Sarralenca 6.1

Sarralenca 2015 from Txaeska on Vimeo.

És un cursa que no tenia al calendari per aquest any, però com que era a una setmana de la MontsantBike, hi havia opció (molt interessant) d’inscripció Low Cost, vaig apuntar-m’hi per a veure que tal.

L’any passat, fora de cursa, vaig anar a fer el circuit de l’any anterior i em va agradar força (Sarralenca); no és tècnicament massa complicat i es gaudeix de la Conca de Barberà.

Un amic de la colla va anar a provar el circuit una setmana abans de la cursa, i, per culpa de la forta nevada de finals de Gener es va trobar amb un fangar que quasi li costa la bicicleta. El tema del fang per mi es molt delicat, farà tres anys, a la Monegros, vam enganxar un aiguat a deu quilòmetres de la meta (o sigui, ja en portàvem 100 entre cama i cama) i vam quedar clavats al fang, jo ja no tenia ni forces per empènyer la bicicleta, així que vaig quedar força traumatitzat.

Així va quedar la bicicleta a una setmana de la cursa... no és broma!

Com que fa poc que havia estrenat bicicleta (per la Pica) la veritat es que no tenia massa ganes de “destrossar-la” així que, tot i que l'organització em va dir que hi hauria una mica de fang però res important, vaig decidir deixar la joia de la corona a casa i agafar la Coluer Fourteen 26”, un ferro que s’ho traga tot. Ara farà uns tres anys que vaig participar en la Monegros (I i II) i vam agafar un aiguat a deu quilòmetres de meta i no havia vist mai tant fang, aquella experiència em va deixar traumatitzat pel que fa referència al fang.

El problema és que ja fa dos anys que vaig amb 29” i doble suspensió, així que va ser un canvi força traumàtic (que fàcil és acostumar-se a les coses bones).

Començar carreres per sota de 0º fa una mica de mandra, saps que després possiblement passaràs calor, però mentre estàs esperant et quedes com un glaçó.

Un cop va començar la carrera, vaig anar aguantant el “tirón” com vaig poder, la veritat es que, amb tanta pista, una 26” no és la millor alternativa. Portàvem pràcticament mitja carrera i de fang ben poca cosa, fins i tot vaig arribar a pensar que m’havia equivocat amb la decisió del canvi de bicicleta, però a un parell de quilòmetres de Conesa, allò semblava una batalla campal.

Intentant treure el fang en el Riu Seniol

Coluer Fat Boy

Fang per donar i per vendre! Semblava que portes una Fat Boy!! De tant trinxat, es va anar enganxant per tot arreu, cada 5 o 10 metres s’havia de treure el fang de tot arreu,. Portar la bicicleta al coll amb tant de pes acumulat era pràcticament impossible… A un dels companys de pedalada, que anava per davant meu, me'l vaig trobar aturat al mig del camí amb el desviador arrencat de soca-rel. Vam intentar convertir la bicicleta a una “Fixie” però amb tant de fang no vàrem solucionar res.
Amb penes i treballs i amb la bicicleta sencera, vaig arribar a Conesa; allò semblava un hospital de campanya…

Canondale Fixie

Alleujat d’haver superat aquell tram i a punt d’agafar el camí del Tossal del Cap de Terme vaig trobar a molts ciclistes fent mitja volta per tornar cap a Sarral per carretera, ja que aquell tram tornava a ser un fangar. En aquell moment se'm van caure els ous a terra, vaig estar molt a punt de seguir-los carretera avall i deixar-ho córrer; intentant ajudar al company ja vaig perdre molt de temps, la bicicleta encara era sencera i anímicament estava “tocat” però després d’un parell de minuts aturat i indecís em vaig dir: “que coi, hem vingut a patir!” i vaig seguir. Sé que si hagués agafat la carretera, me n’hauria penedit molt. No he fet mai mitja volta, ni si m’equivoco de camí ☺ (ni tan sols si s’ha de creuar un camp de ruscs d’abelles en plena primavera Montbrió-Porrera-Montbrió)

Pujant per la "pared" en direcció cap a Forès

Passat Forès ja tot era cara avall fins a Sarral.





També et pots descarregar al track a Wikiloc