Rutes BTT: Cingles de la Mussara

Aquesta ruta feia molt temps que la tenia pendent i com que sóc tossut i els companys de pedalades no els fa por res, finalment els i vaig proposar de fer-la (ja els vaig avisar que no sabia amb què ens trobaríem) i tots van dir que sí.

Una de les raons per no haver-la fet mai es que hi ha un tram, el del Cingle del Patxeco, que, tot i imaginar-me que seria poc ciclable, tampoc sabia quan de temps hauríem d’empènyer bici i en quines condicions. Li vaig preguntar a un company runner que es coneix molt bé la zona i em va dir “cap problema”, però com que una cosa es fer-ho a peu i l’altra en bicicleta, també vaig buscar pel Wikiloc. Com ja esperava, ciclistes l’havien fet (o si més no l’havien penjat a Wikiloc) i els comentaris que posaven és que tocava empènyer però que valia la pena. Doncs sí, va tocar empènyer i va valer la pena.

Ruta: Montbrió - Les Borges - L'Aleixar - Vilaplana - La Mussara - Coll d'Alforja - Ermita de Puigcerver - Riudecols - Botarell - Montbrió

Com comença a ser habitual últimament, vam sortir ben aviat. Els de Mont-roig em van passar a buscar per anar cap a les Borges pel camí dels Matxos. De les Borges a l’Aleixar i a Vilaplana pel camí del Pi de les Planes.

Després d’un tram força planer i sense complicacions, a Vilaplana vam agafar el camí de l’eruga fins a arribar a la carretera just davant de la Font del Llop (no és un tram molt llarg però al principi té unes bones rampes).

El punt on vam deixar el camí per agafar l’asfalt és just on comencen les paelles per pujar cap a la Mussara. Després de 5 quilòmetres vam agafar un camí a mà esquerra (hi ha una cadena, bé, no és exactament una cadena, és una corda metàl·lica protegida amb un plàstic negre).

Ramon, això d'anar avançant ciclistes fent el cavallet, hi haurà un dia que a algú no li agradarà :)

Vinga, un altre cop... no hi ha res com anar "Sobrao"

Tot i que el camí al principi no semblava massa difícil, a mesura que ens anàvem acostant al Cingle del Patxeco i després de passar el Mas de Morenet, la cosa es va anar complicant. Suposo que el camí ja deu ser difícil, però amb els aiguats que hem tingut últimament estava molt pedregós. Un cop vam passar el Cingle, la cosa es va anar arreglant una mica i el senderó es va anar convertint en una pista fins arribar als Costers de les Cingles, al peu de los Castillejos.

El Cingle del Patxeco al fons

Un cop vam arribar al Coll d’Alforja, en comptes de baixar cap Alforja com la setmana anterior, vam pujar cap a l’Ermita de Puigcerver pel GR-7. Al peu de l’Ermita vam agafar la trialera que baixa fins a Riudecols. Era el primer cop que la feia, i, tot i tenir alguns trams força tècnics, és molt recomanable.