II Cursa BTT Vilabou 2013

Ja tenim una altra cursa al pot! Va ser una decisió d’última hora. No la tenia planificada, però una setmana abans em vaig assabentar que es feia aquesta cursa al costat de casa, a Vilanova d’Escornalbou, i em vaig animar a fer-la.

Com que sóc una mica massoca vaig apuntar-me a la versió extended, de 4 voltes, amb un total de 35 km, i un desnivell positiu acumulat d’uns 900 metres. Vaig pensar que el que perdria a les primeres voltes ho recuperaria després… santa innocència!

Com que van penjar el track per internet, quatre dies abans vaig fer un parell de voltes al circuit per a veure què tal, per tenir una mica controlada la zona tècnica i fer-me una idea aproximada del temps per volta. En resum, qualsevol excusa per sortir en bici!

La Britta la mar de tranquila. Va fer podi! Felicitats!!

És la primera cursa que he fet sortint des de casa en bicicleta, 4-5 quilòmetres per començar a escalfar (que si em noto una punxada a la cuixa, que si la zona lumbar la tinc carregada, que si una contractura a l’espatlla, que si naps que si cols). Vas veient a la resta de participants i tots semblen molt PRO… i tant que eren PRO, era la primera prova puntuable per la copa de Tarragona! Que hi farem, c’est la vie. Sort que em vaig trobar amb la Britta i la gent de MaxiBike (autèntics PROs) i xerra que xerraràs ja no em vaig capficar més.

A punt de caramel. Amb la muntanya de l'Areny al fons a l'esquerra.

Un cop començada la cursa, en la primera pujada llarga que hi havia (i que em conec molt bé), vaig pensar que podria esgarrapar algunes posicions. Què coi, allà esgarrapava tothom! Més o menys em vaig mantenir en la mateixa posició. Després d’aquesta pujada començava la zona tècnica (un 25% de la cursa). No volia tenir massa gent darrera ja que no em sento còmode i la pressió fa que vagi mes ràpid del que aniria. Quan vaig veure que em començava a despendular una mica i cometre errors vaig deixar que em passessin alguns corredors i no fer tap. Més tranquil (per dir-ho d’alguna manera).

Després d’aquesta zona venia una baixada per pista molt ràpida (bé!) i després començava a pujar (ja no tant bé!). Aquí la gran sorpresa: no sé si va ser cosa de l’organització o no, però dos dies abans no hi eren, i tampoc va ploure posteriorment; parlo de dos senyors tolls, ben enfangats!! No va ser del gust de la meva transmissió, que anava engreixada per sec i, al segon toll, hem vaig començar a quedar sense lubricant! Així que progressivament va començar a grinyolar i grinyolar, i suposo que no em va ajudar massa…

Specialized Kamaleón. Camuflada amb l'entorn. El millor per passar desapercebut.

Tocarà fregar a mà...

Tocarà ensabonar a mà...

Ha tocat fregar a mà!

A hores d’ara no sé en quina posició vaig quedar ni el temps oficial (tampoc em preocupa massa). Com que em conec, vaig encertar el temps. En canvi, cicloide, que a partir de totes les teves rutes penjades fa una previsió del temps que tardaries en fer-la, va calcular que hauria d’haver trigat 22 minuts més!).

Al tornar cap a casa, cansat, brut i amb la bici grinyolant; no m'he pogut resistir... Ahh la Primavera!