Aquest cap de setmana no hi ha hagut bicicleta de muntanya, però, com ara farà un parell de mesos a Banyoles, han tocat triatlons per un tub.
Palamós ha celebrat per primer cop la TRIATHLON WORLD CUP, i també, per primer cop, el circuit B DREAM TRIATHLON PROMASTER (BTP), en resum, que entre grups d’edat, masculins, femenins, federats, no federats, distància olímpica, sprint… han estat un parell de dies non-stop.
Aquest cop, i, a diferència de Banyoles, ha fet molta calor i això s’ha notat en els atletes que molts d’ells han arribat a meta molt justets de forçes i els equips mèdics a meta, i, sobre tot el diumenge, no van donar a l’abast.
Pels qui es pensen que faig triatlons –que hi ha qui s’ho pensa-: no, no faig triatlons. Un cop en vaig fer una en distancia sprint i ja en vaig tenir prou. De les tres modalitats esportives que es practiquen, dues no m’agraden; nedar i córrer.
Es impressionant veure la quantitat de gent no professional, i que possiblement es la primera vegada que participava en una, que s’apunten en una competició d’aquest tipus. Recordo que de petit únicament coneixia a un atleta que feia maratons, i, per mi, era com un superman (i això que més aviat era baixet i poc musculat). Avui en dia, si no n’has fet una, segur que coneixes a molta gent que n’ha fet. Gràcies a Déu no tot es futbol!. Estant a meta, veia arribar a molts atletes, que tot i arribar a mots minuts del primer, feien la mateixa cara de satisfacció d’un campió pels sol fet d’haver aconseguit finalitzar una fita d’aquestes.
Bé, al que anava; per raons professionals he estat seguint totes les proves del cap de setmana i, a més, he pogut accedir a totes les zones del Village, així que he aprofitat per fer fotografiar les triatlons “des de dins”. Aquí us en deixo un petit recull:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada