dissabte, 21 de desembre de 2013

dimecres, 18 de desembre de 2013

Ermita de Puigcerver (hangover's day)


Després de no poder fer (per raons de coordinació d’horaris) un test del circuit vermell de la cursa de LaPica’14 del pròxim dia 19 de gener, vam pujat a l’Ermita de Puigcerver.

Pujar a l’Ermita es una ruta força habitual, únicament hi ha que triar per on ascendir-la i baixar-la (hi han forces camins per fer-ho). Per anar-hi des de Montbrió, normalment el que fem és anar cap a Riudecols; ho podem fer per una ruta planera des de Botarell, o complicar-nos una mica la vida i pujar (des de Riudecanyes) cap a la urbanització Montclar per les Pedreres fins al Collet de Mas d’en Cases. El primer tram de les Pedreres té un parell de trams d’aquells que és tot un repte no posar peus a terra.

Dia espectacular; assolellat, poc fred i sense vent

Al centre, i petita, podem veure la Mola de Colldejou
La baixada fins a Riudecols pel Collet és molt ràpida i divertida. Un cop a Riudecols podem agafar la via directa cap a l’Ermita, o, com aquest cop, fer-ho per la Creu de Formatge.

Les vistes des de l’Ermita (794 mts) amb bona visibilitat, són espectaculars, com el cas d’aquest cap de setmana.
 

Típica foto de rigor a l'Ermita de Puigcerver (si no, no pots dir que hi has estat). Sol de cara i ganyotes
Calma anticiclònica; bon moment per cremar restes de poda


Caçador caçat
Per tornar, en comptes de fer-ho per Riudecols, vam anar cap el Coll de la Teixeta pel Parc eòlic del Collet dels Feixos. Normalment acostumem a baixar pel GR-7 en direcció cap a l’Argentera, però com que anàvem una mica justos de temps, sense arribar a la rotonda del Coll de la Teixeta, vam agafar un tram de 5 quilometres de l’antiga N-420 fins al Coll Negre.

Mentre jo esperava a baix, ells, anant fent fotos...
La foto en questió. Quasi 2 metres de belga, fins i tot una 29" pot semblar petita


Creuada la nova nacional, agafem un camí fins a Duesaigües, que torna a ser ràpid fins al poble (200 metres de desnivell en 4,5 kms per una bona pista). De Duesaigües tornem cap a Riudecanyes pel camí de la Masia de la Candieta i cap a Montbrió.

Un de la colla va estrenar una Specialized Epic S-Works 2014, 29", full XTR. No me'l vaig poder treure de sobre (Foto d'encapçalament). Hauré de mirar si ja fan 32"...

Ruta: Montbrió del Camp – Riudecanyes – Montclar (Botarell) – Riudecols – Creu de formatge – Ermita de Puigcerver – Coll de la Teixeta – Duesaigües – Riudecanyes – Montbriódel Camp



També et pots descarregar el track a Wikiloc

dilluns, 9 de desembre de 2013

En bici per Sant Simplici



Hem tornat a sortir per Tarragona amb un guia de luxe: en Manu Sabalete de Maxibike (si algú es coneix bé tota aquella zona, és ell). Sempre que surto per la zona de Monnars, Boscos, la Riera de Gaià, el Catllar, etc… es com si anés a un BikePark natural.
Altres sortides per Tarragona: Un ganxet per Tarragona, Ruta TT: Tarragona Trencacames, Última ruta de l'any: Tarragona Trencacames



En Manu donant-nos unes classes magistrals (que pocs vam posar a prova)
Va ser també motiu de celebració la recuperació d'un dels nostres companys de pedalades després d'una llarga recuperació d'una doble intervenció quirúrgica d'un genoll (Edu's tribute).

Al final, el que li va fallar va ser el pedal...
Com ja he comentat en altres vegades que he sortit per Tarragona, el tipus de superfície per on es roda és molt rocós i fa que la bici s’agafi molt bé tant per les pujades com per les baixades de manera que noto un gran control sobre ella.

Una altra gran diferència, respecte a la zona per la que rodo habitualment, es que aquella zona es un autèntic trencacames, únicament cal mirar la gràfica de desnivell, és com un rasclet. Excepte la primera pujada de 3,6 Kms (igual que en una muntanya russa), la resta és pujar i baixar constantment.

Moltes de les pujades són per ferm força tècnic, de manera que també has d’estar molt concentrat per buscar la millor traçada entre roques, pedres i arena.

Vam sortir des de l’urbanització Cala Romana cap a Sant Simplici (110 mts) pujant pel Mas del Cosidor (es un tram força costerut en que es guanyen uns 90 metres en un quilometre).





Després de la foto de rigor i un petit accident amb una de les pedres de la torre, vam anar cap a la Riera de Gaià pel Pujol Rodó (106 mts) i d’allà cap al Pantà de Gaià creuant la via morta de l’antic Ferrocarril de Reus a Roda de Barà per un petit pont. Es curiós veure com la natura es menja les estructures en desús.



Via de l'antic Ferrocarril de Reus a Roda de Barà
El Pantà de Gaià (propietat de Repsol) em va sorprendre força. Era la primera vegada que el veia i el trepitjava i la seva estructura em va impressionar, i més, com en el nostre cas, que hi vam arribar per la base de la presa. Segons Vikipedia: “L'any 1975 la seva construcció sobre dimensionada va interrompre totalment el curs de l'aigua, provocant la degradació més absoluta del curs baix del riu Gaià i la seva desembocadura”. Sense haver llegit això, ja em va semblar sobre dimensionat.


Del Pantà vam anar cap a el Catllar creuant novament una via fèrria però aquest cop una en ús, la de l’AVE. El que té anar per zones pròximes a grans urbs es que estàs constantment creuant vies d’alta velocitat; autopistes, autovies, vies de tren…

Fent rutes com aquestes te n'adones que això de l'índex IBP (que aquest cop ha sortit de 79, un nivell força baix per les rutes que acostumo a fer) es de poc fiar.



També et pots descarregar el track des de Wikiloc




dilluns, 2 de desembre de 2013

Circular Mola de Colldejou Vs. Constipat


Tot i una petita modificació en la ruta per evitar el fort vent al parc eòlic del Trucafort, finalment, i després de dos intents, aquest cap de setmana hem pogut fer la Circular a la Mola de Colldejou!

L’últim cop que vam fer aquesta ruta va ser ara farà uns mesos després d’una bona nevada (Circular Mola de Colldejou Snow edition). Aquella vegada, però, ho vàrem fer en sentit invers, pujant pel camí de la Font del Bullidor (es un camí que, de pujada, es dels que no s’obliden i amb neu, encara més).

La ruta no té massa dificultats tècniques, per aquesta raó, en el Wikiloc, no l’he posat com a difícil (també he de dir, que moltes de les rampes que abans eren quasi impracticables i tocava arrossegar, avui hi han posat ciment i ja no és el mateix) però que no us enganyi, toca fer una parell de pujades llargues: de Colldejou al Coll Roig i pujant pel camí de Falset a Colldejou (seguin el barranc dels Estrets de Maçanes) fins al Coll del Guix, passant entre la Miranda i la Mola de Colldejou.



No érem els únics amb ganes de Mola. Morral del Tomàquet
La Torre de Fontaubella a peus de la Mola
No és cara de velocitat, és cara de fred

Aquesta és la quarta vegada que faig aquesta circular, i cada cop intento fer alguna petita variant. Aquest cop, després de creuar La Torre de Fontaubella, vam agafar el camí de la Mola i així evitar agafar un tram de la carretera TV-3001 (pensava que seria d’arena però es cimentat, tot i així val la pena ja que tens unes bones vistes de la serra de l’Argentera).
 

La Torre de Fontaubella des del camí de la Mola

Panoràmica des del camí de la Mola
Direcció cap al Coll del Guix
Un cop vam arribar al Coll del Guix, foto ràpida i cap a casa!!


Sort que sempre hi han excursionistes per poder fer-nos una foto




També et pots descarregar el track des de Wikiloc