Serra de l'Argentera from Txaeska on Vimeo.
A punt de fer el “Pròleg” de la Transcat Corredor del Mediterrani organitzat per Escapa (per desgràcia no puc ser-hi els dos dies que dura) aquest diumenge vam anar a fer un “tast” d’un dels trams per on passarà; concretament per la Serra de l’Argentera.
La raó de voler provar-l’ho és que ja fa anys que hi vaig passar en bicicleta i ens vam fer un fart de caminar per tota la cresta (des de les antenes del Coll de la Teixeta fins al parc eòlic del Coll del Trucafort). Hi ha un senderó que ressegueix tota la cresta no apte per gent amb vertigen, i amb unes vistes espectaculars però que malauradament obliga a fer-l’ho pràcticament tot empenyent. Qui conec que l’ha fet en bicicleta diu que únicament l’ha fet un cop… Encara tinc cicatrius de les esgarrinxades d’aquell dia.
Com que sóc molt tossut i m’agrada conèixer bé la terra per on rodo (o per on em portaran), vaig enredar a tota la colla per anar-ho a comprovar de primera mà.
El tram per la Serra de Pradell-l’Argentera és a la inversa, o sigui que va des del Parc eòlic de Trucafort fins pràcticament a peu a les antenes i d’allà fins al Coll de la Teixeta. Es pot dir que “quasi” és tot ciclable excepte algun tram que va tocar carregar bicis a coll. El problema és que ja veníem de fer el camí de les punxes versió “hard edition”, o sigui; per la pedrera, sortint de Vilanova d’Escornalbou, i si ja de per si és molt dur, després d’alguns aiguats que hem tingut darrerament, el camí estava en molt mal estat.
Un cop vam arribar al Coll de la Teixeta, vam baixar per la falda de la Serra fins a Duesaigües (per la trialera), i un cop allà vam fer el típic: Què, un castell? Típica pregunta que es fa en plan conya després d’un bon tute, per veure qui es “raja”, el problema és que no es va arronsar ningú i va tocar pujar al Castell.
També et pots descarregar el track a Wikiloc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada