Aquest diumenge, en comptes de fer ruta turística pels pobles de la comarca, jo i el meu incombustible company, ens hem posat a fer un test de les nostres bicis. Després de passar per Escapa, farcir una mica les nostres bicis de llaminadures i aprofitar per fer una bona revisió, tocava posar-les a prova:
Després d’uns 1500 kms i un canvi de pastilles amb els del davant, vaig decidir canviar de frens: vaig passar d’uns Magura MTS (sembla que és una edició especial per Specialized entre la serie MT4 i MT6) per posar-me uns Shimano XT que, a més, els tenen mooolt bé de preu. El mecànic ha fet una gran feina! Gràcies nois!! L’altre company s’ha posat uns frens XTR i una tija de sella telescòpica (una tijapija), la Command Post BlackLite, per poder baixar i pujar la sella a toc de palanca i poder afrontar les zones tècniques amb més seguretat.
Vaig buscar una ruta per apallissar-les una mica, però sense passar-me excessivament, no fos que la cosa sortís rana. Passada l’ermita de la Mare de Déu de la Roca i després de fer el camí dels Carlins (ahir semblava les rambles) hi ha la zona dels barrancs de Rifà, Porquerola, del Nas… i que jo l’anomeno Zona Cherokee. Es una zona amb molta pedra, roca, arena, trencacames, laberíntic… perfecte per un bon test.
A l’alçada de Riudecanyes va començar a ploure una mica i com que no anàvem preparats per fer un test en pluja, ens vam aixoplugar una mica (comencem bé). Un cop tornem a posar-nos en ruta, la maneta del polsador SRAM XX del desviador de plat de la bici del company va començar a fallar (buf es farà llarg això), els polsadors són la típica cosa que no acostumo a remenar, però en ruta no hi va haver més remei, després d’ajustar un cargol torx (sort que els minikits d’eines d’avui en dia comencen a portar claus torx) vam poder seguir.
XT vs. Magura MTS. Els nous frens son una passada! Una de les coses que no m’agradava dels Magura –pel meu gust- es que s’havia de fer molta força per frenar i amb massa recorregut de maneta, aquests, els XT, amb un dit i poc esforç deixes la bici ben aturada, són extremadament sensibles (la meva anterior bici portava uns Shimano SLX i anaven de fàbula) i això em dona molta seguretat.
El company, que també està encantat amb els seus nous XTR, està com un gínjol amb la seva “tijapija” i el fet de poder baixar el punt de gravetat i poder posar cul enrere amb més facilitat també ha aconseguit un plus de seguretat en els descensos. Tot plegat un 10!
 |
| Em sembla que al Mas d'en Gallard no els agraden massa les visites. L'últim cop, un gos, em va fer pujar l'adrenalina |
 |
| Camí del bosc del llop |
 |
| Repetint el tram de descens de la carrera Vilabou 2013, però sense pressió i podent fer fotos! |
La ruta va ser força divertida, vaig cometre un parell d’errors de
navegació seguint el meu propi track per culpa d’estar més pendent de la
regulació de la distancia dels frens que no pas del GPS i com a
resultat vam fer una mica més de tomb. Qui segueixi el track, hi ha un
tram on toca baixar de la bici per creuar el barranc de la Palma Negra.
La resta, ciclable 100%.
 |
| Creuant el barranc de la Palma Negra |
 |
| El track en groc es el que havia previst i el vermell el que vam fer per culpa d'un descuit. |
També et pots baixar el track a Wikiloc
Ja n'he vist algunes d'aquestes tijes-pijes, com les anomes tú, però personalment no me les puc comprar perquè sempre estaria amb la palanqueta amunt i avall. Doncs soc un auténtic maniàtic amb l'altura del sillin i continuament estic retocant la seva altura.
ResponEliminaPerò a part de les meves rareses, tinc entés que pels amants de trialeres van de fàbula.
A reveure.
Hola Cantona!
EliminaJo "encara" no en porto, a veure si cau aviat :)
Jo el tema de l'alçada de la sella, si no s'abaixa, intento no tocar-lo. No m'agrada q vagi entrant porqueria, q es ralli la tija... Com pots veure cadescú te les seves maníes, ja ja
Salut i pedals