A per la Cabra!!!

A Per la Cabra'14 from Txaeska on Vimeo.


Com que “la cabra tira al monte” aquest diumenge vaig anar a Tivissa “A per la Cabra” (sé que és un recurs fàcil però d’on no n’hi ha no en raja).

“A per la Cabra” és la primera de les 7 proves puntuables de la 7ª edició de la Xallenger de les Terres de l’Ebre, i també és el primer cop que hi participo.

Aquest any m’he proposat anar a alguna carrera més que l’any passat, no és massa difícil, ja que únicament vaig participar en una. Així que, juntament amb LaPica, ja en porto el doble.

Tot i que la previsió meteorològica era una mica incerta, vaig decidir, encertadament, sortir amb coulotte i guants d’estiu, samarreta transpirable de màniga curta i jaqueta transpirable d’hivern (únicament em va molestar en alguna pujada).

En direcció cap a "Mordor"

Un parell de dies abans de la carrera vaig mirar el track per veure de què havíem de morir i vaig quedar sorprès de veure que únicament hi havien 800 metres de desnivell positiu acumulat (cosa poc habitual amb proves d’aquest tipus), bé!! vaig pensar, després van resultar ser uns 1.200… Ja em va semblar a mi que pujàvem molt, sort que en cursa no vaig estar pendent del GPS o m’hagués deprimit. Per les llargues pujades, i en carrera, la meva metodologia és no mirar cap endavant, com les someres; capcot i mirant a terra… ulls que no veuen…

Abans de la sortida, i per sorpresa, ja que no m’els esperava per les nostres terres, vaig veure a l’Ada i en Santi amb qui havia compartit, l’any passat, una dura pedalada per la Serra del Montsant. En carrera no els vaig veure el pèl, van sortir com coets, i l’Ada, tot i haver patit una lesió al braç fa poc temps, va quedar segona!!! Són uns Killers, surten a donar-ho tot i més. Moltes Felicitats!!!!

En Santi, l'Ada, el Ramón (darrera), el Javier i un servidor

Com que jo, més que Killer, sóc botifarrer, vaig sortir reservat, sabia que en els primers 21 quilòmetres m’esperaven dues bones pujades (+ dues baixades força tècniques) i si ho cremava tot allà, després aniria grogui la resta de la cursa. Imagineu lo fi que anava que no em vaig fixar que havia creuar dos cops el Coll de la Maula (471 mts)! Ja ho he dit abans: vaig com les someres!!

Un cop feta la primera pujada fins a la Maula, tocava una bona baixada pel Barranc de la Pena-roja, i després, pujada un altre cop fins a la Maula però pel GR-7, per tornar a baixar però aquest cop pel Barranc de Cau fins al Mas de Cullero (d’això en dic començar en M: puja-baixa-puja-baixa). Després d’això m’esperaven 10 quilòmetres una mica més tranquils però amb traca final cap al quilometre 32 on hi havia una zona tècnica molt divertida per corriolets amb menys roca que les dues anteriors.

Per primer cop, una de les coses que em vaig proposar en aquesta cursa, era de no parar en cap avituallament i per això portava un gel energètic per utilitzar-lo com a NITRO per la part final de la cursa: quina mala experiència!! Aquella cosa no tirava avall ni amb aigua, després va començar a donar cremor d’estómac i notava que pujava cap amunt un altre cop… Quin mal rotllo!!

Els últims 8 quilòmetres tornaven a ser en pujada, així que vaig posar tot el que em quedava per intentar agafar algú abans de l’arribada (no van ser masses però algú va caure).

Es curiós com en pedalades d'aquestes sempre vas "amb els de sempre", que són aquell grupet de 5 o 6 que deuen tenir un nivell similar al teu i amb qui comparteixes tota la cursa; ara t'avanço, ara m'avances... i així fins al final

Arribada sencer a meta: Tres cerveses, un plat de fideuà i una bona botifarra!! (ni gels ni hòsties)

Ja té nassos que en la única foto que surto de més de 400 de l'organització, és recollint la bossa-regal :)

Bona experiència, bon track, bona organització i molt bon ambient. Agraïments a tots els voluntaris i la gent que ho va fer possible!!




També et pots baixar el Track a Wikiloc