estrenar bici i això sempre es celebra amb una bona ruta ;)

Que content se'l veu amb la nova SUPER bici!! Felicitats!!

De l’Aleixar vam pujar cap a Rocabruna i als Miradors de les Borges (una altra bona pujadeta de 200 metres en 3 quilòmetres) per tornar a baixar fins a la Riera d’Alforja novament.

Revisant les pinyoneres abans de començar a baixar...

Gaaaassss!!!

Sense arribar a les Borges, vam passar per l’Ermita de la Mare de Déu de la Riera, una edificació modernista d'inicis del segle XX (1903-1904) de l'arquitecte Francesc Berenguer i Mestre, un dels col·laboradors més directes d'Antoni Gaudí.

Mare de Déu de la Riera

De riera en riera (Alforja, Voltes i Riudecols) vam anar cap a Botarell per la Torre del Moro (aquí ja portàvem la directa amb ganes d’arribar) i directes cap a casa.





També et pots descarregar la ruta a Wikiloc

Bttrus&Rally

Aquest cap de setmana, va venir per les nostres terres, una representació de la colla Bttrus de l’Anoia, un d’ells (que ens vam conèixer a la Cursa de l'Argentera de l'any passat) es coneix bé la zona dels voltants de Mont-roig i m’hi vaig apuntar.

La idea era fer alguns trams de la Cursa dels Senders del Dip però coincidia que el WRC Costa Daurada passava per Pratdip i com que no teníem massa clar com quedarien tallades les carreteres ens i vam arriscar sabent que possiblement hauríem de fer mitja volta.

Com que vaig quedar amb ells a Mont-roig, d’anada, vaig fer uns Carlins per anar-me posant a to.

Primer de tot vam pujar cap a Vilanova d’Escornalbou per anar cap al Pinar del Llop de Dalt per fer la trialera de Rifà (pedrera).

Un cop vam arribar a la carretera de Colldejou, vam al·lucinar de la quantitat de cotxes circulant i aparcats per intentar anar a veure el Rally. Com que únicament vàrem fer un tram molt curt d’asfalt ens vam pensar que ja havíem deixat enrere tot aquell caos circulatori… que il·lusos!

Vam agafar el camí que va paral·lel al Barranc de Rifà fins a la Font d’en Soler i allí vam seguir pel GR-192 en direcció cap al Barranc de la Palma Negra.

Passat el tomb de Rases vam començar a trobar-nos cotxes pels camins del Prat, convertint-se en una ratera per tots els que pensaven que veurien el Rally fent-se els espavilats, fins i tot ens vam trobar un Golf i una furgoneta que baixaven del Mas d’en Gallard!!! Allò és un pedregar que feina hi ha per pujar-lo en bicicleta!!!!

Al Coll de la Llena ja no vam poder seguir, la carretera era tallada pel pas del Rally i, tot i que la nostra intenció no era veure el Rally, a “bodes em convides”, vam deixar les bicicletes en un prat d’oliveres i ens vam posar a primera línia, “like a boss”. Al cap d’un minut de ser allà passava el primer World Rally Car!!!! Millor impossible.

Després de veure passar alguns cotxes, vam tornar a agafar les nostres World Mountain Bikes i vam fer mitja volta baixant pel senderó de l’Afuinac en direcció cap a Mont-roig i deixant pel final la trialera de la Perdera.

Bona ruta i millor companyia!

També et pots baixar el track des de Wikiloc

Mijaran btt Tour. 2014 Edition

Vielha e Mijaran Tour from Txaeska on Vimeo.
Com que per culpa de la pluja avui no he sortit, he aprofitat per fer el post de la sortida de la setmana passada del la Vall d'Aran.

Aquest any hem repetit la ruta de l’any passat (Vielha e Mijaran btt Tour) així que tampoc no donaré massa detalls.

Ruta: Betlan - Estany de Vielha - Coret de Mont - Montcorbau - Vila - Aubert

Per no fer exactament la mateixa ruta, aquest cop vaig fer alguna petita modificació a la ruta de l’any passat: en comptes de sortir des de Vielha, ho vam fer des de Betlan (on havíem fet nit) i, en la tornada, en comptes de baixar directament a Aubert, aquest cop ho vam allargar una mica passant per Montcorbau i fent la volta a Es Pales per, finalment, baixar cap a Aubert. És un tram que ja vaig fer fa un temps caminant (Betlan - Montcorbau - Vila - Aubert - Betlan)

Tot i que donaven pluges, al final no va ploure i vam tenir una agradable temperatura d’uns 14º, que pels 20 kms que teníem de pujada va ser d’agaraïr.

En el tram final del punt més alt de la ruta, el que va des de Eth Coret de Mont fins a Coret de Mont, vam trobar molts cavalls que no es van alegrar massa de la nostra visita, fins al punt que vam estar de poc de no fer el tram final. Buscant una mica d’informació, he llegit que a finals de juliol d’aquest any van trobar 16 cavalls morts a Canejan, i, segons els primers indicis, semblava que podria haver estat cosa d’un Ós (Noticia 324, Noticia El Periódico) igual per això hi havia una mica de nerviosisme.

Desnivell de 1416 mts en 25 Kms.

En la tornada cap a Montcorbau, pels Canaus, tot i no ser tècnicament difícil, hi ha algun tram que, al anar seguint el senderó pel plà inclinat de la muntanya amb la vall sota els peus (pedals) donava una mica d’impressió.

En el tram de Montcorbau fins a Vila, i pràcticament al final de la baixada, un dels companys es va adonar que havia perdut la seva càmera de vídeo (es va trencar el suport del manillar i no s’en va adonar). Com que tenia el record que en el punt més alt encara la tenia (a prop del Planhèth dera Creu), va tornar a pujar per veure si la localitzava, la resta, com a bons companys, el vam esperar a Aubert fent un bon entrepà. Al tornar i dir que no l’havia trobat, en comptes de seguir la ruta cap a Era Bassa d’Oles, vam tornar a pujar tots en bateria mirant a esquerra i dreta fins que finalment, i després de 6 quilòmetres de pujada, la vam trobar!!

Bocata mentre esperàvem al company (companyerisme 100%)

Cara de felicitat després de trobar la càmera

Com que amb el tema aquest de la càmera se’ns va fer tard i si haguéssim seguit amb la ruta planificada se’ns hauria fet fosc, vam decidir tornar cap a Betlan.

Per la nit: Chuletón de campeón! i ben regat!!

També pots baixar el track des de Wikiloc


Annexe: A per la càmera

Avencs de la Febró

Els avencs de la Febró són una esquerda oberta a la cinglera de la Mussara, dins el terme de la Febró (Baix Camp), de 250 de llargària, 25-30 metres de fondària i 6-8 metres d'amplada.

Fa tants anys que no hi anava que l’última vegada que hi vaig ser, les bicicletes de btt anaven sense suspensió.

Foto dels avencs l'últim cop que hi vaig ser. Èpoques pretèrites!

El dia que vam fer la ruta dels gorgs de la Febró (Gallicant) hi vam passar ben a prop però fèiem tard (molt tard) i vam passar de llarg.

Una ruta combinada de gorgs i avencs es el que en anglès diuen “Must”, és una cosa que no et pots perdre.

Ruta: Montbrió del Camp – Les Borges – L’Aleixar – Coll de la Batalla – Els Motllats – Avencs de la Febró – Alforja – Riudecols – Montbrió

Sempre que pujem cap a La Mussara des de casa ho intentem fer de la manera més directe possible, ja que els 60-70 Kms no ens els treu ningú i per retallar algun quilometro d’asfalt, en comptes de pujar per Vilaplana, ho fem pel coll de la Batalla i d’allà fins a la Font del Llop.

Quan toquem asfalt i comença a serpentejar la carretera és inevitable començar a pujar el ritme, tot i així, els bttros som carnassa fàcil pels carreteros. Aquest cop però, un que em va passar com una fletxa per la zona del Pla de la Mola, es va trobar amb un òs més difícil de rossegar que jo: el Sobrao, que el va mantenir a ratlla fins a arribar a dalt de tot.

Un cop als avencs, vaig tenir l’honor de baixar-hi tot sol i aquesta és la raó de la foto en plan xulito; vaig haver de posar la càmera sobre una roca per fer-me una selfie i com que no tenia massa clar que m’enquadrés bé em vaig acotxar. L’esquerda de l’avenc, amb tanta humitat com hi havia, estava molt fotogènica.

Al son de “Que! Acabes o que de fer la foto?” vaig sortir de l’avenc per fer mitja volta cap a casa.

Reculem pel mateix camí en direcció cap al refugi de La Mussara però agafem un camí a mà esquerra per baixar el Cingle. Per culpa d’un descuit xerrant amb uns excursionistes, en comptes de seguir el camí planificat en direcció a les Puntes del Mestret, vam baixar fins al Mas de l’Adrià per tornar a pujar, i tot pràcticament a peu. Un cop recuperat el camí, seguim pels cingles fins a arribar a la carretera que ens portarà fins al Coll d’Alforja.

En vermell; el track que vam fer. En verd; el que havíem d'haver fet

Baixem a Alforja pel camí del Mas d’en Balader. Un cop al poble (i com es pot veure en el track) vam anar a omplir d’aigua les Camels, que amb tanta humitat havien quedat seques.

D’Alforja, i ja amb presses per no perdre el costum, cap a Riudecols i a casa.



També et pots descarregar el track a Wikiloc