Trenca-Torrompers 2013

En Manu Sabalete amb la seva troupe. Veure'l en mode DH es una autèntica passada! Llàstima que va punxar.

Ahir va tenir lloc la V edició de la Trenca-Torrompers, a la Pobla de Massaluca (Terra Alta) i jo hi vaig participar per tercera vegada. És una carrera popular, organitzada per Bici-Ats Terra Alta, que cada any es fa en un poble diferent de la comarca. L’any passat va ser de traspàs i me la vaig saltar (me’n vaig assabentar a una setmana vista i jo necessito el meu temps per estar física i mentalment preparat). És de les poques proves en que participo; m’agrada molt la bici però competir és una altra cosa: fer una cursa i quasi no assabentar-me de per on he passat i ciclistes amb els ganivets a les dents no fa massa per mi. Així que sóc una mica selectiu i aquesta s’adapta força als meus gustos.

Les previsions meteorològiques no acompanyaven. A casa meva a, 80 km de la Pobla, a primera hora plovia, i durant el trajecte la cosa no semblava millorar; passat Vandellòs hi havia molta boira… Que hi farem! Si és incòmode per a mi, també ho serà pels altres (amb aquests pensaments i música a tope em vaig anar animant). Passat Vilalba dels Arcs el cel es va començar a obrir; sembla que no ens mullarem!

Durant la nit havia plogut, però sense malmetre els camins; un altre punt a favor! La cosa prometia i, a més, semblava que la participació no havia augmentat respecte edicions anteriors.

Com ja comença a ser habitual, vaig anar sol. Al nucli dur de la colla l’edat definitivament els està passant factura. Allà, però, hem vaig trobar alguns coneguts: la troupe del Manu Sabalete (Maxi Bike) i la Britta, amb qui vaig començar la cursa.

Pel meu tarannà, en les sortides m’acostumo a posar pel final, sense estrès, però ahir, un cop col·locats, van girar el sentit. Per no perdre pistonada (ni posicions) vaig anar força estona a tope, fent que en poca estona ja anés disparat de pulsacions i que després de 20 quilòmetres (molta pista i per això força ràpids) ja comencés a tenir ganes que la cosa s’acabés. I encara faltava el més dur!

Fotos en carrera. Així no faré mai res de bo

En una zona de corriols (el tram més bonic!) anava de sandwich: el de davant portava un ritme que a mi ja m’anava bé i el de darrera tampoc tenia massa ganes de passar-me, així que vaig aprofitar per recuperar-me una mica, ja que encara quedava ruta. En aquest tram, en l’únic toll de tota la cursa (un senyor toll!) vaig decidir fer un bany de fang que diuen que va bé per la pell (sembla que hi ha un vídeo d’aquest moment i que estic intentat localitzar per què ruli).

En el braç esquerre es poden veure restes de fang de la caiguda. La càmera es va salvar!

Moment kit-kat. Amb les meves súper ulleres industrials de 3M que faig servir per les nocturnes o els dies de fang.

En els últims quilòmetres encara vaig tenir esma per adelantar a algun ciclista, cosa que anima força si ja vas tocat i les cames comencen a queixar-se.

La veritat, i per sorpresa meva, vaig arribar a meta força bé (no com fa dos anys que vaig arribar completament fos). Vaig disfrutar de la post-carrera amb una merescuda cervesa (aquesta última setmana havia fet una mica d’abstinència) un bocata de llonganissa a la brasa i xerrant amb els coneguts. Un autèntic plaer!!

Envoltat de craks: Amb la Britta Henseler (3ª de la seva categoria) i amb el gran Carni

Felicitats al Xavier Carnicer (Massi), guanyador de la cursa. Un crack en tots els sentits!





També et pots baixar el track a Wikiloc