Ruta dels Cartoixans i camí de la drecera

  Escaladei. Montsant. Priorat from Txaeska on Vimeo.

Aquí va el segon post a quatre mans gràcies a la "literatura" del bon amic Toni Larrull. Desprès de l'èxit de l'anterior post En ruta per les muntanyes de Prades, li ha agafat el "gustillo" i s'ha currat una bona descripció de la ruta feta i, a més, ho ha enriquit amb links a altres rutes similars o trams fets anteriorment.

I com que no hi ha dos sense tres, i després de molt de temps, he tornat a fer un petit vídeo!! Malauradament, i degut a un problema amb la càmera, únicament hi ha el tram d'Alforja fins a Escaladei (la Pietat).

Sortida des d'Alforja

Aquí us deixo la descripció de la ruta:

Quan al desembre de 2014 vaig fer per primer cop aquesta ruta ja vaig dir que era una de les més guapes que havia fet mai. Quasi dos anys i mig després, l’hauré fet mitja dotzena de vegades més (incorporant-li millores alguns cops) i, tot hi haver descobert molts més paratges espectaculars en bici pel Camp de Tarragona, la meva opinió no ha variat, sinó que cada cop que hi tornem es reforça més.

Tradicionalment, la ruta la comencem a Alforja, encara que si la voleu més curta la podeu fer des de Cornudella però llavors us perdeu la baixada i posterior pujada del vessant nord del Coll d'Alforja pel Camí de l’Arbolí. També hi ha, pel contrari, qui la fa des de més lluny, com avui el Marc, que, com a entrenament per a la Montsant Bike ha sortit des de... la Selva del Camp!!!

La pujada del Coll d’Alforja és dura de bon matí i “en fred”. Són uns 4 km en els que guanyes uns 300+ i amb alguna zona d’empits pronunciats i amb mala tracció. Els primers cops l’odies, però amb el temps l’acabes estimant (com moltes de les coses de la vida que requereixen esforç però realment paguen la pena).

Una mica de selfies provant l'ull de peix

El premi, tot seguit d’arribar a dalt, és poder baixar pel Bosc d’en Vinyes cap a la Font Freda i el Riu d’Arbolí davallant per corriols i trams de trialeres que s’han anat conformant pel mal estat de conservació de l’empedrat del Camí d’Arbolí. Quelcom que és una llàstima, certament, però que fa més tècnica la baixada. De tota manera, algun d’aquests trams són evitables seguint per “variants” de pista que discorren en paral·lel.

Mal lloc per anar a posar una piscina... Suposo que a l'hivern deuria ser una pista de gel

Passat el Riu d’Arbolí, seguim per pista ampla cap a la zona dels molins (Molí del Pau, lo Molí Nou, el Pla de la Garra) i el Mas de les Moreres, explotació vitivinícola on queda clar que ja som al Priorat. Tot seguit, toquem només l’imprescindible la carretera i passem per sota el pont del riu Siurana per anar a buscar el Mas dels Regiments i el Molí del Pont i anar pujant suaument cap a Cornudella, principalment per corriols paral·lels al barranc de les Obagues.

Llàstima que la Cooperativa de Cornudella era tancada... massa aviat per anar pel món

Un cop a Cornudella, agafem aigua a la font que hi ha a la carretera i ja ens atrapa el Marc. Ara toca pujar fins a l’ermita de Sant Joan Petit. Nosaltres, en aquesta ruta, sempre ho fem pel camí més còmode (pista amb força trams encimentats), però quan anem a Vilanova de Prades, pugem pel GR-174, un camí més “btter” i dret, que en la seva part final és un corriol que et posa a prova la força i la tècnica.

A Sant Joan Petit comença la part més atractiva de la ruta: una successió de corriols planers, o amb lleugeres pujades i baixades, 99% ciclables, que ens van apropant cap a la Morera: aquest és el “Camí dels Cartoixans” en sentit estricte. Especialment atractiu em resulta sempre el tram que comença al Mas d’en Porqueres i passa pel Collet del Mas d’en Fraret, de 2 km. de longitud i 100% ciclable.

El Montsant castiga molt, sort que sempre portem de tot

L’arribada a la Morera demana un esforç extra, perquè la pendent des de les Planes de Sant Blai és de les que fan patir, tot hi estar encimentats els empits principals. Ara ja estem veritablement al peu del Montsant i després de travessar el poble (hi ha aigua a la plaça de l’església), anem fent via alternant trams de pista i corriol, amb vistes espectaculars de Poboleda i la vall del barranc de Sant Blai a la nostra esquerra i els contraforts del Montsant a la mostra dreta. I així arribem a les Planetes, passem a tocar d’un aparcament on sempre hi ha furgonetes d’escaladors i, després d’una forta baixada per pista, anem a fer cal al Barranc de Pregona, on comença un altre dels meus trams favorits de la ruta. Es tracta del corriol que baixa cap a la Pietat, un edifici monumental actualment abandonat, que abans de la desamortització (SXIX) complia la finalitat de servir de casa de repòs i oratori als bisbes catalans. Aquest tram té algun punt una mica tècnic, però en conjunt és molt ciclable (i si porteu al davant algú que baixa millor que vosaltres, és la millor manera d’anar passant per llocs on abans no t’hi llançaves).

La Morera del Montsant

Després del trencament de cadena, una punxada per anar com les cabres

A full amb dues càmeres!!

A Escaladei esmorzem molt bé, com sempre, al Racó. De tota manera, millor moderar-se, perquè el que ve després es la pujada més dura de la ruta, i sense transició: Un cop desfem un tram del camí de baixada i passem la Cartoixa d’Escaladei, toca enfrontar-se a una pujada dura, dura (i aquí no hi ha trams encimentats) altre cop cap a les Planetes. Recordo haver fet peu a terra el primer cop que hi vaig passar, però ara coneguen-la, ja no hi ha problema.

La pujada continua fins a la Morera, si bé ja no és tan dura i fins i tot hi ha algun tram de baixada intercalat. L’arribada a la Morera la fem, com des de va un parell de cops, pel GR-174 enlloc de continuar per la pista. És tracta d’una opció una mica més dura i tècnica, però més atractiva. Sobretot perquè és un corriol planer però que en la seva part final té un petit tram pendent empedrat, que avui, a la tercera, ha estat la vençuda, ja que els dos cops anteriors no havia pogut pas pujar-lo.

Després d'esmorzar, toca "escalar cap als Déus"

Arribant de nou a la Morera del Montsant

Arribats a aquest punt, avui ens em enfrontat a la modificació més substancial que hem fet mai a aquesta ruta i que l’ha fet, sens dubte, més atractiva del que ja sempre havia estat: Fa ja un company del Wikiloc, en Toneflinski, va parlar-me d’una baixada distinta des de la Morera cap a Poboleda de la que nosaltres fèiem (que també és guapíssima, per Sant Blai i el Barranc del Mas del Racó) i la seva descripció ja apuntava que era un d'aquells trams que cal anar a conèixer. Mirant-m’ho bé vaig veure que podíem salvar el primer tram de trialera que sempre fem (fins al Camí Vell de Poboleda a la Morera) i anar a buscar un camí que baixa paral·lel a l'esmentada carretera (per les Solanes) cap al Camí de Poboleda a la Morera de Montsant i que porta a l'inici del corriol fantàstic que m’havien comentat. Així ho hem fet, però un cop hem arribat a aquest punt... sorpresa! La pista que pensàvem baixar, té una cadena i diu que és camí privat. Però a l'esquerra comença un corriol senyalitzat amb pintura groga. Què fem? Camí segur o aventura? Ens partim en dos grups? Qui s'arrisca?... Després d'un parell de minuts de dubtes, tirem tots avall pel corriol, tot controlant al GPS que no ens allunyéssim massa del punt d'inici del corriol/trialera cap a Poboleda i anant baixant per una trialera força ciclable, amb algun punt bastant tècnic, això sí. Per cert, que a l'arribar al Camí de Poboleda a la Morera de Montsant, hem vist que continuava el corriol a l'altra banda del camí. Empalmarà amb el track que portem? Bona pregunta... Però hem considerat que havíem tingut molta sort amb el tram anterior i hem estat conservadors i hem remuntat per la pista a buscar el track original... I a poc de començat a baixar cap a Poboleda hem observat que, efectivament, el tram de corriol que no hem fet empalmava directament amb l'inici de la trialera d'en Toneflinski! La resta de la baixada ens porta fins al camí del Pas de Carro dels Molins i és molt ciclable, fins i tot amb trams força ràpids, amb més corriols que trialeres i amb uns paisatges bellíssims. Per tant, es pot baixar directament quasi des de la Morera a Poboleda per corriols/trialeres durant més de 3 km quasi de forma interrompuda!!!

Camí de la Drecera. Guapo, guapo, guapo!

Amb posterioritat, en JAMRO, un altre bon company -molt il·lustrat-, de Wikiloc, m’ha comentat que el que havíem fet era ni més ni menys que el que es coneix com a Camí de la Drecera per la gent de la Morera i Poboleda, que és el camí més directe i ràpid per anar d'un poble a l'altre (com el seu nom indica) i que fa pocs anys s'ha recuperat i netejat i ara forma part de la xarxa de camins del Priorat, marcat amb senyals de color groc.
A Poboleda hem entrat a buscar aigua i tot seguit hem anat tirant cap al Coll de Conill, com sempre. Una petita innovació aquí ha estat que hem tallat camí fent una drecera pel GR que ens ha evitat passar pel Mas d'en Gil. Està bé perquè ve a ser un corriol i és tot ciclable.

Avui hem baixat per carretera C-242 cap a les Ventes perquè ja era tard, però si teniu temps, recomano desfer els trams pel corriols i camins que utilitzem a l'anada cap al Molí del Pont (es pot agafar al punt kilomètric 47 de la carretera.

L’últim esforç de la ruta és pujar el Coll d’Alforja, però ara des del Riu d’Arbolí... No a tothom li agrada (un company ha preferit pujar per carretera...) perquè no és 100% ciclable. A mi sí, perquè vas sempre sotabosc i, pel que fa al ciclar, es traca d’anar fent, esforçar-se en els punts més tècnics pensant allò de “ a veure fins on arribo avui” i quan ja no pots més, caminar alguna desena de metres, però no més, abans de tornar a pujar a la bici.

La baixada del Coll d’Alforja? Doncs per la meva part, baixar força tranquil·lament mirant de no prendre mal (Hi ha zones amb bancs de sorra i un cop vaig estar a punt de caure anant bastant ràpid. Prefereixo les baixades més tècniques que les baixades ràpides per pista ampla) i ja pensant amb la cerveseta que espera a l’arribar a baix al poble per a rematar una ruta perfecta: bona companyia, dura, tècnica, fantàstic paisatge, descobrir trams nous, temperatura ideal, bon esmorzar, zero problemes mecànics... Pura felicitat “bttera”.

Troba rutes per punts de pas Cicloide

També us podeu descarregar el Track a Wikiloc