Ja no es pot demanar més! No és un dir, és literal.
Rebobinem una mica: ara farà un parell de setmanes vaig equipar la meva bicicleta, una Specialized Stumjumper Comp Carbon 29’, amb uns frens XT, aconseguint una gran millora en la frenada respecte als Magura MTS de sèrie. Però em quedava pendent una cosa: una tija telescòpica…
El meu gran amic i company de rodada, que també en porta una i últimament sembla un traficant de bicicletes, em va dir que estava mirant d’aconseguir una tija a través dels nostres amics d’Escapa, i en comptes d’això em va portar una Epic S-Works 29’ per probar-la (si algú es mirava Dr. Slump, vaig caure de cul com els dibuixos: ahhhh!!!).
-Tu la proves, i si no t’agrada, la torno.
-D’acord (apa que anava a dir que no!)
Sempre he estat molt reticent a les bicicletes amb doble suspensió, les meves dues primeres btt eren completament rígides! La suspensió frontal realment és un gran què, però la posterior no ho veia massa clar; massa peces, molles, sistemes basculats, ajustos constants…, pes i més pes! Sempre he pensat que com més parts mòbils més probabilitat de problemes. I així he anat tirant fins ara.
Tornant al fil. Com qui de sobte veu la llum, als 5 minuts d’estar pedalant tenia clar que “aquella” havia de ser la meva bici. La secció Outlet d’Escapa té autèntics txollos, i rascant una mica d’aquí, d’allà, l’altra bici pràcticament nova, i amb les negociacions del meu company, m’he firat! I de quina manera!! A lo grande!!!
I sense oblidar que amb aquesta també s’ha de pedalar. Amb els pocs quilòmetres que porto, sí que puc dir que he notat que el sistema de suspensió Brain de Specialized, és una passada: la suspensió frontal (a més del que absorveixen les pròpies llantes Roval Control) s’empassa les pedres que dona gust, i la posterior és pur control i estabilitat en baixades ràpides.
Tot i que la S-Works venia amb uns frens Avid XX, he seguit fidel a Shimano, uns XTR. Si anem forts, anem forts i, ja posats, com que no podré canviar de bici en molt temps, també una tija-pija! Vinga, fot-li que és de Reus!.
Ja fa temps que em rondava pel cap això de les tijes telescòpiques, ja que en els descensos tècnics sóc molt dolent, tinc por, i això em fa cometre molts errors. No fa massa que les tijes aquestes han començat a entrar amb força i pensava que aquesta podria ser la sol·lució. Que a cop de botó puguis baixar i pujar la sella és un gran invent. En baixar-la aconsegueixes baixar també el punt de gravetat i la sensació d’estar més a prop del terra també dóna un plus de seguretat; sembla que si has de caure estàs més a prop de la superfície. La tècnica del “cul enrera”, amb la fixa, no em serveix, ja que sempre em molesta la sella i no em sento segur. Però únicament baixant-la 12,5 centímetres aconsegueixo poder moure’m amb llibertat i posar el cul ben enrera!
No sé si milloraré baixant (segur que sí) però ahir per primer cop vaig notar que començava a perdre la por en zones complicades. Ara em queda visualitzar bé la traçada.
En una setmana hem fet tres sortides força tècniques per posar a prova el corser a veure si el podem domar una mica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada