"A per la Cabra" 2017-2014 Mix

Espectacular vista del Tossal de la Pena-roja!

Nou post narrat pel bon amic Antoni Larrull del nostre tomb per terres de Tivissa, una ruta "per picar pedra". M'ha portat molt bons records de la cursa d'"A per la Cabra" que vaig participar el 2014:

Ruta espectacular i difícil, tant físicament com tècnica, que ens ha portat en un matí radiant de primavera pels barrancs i colls de Tivissa.

Fa un temps que amb un company vam dir de muntar un track per aquí (li passava pel cap anar a la cursa d'"A per la Cabra!"), però veia uns tracks d'altres anys amb força bucles i no ho trobava fàcil. Tanmateix, després vaig veure que el track de 2017 (desena edició de la cursa) era molt menys embolicat. Ja només calia trobar un lloc on esmorzar i, secundàriament, mirar alguna manera d'allargar una mica el recorregut, ja que la cursa té poc més de 40 km.

Per a esmorzar, l'únic lloc possible era Ginestar i per allargar la ruta, vaig triar el bucle final de la cursa de 2014.

Amb aquests ingredients, ha quedat una ruta perfecta per al nostre gust: dura però fins a un punt raonable, amb uns paisatges espectaculars i uns corriols i trialeres molt variats i, alguns, exigents. I, a més, hem esmorzat molt bé (ràpid i preu ajustat) al bar del Sindicat de Ginestar.

D'això en dic "picar pedra"

Pel que fa al recorregut, ja sabíem que fàcil no seria. Només començar es puja fort per l'Obaga de Moula a buscar el Barranc de Pena-roja, que es baixa per una trialera llarga i molt bonica. Aquí el Jordi, en una caiguda lleu, trenca la maneta del fre del darrera. En Txaeska ho ha arreglat miraculosament amb 6 brides! (i dic miraculosament perquè l'invent, a més, ha aguantat tot el matí!). Tanmateix, ja hem passat una estona parats.

Maneta a punt per fer macramé

Un "brodat" de brides. És important que no siguin dels xinos, no aguanten res.

Després hem remuntat el Barranc de l'Aureta, per una pista que al final puja molt dreta i, a diferència d'altres camins de la ruta, no està encimentada. Un cop passat el Mas de Verdura, ni ha un parell de "tobogans" molt nets i inclinats que es baixen molt bé i, poc després, una de les trialeres més exigents del dia (molta roca) que ens porta a la pista que puja cap a l'ermita de Sant Blai). Tot just a l'acabar aquesta trialera hi ha una font, l'única que hem vist avui, per cert (fora dels pobles).

Con en sap el Joan Pere de fer "postureo"!

Passem per l'ermita de Sant Blai, com dic, i baixem completem el primer bucle del dia, per anar a buscar un dels trams més espectaculars del dia, com és una trialera forà aèria en direcció al Mas de la Cuna, que algun company ha fet a peu per precaució.

Caçador caçat

La presa....

A partir d'aquí es baixa plàcidament fins a Ginestar. Val a dir que aquí m'he embolicat seguint el track i hem fet un parell de km de més. Però això ho he netejat del track, que està net i polit de les errades que hem fet (típiques d'un primer cop que fas una ruta).

Des de Ginestar, altre cop amunt, primer cap al Coll de la Basseta, on reprenem el track de la cursa de Tivissa de 2017, després cap al Coll d'Espargueres un cop superat el qual, cap allà al km 40 (a tocar d'un camp de cirerers) teníem l'opció de continuar fins al final fent el track de 2017 o bé empalmar directament amb el de 2014, que passava a tocar, i anar a fer el Barranc de Cantarelles. Això hauria fet una ruta més curta (d'uns 51 km) i menys dura.

Però ens hem animat a continuar per afer aquest tram de 2017 i després, també el del final de la cursa de 2014, de manera que la ruta ha quedat com la més llarga possible dels tres finals que havia previst. El premi de fer-ho d’aquesta manera ha estat, primer, el Coll de Jumanos (amb un corriol/trialera guapíssim, amb trams de pujada i baixada i una darrera trialera que ha estat la part més tècnica de la ruta) i, cap al Mas de Jaumó, un altre dels trams que més m'ha encisat avui, en forma de camí de bast de baixada, encara mig empedrat i molt revirat, però tot ciclable.

El tram de la cursa de 2014, ens ha regalat un corriol dels "guapos" dins el bosc, a tocar de l’esmentat Barranc de Cantarelles, tot ell net i polit (excepte un arbre caigut al principi) i força ràpid, molt diferent (sense pedres ni roques) a tot el que havíem fet avui.

La tornada cap a Tivissa s'ha fet dura, ja que malgrat que es tracta d'unes pujades suaus, ha resultat que ningú portava ja aigua... Avui ja ha començat a fer calor i des de Ginestar no hem trobat cap font. Per tant, MOLT IMPORTAT: Agafar bé d'aigua després d’esmorzar en època de calor... 

El tram final del track ha resultat una mica complicat de llegir: de la pista surts a la carretera una estoneta curta, tornes a entrar a un pista... i arriba un punt que has de passar per uns bancals (algun llaurat) fins a trobar la pista que pels horts ens porta cap a Tivissa. Sembla el típic tram que s'obre només pel dia de cursa. Això ja només ho hem fet tres companys, mentre que la resta han tirat per carretera fins el poble. Això també és una bona alternativa, pq. quan arribes aquí ja estàs cansat i amb tota la feina feta. Són més de 1700+ en menys de 60 km i, a més, en un terreny que fa que siguin durs.

En resum, ruta molt recomanable de BTT pur i dur que us permetrà fer el 95% del track de la cursa de Tivissa de 2017 (edició que concentrava el bo i millor dels corriols i trialeres de la zona, pel que he llegit), parar a esmorzar i, de “bonus” fer un corriol tan espectacular com el del Barranc de Cantarelles.

Powered by Wikiloc

Link directe de descàrrega del track de Wikiloc