diumenge, 28 de juliol del 2013

XIX Marxa btt de l’Argentera


Ja tenim una altra cursa al sac!

Ahir, amb molta calor i una xafogor insuportable vàrem (vaig) participar per primer cop en aquesta Marxa (que no surti d'aquí però realment es tracta d’una Copa del Món encoberta), la més antiga que hi ha per aquestes contrades. Es una gran festa i tot el poble hi participa, tant en l’organització, com en el voluntariat, i això es nota amb el gran ambient que s’hi respira. Gràcies a tots!

La setmana anterior vàrem anar a fer un Test de la marxa per veure com les gastaven i un dels trams que s’havia de fer -un senderó que porta del camí del trenet a la pista cimentada que va de Duesaigües al Castell-, finalment el van canviar. Tot i que en cursa vaig anar una mica reservat per poder fer aquest tram sense anar ofegat, vaig agrair que finalment l’haguessin anul·lat. Era un tram curt però que obligava a empènyer una bona estona la bicicleta i després seguies per un senderó força estret (complicat per un manillar 29er) i ple de soques d’arbusts tallats.

Com que no anava en l’estat de forma desitjat, vaig decidir anar a passar-m’ho bé, però al final sempre t’entregues tant com pots i pateixes una mica més del compte.

A punt de caramel. Com sempre, ben col·locat.
 La sortida va ser ràpida i va començar amb una llarga pujada, cosa que a mi ja m’agrada, es dels pocs moment que puc anar agafant corredors, i com que vaig sortir dels darrers, en vaig poder avançar uns quants. Les baixades van ser més lentes del que esperava, vaig tenir una parell d’ensurts amb l’adherència de la roda del davant (el terreny era molt sec, i, a més, amb el pas de tants ciclistes va perdre duresa) un dels cops fins i tot vaig sortir-me del camí i va anar de molt poc de no prendre mal, un que em seguia va cridar:

-T’ha anat de ben poc!

Jo vaig pensar el mateix.

Una de les poques zones on poder treure la càmera en ruta
La incombustible Britta Henseler!
La tija telescòpica va anar de nassos per salvar zones complicades com el senderó que baixa del GR fins a Duesaigües. Per primer cop no vaig posar peus!

Al poc d’agafar el senderó que et porta al Pla del Bosc, vaig rebentar. Bé, la veritat es que no sé si realment vaig rebentar o va sortir el tap de cola del tubeless d’una anterior rebentada. Amb el crono del GPS vaig veure que això em va costar 13 minuts. Al no anar en una bona posició, en comptes de posar una càmera nova –carregant-me el tubeless- o posar spray reparador, que després també es un romanso, vaig esperar que es tornés a segellar tot sol amb el líquid segellador que porta el tubeless i va funcionar a costa de perdre temps.

Perdent oli...
Suposo que el millor hagués estat posar un xurret tapa forats però no en portava cap. En aquests moments es trist veure com et comença a avançar tothom a qui t’havia costat tant anar avançant… que hi farem, son coses que passen. Durant la cursa vaig veure a mols ciclistes que havien punxat. El més important es no prendre mal.

Mentre esperava que es segellés la punxada, vaig aprofitar per fer alguna foto. A les penes punyalades.
Per rematar-ho; traca final!

Ja friso per pròxima edició!!

Aquí us deixo el link al post d'un dels companys de pedalada de la Marxa de l'Argentera. Bon reportatge fotogràfic!!





També pots baixar-te el track a Wikiloc




dilluns, 22 de juliol del 2013

Test: XIX Marxa btt de l’Argentera


Sembla que últimament estic força en mode Test (Sortida test mode, Specialized Epic S-Works 29' Test…).

El pròxim dissabte 27 de juliol es celebra la XIX Marxa btt de l’Argentera, i, jo que encara no hi havia participat mai, si no hi ha cap contratemps, aquest any m’hi apuntaré. La marxa comença a les 18 hores, i com que de moment no ses preveu cap gota freda, farà una calor de nassos. El tema de la calor no el porto massa bé -suposo que com la majoria-, prefereixo l’hivern.



Vaig descarregar el track de la seva pàgina per anar-l’ho a provar amb els de la colla. Pel que sembla, el track que hi ha ara mateix, es el de l’any passat i per aquesta edició sembla que hi haurà alguna petita modificació degut a que –segons m’han dit- hi ha un pagès que no deixa passar per la seva finca.

El recorregut, d’aproximadament 28 Kms i calculo un desnivell positiu acumulat d’uns 700-800 mts –el meu track està fet des de Montbrió-, es força divertit i sense massa complicacions, fins i tot, un de la colla que no tenia pensat participar-hi, igual s’anima a fer-ho.

Com que no estic amb un estat de forma com per anar amb el ganivet entre les dents, aniré, en la mesura que sigui possible, a passar-m’ho bé; sense stress (últimament en porto massa, fins i tot el bloc s’en veu afectat).






Les fotos publicades en aquesta entrada no són meves, em vaig oblidar la càmera, així que he tirat de fotos fetes pels companys amb els seus telèfons (gràcies!).



També et pots descarregar el track a Wikiloc




dijous, 18 de juliol del 2013

Una bona ració de triatlons per Palamós


Aquest cap de setmana no hi ha hagut bicicleta de muntanya, però, com ara farà un parell de mesos a Banyoles, han tocat triatlons per un tub.

Palamós ha celebrat per primer cop la TRIATHLON WORLD CUP, i també, per primer cop, el circuit B DREAM TRIATHLON PROMASTER (BTP), en resum, que entre grups d’edat, masculins, femenins, federats, no federats, distància olímpica, sprint… han estat un parell de dies non-stop.

Aquest cop, i, a diferència de Banyoles, ha fet molta calor i això s’ha notat en els atletes que molts d’ells han arribat a meta molt justets de forçes i els equips mèdics a meta, i, sobre tot el diumenge, no van donar a l’abast.

Pels qui es pensen que faig triatlons –que hi ha qui s’ho pensa-: no, no faig triatlons. Un cop en vaig fer una en distancia sprint i ja en vaig tenir prou. De les tres modalitats esportives que es practiquen, dues no m’agraden; nedar i córrer.

Es impressionant veure la quantitat de gent no professional, i que possiblement es la primera vegada que participava en una, que s’apunten en una competició d’aquest tipus. Recordo que de petit únicament coneixia a un atleta que feia maratons, i, per mi, era com un superman (i això que més aviat era baixet i poc musculat). Avui en dia, si no n’has fet una, segur que coneixes a molta gent que n’ha fet. Gràcies a Déu no tot es futbol!. Estant a meta, veia arribar a molts atletes, que tot i arribar a mots minuts del primer, feien la mateixa cara de satisfacció d’un campió pels sol fet d’haver aconseguit finalitzar una fita d’aquestes.

Bé, al que anava; per raons professionals he estat seguint totes les proves del cap de setmana i, a més, he pogut accedir a totes les zones del Village, així que he aprofitat per fer fotografiar les triatlons “des de dins”. Aquí us en deixo un petit recull:



























































dimarts, 9 de juliol del 2013

Fariseus pel Baix Camp!



Fariseus! es el crit de guerra del Club Btt de Valls, i aquest diumenge va sonar pel Baix Camp.

Feia temps que amb en Rubén (de Valls i que ens vàrem conèixer per les xarxes socials) buscàvem un dia per fer una sortida de germanor per les meves terres, així que vam posar dia, hora i lloc i cadascú es va preocupar a mobilitzar als seus. Tenint en compte que per aquestes dates hi han forces competicions, la veritat es que va sortir un bon grupet amb ganes de passar-s’ho bé.

Com a tota bona planificació i per evitar sorpreses, primer els vaig passar el link al bloc d’aquesta ruta i d’aquesta manera es poguessin fer una idea de per on anirien el trets.

Es una ruta que no es especialment dura i gens tècnica i gaudeixes d’alguns dels punts “típics” de la zona: Creu de formatge, Ermita de Puigcerver, Collet dels Feixos, Coll de la Teixeta, L’Argentera, Pantà de Riudecanyes… no es pot demanar més en pocs quilometres (bé, si es surt des de Cambrils ja en són alguns més).


Les punxades no van donar treva (4 en total si no vaig errat) i un trencament de cadena a Duesaigües van ser les úniques incidències tècniques a destacar. El “tronxacadenes” es la típica eina que no porta massa gent i si trenques cadena (poc habitual però que passa de tant en tant) i no en portes, ja has begut oli.



La pujada a l’Ermita de Puigcerver (des de Riudecols i passant per la creu de Formatge) al ser a primera hora, la calor encara no era sufocant. Sortint de Riudecols un company em va ensenyar un senderó (dels que no surten al GoogleEarth) que feia de drecera entre camins.




Un cop a l’Ermita i abans d’anar cap al Collet dels Feixos, vam pujar (uns amb més habilitat que d’altres) a la Miranda de Puigcerver. L’últim cop que hi havia estat –pajarón perdut- va ser ja fa molts anys en una edició del Transaventur, aquest cop i sense estar en competició, vaig poder gaudir de les magnífiques vistes que hi han des d’aquest punt.



La baixada té un tram una mica tècnic que cadascú va fer com va poder, fins i tot fent servir els arbres com a sistema natural de frenada. Jo, amb l’excusa de fer les fotos, ho vaig fer a peu. Algú s’ha de sacrificar.





Del coll de la Teixeta vam baixar, ràpid, ràpid, ràpid cap a l’Argentera pel GR-7 (ara que tot està tant sec s’ha de vigilar una mica ja que la superfície, amb tanta arena i pedra, té poca adherència).

A l’Argenetera vam fer una curta parada a boxes per –finalment- poder omplir d’aigua les ampolles i camels. Després ja vam anar tornant cap a Montbrió passant per Duesaigües, Riudecanyes, Camí dels Molins…






Ruta: Cambrils - Montbrió - Ermita de Puigcerver - L'Argentera - Montbrió - Cambrils



També et pots baixar el track a Wikiloc