XIX Marxa btt de l’Argentera

Ja tenim una altra cursa al sac!

Ahir, amb molta calor i una xafogor insuportable vàrem (vaig) participar per primer cop en aquesta Marxa (que no surti d'aquí però realment es tracta d’una Copa del Món encoberta), la més antiga que hi ha per aquestes contrades. Es una gran festa i tot el poble hi participa, tant en l’organització, com en el voluntariat, i això es nota amb el gran ambient que s’hi respira. Gràcies a tots!

La setmana anterior vàrem anar a fer un Test de la marxa per veure com les gastaven i un dels trams que s’havia de fer -un senderó que porta del camí del trenet a la pista cimentada que va de Duesaigües al Castell-, finalment el van canviar. Tot i que en cursa vaig anar una mica reservat per poder fer aquest tram sense anar ofegat, vaig agrair que finalment l’haguessin anul·lat. Era un tram curt però que obligava a empènyer una bona estona la bicicleta i després seguies per un senderó força estret (complicat per un manillar 29er) i ple de soques d’arbusts tallats.

Com que no anava en l’estat de forma desitjat, vaig decidir anar a passar-m’ho bé, però al final sempre t’entregues tant com pots i pateixes una mica més del compte.

A punt de caramel. Com sempre, ben col·locat.

 La sortida va ser ràpida i va començar amb una llarga pujada, cosa que a mi ja m’agrada, es dels pocs moment que puc anar agafant corredors, i com que vaig sortir dels darrers, en vaig poder avançar uns quants. Les baixades van ser més lentes del que esperava, vaig tenir una parell d’ensurts amb l’adherència de la roda del davant (el terreny era molt sec, i, a més, amb el pas de tants ciclistes va perdre duresa) un dels cops fins i tot vaig sortir-me del camí i va anar de molt poc de no prendre mal, un que em seguia va cridar:

-T’ha anat de ben poc!

Jo vaig pensar el mateix.

Una de les poques zones on poder treure la càmera en ruta

La incombustible Britta Henseler!

La tija telescòpica va anar de nassos per salvar zones complicades com el senderó que baixa del GR fins a Duesaigües. Per primer cop no vaig posar peus!

Al poc d’agafar el senderó que et porta al Pla del Bosc, vaig rebentar. Bé, la veritat es que no sé si realment vaig rebentar o va sortir el tap de cola del tubeless d’una anterior rebentada. Amb el crono del GPS vaig veure que això em va costar 13 minuts. Al no anar en una bona posició, en comptes de posar una càmera nova –carregant-me el tubeless- o posar spray reparador, que després també es un romanso, vaig esperar que es tornés a segellar tot sol amb el líquid segellador que porta el tubeless i va funcionar a costa de perdre temps.

Perdent oli...

Suposo que el millor hagués estat posar un xurret tapa forats però no en portava cap. En aquests moments es trist veure com et comença a avançar tothom a qui t’havia costat tant anar avançant… que hi farem, son coses que passen. Durant la cursa vaig veure a mols ciclistes que havien punxat. El més important es no prendre mal.

Mentre esperava que es segellés la punxada, vaig aprofitar per fer alguna foto. A les penes punyalades.

Per rematar-ho; traca final!

Ja friso per pròxima edició!!

Aquí us deixo el link al post d'un dels companys de pedalada de la Marxa de l'Argentera. Bon reportatge fotogràfic!!





També pots baixar-te el track a Wikiloc